A
ABACÀ m. || 1. Casta de plataner que es fa a les Filipines, Índia i Jamaica: Musa textilis; cast. abacá. || 2. Fibra tèxtil que treuen de la dita planta i l'empren per tota classe de teixits i principalment per fer cordes per les embarcacions. N'hi ha que en diuen cànem de Manila (Pons, Ind. text.). Abacà En Giacomo va observar, damunt l'herba, les anelles i la barra del trapezi, la corda lluent d' abacà , i el va envair una sensació de tedi. El seu pare ho havia comprat aquell any perquè ell també es fes eixut i robust com l'Stefano. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac ( Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 20.]. ABALTIR v. tr. Condormir, endormiscar, ensopir (Segarra, Urgell, Montblanquet, Camp de Tarragona). Per que la nit no pux dormir, no'm pux pausar ni abaltir, Fasset, 213. Els cavalls poch van trigar a suarhi y'ls passatgers a sentirse abaltits, Oller, Pil. Pr. 35. Quan e...