BABA-LOCS

Baba-locs

-Bah, bah!... Sa sang no enrogirà ses aigües. Sou uns baba-locs. Això té tanta malícia com es fum de qualsevulga xemeneia.

BABAGANUIX

El puré d'albergínia o babaganuix, també conegut com a karhmus Riffi (en berber, al Riff), baba ganuj, Baba Ghanoush, Baba Ghannouj, Baba Ghannoug (els darrers són diferents transcripcions de l'àrab بابا غنوج bābā ġanūj), o Mutabal en armeni, o Melitzanossalata (μελιτζανοσαλάτα) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter. Al moment de triturar hom aprofita per a barrejar-hi condiments, entre els quals sovint hi ha pasta de sèsam (tahina), oli d'oliva, suc de llimona i all picat. També hi pot haver julivert, pebre bord, comí, grans de magrana, etc. A en Dalí li agradava molt una versió sense tahina però a la qual s'hi afegia una anxova de l'Escalaben xafada. El seu nom en algunes llengües (grec, turc, etc.) és "amanida d'albergínia" i en francès és "caviar d'albergínia".

L'albergínia es pot escalivar al forn, o freqüentment es torra sobre una flama viva perquè la polpa sigui ben tova amb un cert gust fumat, després es pela. Sovint se serveix en una font més aviat plana, decorat de forma més o menys senzilla, i se suca amb bocins de pa sense molla, que fan la funció decullera. Típicament es tracta d'un mezze o tapa però també es pot afegir a altres plats com a acompanyament.

L'origen d'aquest plat s'atribueix de vegades als jueus sefardites dels països balcànics i Turquia.

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Pur%C3%A9_d'alberg%C3%ADnia)

Babaganuix

Els que no som musulmans, o els que vivim lluny de Leicester, ¿com podem compartir, ni que sigui ďuna manera substitutòria, aquest miracle de les albergínies? Jo fa anys que sóc devot de les albergínies. Només pensar-hi em ve salivera. M'agraden fregides, en truita, escalivades -oh, escalivades!- i formant aquesta meravella de l'Orient Mitjà que és el babaganuix. Em tornen boig fetes a la parmesana, i en aquell puré, hunkar beyendi, que fan a Turquia. M'agraden de totes les maneres menys en forma de mussaca ofegada en beixamel.(Quim Monzó. Hotel Intercontinental. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1993. ISBN: 84-7727-082-1. 214 pàgs. Pàg. 68.).

1. BABAIA m. i f. ant.

Tartamut. Evitar de dir... babaya per dir tartamut, Pau Regles 217. En Oliva, qui de sobrenom fo apellat Cabreta com per esser babaia, e per tant no poder traure la paraula de la boca sense gran força que'n faia, Boades Feyts 159.

Etim.: derivat de la rel bab-, onomatopeia del balbuceig.

2. BABAIA f. ant.

Braveig, avanament. Los meten en hostatges o en fermances per lurs falses babayes, doc. medieval (sense indicació de procedència).

Etim.: la mateixa de babany.

Babaies

Fa uns quants anys va saltar a la premsa la notícia de l'existència d'un autoanomenat Front d'Alliberació dels Nans de Jardí, els membres del qual rapten aquestes petites escultures de nans que alguns babaies tenen al jardí del xalet i les tornen al seu medi natural: el bosc. ¿Caldrà pregar per la creació de subversius Comandos de Remolina-dors que, amb nocturnitat i sentit de la dignitat estética, arrebossin i pintin les façanes de les cases dels nostres pobles per tornar-los l'esplendor cromàtica perduda? (Quim Monzó. Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788477274766. 254 pp. Pàg. 156).

BABAU m.
|| 1. Home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància; cast. babieca. No és pas empresa d'hom babau, Febrer Inf. xxxii. S'usa com a adj.: Tenen un aire babau, Carner Bonh. 23. Les pastores massa babaues, Einer Capcigr. 10. a) Babau cistella: molt beneitot (Cat.). El babau cistella re se'n va pensar, Bertran Cans. 173.
|| 2. La llavor de la cugula (Men.).
Fon.: bəβáw (pir-or., or., bal.); babáw (occ., val.).
Etim.: derivat de la rel onomatopeica bab-, expressadora de l'embarbollament o del parlar tartamús.

Babaus

Abans d'anar-hi, vull trobar una vegada més una pineda fresca. Ordre especial de campanya de Sherman per a si mateix: haurà d'anar al bosc i muntar la seva tenda, i encendre una foguera i fer-se el sopar i dormir damunt el terra dur sota les estrelles i despertar-se a trenc d'alba amb els babaus dels ocells a temps de sentir diana. Serà llavors que podrà viatjar a Washington i presenciar-hi la desfilada. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 332.].

BABAROTA f.

|| 1. Ninot que posen dret o penjat per fer por als aucells i no deixar-los fer mal a la fruita o al sembrat (Pobla de L., Vic, Barc., Vilan. i G., Tortosa); cast.espantajo. No so d'aquexos pardals los quals s'espanten ab babarotes e caraçes, F. Esteve (ap. Aguiló Dicc.).

|| 2. Persona inútil, incapaç d'obrar amb seny (Barc., Tortosa); cast. pelele. Ne'ls plau priora | dona sabent | ni Deu tement, | ... | Plau-los tenir | bé babarota | qualque babota, Spill 5562.

|| 3. Fantasma (Pla de Bages).

|| 4. Fer babarotes: fer ostentació de coses que es posseeixen, per fer gana o enveja a aquells qui no les poden posseir (Barc., Ll., Tarr.); cast. dar dentera, alardear. Ves de què 'n fan babarotas!... Quan jo 'm vaig casar, no tenia pas menos, Pons Auca 134.

|| 5. Fer babarotes: fer públicament els gestos o accions que caldria ocultar (Gir., Pinós). ¿Te sembla si la meva ès cara de fer babarotes pels carrers?, Ruyra Pinya, ii, 135

|| 6. Fer babarotes: gesticular, fer ganyotes davant qualcú per riure-se'n (Barc., Vallès, Solsona, Cardona, Valls, Ll.); cast. hacer muecas, hacer befa. Fer babarotes a l'església i als seus sagrats ministres, Integr. Cat., 23-vi-1922.

Fon.: bəβəɾɔ́tə (pir-or., or.); baβeɾɔ́tɛ (Ll.); baβaɾɔ́ta (Tortosa).

Sinòn.:— || 1: ninot, espantall, estaquirot, espanta-ocells, santirot, espaventall, moma;— || 4: fer ontes;— || 6: fer jutipiris, fer jueus.

Etim.: derivat de la rel onomatopeica bab-, expressadora de ‘por’.

Babarotes

-Això és la mort! —deia entre si–. Això és la mort em va voltant per tots cantons! Això és la mor, que em fa babarotes, que s'acosta com si em volgués tocar, però sense arribar-me mai a posar la mà al damunt! Se moren els camps, se moren les cases... tot se mor menos jo que, trist, me migro enyorant la pau eterna... Les cases arribaran a caure a engrunes... Mancada de xopluc, vindrà un dia en què la gent dels sots haurà de cercar refugi dins les baumes, esperant la darrera hora... Despré tot se convertirà en un fossar immens, en un cementiri fites... i jo... jo encara restaré vivent, com si Déu me designés per a vetllar la son dels morts... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 111).

1. BABOIA f.

|| 1. a) Ninot de palla vestit, que posen dret o penjat per espantar els aucells i aturar-los de menjar la fruita o llavor (Vic); cast. espantajo.—b) Ninot de palla que posen a la plaça en dia de correbou, per enganyar les vaques (Vic).

|| 2. m. i f. Beneitot, persona massa crèdula o escassa d'enteniment (Conflent, Ripoll, Torelló); cast. babieca. Y avuy, de cop y volt quina sorpresa! | se'm presenta ab l'hereu, fet un baboya, Mestres Est. 75.

|| 3. Notícia falsa que fan córrer intencionadament (Empordà); cast. bola, bulo. «En aquest poble fan córrer moltes baboies» (St. Feliu de G.). «Han fet córrer la baboia que En Tal es casa» (Llofriu).

|| 4. Manifestacions sorolloses d'alegria (Ross.). Quine feste, quine baboye!, Saisset, Coses i altres, 11.

|| 5. Joc d'atzar, en el qual el jugador dóna moviment de rotació a una fulla metàl·lica que volta a l'entorn d'un eix, passant per damunt casetes o departaments pintats que contenen els objectes que s'han de jugar; si la fulla o braç s'atura en la caseta on s'ha posat, guanya el jugador, i si no, el qui dirigeix el joc (Gir.).

Fon.: bəβɔ́јə (pir-or., or.).

Etim.: la mateixa de babarota, amb diferent sufix.

Baboies

Un país progressista ha de conèixer el nombre de les seves puces, distribuïdes per sexe, agrupades per edats, anys i estacions...”

–Vinga, vinga! Prou de paraules, jove! —em tallà el Surgeon general- Abans que tu han passat molts d'altres galifardeus d'Europa que ens han contat baboies d’aquesta mena, però en definitiva eren uns anarquistes com els altres, pitjor que els altres... Ni tan sols creien en l'anarquia!... Prou de bravates!... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 214.].

Baboia

...personalment de la seva «obra», que comenta d'una manera tan baboia com mel·líflua. Un intellectual prestigiós —ve a dir-li— no pot perdre el temps amb «aquestes ximpleries» del Parlament. (Xavier Rubert de Ventós. El cortesà i el seu fantasma. Ed. Destina, 1ª ed. Barcelona, 199. ISBN: 84-233-2034-0. 246 pàgs. Pàg. 42.).

Baboies

La veig venir... passa pel meu davant. Li endinyo una castanya al cul que la faig saltar de la vorera. Ella em va entendre de seguida, però no va pas dir res. Esperava que vingués la seva tia. No volia confessar, el budell. Res de res. Aquella manera d'escampar baboies, era perquè jo m'inquietés... [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 32].

1. BAC

|| 1. adj. m. Obac, ombrívol (Gironès); cast. umbrío. «Tenim uns camps més bacs!»«Travessarem el bosc bac».

|| 2. m. Coster de tramuntana, on el sol no toca gens o hi toca molt poc (Ross., Conflent, Olot, Gir., Empordà, Pobla de L., Vic, Sabadell, Barc.); cast. umbría. L'un pel caire del marge assolellat | i l'altre abaix pel bac tot ensombrit, Maragall Enllà 51. Es un nom que abunda en la toponímia catalana, com a denominació de masies, partides rurals i barrancs. També Bach és llinatge existent a Barc., Arenys de Munt, Artés, Begur, Caldes de Mo., Castellvell, Celrà, Esparreguera, Maçanet de la Selva, Medinyà, Montseny, Olost, Rupià, Vidrà, Vilademuls, Vilanova de la Muga, etc.

Fon.: bák (pir-or., or.).

Var. form.: obac.

Etim.: de obac, amb desaparició de la o inicial, probablement per falsa separació de l'article lo (l'obac>lo bac).

2. BAC m.

|| 1. Caiguda forta, i cop que produeix (Tortosa, val.); cast. batacazo, baque. Quant més alt se puja, més gran bach se sol caure, Martí G., Tip. mod. i, 5. «Eixa xiqueta ha caigut un bac» (Val., Cocentaina). «Jo l'ha tirat un bac»=l'he tirat en terra (Gandia).

|| 2. Cop violent (Cast.). Trencades les banyes a bacs contra els barrons de la trona, Bol. Dim. 49.

|| 3. Fart de tacó, tupada forta (Valls); cast. paliza. «Del bac que li hem donat no se n'alçarà pas» (Valls).

|| 4. Ruixat fort (Pont de S.); cast. chubasco.

Fon.: bák (or., occ., val.).

Var. form. i sinón.: baco.

Etim.: incerta. S'ha proposat l'ètim àrab waqʿa, ‘caiguda’, però no és probable perquè el w aràbic dóna sempre gü. Es més admissible que bac sigui una formació imitativa del soroll d'una cosa que cau.

3. BAC m.

|| 1. Coixinet de roba col·locat dins una capsa i abeurat de tinta, on suquen el segell per segellar (Barc.).

|| 2. Capsa gran i de poca fondària, dins la qual posen la combinació de colors apta per pintar el paper jaspiat (Barc.).

|| 3. Instrument de teixidors o velers (segons Aguiló Dicc.).

Bacs

-Es cert —va admetre Ambrosi—, per comprar menjar i pagar peatges als ponts i bacs, farratge per als cavalls en alta muntanya o per allotjar-nos quan faci massa fred per dormir al ras. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 230.].

Bac

Com dos que enraonant van de costat

tot caminant per un camí partit,

l'un pel caire del marge assoleiat,

i l'altre a baix pel bac tot ensombrit,

Adalaisa i el poeta s'han parlat,

cos i esprît ell, mes ella tota esprît.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 74.).

Bacs

A la tarda es celebrava la típica correguda de nois a través de la terra xarugada dels arrossars, carrera plena de bacs i ensopegades. que els feia arribar en un tal estat de sutzura... (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 212.).

BACINADA f.

|| 1. Allò que està contingut dins un bací o bacina; cast. bacinada.

|| 2. Disbarat, bestiesa (segons Fabra Dicc. Gen.). «No diu més que bacinades».

Fon.: bəsináðə (or., bal.); basiná (val.); basináɾa (alg.).

Bacinades

La Silvia se'l mirava esbalaïda. Deia coses gairebé sense salta ni volta. Deia : Tots els homes tenen el deure de mantenir les seves dones. En Marcel es plantava a riure:

¡Bacinades! En això com en tot, cada terra fa sa guerra. Segons on, la dona treballa i l'home pren el sol. Tu pensa que l'Eduard agafa feines que no faria mai si no fos pels diners. (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 123.).

BACINET m.

|| 1. Gibrelleta de metall. Un bassinet chich de lautó, Inv. Exarch.

|| 2. Platet per recollir almoines (Mall.). En passà es bassinet, jo hi posaré, Roq. 2.

|| 3. Orinal petit (Barc., Tortosa). Estudi de bacinets: escola de pàrvuls (Tortosa).

|| 4. Capell de ferro, originàriament semiesfèric i més envant acabat en punta i articulat amb bavera i altres peces defensives; cast. bacinete. Donàli tal colp sobre 'l bacinet que aportava al cap que 'l ferre [de l'ascona] li mès dins lo cervell, Desclot Cròn. 102. Donà-li tan gran colp de la hatxa per lo bacinet que lo mànech trencà, Curial, i, 21. En l'Inv. Anfós V, 158, 160, hi ha aquestes descripcions de bacinets: «Un bacinet ab bavera e careta roma, gornit d'argent daurat entorn de les orles, de obres de terraces de sancta Maria e fulles ab flors blaues ab una ploma d'argent, ço és una terraça d'argent daurat lavadiça,... ab un plomer gran de plomes d'esturç de diverses colors, ab una cuberta de drap de lana vert e vermell per cobrir lo dit bacinet»; «Item un bacinet ab bavera e entorn de la dita bavera una frange de malla prima stofat de terçanell vermell ab sa careta e ab un gros cordó de fil blanch e vermell, ab una cuberta de verni vermell de Perpenyà blanch barraiada de les dites colors, qui serveix a cobrir lo dit bacinet»; «Un bacinet ab bavera, fet en tal manera que sobre es clou al costat de la dita bavera ab certs perns, lo qual fou estofat ab son capmall de tota boca, entorn del qual bacinet ha diverses claus de coure daurats, fets a manera de diamants».

|| 5. ant. Home d'armes guarnit de capell de ferro, però no d'armadura completa. Per tres milia baçinets e gran nombre de balesters, doc. a. 1392 (Est. Univ. xiv, 171). Fo presa mostra dels CXXX baçinets e CXXX pillarts que la ciutat de Barchinona havia preferts al Senyor Rey..., per remçó de les hosts, Ardits, i, 66 (a. 1397).

Etim.: derivat dimínutiu de bací.

Bacinet

S'emporta els llibres de les prestatgeries, el paraigüer, una ramadura (sencera: amb bacinet, la visera, la bavera, la gola, la gorgera, l'espatllàs, el plastró, l'armadura de pit, el guardabraç, la colzera, el faldatge, el guantellet, l'ausberg, el cuixot, la genollera, la gambera, el sabató, l'escut rodó i l'espasa) (Quim Monzó. Guadalajara -Fam i set de justícia-. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-7727-164-X. 200 pp. P. 66).

BACONADA f.

Cosa molt bruta o acció indecent (val.); cast. porquería, cochinada.

Fon.: bakoná (València, Alacant).

Baconades

Canta la Internacional en francès cada vegada que l'amo es presenta. Diu unes baconades enormes. De- vers migdia, a l'hora en què la calda fa bullir les sangs, ens anuncia que se'n va a masturbar-se. I, en efecte, desapareix enllà, dintre el rec, a l'ombre dels freixes. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 208.).

BADALASSA

|| 1. m. i f. Badoc, que s'atura molt a mirar (Llofriu); cast. mirón. Per carrers y places mil badalaces sols pera veure entrar a Serrallonga, codolada d'En Serrallonga, a. 1634 (ap. Aguiló Dicc.).

|| 2. Rialla forta (Lloret de Mar, Tossa); cast. carcajada.

Fon.: bəðəlásə (Empordá).

Etim.: derivat de badar.

Badalassa

A l'esquerra i nacionalista, veritat?; i, ja embalat del tot, s'atreveix a preguntar-li rient altre cop amb una badalassa intempestiva que fa esgarrifar- si de jove va estar a la presó. (Maria Mercè Roca. L’àngel del vespre. Ed. Columna, 3ª ED. Barcelona 1998. ISBN: 843005301. 214 p. P. 42.).

BADALUC m.
|| 1. Badoc, el qui s'atura a badar per excés d'admiració o per curtor d'enteniment (Conflent, Eiv.); cast. mirón, babieca, badulaque.
|| 2. Fondal, obertura vertical de la terra (Mall.)? No l'aturen esquetjes ni badaluchs, | que els viaranys de cabra té ben sabuts, Costa Agre terra 115.
|| 3. topon. a) El Badaluc: lloc elevat de Fartàritx (Pollença), d'on veuen molt lluny.—b) Es Badaluc: carrer que hi ha a Felanitx, que surt a fora vila i fa una altureta d'on poden escampar la vista.—c) Es Badaluc: alqueria del terme d'Esporles (Mall.).
Fon.: bəðəlúk (Conflent, Mall., Eiv.).
Etim.: derivat per badar; però la terminació és d'origen fosc, com la de badaloc.

Badaluc

Al mati, malgrat tot, Agneta acudí una vegada més al badaluc; però no semblava ella. Estava blanca. Aflaquida, gairebé espectral, de no dormir, i caminava a passos lents amb aire absort i distret. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 206.).

1. BADIU m.

|| 1. adj. ant. Obert, badat. Ço es hu clus e altre badiu, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 428).

|| 2. Espai buit o obert; cast. hueco, espacio. El cel era un gran badiu ple de claror encegadora, Víct. Cat., Sol. 6. Blincar pel badiu d'un cèrcol, J. Pons (Ilustr. Cat. 1904, p. 778). «Hi ha poc badiu, aquí»: hi ha poc lloc (Manacor). Tot d'una s'era afonat y no l'havien vist pus en tot aquell badiu de mar, Alcover Rond. x, 14.

|| 3. Espai cobert de teulada, limitat lateralment per tres parets o per pilastres i amb una cara descoberta, situat prop de l'era per servir de magatzem de garbes, palla, herba i altres productes (Puigcerdà).

|| 4. Arcada oberta en l'algolfa de la casa de pagès i per la qual hi entren l'herba i altres productes agricoles que hi han d'estar amagatzemats (Olot, Lledó, Vilabertran, Banyoles).

|| 5. Eixida o pati obert en la part de darrere d'una casa (Badalona).

|| 6. Obertura enreixada, feta en la paret del buc de l'escala per poder mirar a l'entrada (ho diuen a la Marina, segons nota de Mn. Collell).

|| 7. Clariana o obertura que deixen en el barracó els caçadors de tords, per si convé dirigir l'escopeta a altres arbres on se sia esbarriat algun tord (Lledó).

|| 8. Forat del nas (Blanes, Pineda); cast. fosa nasal. A ran de la tavella, el nas... ensenyava'ls badius, llarcs, negres, badats, Víct. Cat., Ombr. 12.

Fon.: bəðíw (pir-or., or., bal.).

Etim.: derivat de badar, ab el sufix -iu.

2. BADIU m.

Camp que no se sembra (Manacor); cast. baldío.

Etim.: derivat de l'aràb bāṭil ‘inútil’, amb el sufix -iu.

Badius

La casa era una confusió de murs i finestres, teulades i badius, construïts segons la geometria pràctica i improvisada que havien anat establint els anys i les necessitats. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 9).

BADOMERIES f. pl. ant.

Futilitats, coses sense vàlua; cast. fruslerías, tonterías. E veritat sia dita com se'n deu a historia, que n'ha d'esser verge, e molt pura, e molt neta d'infeeltat e de mentida, car deurien esser molt greument punits tots aquells qui ab badomeries e faules que hi volen mesclar rompen la sua enterea, Boades Feyts 37. Per les badomeries que li havien donat a entendre, doc. a. 1526 (Archivo, iv, 133). Entre les badomeries del drapayre, hi varen trobar alguna olla, Vilanova Obres, iv, 83.

Etim.: segons L. Spitzer (ZRPh, xliv, 91), d'una forma antiga maomeria, derivada per Mahoma (cfr. el prov. maomeria ‘mesquita’ i el francès ant. mahomerie ‘fe mahometana’, ‘ídol’), modificada per contaminació de badar.

Badomeries

La mort és un joc comparat amb la vida. Si amb tot el meu amor, tots els esforços per millorar la meua aparenta física, els tresors de tendresa, ella no m'estima, val més que deixi córrer el toronjo. Una de perduda... En trobaràs d'altres, home, com la noía de Ginebra. Fa vint-i-cinc anys que senti aquestes badomeries i en tinc prou. No m'imagini sense ella. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 410.).

Badomeries

Badomeries, Le Guerchois, badomeries... -va respondre la comtessa en català acomodant-se a la situació.

-Una vez me explicaron que «botifler» provenía de beauté fleur, un término usado para mofarse de los soldados franceses. Aplicado a vos me parece de lo más exacto. Si me lo permitís, madame, salta a la vista que vos sois sin duda alguna una bella flor.(Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 239.).

Badomies

Considerant esta gran falta, al cèlebre Quevedo li vingué al cap lo pensament de fer un Cuento, on ajunta les vulgaritats de la llengua castellana per a fer-les despreciables i ridícules. Enaprés lo seu deixeble Torres, com a fel imitador de les sues invencions, arreplegant les badomies que es deixà Quevedo en lo tinter i les que ha novetat! (AADD. Novel·les amoroses i morals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718168. 376 p. P. 337.).

Mercé va tomar a somriure. El coronel va continuar: -Madame, ¿no teméis que algunos os puedan llamar «botiflera»?

Badomeries

-Tota la història! -repetí l'Anne, rient-. No podia ser gaire llarga, la història, diria jo, basada en un cúmul de badomeries.

La senyora Smith restà callada. [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 250.].

BAFUMERIES

Bafumeries

- Senyors -ix ell-: nós som ací venguts a honor de Déu e de nostra dona sancta Maria, per tal que el seu nom hic sia exalçat, e el seu sacrifici hic sia feit, e aquesta gent menyscresent sia destruïda e confusa e llurs bafumeries, e nós, qui som poca gent, hic salvem nostres armes. (Bernat Desclot. Crònica. Edicions 62, Barcelona 19852, 1ª ed. ISBN: 842971840O. 376 p. P. 109.).

1. BAGA f.

|| 1. Anella de cadena (St. Feliu de G.); cast. eslabón. Ab una baga de cadena ampleta, Agustí Secr. 137.

|| 2. Anell en general (Serrallonga); cast. anillo. Tenints en la mà una baga feta de unes trenes de seda, Carbonell Ex. Joan II, c. 58. Tens un cor dins ta baga d'amatista, Pérez-Jorba Poem, 56.

|| 3. Espècie d'anella de fil, de corda o d'altra matèria flexible, que resulta de fermar doblegant un cap o tots dos sense acabar-los de passar dins el nus que es forma en la lligada, de manera que estirant un dels caps es desfà fàcilment el nus; cast. lazada. Una baga de cordill per tirador, y prou, Víct. Cat., Ombr. 35. a) Baga escorredora: anella formada per un cap doblegat que passa balderament per dins una altra anella, de manera que estirant o afluixant el cap s'estreny o eixampla la baga; cast. lazo corredizo. En Jepet estava espantat com si's vegés al coll una baga escorredora, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 169).

|| 4. Cada un dels anellets de plata que s'encadenen per formar una bossa monedera (Mall.).

|| 5. Cada un dels components dels lliços, consistents en un fil de cotó o de llana o en un fil d'acer, que per sos extrems se fixa en els perxerats del teler, i que du enfilats els fils d'ordit (Cat., Val., Bal.). a) Baga coixa: la que entra en la composició de llicets i lliçons destinats únicament a aixecar els fils d'ordit, però no a baixar-los, i per això no té cap ullet en la seva part central (Pons Ind. text.).—b) Baga boja: la que es fa funcionar amb evolucions de plana, a l'extrem de les vores d'un ordit, quan, a causa del lligat que fan aquestes, se necessita un fil al costat d'elles per a lligar el retorn d'una passada que ve a col·locarse dins la mateixa calada de la passada anterior (Pons Ind. text).).

|| 6. Cada un dels ploms que serveixen per calar l'art de bou (Manacor).

|| 7. Eixanguer, peça que subjecta l'arada amb el jou (Pou Thes. puer. 58).

|| 8. Corda molt gruixada per a lligar les càrregues (Tortosa, Baix Maestrat, Plana de Castelló); cast. lazada. Dos saquetons de mitja quartera, col·locats amb dos costals i lligats amb bagues a la xalma, Violant Pa 17.

|| 9. Peça de ferro d'una cama roscada i amb anell al cap (Cat.); cast. pitón.

|| 10. Forat que hi ha en el mànec de la balança, a l'endret on se mou la llengueta, per poder apreciar bé quan està al fi (Cat.); cast. manija, caja.

|| 11. Cada una de les anses de corda que té la vela de molí per enganxar-se en els caps del velerons i mantenir-se ben atesada (Mall.).

|| 12. Llacera per caçar (Men.); cast. lazo.

|| 13. ant. Corretja amb què s'embolicava la llança o el dard per donar-li més impuls en tirar-lo (Nebrija Dict.).

|| 14. Condició transitòria que un contractant se reserva abans de formalitzar el contracte, i sense la qual aquest es considera inacceptat o rescindible (Mall.). «Volia que anàs amb ell, però jo em vaig deixar sa baga de si mon pare ho volia» (Manacor).

Fon.: báɣə (or., bal.); báɣɛ (Ll.); báɣa (val.).

Intens.: bagueta, bagota.

Etim.: del llatí baca, ‘anella de cadena’ (cfr. Wartburg FEW, s. v.).

2. BAGA f.

|| 1. Coster ombrívol (Conflent, Cerdanya); cast. umbría.

|| 2. Bosc de castanyers que es crien per a fer cescles de bota (Empordà, Guilleries, Pineda).

|| 3. Baga de pins: bosc de pins (Borredà, Pobla de L.).

Fon.: báɣə (pir-or., or.).

Etim.: var. de obaga.

Baga

TAMORA

Doncs sàpigues, pobre home melancòlic, que jo no sóc Tamora: ella és la teva enemiga, i jo la teva amiga. La Venjança jo sóc, que del reialme de l'infern he vingut a alleugerir-te del voltor que et rosega els pensaments amb empreses horribles de revenja contra els teus enemics. Au!, vine i dóna'm la benvinguda a aquesta llum del món, perquè parlem de mort i de matança; no hi ha cavorca, no hi ha lloc d'aguait, ni baga obscura, ni fondal de boires on ni el sangonent assassinat ni la violació més fastigosa puguin, porucs, arredossar-se sens que jo els sorprengui i dintre les orelles els xiuli el meu terrible nom, Venjança, el qual fa tremolar al vil ofensor. [Shakespeare, William. Titus Andrònic (Titus Andronicus. Trad. J. M. De Sagarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84020888139. 160 p. P. 138.].

Baga

Aquests dos faigs han crescut a la mateixa baga i formen part de la mateixa comunitat, però són incomparables. Cadascun té elements específics, pro pis, únics. El desplaçament de les línies de cada branca i l'entreteixit de la capçada no són compare bles. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 242.).

BAGOLAR v.

|| 1. Cridar exageradament (Empordà, Urgell, Val.); cast. clamar, gritar. La mare de la nena surt a la porta y's posa a bagolar, ab els punys enlayre, Víct. Cat., Cayres 72.

|| 2. intr. Estar barres altes, sense poder-se espassar les ganes d'una cosa (Llucmajor).

Fon.: bəɣulá (or.); baɣolá (occ.); baɣoláɾ (val.); bəɣolá (Mall.).

Refr.

—«Qui no pensa en demà, ha de bagolar» (Llucmajor).

Etim.: segons Spitzer Lexik. 152, del llatí *vagŭlāre, derivat de vagire ‘plorar’, ‘belar’. En llatí está documentat vagulatio, i aquest mot suposa l'existència pervagulare. Però segons Wartburg FEW, iv, 313, 320, el fr. bagouler i cat. bagolarsón formacions damunt el llatí gŭla, ‘boca’, amb el prefix pejoratiu ba- (i potser, per al francès, amb influència de bavarder).

Bagolar

El vell fa el gruny confós i va caminant sense apressar el pas. La mare de la nena surt a la porta i es posa a bagolar, amb els punys enlaire... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 228.).

BAGRA o BÀGARA f.

Peix de la família dels ciprínids: Squalius cephalus (Rosselló, Empordà, Vic, Solsona, Pineda, Tarr., Xerta, Mora d'Ebre, Artesa); cast. bagre. Dels dos caudalosos rius abundan y proveheixen als ciutadans de peix fresch, com son bachs, bàgaras, anguilas y algunas truitas, Canyelles Descr. 130. Semblaban un acham da bagres y da barps, Saisset, Pims y pams, 18. Els que valem l'escata d'una bagra, Sagarra Comte 285. Es un peix que abunda en els rius de Catalunya; se fa de 20 a 60 cm. de llarg, té el cos cilíndric, de colors variats; alguns són ben blancs.

Fon.: báɣɾə (pir-or., or.); báɣɾɛ (Artesa).

Etim.: probablement del llatí pagrus, nom de peix (cat. pagre), amb la p- canviada en b- per influència mossaràbiga (cf. Corominas DECast, i, 366); però resulta estrany que la forma amb b-, suposada mossaràbiga, no es trobi a la part meridional del País Valencià ni a les Balears, i en canvi es trobi tan al nord com és el Rosselló.

Bagres

Semblava que la foscor pugés des del llac i per un instant, en mirar cap a l’aigua, em va creuar el pensament una imatge semblant a una làmina en color d’un vell llibre de ciències naturals, però certament molt més bella i precisa que una impressió acolorida, que mostratrava nombrosos peixos lacustres dormint en els corrents pregons, com entre llòbregues parets d’aigua, els uns darrere o damunt dels altres, petits i grossos: madrilletes veres, gardins, vairons i albors, bagres i lluços, truites, silurs, sandres i barbs i tenques i tímals i carpins. [El Rousseau de W. G. Sebald (Trad. J. Ferrarons) Art. revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 134.].

Bagra

En Russell mira cap enfora, un matí, i el veu encamellant-se al passeig de bagra de casa. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 139.].

BAGUENY

|| 1. adj. Ombrívol (Empordà); cast. umbrío. «Tot això és molt bagueny» (Mieres).

|| 2. m. Coster on no toca el sol (Empordà); cast. umbría. Entràrem dins un bagueny rònec, Ruyra Pinya, i, 63.

Fon.: bəɣέɲ (Mieres, Blanes, Banyoles).

Etim.: derivat de (o)baga, mat. sign.

Bagueny

Les boscúries s'anaven acostant. Entràrem dins un bagueny rònec, ombradís, poblat de grossos suros vells i esparracats. Era la sureda vella de Montigalà; una sureda improductiva, que no s'era carbonada perquè els carretatges hagueren pujat més que la mercaderia. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 11.).

Bagueny

L 'avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny

on de la llum es trenca el raig.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 25.).

BAGULAIRE m.:

V. baülaire.

BAÜLAIRE o BAGULAIRE m.

Fabricant de baguls o caixes de morts (Cat., Men.); cast. ataudero. La roba amanida y'ls bagulayres corrent d'una banda a l'altra, Vilanova Obres, ix, 233.

Fon.: bəɣuláјɾə (Barc.); bauláјɾe (Urgell); bəuláјɾə (Menorca).

Bagulaire

GARRETA: El bagulaire s'ha quedat amb els papers i els calers. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 254.).

BAIADERA f. neol.

Balladora i cantora india; cast. bayadera.

Etim.: pres modernament del cast. bayadera (<portuguès bailadeira, ‘balladora’).

Baiaderes

Durant un bon quart d'hora vint baiaderes londinenques es basquejaven entre melodies i bacanals impetuoses per convèncer-me, diguem, de la realitat dels seus atractius. Jo no demanava tant i pensava que repetir cinc ve gades al dia aquella gesta era massa per a unes dones, i sense afluixar mai, a més, una i altra vegada, remenant implacablement les natges amb aquella energia de raça una mica tediosa, aquella continuïtat intransigent que tenen els vaixells en ruta, la roda, en la seva labor infinita al llarg dels oceans... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 396.].

BAIARD o BAJARD m.

|| 1. Instrument compost de dues barres que duen fix de través un empostissat sobre el qual se posen coses feixugues que s'han de traginar, i les transporten dos homes, un alçant els caps davanters i l'altre els caps de darrera de les barres (Cat.); cast. parihuelas. Sobre un bayart de llances ell va estès, Canigó ix. Una furia de mils duros que'ls varen portar ab un bayart, Vilanova Obres, iv, 220.

|| 2. Taulell amb dues barres horitzontals paral·leles, que serveix per transportar imatges o insígnies religioses; cast. andas. La sedia gestatoria. Es una cadira fixa sobre un bajard, que porten sobre l'espatlla vuyt criats, Gudiol Indum. 9.

Fon.: bəјáɾt (Ripoll, Olot, Cotlliure, Conflent, Banyoles, Llofriu, Vic, Barc., Valls);baјáɾt (Esterri, Pont de S., Pobla de S., Tremp, Massalcoreig, Tortosa); bəʒáɾt(Campmany, Rabós d'Empordà, St. Vicenç dels H., Penedès, Igualada); baʒáɾt (Rib. de Sió); bəјát (Rupit); baʎáɾt (Morella); beáɾ (Vimbodí).

Etim.: del fr. bayart, mat. sign., l'origen del qual no és segur; podria venir de*baiardu derivat de *baius format per regressió de baiulus, ‘bastaix’. Per a més informació, vegeu Wartburg FEW, i, 207, i Corominas DECast, i, 430.

Baiard

De sobte, un nen s'escapava de la vigilància de la seva mare i es posava a jugar a baletes vora el taüt, que en un baiard descansava en l'embolcall de l'encens i la litúrgia. (Salvador Espriu. Ariadna al laberint grotesc.).

Baiards

7. Aparells provisionals per a transportar coses. (Miquel Sese, Encreuats. El Punt Avui, 13/07/2014).

Baiard

Amb l'esquena doblegada i el cap cot, un metge del regiment, un suboficial sanitari i dos bornes s'aproparen apressadament portant un baiard.[Joseph Roth. La Marxa de Radetzky (Radertzymarsch, trad. J. Valls). Ed. Proa, Barcelona, ISBN: 84-7588-116-5. 366 pàgs. Pàg. 12].

Baiard

S'acostava un dels darrers misteris; les vuit endolades que el duien, a la senya duna cucurulla, s'aturaren a reposar amb els pals del baiard sobre l'espatlla. Dalt del baiard, la Mare de Déu, vestida de riquíssim vellut negre i amb una toca de randa blanca, obria tristament els braços i aixecava cap al cel la faç desolada, com per a mostrar al Pare celestial el cos llatzerat i nu d'aquell diví Fill, arrupit a Sos peus, amb el deixament de la mort. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 27).

Baiard

La dona cau estirada, sense donar senyals de vida... Hi correm tots, la posem sobre un baiard i la traginem corrents a casa seva... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 306.).

Baiard

Vet aquí com August, delicat com estava, va travessar el país per infondre'ns la seva força, transportat amb un baiard pels seus homes perquè estava massa feble per caminar, i per molt cadavèric que fos el seu rostre, feia uns -ulls ferotges i decidits, i una ven ferma, i la seva presència va envalentir els soldats i els va omplir de determinació. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 137.].

Baiard

La gent dels pobles per on passa cridaven: « Vive la République! Vive la mémoire de Jean-Jacques Rousseau!». El vespre del 10 d’octubre arribà a les Tulleries, on una multitud enorme l’esperava amb torxes enceses. Un marc de fusta decorat amb els símbols de la revolució cobria el taüt, que es col·locà sobre un baiard en un semicercle de salzes. L’acte incipal es va celebrar l’endemà al matí, quan la comitiva fúnebre va prosseguir el viatge cap al Panteó, guiada per un capità de la Marina dels Estats Units que duia la bandera de barres i estrelles, acompanyat per dos altres portaestendards, l'ub amb la tricolor i l’altre amb la senyera de la República de Ginebra. [El Rousseau de W. G. Sebald (Trad. J. Ferrarons) Art. revista El món d’ahir, núm. 3, 2017. Pàg. 145.].

Baiard

I eren rars aquells els cossos dels quals fossin acompanyats a l'església per més de deu o dotze veïns seus; i el baiard no era pas portat per ciutadans honorables i estimats, sinó per una mena de fossers sobrevinguts del baix poble, que es feien dir «enterramorts» i que acomplien aquests serveis a preu fet, i el portaven a cuita corrents no pas a l'església que ell havia disposat abans de morir... [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vellverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 30].

Baiard

Es girà i va veure dos ascensoristes coneguts que sortien de l'obertura d'una porta petita i baixa, semblant a l'entrada d'un panteó, traginant amb penes i treballs un baiard damunt el qual jeia (no hi havia dubte, ara el va veure perfectament) en Robinson amb tot de benes al cap, a la cara i als braços. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 152].

Baiard

Van aixecar entre tots el cos inanimat d'en Darnay, el col·locaren en un baiard que havien deixat a la porta i es van ajupir per endur-se'l. [Charles Dickens. Una història de dues ciutats. (A Tale of two cities, trad. J. Arbonès. Ed. L’Avenç, Barcelona 2015. ISBN: 9788488839862. 424 p. P. 395.].

Baiard

I jo llavors avivava la fantasia i la memòria, i mentre escrivia imaginava o recordava: S'obrí la porta pintada de gris brut de la sala de ginecologia i maternitat (o es deia de tocoginecologia?) i el baiard amb rodetes començà a baixar la rampa, les rodetes grinyolaven i la cosa aquella era coberta amb un llençol blanc: el carretó acabava de sortir de la porta i semblava que la cosa aquella anava a caure peus per davant per la inclinació de la baixada. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 54.).

Baiart

"Això, és lo que pocs creien, per més que un algutzir aixís amb tota reserva, assegurava haver vist lo pa de fang i la blusa amb una manada de sang. Emperò, quan a la tarda del següent dia la varen baixar morta i estesa sobre un baiart, tota negra, amb sos cabells eriçats, amb los punys closos i mossegant-se'ls, llavors no hi cabé cap dubte de ser cert lo dit pel veí, costant i no poc, als que la duien, lo poder deturar al poble que fora de seny la volia penjar i arrossegar i cremar. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 41.).

Baiard

Quietud, ja la baixen. Ha de pesar, aquestes escales són estretes, que no rellisquin. La fusta és cara no en pots dubtar, és cara, ja t'ho deia. Els del baiard suen, fam angúnia, mira com suen. Vejam si l'esberlaran daltabaix de les 360 escales." (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 360.).

Baiard

Els del baiard suen, fan angúnia, mira com suen. Vejam si l'esberlaran daltabaix de les escales... (Salvador Espriu. Ariadna o el laberint grotesc. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. 1983. ISBN: 8429716734. 154 p. P. 34.).

Baiards

Pearl es va posar mans a l'obra i amb bones paraules va aconseguir que els soldats posessin el cadàver damunt un dels dos dues rodes que usaven com a baiards. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 265.].

Baiard

Prendria que em portessin en baiard

com si fos un califa

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 116.).

Baiard

... la processó que sortia de San Nicolás, els uns amb la Dolorosa en baiard i l'altre amb la Dona Alta i Negra a l'esquena. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 64.].

BAJÀ, -ANA m. i f.

|| 1. Beneitot, mancat del bon ús de la raó; cast. necio, tontón, bobo. E lo poble bajà, que hagué hoit aquestes malicioses e colorades rahons, Villena Vita Chr., c. 137. Té aquella [Beatriu] per molt bajana, molt poch reposada, doc. any 1464 (Arx. Gral. R. Val.).

|| 2. Bajà, m.: col d'ull cònic, escapçat, que no és acopada ni flori (Sóller).

|| 3. Trumfes bajanes: patates bullides, xafades i amanides (Aguiló Dicc.).

Refr.

—«L'home bajà, si li deu lo dit, se pendrà la mà» (Barc., Manresa); «A l'home bajà, li'n dons com el dit i se'n pren com la mà» (Llofriu).

Fon.: bəʒá (or., bal.).

Intens.: bajanot, -ota: bajanarro, -arra; bajanàs, -assa.

Etim.: del llatí bajānus, ‘propi de Bajae, ciutat d'Itàlia’, i aplicat principalment a certa classe de faves procedents d'aquella ciutat (cfr. REW 885).

Bajana

Ningú no diria, sobretot en els aplecs de muntanya. Orsavinyà el dia de Sant Llop, a Sant Ponç de Tordera per diada del Sant, els abismes que s'obren de tant en tant qualque ànima humana. Les cares destesades per la solta dels ressorts interns, els ulls serens d'una pueril curiositat i aquell parlar franc i hospitalari, us farien més aviat pensar en una mena de tranquils paisatges interiors, com si cada ésser hum fos una llanterna màgica oberta a les suaus perspectives d'una naturalesa clement, solcada de valls amenes, encatifades d'herbes humils, d'una bajana verdor primerenca. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 342.).

Bajans

¿No haver-me conegut mai de la vida? ¿I passar l'estona tots dos sols, com dos bajans? (Carner, Espriu, Brossa. Teatre. Edicions 62, Barcelona 1981, 1ª ed. ISBN: 8429718001. 190 p. P. 34.).

BAJOC m.

Beneitot, home curt d' enteniment (Rib. d'Ebre, Cast., Val.); cast. babieca, badulaque. Ell mateix se ria com un bajoch, Martí G., Tip. mod. i, 55. Al bajoch de Mossén Pere, Girbal, Pere Llarch 234.

Fon.: baјʒɔ́k (Gandesa, Tortosa); baʒɔ́k (Castelló); baʧɔ́k (València).

Etim.: masculinització de bajoca.

Bajoc

Llavors succeí que, havent intimat molt amb l'abat un pagès ri quíssim que s'anomenava Ferondo, home rude i bajoc en gran manera (i si l'abat es complaïa en la seva amistat no era pas per altra cosa que a vegades trobava en les seves simplicitats motius de recreació), i en aquesta relació s'adonà l'abat que Ferondo tenia una dona bellíssima per muller, de la qual ell s'enamora tan ferventment que no pensava en res més ni de dia ni de nit. [Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vallverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 265-266].

BAJOCA f.

|| 1. Clovella llarguera que conté els grans o bessons de les plantes lleguminoses (Cat., Bal.); cast. vaina. Cinc pèsols hey havia dins sa bajoca, Roq. 13.

|| 2. El fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta, inclosa la clovella (Urgell, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Vinaròs, Val.); cast. judía. Es molt freqüent l'arròs en bajoques seques o tendres, Martínez Folkl. Val. i, 36.

|| 3. Pebre que no és coent (Benilloba, Biar).

|| 4. Poncella, flor encara no desclosa (Llucmajor); cast. capullo.

|| 5. m. i f. Beneitot, persona de poc seny (Cat., Al., Bal.); cast. babieca, necio. La fembra que ha per marit una bajoca e una bestia, Eximenis Dones 22 (ap. Aguiló Dicc.). Tenia un fiy, bajoca de tot, Alcover Rond. i, 21. En lloch de pendre pesar..., com una bajoca es ria y dels fadrins se burlava, Martí G., Troços 74.

Loc.

—Esser com un campanar de bajoques: anar massa adornat, carregat de flocs (Urgell, Val.).

Fon.: bəʒɔ́kə (pir-or., or., bal.); baʒɔ́kɛ (Ll., Urgell, Falset); baјʒɔ́ka (Ascó, Tortosa); baјʒɔ́kɛ (Bot, Vinaròs); baʧɔ́ka (Val.); baʒɔ́ka (Dénia); baʤɔ́ka (Llucena);bágɔ́kɔ (Gandia, El Pinós, Campello); baʤɔ́kɛ (Alcoi).

Etim.: probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia (V. bajà); però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

Bajoques

Me la trobo mig arrupida escapçant bajoques en un ribell i encara fa el mig gest d'alcar-se de la cadira: Êlia, xiqueta, mira com estic! (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 23).

Bajoqueta

El coronel va sentir que trucaven a la porta de la cambra però no va gosar respondre. El repic es va repetir i al cap de pocs segons una criada va obrir la porta per demanar si la senyora ja volia esmorzar. La noia, que ni amb el sou de tres anys no s'hauria pogut pagar l'escopidora de plata que hi havia sobre la taula, es va excusar en veure que la seva mestressa no estava sola sota els llençols. L'Ermengol va tranquil·litzar la minyona amb un gest i li va indicar que la senyora estava en bajoqueta.(Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 152.).

Bajoquetes

Passada mitjanit, Josep roncava al seu costat en el sofà, inconscient, davant de la televisió engegada. En arribar a casa, Teodor havia deixat les botelles de whisky i se n'havia anat, Matilde ja no hi era, ni la infermera rossa, i Bibiana preparava un bullit de verdura per sopar. Josep a penes havia tastat unes bajoquetes amb un mínim raig d'oli, havia pegat un mos a una poma de la cistelleta, un sol mos, i davant de les protestes de Bibiana havia dit que no tenia fam, que tenia només molta set, i s'havia aryepapat al sofa del saló amb una botella de whisky de malt, una altra d'aigua mineral i un cubell de vidre tallat ple de glaçons. (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 248.).

Bajoca

Les verdures per al consum de casa ocupaven un tros menut a banda, al costat del que en dèiem el pati de fora, i allà era on el meu pare podia dedicar hores soltes a construir barra quetes de canyes per on s'enfilarien les mates de tomatera o de bajoca, o a entrecavar les lletugues, les bledes, les albergines o els alls, i on m'encomanava lligar amb fil d'espart el brot de pèsols que s'enfilava per la canya dreta, o birbar amb el llegonet prim les brossetes que anaven creixent entre els solcs, com una mostra de confiança més que com a ajuda eficaç, o com una manera d'estar en companyia. Rarament el vaig veure tan satisfet i pagat com quan portava a taula, acabada de collir, una tomata grossa i perfumada, de color roig intens i fosc, la partia, ens la feia olorar, i ell mateix la tallava per al dinar del diumenge. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 87.).

BALADREJAR v.

Cridar exageradament; cast. vociferar. Baladrejant cançons carrinclones, Pous Empord. 103. He sentit aquell pobre errat de contes que baladrejava contra es frares, Ignor. 64.

Fon.: bəɫəðɾəʒá (or.); baɫaðɾeʒá (occ., Maest.); baɫaðɾeʧáɾ (val.); bəɫəðɾəʤá(bal.).

Etim.: deriv. del llatí *balatrāre ‘cridar’ (cfr. Wartburg FEW, i, 210).

Baladreja

Òndia! les dotze! hora d'agafar l'autobús! quina gentada! quina gentada! que n'anem d'estrets! acollonant! el xaval aquest! quina fatxa! i quin coll! setanta-cinc centímetres! tirant curt! i el galó! el galó! no hi havia caigut! el galó! és el més acollonant! això mateix! el galó! al voltant del barret! un galó! acollonant! absolutament acollonant! Ja hi som com baladreja! el paio del galó! amb un veí! què li explica! l'altre! diu que li trepitja els peus! Es fotran d'hòsties! segur! que no! que sí! au vinga! au vinga! mossega-l'hi un ull! accelera! castiga! ostres tu! que no! s'arronsa! el paio! del coll llarg! del galó! [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 62.].

Baladreja

Baladrejar

Hi va haver homes que es van posar a baladrejar com orats contra els cofis-i-mofis que fa la gent de justícia. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 156)

Baladreja

El conductor protesta: porta el cotxe carregat de capses de caramels que ocupen tot e seient del darrere., «Descarregueu-lo! Sofort!», baladreja la rossa. [Binet, Laurent. HHhH. (HHhH, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 978-84-92440-67-2. 330 pàgs. Pàg. 268.]

Baladrejar

—Si em dónes cinquanta centaus et puc obtenir una nena negreta ben maca i morena—va baladrejar amb malevolència—. És el millor esport que hi ha. A mi m'agrada un bon filet de carn fosca. [Patrick Denns. La tieta Mame (Auntie Mame, trad. F. Parcerisas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010, Barcelona. ISBN: 9788477274865. 382 pgs. Pg. 100.].

Baladrejant

La gent, dreta, aplaudia i cridava l'autor. Un dels que més cridava era en Marcel, baladrejant: ¡ L'autor! ¡L'autor! I em deia: Jo per un amic m'ho jugo tot, fina la veu. (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 182.).

Baladrejava

De tant en tant Jukes l'interrompia afanyosament: «Compte, senyor! », o el capità MacWhirr baladrejava una exhortació: «Agafeu-vos fort! », i tot el negre univers en pes semblava que s'enfonsés alhora que el vaixell. [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 64].

Baladrejà

- Què voleu de mi, begut del diable! Us burleu de mi! — baladrejà, furiós, Veltxaninov, pegant un cop de peu a terra.

-No crideu, no crideu; per què cridar ? -- féu Pà vel Pavlovitx amb un gest ràpid de la mà - No me'n burlo, no me'n burlo! ¿Sabeu el que signifiqueu vos ara per a mi? [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 100].

Baladrejant

- Jo a casa tint un ocell -explica el camioner, baladrejant - i també el vull per aix(: per mirar-lo, per sentir-lo. Es polit i viu i alegre, corn aquesta senyora vostra del paper. Però no ho entenen. (Ramon Folch i Camarasa. L'estiu més bonic. Ed. Alfaguara, Madrid-Barcelona, 2ª ed. 220 pàgs. Pàg. 154.).

Baladrera

L'Amy brillant i baladrera, que burxava el seu pare i feia broma amb el seu germà i conjurava les perpètues preocupacions de la seva mare amb mordaços comentaris de saberuda pels quals havia aconseguit que no la renyessin o la castiguessin, segurament perquè era una noia que deia el que pensava i havia ensenyat a les persones de la seva familia que la respectessin, i ni tan sois en Ferguson, que s'havia convertit ràpidament en el seu millor company, era del tot immune als seus insults i a les seves crítiques. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 243].

Baladreig

Aleshores va intervenir el senyor del bastonet de bambú, que tan poc interès havia demostrat. S'acostà a en Karl i li preguntà en veu no gaire alta, però prou clara perquè se sentís per da munt del baladreig del fogoner:

-I vostè, com es diu? [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 20.].

Baladrejat

No cridis així, no siguis bèstia; ¿què més vol ell que fer escàndol? Per això ha baladrejat tant, perquè el sentís algú d'aquests indrets i acudissin aquí, en auxili seu. Matem-lo, si tu vols! Però sense cridar. ¿Que et creus que en té cap, d'arma? Està mort de por, i per això no respon: deu ésser dins de la caseta tancat i barrat. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 340.).

Baladrers

Sabien que, a la graderia, amb aquell grapat de pares baladrers als quals només els interessavaguanyar el partit i que el seu fill jugués molts minuts -no necessàriament per aquest ordre-, no hi podia néixer gaire res positiu.(Xavier Bosch. Eufòria. ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-7588-459-2. 320 pàgs. Pàg. 58).

Baladrer

Cap dels dos homes hindús no em resultava conegut, tot i que després he identificat el més baladrer dels dos com el fundador d'un imperi multimilionari de la indústria del teixit amb seu a Manchester i Madrás. [John Le Carré. La cançó dels missioners. (The Mission Song, trad. J. Cussà Balaguer). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 978-84-297-5953-2. 366 pàgs. Pàg. 74].

Baladrejant

El Noi, avesat a ficar-se al llit d'horeta, de seguida fa son i per a distreure's destapà el fanal i es posà a escoltar tots els remors de fora; per Sort, passaven colles de trins baladrejant al llarg del carrer per a cridar l’atenció de les minyones retirades, i els seus bruels alegres el - rondaven a ell i a la faró del gresol, que pampalluguejava, tota resplendenta, com si volgués prendre part en esvalot. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 119.).

Baladrer

L'equip estava format per infermeres i dides, que dormien allà mateix i que tenien a la seva disposició un cuiner que els preparava tres àpats al dia; dos doctors que treballaven per torns; guies que explicaven les necessitats dels nounats i el funcionament de les incubadores, i un baladrer que havia despertat la curiositat del visitant perquè pagués els 25 centaus de dòlar que costava l'entrada. (Caterina Úbeda. El doctor incubadora. Article revista Sàpiens núm.179, març 2017. Pàg. 55.).

Baladrer

L'aportació de Puyal inclou un llenguatge propi que no es conforma amb solucions populistes però tampoc amb arcaismes anacrònics. I la prova que aquests quaranta anys de Puyal no són uniformes és que el futbol no sempre l'ha agafat com a refe rència sinó que sovint s'ha estimat més calcar l'estil de retransmissió, més baladrer i estrident, de les rà dios espanyoles o sud-americanes. (Sergi Pàmies. Confessions d’un culer defectuós, Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 9788416367597. 165 p. P. 96.).

Baladrer

Tenia negocis amb els marxants de pas i comerciava amb els pobles veïns, ple d'iniciativa i d'alegre energia. La senyora Prisco era tan tranquil·la i dolça com baladrer i brusc el marit. Alta, ben feta, vestida de negre, ma ternal i impertorbable en aquell tràfec continu, es va dedicar immediatament a preparar-me les torrades amb oli, i la seva veu ni se sentia. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 161.].

Baladregi

-Empleats a sou! Per què ho diu? ¿Que és empleada meva, vostè? Ah, sí! No me'n recordava, del sou! Doncs bé, tenint en compte la seva condició mercenària, acceptarà que baladregi una mica?

-No, senyor, tenint en compte això, no, però tenint en compte que vostè no ho tenia present i s'ha preocupat de si una empleada es trobava a gust sota les seves ordres, ho accepto de tot cor.

-¿Consentirà que prescindeixi de formalitats i frases convencionals, sense pensar que l'omissió prové de la insolència? [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 151.].

Baladreges

HAMLET

Demostra'm què faries, sang de Déu!

Plorar? Combatre? Fer dejuni? Esbudellar-te? ¿Beure glops de vinagre? ¿Menjar-te un cocodril? Jo ho faria. ¿Has vingut aquí a ploriquejar, a reptar-me saltant dins de la seva tomba? Si et vols fer enterrar viu amb ella, jo també. I, ja que parles de muntanyes, que ens aboquin a sobre milers d'acres fins que el gruix arribi tan amunt que el sol el socarrimi i la muntanya d'Ossa sembli una verruga! I, si tu baladreges, jo puc cridar més fort! [William Shakespeare. Hamlet (Hamlet, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona,2016. ISBN: 9788477272588. 308 p. P. 272].

Baladregen

Amb els dos amics, travessarem el Parc i, finalment, ens asseguérem a l'avinguda dels oms, davant les casernes, no lluny d'on baladregen les oques. Era a la primavera. Teníem dues hores de sol. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 211.).

Baladrejadores

"A cremar los papers!... A cremar los papers!", exclamaven referint-se a la documentació dels quintos. I, esbojarrades frenètiques, baladrejadores, arrastrant envers aci els curiosos, s'engolien Carrer Major amunt, bullangueres com un cap de riu, destriant-se pels carrerons en imponents i esfereïdors desfiles. "A cremar los papers!... A cremar los papers... (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 190.).

Baladrera

I aleshores era quan, rebotent-li per dins ses impaciències superbioses de persona avesada a fer regnar sa voluntat, manava cloure els finestrons sobre aquell espectacle profà i profanador i ficada en son carret d'invàlida, es feia dur cap a l'altre cap de pis, cap al darrera, lluny de la bellugadissa baladrera del carrer. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 334.).

Baladrejant

Havia begut amb excés i entrava baladrejant. Agneta va amagar-se ràpidament en un racó. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 206-207.).

Baladrejant

Les dones no la feien, la guerra: no sortien a galopar brandant espases i baladrejant honor i llibertat. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 32.].

Baladrers

Va triar els regiments del catorzè cos per protegir la ciutat els que tenia per més disciplinats entre els seus homes, els menys baladrers, la majoria naturals dels estats septentrionals del Mitjà Oest, gent obedient i devota. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 225.].

Baladrera

per l'estofat de llebre, no

provéssiu pas orenga, que

és baladrera, per l'olor,

com una mallerenga.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 101.).

Baladreja

BALAFIAR v. tr.

Gastar supèrfluament (Empordà, Val.); cast. malgastar. En quatre dies hu han balafiat tot, Martí G., Tip. mod. i, apènd. ii, 82.

Fon.: bəɫəfiá (Empordà); baɫafiáɾ (Val.).

Balafiament,

La crisi almenys, ha servit per cancel·lar tan llastimós balafiament, però ha agreujat encara més la situació d'una altres àmbits més substancials.(Enric Sòria. El son inquiet de València. Art. revista L'Avenç núm. 400, abril 2014, pàg. 9).

Balafiament

Allò que regalava eren els seus estalvis, la reserva que havia aconseguit de fer-se; i ara que havia tastat la satisfacció d'acumular petits tresors amb aquell propòsit, considerava els seus altres anys, amb llur balafiament i llur ociositat,... [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 366.].

Balafiament

...la transició a un model 100% renovable, l'únic que pot garantir una provisió indefinida d'energia, i en el qual s'haurà d'apendre a viure sense l'actual balafiament de béns i a buscar el benestar consumint menys. (Referència a J. Sempere. Les cenizas de Prometeo, a L'Avenç 453, gener 2019, pg. 72.).

Balafiador

Apreciava els lligams familiars i l'honor de la família, sense caure en l'orgull o la vanitat; vivia amb l'allerament d'un home de fortuna, sense ser balafiador, i sustentava idees pròpies respecte a les qüestions essencials de la vida, sense desafiar l'opinió d'altres en res que es relacionés amb el decòrum. [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 181.].

Balafiament

Tot just la senyora Carey hagué exhalat el darrer sospir, Emma havia encarregat a la florista un gavadal de flors blanques per col·locar-les a la cambra on jeia la morta. Allò era un autèntic balafiament de diners. Emma es prenia massa atribucions. Fins i tot si no haguessin estat econòmicament necessitats, hauria hagut d'acomiadar-la. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 22.].

Balafiar

-Vull fer les coses decentment -deia Albert Price-, però no té sentit balafiar els diners. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 262.].

BALANDRE m.

Embarcació d'esport ormejada com una balandra; cast. balandro.

Balandre

(Aquell gran balandre on lluïen les flors, lluïa el cel entre les branques, lluïa la mateixa pols damunt les fulles!) (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 42.).

BALANDREJAR v.

|| 1. intr. o refl. Moure's alternativament cap a una banda i altra, com per inseguretat d'equilibri; cast. balancearse, bambolearse. Acmet ja balandreja, ja no's té dret, M. Milà, «Cançó del pros Bernat». Vaxells en arch al lluny se balandregen, Guimerà Poes. 243.

|| 2. intr. Fer el mandra, estar sense fer feina (Empordà, Torelló).

Fon.: bəɫəndɾəʒá (pir-or., or.); baɫandɾeʒá (occ.); baɫandɾeʧáɾ (val.); bələndɾəʤá (bal.).

Etim.: sembla derivat de l'occità balandrà, mat. sign.

Balandrejant

Duia una tristesa a les espatlles que no era la d'un bagasser que ha enllestit la feina va reprendre el camí del Miroir amb el caminar balandrejant com el de qui fa pallassades amb les cames. [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 25.].

Balandrejava

Quan era petit, encara balandrejava un barri de barraques vora Massy. Els diumenges a la nit quan tornàvem d'una excursió al sud de París, cap a Milly-la-Forét o Chartres, passàvem davant del bidonville dels portuguesos entre 1'estany de la Blanchette i el supermercat Radar. Mentre Portugal s'esgotava en guerres colonials a Moçambic i Angola, els seus fills s'havien de guanyar la vida a Franca.(Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 21.).

Balandrejant

Finalment vam sentir de lluny la botzina de l'automòbil i vam veure un núvol de pols que baixava per la costa: aviat el cotxe, balandrejant sobre la passera del taulons estesa sobre el riu, al costat del pont malmès, va arribar a l'estació. El conductor, el mateix que m'havia acompanyat a Gagliano tres mesos abans, ens va reconèixer, a mi i a en Barone, i va ser el primer de donar-nos la benvinguda. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 159.].

Balandrejar

Crac... crac... crac... tothom tanca el rellotge. La rebotiga queda en silenci. Lo doctor té agafada la pala entremig de dos dins i la fa balandrejar al compàs de la pèndola de la botiga. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 19.).

Balandrejar

Balandrejant

Amb prou feines podia caminar, ajudant-se amit dos bastons i balandrejant el cos d'ací d'allà com un bergantí mal estibat. A un pam del sòl hi tenia els genolls, i les cames se li eixamplaven a banda i banda com un parell de rems que xapotegessin pesadament i sense ritme. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 322.).

Balandrejant

Els ulls de l'Hombre van recuperar la normalitat a l'instant; fins i tot l'avorriment. Els dos pallassos nans van passar balandrejant per davant de les gàbies dels lleons en direcció a les dutxes exteriors. Portaven una tovallola al voltant de la cintura i unes sandàlies que picaven a terra. El lleó se'ls va mirar amb una manca d'interès absoluta. [John Irving. L’Avinguda dels Misteris (Avenue of Misteries, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 97884417031190. 662 p. P. 445.].

Balandrejar

Repetia interiorment aquell nom que l'entendria com un missatge que només ell podia entendre, tot i que imperfectament encara. Se sentia balandrejar en el vent, entre ombres i llum, amb aquell fil prim en el puny tancat. Li semblava que tenia a mà la corda d'un estel capritxós que durant un moment, amagat pel teulat d'una casa, per un ròdol de plantes, no se sap cap on vol anar. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 71-72.].

Balandrejant

Al vespre estava tan assedegat. glaçat i famolenc, tan cansat d'esperar la mort. que quan un home entrà balandrejant per la porta es posà content de tenir una excusa per treure-s'ho del cap. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 34.].

Balandrejaven

Vaig mirar amunt i vaig veure les capçades dels avets que balandrejaven i xocaven entre elles, vaig veure com el vent vinclava els pins més alts i vaig notar també el sotabosc que ondulava sota els meus peus. [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 39.].

BALAQUÍ

Balaquí

-¿T'ha vagat alguna vegada de veure una ciutat que t'assembli a aquesta? -preguntava en Khubilai a Marco Polo i treia la mà plena d'anells fora del balaquí de seda i el bucentaure imperial per indicar els ponts que s'arquegen sobre els canals, els palaus principescos, els llindars de marbre dels quals s'immergeixen a l'aigua, l'anar i venir de les barques lleugeres que fan voltes en ziga-zaga impel·lits per llargs rems, les gavarres que descarreguen cistelles d'hortalisses a les places dels mercats, els balcons, els terrats, les cúpules, els campanars, els jardins de les illes que verdegen en el gris de la llacuna. [Italo Calvino. Les ciutats invisibles (Le città invisibili. Trad. F. Sales). Ed. Empúries, Barcelona 2ª ed. 2016. ISBN: 9788499305127. 168 p. P. 89.].

BALAST

El balast és la pedra utilitzada en la construcció de vies fèrries. Les pedres es disposen sota, entremig i al voltant de les travesses. (ENLLAÇ)

Balast

El xuf-xuf de la locomotora. Se la veu com apunta el morro, just allà, a l'extrem del balast, amb les grans fumerades de vapor bullent que se l'enduran cap a París. [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 40.].

BALB, BALBA adj.

I. ant. Que balbuceja. Me vench en somni una fembra balba, Febrer Purg. xix, 7. Es còpia de l'it. balba, usat del Dante.

II. || 1. Que ha perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens; cast. aterido. «Jo tenc sa mà balba esquerra | i sa dreta que bo hi fa; | la m'hauré d'anar a escalfar | dins sa cuina de So'n Serra» (cançó pop. Ariany). Com dits d'una mà balba, Atlàntida, v. Els peuets se li glaçaven..., balbs qu'apenes se'n sentia,Massó Croq. 155.

|| 2. Mancat de sensibilitat; cast. insensible. Vaig continuar balb i sord i cec per a tot agent exterior, Ruyra Parada 82. a) Aplicat a coses inanimades: El jorn ha eixit del si de la nit bauba, Ferrà Rosada 27. Damunt els seus últims calius, balb, el crepuscle acaba d'extingir-se, Villangómez Any 5.

Fon.: báɫp (en la pronúncia literària); báwp (Empordà, Olot, Berga, Prats de Ll., Solsona, Urgell, Valls, Mall.).

Etim.: del llatí balbu, ‘que balbuceja’.

Balb

Els grunys de l'animal, estirat, balb i desesperat, canviaren: ara ja no eren de ràbia, sinó de desesperació. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 70.].

Balbes

Sense alè, immòbil, va sentir una veu / solemne que envaïa l'aire en calma, / so del silenci per a oïdes balbes [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-7727-574- 9246 pàgs. Pàg. 77.].

Balbs

-I tant que n'hi ha una! I una raça esplèndida! que insistia ell, i és la raça més gran del món i tot, i cornut qui digui el contrari! I au, llançat a escridassar-me. Jo aguantava de ferm, és clar.

-No és cert! La raça, això que tu en dius així, és no més aquesta gran trepa de pelats com jo, lleganyosos, pollosos, balbs, que han encallat aquí perseguits per la fam, la pesta, els tumors i el fred, que han vingut vençuts dels quatre extrems del món. No podien anar més lluny per culpa de la mar. Això és França, i això són els francesos. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 12.].

Balba

Per què, capellanet? -vaig fer jo, ofès. I semblava una mosqueta balba! (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 263.).

Balbes

Llavors esperes el primer raig de sol amb un deler que et fa plorar d'entendriment. La veu et tremola, esguardes el fum del teu alè dissoldre's davant teu en l'aire humit i lívid i el voldries recollir amb les teves mans balbes, però amb la primera lluïssor daurada de l'aire el teu propi alè el sembla un nuvolet d'encens religiós, nunci de la fe i l'esperança que reneixen en el teu cor. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 9.).

Balba

He trobat els passeigs arreu fangosos,

sadollats per la pluja de la nit;

els brots tendres brillaven temorosos

al bell damunt del fosc brancatge humit;

i tot d'una, volant a la ventura,

com lleu companya de mon greu afany,

he vist creuar l'espai, balba, insegura,

la primera oreneta d'aquest any.

Jo l'he vista arribar, vola que vola,

fins al balcó del blanc palau discret,

i allí aturar-se arrupideta i sola,

guaitant poruga i tremolant de fred.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 19.).

Balba

Després, quan sense el sol la llum és balba,

descolorî's la terra en els meus peus

del cel descolorî's tota l'amplada...

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 30.).

BALBETEJAR v. tr.

Balbucejar. Com un nin quan comença a balbetejar, Casellas Sots 119.—V.balbotejar.

Fon.: bəwbətəʒá (or.).

BALBOTEJAR v.

Balbucejar (or.).

Var. form.: balbetejar.

Etim.: derivat de balb.

Balbetejant

Els negres pressentiments de la vesprada van ésser, l’endemà, certesa aclaparadora. L'Aparili havia passat a les tres de la matinada, balbetejant entre llavis el nom de la ciutat graciosa a on havia vist la llum del dia. I el poble, a l'heure esment de la commovedora gentilesa, pagava enternit tanta mercè beneint la memòria de l’espasa. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 263).

Balbotejava

L'únic so que se sentia era un bebè que balbotejava a la seva mare. [Jo Nesbø. Sang a la neu (Blod pa snø, trad. L. Segarra). Ed. Proa, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 978847588354. 172 p. P. 101.].

Balboteig

Enmig de la xerrameca l'Aliide va adonar-se que la noia tornaria a preguntar sobre els brètols, i com que s'havia tranquil·litzat ja no acceptaria el balboteig de l' Aliide sobre els porcs senglars. En quin moment el seu cap s'havia afeblit tant que ja no era capaç d'inventar explicacions creïbles als cops estranys a les finestres? [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 81.].

BALBUÇ, -UÇA adj.

Que parla dificultosament, pronunciant les paraules de manera incompleta; cast. balbuciente, tartamudo. Parla axi com infantó balbús qui parla davant home savi, Llull Cont. 155, 6. En lo parlar alguns parlen clar e altres balbuços, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 19.

Fon.: baɫbús (Maestrat, València).

Etim.: postverbal de balbuçar.

Balbuç

Com triguen aquestes notes! M'angoixa el pensament d'haver de tornar a la Selva a peu. Si es pogués veure com sofreixo en aquest moment. Donaria tots els meus versos per saber tot el que sap aquell alumne balbuç, del qual em mofava, fill d'uns forners de la placeta de l'església de Sant Pere. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 72.).

BALCA f.

|| 1. Bova (|| 1) (Empordà, Garrotxa, Guilleries); cast. enea, espadaña. Els ànechs... fent capbuçons en mig de les balques per atrapar qualque granoteta, Víct. Cat., Cayres 65.

|| 2. Bova (|| 3) (Masclans Pl. 54).

|| 3. Balca de fulla ampla: planta de l'espècie Sparganium erectum (La Selva, ap. Masclans Pl. 54).

Fon.: báɫkə (Empordà, Garrotxa, Guilleries).

Etim.: segons J. Hubschmid (ELH, i, 145), del cèltic balca, ‘fort, cosa dura’.

Balca

-Procureu que les guspires us caiguin dins del bolet de soca, perquè així les espurnes faran flama i abrandaran aquest grapat de llavors de llinassa, lli triturat i llavors de balca i de boga amb què hem farcit el bolet. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 213).

Balca

L'un primer, 1'altre després, tothom ha anat marxant i ningú no ha vingut a omplir les cadires de balca, que han quedat buides, plenes de pols, ni l'escon, tan gran per a mi sol. (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg. 200).

Balca

Hom ha considerat, amb certa raó, com a mobles típicament catalans aquell fastuós cadiratge de balca, d'una riquesa i pompositat ornamental exuberant, majestuós sempre, finament tornejat i amb els seus esplèndids capçals abarrocats, en forma de cistelles i gerros de flors, sols radiants, etc., tot decorat d'or i pintat de color blau de mar, verd o vermell xinès. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 72.).

Balca

El paviment d'aquella mansarda no havia estat escombrat mai, l'aire hi era glaçat, i dues cadires velles amb balca trencada en componien tot el mobiliari. [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 178.].

Balca

Un capvespre la crisi fou més forta que mai. No el podíem retornar amb cap calmant. Hauria dit que l'home a mort. La criada i jo el vam dipositar amb grans esforç damunt el canapè de balca de la rebotiga ple de coixins... (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 91-92.).

BALCADA f.

Acte de balcar (Mall., Men.); cast. disminución.

1. BALCAR v. int.

|| 1. Minvar d'intensitat; cast. remitirse, amenguarse, aflojar. No balca ni's pert ni's debilita la virtut gran de vostra natura, Peccador remut, 125 vo (citat ap. Aguiló Dicc.). Quant ve que'l sol ha balcat, Salvà Poes. 50. «Ha plogut molt, però ara ja va balcant» (Llucmajor, Pòrtol, Ciutadella).

|| 2. Minvar una aglomeració de gent, així com va sortint d'un local (Ciutadella). «Sa gent ja balca de l'iglèsia».

Fon.: bəɫká (Mallorca, Menorca).

Etim.: possiblement del llatí placāre ‘calmar’, però és un origen dubtós. El mot balcar amb diverses variants (balchar, balquer, abalquer, etc.) es troba en els dialectes suïssos i del nord d'Italia (cf. REW 6555; Dicz. RG, ii, 88) (cf. l'engadinès abalker ‘tranquilitzar’).

2. BALCAR v. tr.

Cordar una cadira de balca (Gir., ap. Aguiló Dicc.). V. embalcar.

3. BALCAR v. refl.

Guerxar-se, pendre garsesa la fusta (St. Jaume de Frontanyà).

4. BALCAR v. tr.,

per bolcar els infants (Ripoll).

5. BALCAR m.

El Balcar: nom d'una masia de la Vall d'Aro (Aguiló Dicc.).

Etim.: derivat de balca.

Balcades

Quan les pluges van parar, al poble va quedar feina per fer. Hi havia unes quantes parets de fang desfetes, unes quantes teulades balcades i zones senceres dels camps que semblaven aiguamolls. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 26.].

1. BALDAMENT m.

Acte i efecte de baldar; cast. parálisis, tullimiento. Així et gordu de dolor i de baldament, Ruyra Pinya, ii, 162.

Fon.: bəɫðəmén (pir-or., or., eiv.); baɫðamén (occ., val.); baɫðamént (val.); bəɫdəmént (mall., men.).

Etim.: derivat de baldar.

2. BALDAMENT

|| 1. adv. que serveix per introduir una dificultat, a la qual se concedeix existència real o possible, però no eficàcia; equival a ‘encara que’; cast. aunque. Baldament és vocable usitat català, Pau Regles 321. Doncs tu treu-nos a la via | de les coses corporals, | ... baldament sia | per patir-hi tots els mals, Maragall Enllà 52. Era alt, fornit y ben plantat, baldament el desfigurés bon xich el balandreig, Oller, Rur. Urb. 131. S'havia girat vent. Millor! Baldament s'ho endugués tot en orris!, Ruyra Parada 77.

|| 2. adv. per expressar desig que succeeixi una cosa; equival a ‘així fos!’, ‘tant de bo!’ (Ross., Empordà, Gironès, Plana de Vic); cast. ojalá. E tu e tes pars nulls temps vos veia en casa mia baldament, Curial, iii, 27. E dix:—Yo 'm pens que vos serets mia.—Hoc baldament, dix lo Duch, Curial, iii, 105. Ya baldament may hagués vist yo semblant donatiu, Alegre Transf. 63.

Fon.: baɫdəmén (or.); baɫdamén (occ).

Var. form.: maldament.

Etim.: derivat de l'àrab bāṭil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix -ment que serveix en català per formar adverbis. L'evolució dels significats no és fosca. En son origen, baldament venia a significar ‘en va’, ‘inútilment’; d'aquí va passar a l'accepció || 1, significant que la dificultat que se reconeix com a existent és ‘vana’, ‘inútil’ per tal com no té eficàcia; i d'aquest significat, usant-se en exclamacions emfàtiques com la de la frase que hem citada de Ruyra, fàcilment es passa a l'accepció || 2.

Baldament

I d'altra banda, baldament la causa no hagi perdut vigènia, caurà en d'altres mans i perdrà el seu caràcter irresistible. [Jacob Burckhardt. Consideracions sobre Historia Universal (Weltgeschichtliche Betrachtungen. Trad. G. Muñoz). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 8429720391. 272 p. P. 183.].

BALDANA f.

|| 1. La perifèria o superfície exterior d'una cosa (Mall.). a) La falda d'una muntanya.Anar baldana-baldana: anar voltant un puig per sa part més baixa (Manacor).—b) La part exterior del brancatge d'un arbre o d'una mata (Mall.). Ses baldanes: la fruita que està a les branques més foranes i baixes d'un arbre;—la part de brancam que penja damunt una propietat veïna d'allà on està l'arbre (Campanet, Artà, St. Llorenç des C.).Pellucant les baldanes d'una figuera, Galmés Flor 127.

|| 2. Part exterior baldera o sobrant d'una cosa (Men.). «Aquesta roba fa baldana»: vol dir que fa rues, que no s'adapta bé (Ciutadella).

|| 3. La carn situada entre les costelles (Benassal, Manacor). Per ço volem que... prenguan cascun dia una candela e les baldanes dels moltons e de les vaques qui's couran en la nostra cuyna, Ordin. Palat. 7.

|| 4. a) Botifarra o embotit curt, d'arròs, ceba, greix i sang (Tortosa). Menjant-se mas que fossen unes baldanes calentetes, Moreira Folkl. 254.—b) Pellerenca dels costats d'un moltó, que s'empra per fer farciments (Men.). (Cfr. Ballester, Cib. 203).

|| 5. Drap enrotllat en forma cilíndrica, que les pageses se posen banda avall del gipó, abraçant-los la trinxa, i el fan servir per sostenir les faldes, impedint que el lligador d'aquestes rellisqui (Tortosa).

|| 6. Persona que treballa de qualsevol manera, sense procurar que quedi bé (Tremp).

Refr.

—«A on no hi ha sang, no hi fan baldanes» (Solsona); «Sense sang no es fan baldanes» (Tortosa).

Fon.: baɫðána (Tortosa); bəɫðánə (Mall., Men.).

Intens.: baldaneta (Una llesca de pernil o una baldaneta de carn, Moreira Folkl. 425).

Etim.: derivat de l'àrab bātil, ‘va’, ‘inútil’, amb el sufix -ana. El significat originari, que presideix vàries accepcions del nostre mot, és el de ‘va’, ‘sobrant’, ‘superflu’. L'accepció || 5 és una metàfora per semblança de l'accepció || 4 a.

Baldana

No cal dir que, segons les predileccions gastronòmiques o l'origen regional del taxista que l'hagi de dur, la botifarra pot ser substituïda per un botifarró, una baldana, un blanquet, un bisbe, un camallot, una salsitxa, un bull, un fuet, una sobrassada, una llonganissa o un xoriço, tots ells enormes i inflables i que, a més, permeten col·locar-hi, en el lloc de l'etiqueta, algun anunci que ajudi a arrodonir la setmanada, posem per cas. (Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 168).

BALDATS

Baldats

Sense barret. El seu rostre era atractiu d'una manera excessivament bonica, torbadora, però els llavis eren massa vermells, com si tingués ressaca. Tenia els ulls mig tancats, amb bosses i baldats. Els cabells negres greixats li queien a blens sobre les orelles. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 154.].

BALIGA-BALAGA m.

Home informal, de poca serietat (Cat., Val.); cast. mequetrefe. Aquí ve gent formal; no'n vull de baligues balagues, Vilanova Obres, iv, 135.

Fon.: bəlíɣəβəláɣə (pir-or., or.); balíɣaβaláɣa (Tortosa, Val.).

Etim.: V. barliqui-barloqui.

Bali-balaga

Claude Basson, sexagenari baixet i barbut amb els ulls pintats com una ballarína xinesa, repetia tothora amb el seu accent de Niça: "Le lycée Lalande n'est pas le Club Méditerranée..." Tot seguit em va agafar tirria perquè em considerava un bali-balaga. Tampoc no li agradava que un foraster entengués la seua llengua. On s'havia vist que un rus de Perpinyà capís el niçard corrent?Això el desesperava... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 402.).

BALISTA

Ballista.

Balistes

Van trobar, a més, desmuntades i perfectament eficients, balistes i catapultes amb els seus dards de ferro massís i nombrosos lilia, artefactes mor tals de ferro amb tres puntes per amagar al terreny i crear barreres contra la cavalleria i la infanteria enemigues. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 390.].

BALLARUGA f.

|| 1. Excrescència rodona que es produeix en el tronc i branques dels roures, i que els infants empren per jugar, fent-la ballar com una baldufa (Olot, Nalec); cast. agalla, bugalla.

|| 2. Qualsevol peça de forma rodonenca o troncocònica, armada d'un maneguet, que els infants fan ballar donant-li força amb els dits (Urgell, Mall., Men.); cast. perinola. Quax ballarugues, | chiulets juguetes, Spill 13592. En general els nois fan aquesta joguina d'un aglà migpartit, d'un bocí de rodet de fil o d'un bocí de fusta llavorada expressament.

|| 3. Crisàl·lide (Mall.); cast. crisálida.

|| 4. Planta de la família de les graminàcies: Briza maxima (Mall.); cast. tembladera.

|| 5. Closca del mol·lusc Conus mediterraneus, que és de forma llarguera i apta per a fer-la ballar de punta, dant-li moviment de rotació amb els dits (Men.).

|| 6. Persona petita i molt bellugadissa (Cast., Mall., Men.); cast. argadijo, zarandillo. Tenie un chicuelo que semblave una ballaruga, Guinot Capolls 41. Se li posà davant... un homenet, un neno, una balleruga, Camps Folk. ii, 49.

|| 7. Dona petita i grassa (Mall.); cast. peonza.

|| 8. Acte de ballar (Olot, Empordà, Barc., Segarra); cast. bailoteo. Les cames me demanen ballarugues, Vilanova Obres, xi, 244. Fer la ballaruga: ballar. Y els teus primors fent la ballaruga, Roger Pera 11.

|| 9. Ganes de ballar (Segarra, Camp de Tarr.). «Aquesta noia està tocada de la ballaruga» (Nalec).

|| 10. pl. Oscil·lació o moviment continuat de la vista, que impedeix la bona visió de les coses (Llofriu); cast. sombrajos.

Fon.: bəʎəɾúɣə (or., bal.); baʎaɾúɣɛ (Urgell); baʎaɾúɣa (Castelló); bəʎəɾúʝə (Palma, Manacor).

Var. form.: ballaruca, ballaruc, barallofa, baralluca, baralluga, ballarusca.

Sinòn.:— || 1: agalla, cassanella, macarulla;— || 3: gatzoneta;— || 4: balladora;— || 10: bellumes, pampallugues.

Etim.: sembla derivat per ballar. La terminació és d'origen fosc.

Ballaruga

Diu que sóc un cicló, però vostè em fa l'efecte d'un molinet de dòlars, d'una ballaruga de casino. Un home necessita dulcificar la guerra amb modelets? I a més, per què és tan correcte? Per què al vespre no em porta a un cotxe? Què hi té, en aquestes venes de ianqui? Sang de coliflor? Que no l'atrec ni una mica? Sóc lletja i grollera o és que vostè és un altre Irby Jones? [Gilles Leroy. Alabama Song (Alabama Song, trad. A. Casassas). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788492440207. 188 pàg. Pàg. 37.].

BALLERA f.

Ganes de ballar (Empordà, Reus, Mall., Men., Eiv.). «La son soneta, | la son me ye; | si tinc ballera, | bé ballaré» (cançó d' infants, a Llofriu). Vaja, mos ha pegat sa ballera y a ballà anam, Ignor. 60.

Ballera

I apa!, se'n va a fer ballera més lluny, aquella boja, xerricant entre les corretges i els volants, a portar als ho mes les seves racions de constrenyiments. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 255.].

BALLESTRÍ o BALLESTRINC m., o BALLESTRINCA f.

Espècie de nus o volta que es fa amb un cap de corda per amarrar-lo; cast.ballestrinque.

Fon.: bəʎəstɾí (St. Feliu de G.); bəʎəstɾíɲс (Palma); bəʎəstɾíŋkə (Barc.).

Etim.: derivat de ballestra (=ballesta), amb el sufix -í. La forma ballestrinc suposa un canvi de sufix que pot haver-se originat per creuament amb una forma *ballestrenc.La variant ballestrinca ja sembla ser una deformació del cast. ballestrinque, amb la efinal pronunciada ə segons la pronúncia del català oriental.

Ballestrinca

Per això el van posar en una escola normal i en el temps lliure va poder desenvolupar el seu interès pels motors i introduir-se en el moviment escolta, on va aprendre a fer nusos plans, de teixidor i del ballestrinca més ràpid i millor que tots els altres. (Jonas Jonasson. L'analfabeta que va salvar un país (Analfabeten som kunde räkna, trad. l. Solanes i I. Falcó). Ed. La Campana, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-96735-97-2. 392 Pàgs. Pàg. 310).

Ballestrinca

La Kaja va agafar la corda, va saltar a terra i, com que li agra dava navegar, va fer un nus ballestrinca a un pal verd podrit que sobresortia entre lliris d'aigua. [Nesbø, Jo. El lleopard. (Panserhjerte, trad. L. Font), Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2015. ISBN: 9788416334490. 706 p. P. 140.].

BALMA (o bauma). f.

|| 1. Cova no gaire fonda, formada per l'avançament d'una roca sobre un espai buit (Cat.); cast. gruta. Que donassen licencia que se'n pujàs a la balma per fer penitencia, Pere Pasqual, Obres, i, 20. Fugí en Italia, e per paor mès-se en vna balma qui era en vn munt, Eximenis, II Reg. xxiii. Stant lo sant varó dins la sua bauma, Hist. Garí, 4. Va troctar de cercar una bauma per aixoplugar-hi els paquets, Massó Croq. 52.

|| 2. Espècie de cova que formen els cantoners a la pedrera, tallant el pedreny obliquament en lloc de fer-ho verticalment (Mall.).

|| 3. Part exterior tendra del brancam d'un arbre (Masllorenç).

II. topon. a) La Bauma: poblet de 566 habitants en el municipi de Castellvell (Pla de Bages).—b) La Balma: nom d'una ermita de la Mare de Déu, situada en el terme de Sorita (Ports de Morella).

Fon.: báɫmə (Ross.); báwmə (Gòsol, Olot, Palamós, Gir., Solsona, Borges-Bl., Mall.); báwmɛ (Pobla de L.).

Etim.: de *balma ‘cova’, mot d'origen gàl·lic (cfr. Wartburg FEW, i, 223), o, segons Skok, d'origen lígur (Rom. l, 200).

Balmes

A nosaltres ens passa com quan mirem l'escorça d'un arbre a una certa distància. Veiem una pell relativament llisa i fina. Però si ens hi acostem molt, tant com les matèries ens permetin d'acostar-nos-hi, llavors ens apareixen les balmes, els torrents, els abismes i els vol cans. La nostra presència és el que podem veure de més a la vora i quan ens hi exposem, amb calma i amb rigor, ens hi apareix l'estrany, el més estrany. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 653.).

Balma

La seva casa es convertí en una balma de silenci i de mitges llums. La Palmira, dins un núvol de robes vaporoses, passava d'una cambra a l'altra amb la Carina al darrera tota resignada. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 135.).

BALMAR (o baumar). v. tr.

Excavar, fer clots o balmes a un terreny (Empordà, Barc.).

Balma

Així doncs, l'impensat no és a l'exterior, sinó al bell mig del pensament, com la impossibilitat de pensar, que dobla, folra el defora o el balma. [Gilles Deleuze. Foucault. (Foucault, trad. Víctor Compta). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-297-2643-8. 160 pàgs. Pàg. 113].

Balmat

A partir del carrer Lepic comences a trobar gent que busca alegria a la part alta de la ciutat. S'afanyen. Arribats al Sacré Coeur, es posen a mirar a baix la nit que fa el gran balmat espès amb totes les cases entaforades al fons. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 407.].

Balma

...vam dormir en una balma on algú havia deixat una foguera a punt. [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 218.].

BALOT m.

Bala grossa; cast. balón.

Balots

El seu pare, Joan Solà Rabionet, era traginer; es guanyava el pa transportant mercaderia amb bèsties de càrrega entre la plana de Vic i la Selva. Era una feina feixuga. Calia conèixer bé la muntanya i menar les mules i els matxos carregats de saques i balots per camins estrets i sovint malmesos per la pluja, superar grans desnivells, sortejar cingles i travessar rieres. A la dificultat del terreny s'hi afegia el perill de perdre la mercaderia en mans de les partides de bandoles i trabucaires que rondaven entre masos i camins. (Ponsatí, Clara. Molts i ningú. Ed. La Campana, 1ª ed. Barcelona, 2022. ISBN: 9788418226175. 350 p. P. 84.).

BALQUENA f.

Abundància (Mall.). Les noces ab gran balquena | lo vell Mascort manà fer,Costa Agre terra 71. S'usa quasi exclusivament en la loc. adv. a balquena: en gran abundància. M'ofereixen a balquena | de tot clima es fruits més richs, Aguiló Poes. 69. Escampen flors a balquena | quan travessa la ciutat, Alcover Cap al tard 32.

Fon.: ə bəɫkə́nə (Mallorca).

Balquena

Per a tu l'amor és un assumpte sense cap importancia (per a mi té la importancia de no tenir-ne). En això estem d'acord. Tu creus, practiques, múltiples fidelitats, múltiples de complicadores per multiplicar fidelitats a balquena. (Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs. Pàg. 118.).

Balquena

D'aquesta renúncia a entendre, tant sovint aplicada precisament a allò que no ens agrada del que passa entorn nostre, en tenim exempes a balquena. (Editorial, revista L'Avenç, núm. 396, desembre 2013, ISSN: 0210.0150.Pàg. 3).

Balquena

La botànica va escriure el seu informe que estava emparentada amb l'arbre del te i que de vegades es confonia amb la seva cosina més comuna, la Leptospermum scoparium, que creixia a balquena a Nova Zelanada. [Stieg Larsson. Els homes que no estimaven les dones. (Män som Hatar Kvinnor, trad. A. Gomau i N. Vives). Ed. Columna, 14ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-664-0924-7. 626 pàgs. Pàg. 8].

Balquena

A la primavera vam marxar des d'Antioquia a Zeugma, a la riba de l'Eufrates, i un cop allà vam enfilar cap al nord, resseguint el riu, per terrenys amb aliments a balquena, fins a la línia divisòria entre l'Eufrates i l'Araxes, i després vam continuar cap al sud, en direcció a la ciutadella parta de Fraaspa. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàg. 190.].

Balquena

...trobar en secret 'per dinar pernil salat, pebrots vermells fregits amarats en oh d'oliva i coberts amb uns quants grans d'all i pa de sémola cruixent acabat d'enfornar. Van mullar rápat amb vi negre a balquena, que els va desfermar la llengua.[Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2. 508 pàgs. Pàg. 399.].

Balquena

Els serfs se l'endugueren. Arribada al bosc, ella volgué aturar-se, perquè les plantes remeieres creixien entorn d'ella a balquena. Però ells l'arrossegaren més lluny:

—Vine, jovencella, no és aquest el lloc escaient. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 26.].

Balquena

Ha plogut molt de llavors ençà, però no tant corn plou a La noche fenomenal. Plou a balquena, si, plou nit i dia, brusques primes i aigua de bimbolla; el cel trona amb freqüent i anòmala insistència, uns estranys cops de vent sacsegen la ciutat, la gent pateix d'insomni i la seva vigília forçosa es alterada per la visió d'animals exòtics; enmig d'aquestes pertorbacions se succeeixen aparicions d'estrafolaris personatges procedents de 1'"altra banda", la Barcelona "d'a11à"', que arriben esmunyint-se per unes esquerdes fugisseres que comuniquen els dos mons. (Emili Manzano. Art. Amistat, humor, melancolia. Rev. L'Avenç, núm. 457, maig 2019. Pg. 68).

Balquena

No hi ha hagut mai tants d'historiadors. Sempre es bo i útil d'escoltar-los, car ens forneixen a balquena belles i lloables instruccions del magatzem de Ilur memòria; cosa sens dubte ben útil per al socors de la vida; però ara com ara nosaltres no cerquem pas això, cerquem si aquests recitadors i recol·lectors son lloables per ells mateixos. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 157.].

Balquena

Què feia, en canvi, el fogoner? Prou que no para va de parlar, amarat de suor, les mans tremoloses ja no podien aguantar els papers de la finestra, i de tots costats li afluïen queixes a balquena contra en Schubal, cadascuna que les quals, en la seva opinió, hauria bastat per a enterrar d'un cop el Schubal aquell, però l'únic que va poder presentar al capità va ser una trista samfaina de totes plegades. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 18.].

Balquena

diries que el ronsal li tires a l'esquena.

Quan s'exhibeix per una plaça,

amb gent que la consigna té d'aplaudir a balquena,

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 118.).

BALSAMINA f.

Planta de la família de les balsamínies: Balsamina hortensis (Cat.); cast.nicaraguas, miramelindos.—V. arbrets.

Etim.: del llatí balsămīna, ‘de bàlsam’.

Balsamina

És extraordinari fins on poden arribar la consideració i la humanitat dels poderosos: a Damasc es va reunir amb el rei Herodes per tractar qüestions relacionades amb les rendes d'uns camps de balsamina, i recordant una conversa anterior amb mi, es va interessar per la salut del meu pare i va demanar a Herodes que li donés records en nom del seu fill i de la Reina. [John Williams. August. (Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàgs. 186-187.].

BALUERNA f.

Cosa voluminosa que fa nosa (Cat.); cast. balumba. Pujava... carregat amb la baluerna de les set gàbies dels reclams, Ruyra Parada 25.

Fon.: bəɫuέɾnə (Empordà, Gironella, Vic, Cardona, Solsona); baɫuέɾna (Tortosa).

Etim.: de baluard, mat. sign., amb canvi de terminacíó (per influència de enlluernar, per l'obstrucció visual que produeix una cosa molt voluminosa?).

Baluerna

El carro -una baluerna vella i pesada amb què recollien també les escombraries- s'aturà a l'entrada del caminoi. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 185.).

Baluerna

Vaig saber que des d'aquest punt una colla de físics experts feia el repartiment dels rumbs i, com si fos un projectil, llançava aquella baluerna pels camins de l'oceà. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 108.].

BALUMBA f.

Massa molt voluminosa i de poc profit (Barc.); cast. balumba. Un ventet amorós traginava... balumbes de flaires marejadores, Caselles Mult.135.

Balumba

Ara com ara, per la vida col·lectiva de Catalunya, en tots sos aspectes, ha arribat una hora crítica: l'hora de la suma; l'hora de fer el bloc, la munió, la massa imposadora, destinada a entrar en un ample camp d'acció i en ell lluitar i vèncer superbament; a formar aqueixa massa, aqueix conglomerat, aqueixa balumba numèrica, hem d'acudir-hi tots lliberalment, petits i grossos, destres i manxolets, mes procurant netejar-nos abans tot lo possible de prejudicis minvadors d'energies i armar-nos ben armats de propi esforç i pròpia substància, a fi que el nostre concurs particular... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 178.).

Balumbes

Regnava pels àmbits de la Ronda una llangor de benestar que semblava que entumís els cossos i endormisqués els sentits. Un ventet amorós traginava per ci, per lli, balumbes de flaires marejadores, nascudes Déu sap a on... potser en les vegues plantades de tarongers, potser en els tolls sembrats de cànem, o bé en les hortes i els jardins florits, o en les despulles de les carnisseries o en les aigües salobres de la mar... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàgs. 266-267.).

BALUSTRE m.

|| 1. Cada una de les columnetes curtes i motlurades que formen una barana; cast. balaustre. Per posar les pots, balustres, portas, doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii,567).Per extensió, Cada un dels barrerons verticals que formen una barana, encara que no sien motlurats.

|| 2. Cada una de les petites peces imitant columnetes, posades en sèrie per adorn d'un moble. Una cadireta de pi petita ab balustres darrera, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc).

|| 3. Cada una de les barretes de fusta o de ferro verticals de la barana del carro (Mall., Men.).

|| 4. Cada una de les dues barres que en el teler de mà estan situades entre el pinte i les calques, articulades per un cap amb els bancs i contraposades entre si per l'altre cap, i serveixen perquè el moviment dels telers sia més vertical (Sineu).

Fon.: bəɫústɾə (or., bal.); baɫústɾe (occ., val.).

Var. form.: balaustre (Damunt balaustres de formes nítides, Caymari Poem. const. 27), és un castellanisme.

Intens.: balustret, balustrot, balustràs, balustreu, balustretxo, balustró.

Etim.: de l'it. balaustro, mat. sign. || 1, del llatí balaustium, ‘flor de magraner’, per la semblança dels balustres d'estil Renaixement amb la flor de magraner.

Balustres

Encenen els fanals; entre els balustres la nit, que omple / també les copes... (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 128.).

BAMBA f.

|| 1. Espècie de coca (Ll., Val., Alcoi).

|| 2. adj. a) Pasta bamba: pasta de farina, ous, sucre i oli (o saïm), molt blana i fina (Mall.). Pren un panet de pasta bamba, Ignor. 79.—b) Coca bamba: coca feta de la dita pasta (Mall., Men.). A menjar bescuit y coca bamba y a beure resolis, Rosselló Many. 87.

|| 3. Part baldera o sobrera d'una roba, que fa rues (Llofriu).

|| 4. Dona beneitona, de poc enteniment (Mall.); cast. clueca, babazorra. «Jo som estat a Deià, | a Lluc i a moltes de bandes; | n'he vistes moltes de bambes, | però com tu no n'hi ha» (cançó pop. de Manacor).

|| 5. Embadaliment, estat de torbació de l'enteniment per excés d'admiració (Escrig-Ll. Dicc.); cast. embobamiento.

|| 6. Casualitat feliç, bona sort (Cat.); cast. chiripa. Estar de bamba o tenir bamba: guanyar sovint en un joc o rifa; estar de sort (Aladern Dicc.).

Fon.: bámbə (or., mall., men.); bámbɛ (Ll.); bámba (val.).

Etim.: de la rel bamb-, onomatopeia del balbuceig o d'una cosa inflada i buida.

Bamba

Rabassut i xerraire putxinel·li,

desenvolupa activitats estèrils

al servei sense solta de les causes

macades i estantisses que propugna.

Culte, però xaró, de gust mongívol,

autòmat picaplets, per torna fatu;

papista, poetastre, personatge

de sainet ranci, de conxorxa bamba.

Doble: mig botifler mig patriota.

Fat succedani del prohom d'armilla. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 127.).

BÀMBOL, BÀMBOLA m. i f.

Curt d'enteniment (Mall., Men.); cast. bobo, tonto. Em deyas que m'estimavas; | ¡y jo bàmbol que m'ho creya!, Ignor. 17.

Fon.: bámboɫ (mall.); bámbuɫ (men., Tortosa).

Etim.: derivat de la rel bamb-, onomatopeia del balbuceig (cfr. Wartburg FEW, i, 227).

Bàmbol

Jo no dic que arribassin a res. perquè s'al·lot era un poc bàmbol. però que ella s'havia ben xiflada ... I, en una paraula. jo he vist s’agulla de corbata amb un brillant que ella li va regalar. (Llorenç Villalonga. Mort de Dama. Edicions 62, Barcelona, 1987, 6ª ed. ISBN: 8429717358. 156 p. P. 34.).

BANASTA o BANASTRA f.

|| 1. Espècie de cove de vímens, més gros i alt que els coves ordinaris (Ross., Conflent, Balaguer, Ll., Calasseit, Val., Pego, Novelda); cast. banasta. Exceptatz vayratz ho sardes, que puschen tener... en semals o en banastes, doc. a. 1298 (RLR, v, 99). No gos metre la man en còuen ne en banastre on estia pex, doc. a. 1370 (BABL, xii, 139). Una banastra larga a manera de bressol, doc. a. 1546 (Alós Inv. 57).

|| 2. Espècie de cabàs planer o pala de vímens amb un mànec a cada costat, que serveix per traginar terra (Ross., Lledó, Rabós d'Empordà).

|| 3. a) Gàbia de verducs de forma cònica o acampanada i sense sòl, que, posada en terra, serveix per albergar una lloca amb sos pollets (Alcoi, Mall.); cast. pollera.—b) Gàbia sense sòl, que posen en terra i sota la qual tenen els porcells que han de revendre (Massalcoreig).

|| 4. Gàbia de verducs o de barretes de ferro, de forma cònica o semiesfèrica i sense sòl, que posen damunt el braser, i damunt la qual posen roba a eixugar (Mall.).

|| 5. m. i f. Beneitot; curt d'enteniment (Ross., Conflent, Olot, Collsacabra, Vic, Pla de Llobregat, Mallorca); cast. mastuerzo, papanatas. Séu prou banasta, lu meu fill, Saisset, Count. del alt. m., 13. Y la deu voler per ell, es banastra, Alcover Rond. viii, 227.

Loc.

—Estar més magre que unes banastres: estar molt magre (Marroig Refr.).

Fon.: bənástə (Perpinyà, Arles, Ribesaltes, Olot, Lledó, Empordà); banásta (Calasseit, Val., Alcoi, Pego, Novelda); bənástɾə (Collsacabra, Vic, St. Vicent dels H., Mall.); banástɾɛ (Balaguer).

Intens.: banast(r)eta, banast(r)ota, banast(r)assa, banast(r)ó.

Etim.: del gàl·l. benna ‘cove’, amb creuament de canastra (cfr. J. Storm en Rom. v, 167; Wartburg FEW, i, 328).

Banasta

Ara que els alemanys que no respectaven res havien envaït la Tarena i l'Anjou, el govern francès s'havia replegat a Bordeus. A mutes les províncies, els arxius de les prefectures i dels municipis cremaven. Les presons s'obrien i la púrria reptiliana vessava pels tubs Tiradats. Els manicomis també fugien. Els bojos i els mongòlics reien com una banasta, veient com els grans se la xalaven amb is focs artificials. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 57.).

Banasta

Passaven encorbats, quasi do blegats per la meitat sota el pes d'una banasta carregada de llenya, panteixant, amb les cames mig nues lívides pel fred, els mocs que els rajaven del nas i els llavis esquerdats pel gel i la desnutrició. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 203.].

Banasta

Es va alçar i va anar a encendre el llum. Una làmpada d'aranya on l'electricitat era un hoste cansat. En un racó, ficades en una banasta, hi havia les castanyes, ara brunyides per aquest tint lluminós, amb aquesta felicitat continguda d'una segona vida que té la fruita que es madura a l'interior de les cases. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 217.].

BANASTRELL m.:

V. banastell.

BANASTELL o BANASTRELL m.

|| 1. Banasta petita (Mall.); cast. banasto.

|| 2. Gabieta de verducs dins la qual duen la fura els caçadors (Tortosa, Val.).

Fon.: banastéʎ (Tortosa, Val.); bənəstɾéʎ (Mall.).

Banastre

Que te penses que som sord, tros de banc? Ja ho veig que no hi ha ningú, banastre. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 200.)

BANDANA

Una bandana (del hindi बन्धन bandhana 'lligar, lligadura') o mocador per al cap és una peça triangular o quadrada de tela, lligada al voltant del cap o al voltant del coll amb fins decoratius o protectors.

Bandana

Com aquells llaços roses, verds, blancs o blaus que s’han fet servir aquests últims anys per reivindicar des de la solidaritat amb els portadors del virus de la sida fins a les lluites mediambientals. I molts dels nois modernets que a més de masclet duen bandana al cap han substituït la bandana habitual per una altra amb les barres i les estrelles. (Quim Monzó. Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Ed. Quaderns Crema. 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 8477274088. 215 pp. Pàg. 112.).

Bandana

La primera era tan evident que la Flor va optar per tapar-se-la amb una bandana. Es referia a ella mateixa com «La Bandida». [John Irving. L’Avinguda dels Misteris (Avenue of Misteries, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 97884417031190. 662 p. P. 495.].

BANDEROT m.

Persona ociosa que va d'una banda a l'altra xerrant inútilment (Camp de Tarr.). Ja no viuries banderot y mal feyner, Guimerá Poes. II, 66.

Etim.: derivat de bandera (IV).

Banderota

La simplicitat de l'hereuet, de qui ell havia vist fer mofa en lo poble, i de qui una banderota havia obtingut segons deien- paraula de casament, lo desesperava. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 29.).

BANDÓ

Diccionari.cat https://www.diccionari.cat › GDLC › bando

[plural bandós] masculíBanda de cabells pentinats plans a cada costat del front tapant els polsos.indumentària Sostenidors formats per una banda ampla de ...

Bandons

Si era ella, ja no era una infermera vestida de blau, sinó una dama de negre, sense abric i amb els cabells amb bandons damunt les orelles i ratlla al mig. Venia cap a ell i arrossegava un carret de nen amb una corda, vinclada per l'esforç de portar, segons va poder veure, un bon assortit de queviures: un o dos sacs de farina, aus encara amb plomes, pots de conserves. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 191.].

BANQUISA

La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars. Té un gruix aproximat d'un metre, quan es renova cada any, i de quatre a cinc metres quan és persistent, com s'esdevé a la regió àrtica més propera al pol. Excepcionalment pot arribar a gruixos de 20 m. Molt sovint està constituïda per blocs de gel fracturats que s'han tornat a soldar. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Banquisa)

Banquisa

De tornada al Laugh Calvin, malgrat que el vaig saludar, el porter no es molestà a donar-me la bona nit, com els de casa nostra, però ara se me'n fotia el menyspreu del porter. Una vida interior forta es basta a si mateixa i podria fondre vint anys de banquisa. Tal com sona. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 229.].

BANYABAIX, -AIXA adj.

Que té les banyes girades cap avall (Ripollès). «Bou banyabaix», «vaca banyabaixa». a)fig. Capbaix; que va amb el cap baix per preocupacions o per mala intenció.Mardoqueu se'n va, amb l'aliada, banyabaix, un poc desconcertat, Espriu Esther 35.

Fon.: baɲəbáʃ (Mall.).

Etim.: compos de banya i baix.

Banyabaix

-Ningú va entendre què acabava de proposar el teu pare -va admetre Baasi-. Només va aconseguir que tots se'l miressin banyabaix, sese refiar-se de la pensada. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 134).

BANZIM-BANZAM adv.

Balderament, movent-se de banda a banda per falta de subjecció (Empordà, Cardona, Gironella, Solsona). «Banzim banzam, les calces de Patram»: ho diuen d'una cosa que va molt ampla o balderota (Solsona).

Fon.: bənzímbənzám (or.).

Etim.: onomatopeia del moviment d'una cosa que baldereja.

Banzim-banzam

El banzim-banzam de les onades, les converses en veu baixa, entre silencis, dels escassos clients, la llum grogosa, cansada... (Miquel Pairolí. El camp de l'Ombra. Ed. La Campana, Barcelona, 1ª ed. 1995.ISBN: 84-88791-20-8. 214 pàgs. Pàg.115).

BAQUETA f.

|| 1. Barra prima de ferro, amb una caboteta a un cap, que serveix per atacar la càrrega dins el canó de les armes de foc que es carreguen per la boca; cast.baqueta.

|| 2. Bastó amb cabota per fer sonar el tambor; cast. baqueta. La hicenda que jo tinch, la caixa y la baqueta, cançó pop. (Milà Rom. 176).

|| 3. Eina de vidriers, consistent en una barra de ferro de devers quatre metres de llarg i 5 cm. de gruix, amb un ganxo que fa pala, i que serveix per fer córrer el caliu que fa la llenya i surt pel forat de la glaia (Manresa).

Loc.—a) Fer baqueta: fer tabola amb vi (Camprodon, ap. Aguiló Dicc.).—b)Tractar a baqueta o menar a baqueta: tractar algú amb gran rigor, subjectant-lo a estreta disciplina (Cat.).—c) Passar per les baquetes: antic càstig militar que consistia a passar el delinqüent per entre dues files de soldats que el tupaven amb baquetes o bastons així que el tenien avinent;—met., passar per situacions difícils i angunioses;—met., esser molt murmurat.—d) Cara de baqueta: persona desvergonyida (Barc.).

Fon.: bəkέtə (or.); bakéta (val.); vəkə́tə (mall., men.).

Etim.: de l'it. bacchetta, mat. sign. || 1, o del cast. baqueta. En mallorquí i menorquí la b- ha tornat v, per influència de vaqueta (<vaca).

Baquetes

Les instal·lades al voltant dels mercats gaudien d'una posició privilegiada i, a certes hores, les de més bullícia, donaven al carrer un aspecte de basar oriental. Si algunes tenien la sort de fer parròquia, es convertien en cenacles de comares, on no es deixava res per verd i es comentaven, cum abundantia lingua, la vida i els miracles de veïnat, i no es deslliuraven pas de passar per les baquetes els qui s’esqueien a entrar i sortir de la casa.(Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 36.).

Baquetes

TRESONA: Noi, quina caminada!

PELEGRÍ: No em faria res que el camí fos llarg, mentre no hagués de passar per les baquetes. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 137.).

BAQUETEJAR

baquetejar - Viccionari, el diccionari lliure Wikipedia https://ca.wiktionary.org › wiki › baquetejar

baquetejar trans. Donar cops de baqueta, maltractar. Conjugació modifica. mostra ▽[mostra ...

Baqueteja

"N'hi puc donar dues respostes -li vaig dir-. Si pensa que hi ha ningú que sigui sobrehumà, s'equivoca; però si vostè agafa un gos i el baqueteja, el gos queda escarmentat, i vigila més. [Mordecai Richler. El cas d’en Barney Panofsky. (Barney’s Version, trad. X. Pàmies). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. 2013. ISBN: 9788477275459. 522 p. P. 71.].

BARBAL

Barbal

«Mulós», badallava, lapidari, el gambaire. « Així, te les campes sol?», indagava el vell. «I mestipé com el barbal», va riure, amb grolleria, el murri. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 63.).

BARBALLERA f.:
V. barbellera.

BARBELLERA o BARBALLERA f.
|| 1. a) Manyoc de pèl que certes cabres tenen sota la mandíbula inferior (Empordà).—b) Apèndix carnós que tenen sota la mandíbula inferior o en el coll alguns animals, com els galls, els porcs, les cabres, etc. (Cat.); cast. barbas (del gall), cogullada (del porc), marmella (de la cabra). Estava encès mateix que una barballera de galldindi, Vict. Cat. Film (I, 290). Furtant-se de devall les barbelleres els uns als altres els grans de panís, Valor Rond. ii, 6.
|| 2. La part carnosa que les persones grasses tenen davall la barba (Gir., Pla d'Urgell, Massalcoreig); cast. papada. L'avi... aixeca a poc a poc el cap fins a posar en descobert les pelleringues pansides de sa barballera, Ruyra Pinya, i,103.
|| 3. Veta amb què se subjecta el capell davall la barba; cast. barboquejo. Y axí moltes voltes portar barbellera de viudes desigen, Proc. Olives 1593.
|| 4. Cadeneta o ferro corbat que va de cama a cama del fre, i passa per davall la barba de la bístia per subjectar-la i regir-la; cast. barbada. Meteuli [al cavall que es tira de pits] vna brida... que tinga les cames largues e dretes, e meteuli dues barbelleres la vna redona e l'altra de cadena, e port mes estreta la de cadena que la altra, Dieç Menesc. ii, 21.
|| 5. Partícules de menjar, que cauen de la boca o queden aferrades pels morros, per falta de mirament (Mall.).
|| 6. Els cabells de la panolla de blat de moro (Castelló).
|| 7. pl. Bocins de llenya que queden sense cremar en el formiguer (Manacor).
|| 8. pl. Trossos de paper en forma de cerrell que es posen a la vorera de les grues per adornar-les (Valls.).
|| 9. pl. Planta de la família de les compostes: Scorzonera macrocephala DC (Cat., Val.). Té el rizoma prim, vertical; el tronc de 10 a 40 cm., dret, fistulós, estriat, pubescent; les fulles estretament lineals, llargament acuminades; les flors grogues o de color de carn; els aquenis llargs, blanquinosos, llisos (Flora Cat. iii, 435).
Loc.
—Riure a barballera estesa: riure obrint molt la boca. Balancejant-li el cos, rient-hi a barballera estesa, Pons Com an. 179.
Fon.: bəɾβəʎéɾə (Conflent, Empordà, Mall.); bəɾβəʎéɾɛ (Puigcerdà, Gir.);baɾβaʎéɾa (Bonansa); baɾβaʎéɾɛ (Artesa, Pradell); baɾβeʎéɾa (Cast.).
Intens.: barbellereta, barbellerota, barbellerassa.
Etim.: derivat del llatí *barbacŭla o *barbĕlla, mat. sign. || 1. La pronúncia del català occidental, barballera, sembla demanar un primitiu barballa (<barba + -acŭla); en canvi la pronúncia empordanesa, castellonenca i mallorquina semblen demanar un primitiu barbella (<barba + -ĕlla).

Barballeres

Si fins ne tenen la cara... i els tirats!... Déu me perdò si peco!—pensava el capellà— però no puc apartar de mi aquesta infernal cabòria. Ho són! Ho són! No cal més que mirar aquest home de galtes amb barballeres i ulls negats d'aigua, per a Veure que és un bou, fet i dit. I aquest, de cara rodona i ulls esverats i nas menut... (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 51).

Barballera

Em vaig treure la goma elàstica amb què em recollia els cabells i em vaig posar el casc, ajustant la barballera cap endavant. Els nostres tres cascos Ecrin Roc duien subjectades als clips unes llanternes frontals de leds que feien una llum molt més blanca que les normals i eren molt menys perilloses en cas de fuita de gasos. A més, si un led es fonia, sempre quedarien els altres llums, mai no ens quedaríem del tot a les fosques. [Asensi, Matilde. L’origen perdut. (El origen perdido, trad. T. Graells). Ed. Planeta, 1ª ed. 2008, Barcelona. ISBN: 97884925449191. 622 pp. Pàg. 16.].

Barballera

Les trobava a faltar com una mala cosa, i patia tant per elles que tenia por que allò no m'empitjorés la salut encara més. Quan el metge, que jo m'estimava molt -era un jueu de galtes flàccides i barballera que traginava una tristor entranyable a les espatlles perquè els seus avis i tres tietes, segons vaig sentir que explicava a una infermera, havien mort en els camps de concentració, i que tenia dona i quatre fills ja grans aquí a Nova York... [Elizabeth Strout. Em dic Lucy Barton (My name is Lucy Barton, trad. E. Tallada). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2016. ISBN: 9788415835844. 222 p. P. 10.].

BARBALLOLA f.:
V. barbellola.

BARBELLOLA o BARBALLOLA f.
Apèndix carnós que tenen els galls i gallines entre bec i coll (Pallars, Organyà); cast. barbas.
Fon.: baɾβaʎɔ́ɫɛ (Sort,Organyà); baɾβeʎɔ́la (Senterada).

Barballoles

Quan tornava a casa, encara que no n'hi hagués cap senyal, sabia que la amre havia anat a missa. Havia tornat amb els qui xuclaven la sang del poble i festejaven els capellans com es fa amb els paons, espolsada de blat de moro sota les barballoles i llavors les bésties obren el vano de la cua. (Maria Barbal, Carrer Bolívia. Edicions 62, Barcelona2005, 1ª ed. ISBN: 84-297-5656-6. 384 p.Pp. 73-74).

BARBALÓ m

Senyor

Barbaló

PATRACS: Sort que en vulgui, que el seu bato té una culebra plena de dobles de quatre, totes d'or, i més de sis caps de bestiar, que no baixen de cinc unces, mal venuts. Això és el que us dic, que és el caló més barbaló de tots nosaltres. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 224.).

BARBI

adj i m i f Bonic

Barbi

BORDET: No diguis. Déu et dongui una bona mort, que prou cameles a la mosseta del Saloma.

CIGALETA: Ai! que ès la mès barbi del Pla. .

BORDET: Com a guapesa, ua, però, mau ... que es una llumí que ... mau. Mutxel, que ve el Saloma. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 219.).

BARBOLLA f.

|| 1. Xerradissa sense fonament. «Tot és barbolla» (en els segles XVII i XVIII, segons Aguiló Dicc.).

|| 2. Pescar a la barbolla: remoure els fons terregós d'una bassa per enterbolir l'aigua i agafar el peix amb les mans (Tortosa).

Etim.: la mateixa de barboll.

Barbolla

Però els transeünts als quals demanava orientacions o bé eren forasters o bé preguntaven, arrufant el nas: Els caçadors què, com si fos boig; o, encara, s'empatollaven amb tot d'explicacions envitricollades, adobades amb gesticulacions geomètriques, generalitats geogràfiques i dades estrictament locals ("... i tiri cap al sud així que arribi als jutjats...") , de tal manera que era impossible que no em perdés dins el laberint d'aquella barbolla ben intencionada. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 116.].

Barbolla

La barbolla, forta, contradictòria, vana i estèril, continuava al seu voltant, però només era clarament conscient que el projecte d'assaltar els forns de pa era el tema de l'assemblea i que era tractat enèrgicament, i que també es feien moltes referències a les carnisseries i a s botigues de queviures, i fins i tot a les peixateries. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 219.].

Barbolla

Ep, compte! Anem bé! Ja em conec la cangoneta de la senyoreta Jeanne! En tinc prou, de barbolla! I és per això que vol dir aquí, força dar, força alt, encara que només sigui per a ella mateixa: jo, Jeanne Duval, vint-i-tres anys, comediant, estic fins al capdamunt d'empolvorar-me la cara per interpretar criades de comparsa i només accepto aquesta comèdia pels vuitanta francs que vindran després i, que vista la duresa dels temps, estaran tan bé a casa meva com a casa d'un altre. [Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 121.].

Barbolla

Exagerava els americanismes que sempre feien riure els anglesos i, sense respirar, abocà un torrent de graciosa, alegre i simpàtica barbolla. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 264.].

BARBOTINA f., neol. quím.
Barreja d'argila amb aigua, en la qual hi entra l'aigua en proporció de més d'una tercera part; cast. barbotina.

Barbotines

Per això els càntirs, els fusos, les almorratxes, els garrots, les bigues, les reixes, els collars del bestiar, els jous i les cadires han rebut signes que estúpidament anomenem decoratius; signes que per als materials que es treballen per acumulació, com la ceràmica i el vidre, són bàsicament escissions o barbotines, i per als que es treballen per eliminació, com la pedra o la fusta, són incisions o buidats. Per aquests fets, la tècnica condiciona l’estil.(Alexandre Cirici. L'Escultura catalana. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788477275787. 160 pp. Pàg. 16.).

BARBULL m.
Soroll fort i confús de moltes coses en moviment (Cat.); cast. barullo. Tots aquells qui del barbull se lunyen, Ausiàs March civ.
Etim.: de l'arrel barb-, onomatopeia del parlar confús.

Barbull

Sembla com si el so de l'instrument, generalment desafinat i amb una producció musical que tendeix al patetisme, aportés al guirigall ciutadà de motors, veus i botzines un arabesc indefiniblement poètic, es constituís en una illa d'inspiració enmig d'aquest barbull mecànic que és el so de les ciutats del segle xx. (Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp. Pàgs. 37.).

BARBULLENT adj.
Turbulent, segons aquest passatge: Ab sanch turca ne tenyires les barbullentes ones de Lepant, J. Rosselló, Flors de Mall., 90.

Barbullents

Dellà el mirall que perfà aquest silenci / hi ha estesa d'uns anys no combatuts, / barbullents i frondosos, / plens de símbols, de veus i de banderes (Miquel Martí i Pol. Estimada Marta - Llibre d'absències - Llibre de solituds. Edicions 62, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-297-6997-5. 158 pp. P. 21.).

BARDER m.
|| 1. Conjunt de plantes espinoses (Empordà, Olot, La Selva); cast. zarzal, brezal. A tres passos del cau hi havia un barder de romagueres ahont s'enredà el filat, J. Saderra (Catalana, i, 458).
|| 2. Planta espinosa del gènere Rubus (Camp de Tarr., Priorat); cast. zarza.
|| 3. topon. Bac-barder: bosc de pins bords que hi ha en el terme de St. Salvador de Bianya (partit d'Olot).

|| 4. Llin. existent a L'Ametlla i Vilademuls.

Loc.
—Es barder de la lluna: ho diuen d'una dona despentinada, bruta i mal vestida (Llofriu).
Fon.: bəɾðé (pir-or., or,); baɾðé (Falset).

Etim.: derivat de barda.

Barder

Físicament era home de gran alçada, camallarg, eixut de carns, d'aire decidit, bru de pell, de faccions pronunciades, amb uns ulls negres, inquiets, que guspirejaven de jove energia sota el barder de les blanques cenes. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 103.).

1. BARIL m.:
V. barril.

2. BARIL adj.
Bonic (en l'argot dels malfactors barcelonins, segons Vallmitjana Crimin. 57).

Baril

Ell, el Patracs, que així es pugui veure escaldat de vuit bandes, creient-se que nosaltres veníem el cavallet, comença a dir que era tan baril, que se'n podrien treure nou unces ... (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 220.).

Baril

ARREGADA: Què et sembla la meva pinta?

CEBA: Baril, noi; baril perquè sí.

ARREGADA: l doncs. què et creies? (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 141.).

BARRABOLA m.
Home informal, que no mereix confiança (Llofriu).

Fon.: bərəβɔ́lə (Empordà).

Barrabola

Ves tu si hem de comparar el seu dír amb el d'aquell barrabola de Barcelona, que només va fer que ensumar-me una mica. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 233.).

BARRACUDA

f ICT Gènere de peixos de l'ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids (Sphyraena sp), de cos allargat i prim, de grans dimensions i de tons grisos.

(http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0016951)

Barracuda

Hi porta la cuina de gas per fer te i escalfar el menjar enllaunat: espagueti i mandonguilles, barracuda i cebes.(J.M. Coetzee, Desgràcia, Desgrace, trad. D. Udina. Ed. Columna, 2ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8300-377-5. 406 pàgs. Pàg. 225.).

BARRALER, -ERA m. i f.
|| 1. Qui té per ofici revestir barrals de verducs o palla (Mall.). Preguntava quin' hora era a n'es barralé des costat, que sopava demúnt es portal de sa botiga, Roq. 16.
|| 2. Qui barraleja o beu massa vi o licors (Empordà, Plana de Vic).
Fon.: bərəlé (Empordà, Pl. de Vic, Mall.).

Barraler

El que és jo estic d'acord amb la saviesa popular que diu que s1 dues persones fan la mateixa cosa, aquesta cosa no és de cap manera idèntica; encara aniré més lluny i diré que soc del parer que etiquetes tals com «barraler». «jugador» o «calavera» no solament no cobreixen ni defineixen cada cas particular. sinó que tot sovint no arriben ni a fregar-ne ... [Thomas Mann. Confessions de Félix Krull, lladre i farsant (Bekenntnisse Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, trad. J. Llovet). Ed. Navona, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788419978266. 504 p P. 152.].

BARRA-LLEVA

[de barra1 i lleva]

f CONSTR/FUST Falleba. (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0016968)

Barra-lleba

I En Met, gambades fosca enllà, i truca que trucaràs de nou. A la fi, girà amb fúria una barra-lleba de balcó, i un espinguet cremat ferí l'espai, ràpid com una falconada:

— Qui hi ha– Jo.. — Qui... — En Met de les Conques. La mare es troba molt malament.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 30).

BARRAGÀ (amb ses var. barracà, barracan). m. ant.

Tela de llana impermeable; cast. barragán. Carga de barragans, Leuda Coll. 1249. Quolibet panno de barrachan petit, doc. segle XIII (RLR, iv, 366).Barracan de Loers, Reua Perp. 1284. La imposició dels barragans e draps de senyals, doc. a. 1358 (arx. mun. de Barc.). Un barragà listat de diuerses listes vermelles e grogues, doc. a. 1412 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El barragà era molt usat en les naus, com a peça d'abric, per dissimular llums, etc. Per fer dos barragans, la hu per a la... e laltre per a la gabia del triquet, doc. a. 1449 (Arx. Gral. R. Val.). Malgrat el gènere femení (una barraga) en què trobam usat el mot barragà en el c. 57 de la Crònica d'En Jaume I, creiem que no s'ha d'interpretar com una barraca, sinó com un barragà; el context mateix demostra que no es tractava d'una barraca, sinó d'un drap: «Dixeren-nos que farien encendre una lanterna, mas hauien paor que'ls veessen les guardes de Maylorques. E nos dixem-los que conseyl hi podien pendre, que metéssem de la part de la yla unabarraga, e que metessen la lanterna en la popa, e que'l drap que cobrís de part de la montanya la lanterna, e que la ueuria l'estol».

Etim.: de l'àrab barrakān, ‘espècie de xamelot grosser’, ‘espècie de vestit negre’ (cfr. Eguílaz Glos. 341).

Barragans

El gros de les botigues de robes el constituïen les que es dedicaven, amb caràcter general, a servir gèneres per a vestits i abrigalls, sense distinció de classes ni de qualitats, a gust de tothom i al nivell de totes les butxaques. S'hi oferien burates, baietes i baietons blancs, grana, verds i grocs, pell de diable, franel·les, bombosins, alanquins, blauets, burells, barragans, i en els establiments més importants es trobaven articles més delicats com tafetans, pelfes, sarges, montforts, maó, anascots i tota varietat d'articles de fantasia i novetats. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàgs. 51-66. Pàg. 54.).

Barragà

Justament Laudòmia assigna una residència igualment vasta a aquells qui encara han de nèixer; és cert que l'espai no té proporció amb el seu nombre, que se suposa immens, però com que és un lloc buit, envoltat per una arquitectura de nínxols i forats i canals i com que és possible atribuir als qui no han nascut les dimensions que es vulgui, pensar-los grans com les rates o com els cucs de seda o com les formigues, o com els ous de formiga, cap inconvenient per imaginar-los drets o arrupits sota cada objecte o mènsula que sobresurt de les parets sobre cada capitell o plint, en filera o bé escampats, atents a les obligacions de les seves vides futures i contemplar en una veta de marbre tota la Laudòmia d'aquí a cent- o a mil anys, abarrotada de multituds vestides de manera mai no vista, tots per exemple de barragà color d'albergínia, o tots amb plomes de paó en el turbant, i reconèixer en ells els descendents propis i els de les famílies aliades o enemigues, dels deutors i creditors, que van i vénen tot perpetuant els tràfecs, les venjances, els prometatges per amor o per interès. [Italo Calvino. Les ciutats invisibles (Le città invisibili. Trad. F. Sales). Ed. Empúries, Barcelona 2ª ed. 2016. ISBN: 9788499305127. 168 p. P. 144.].

1. BARRAM m.
|| 1. a) Conjunt de les mandíbules amb les dents (Mall.). Un animalot molt gros... ab un barram d'aquí a allà, Penya Poes. 291.—b) Conjunt de les dents (Mall., Eiv.); cast. dentadura. Han trobat un barram postís, o en termes més fins, una dentadura artificial, Roq. 50.

|| 2. Rugositat de la mola que redueix el blat a farina (Mall.).

|| 3. Persona o animal molt menjador (Mallorca).

|| 4. Persona molt xerradora o que crida massa (Mall.); cast. bocachón, taravilla.
Loc.—a) Treure es barram: treure dents els infants (Mall.).—b) Posar bon barram: fer mala cara, mostrar irritació o disgust (Palma).—c) Girar es barram:pegar galtada forta (Mall.). No li vatx girà es barram per no embrutarme sa mà, Roq. 53.
Fon.: bərám (Mallorca, Eivissa).

Etim.: derivat de barra.

2. BARRAM f.
|| 1. Dona deshonesta, de mala vida (Barc., St. Vicenç dels H.).

|| 2. Multitud de gent baixa (Barc.).

Barrams

La mar ha variat la fesomia, ja no té res a veure amb el llençol ben estirat de fa unes hores. Ara les ones semblen barrams de llop amb ullals blanquíssims.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 187.).

Barrams

La clientela femenina em semblava dubtosa. En Marcel em deia que no; que no era gens dubtosa: que totes barrams, de l'ofici. (Noel Clarasó. L'altra ciutat. Club Editor, Barcelona 1ª ed. 1968. 228 pgs. Pg. 86.).

BARRELLA f.
|| 1. Barra petita; cast. varilla. Així com en una gàbia dos aucells malalts s'escalfen mútuament, estarrufats i ajuntadets en una mateixa barrella, Ruyra Pinya, ii, 107. Especialment: a) Cada una de les barres que formen el tancat d'un camp o prat (Cerdanya, Conflent).—b) Cada una de les quatre barres que formen part del filat de caçar i serveixen per obrir-lo i tancar-lo (Vic, Gandesa).—c) Cada un dels travessers que sostenen els dos braços de les salmes (Bonansa).—d) Cada una de les fustes que sostenen els garbells dels rajolers per garbellar la terra, i que estan sostingudes en el vèrtex per una corda que penja d'una càbria (Aguiló Dicc.).
|| 2. b. a) Planta de la família de les quenopodiàcies: Salsola soda L. (Cat., Val., Bal.); cast. barrilla. Té les fulles carnoses, llargues, quasi cilíndriques, lanceolades-linears, no espinoses; les flors són solitàries; els tèpals fructífers, papiracis. Es fa a llocs salitrosos; la seva cendra conté molt de carbonat sòdic i s'empra per a fer coure les guixes. Altre vidre y ha molt millor, lo qual se fa de la herba nomenada barrella que's cull en lo regne de València, Gil Hist. Nat. 215. Barrella, val lo quintar tres lliures deu sous, Tar. preus 109.—b) A Mallorca també es diu barrella la planta Salsola kali, que té les fulles semicilíndriques lanceolades-linears i acabades en punxa; cast. pincho, barrilla pinchosa. A Catalunya es diu barrella espinosa o barrella borda.—c) Barrella borda: la planta Salsola tragus DC (Val.).—d) Barrella fina o barrella d'Alacant: planta Halogeton sativus (Cat.); cast. barrilla fina.—e) Barrella terrera: la planta Salsola prostrata (Val.).—f) Barrella amb nucs: la planta Salsola nodosa (Val.).
Fon.: bəréʎə (pir.-or., or., bal.); baréʎa (val.).
Etim.: derivat diminutiu de barra.

Barrelles

Vaig veure gent que retirava les peles de mandarina i les copes de cava dels balcons. Gent amb bata i sabatilles. Eixample desert i refredat, el vent bufava. Les boles de paper de regal rodolaven. En diré barrelles. (Adrià Pujol. Gener. Els barcelonins, 1. Art. revista L'Avenç 419, gener 2016, pàg. 12.).

BARRIJA-BARREJA f.

Reunió de coses diverses (Olot, Empordà); cast. mezcolanza. Guardava viu el record de la barrija-barreja d'impressions que l'esdeveniment li produïa, Virós 201. Especialment: a) Conjunt de confits de diferents classes (Olot).

Fon.: bəríʒəβərέʒə (Olot, Empordà).

Etim.: fórmula apofònica constituïda damunt el substantiu barreja, creant-li un element rítmicament simètric.

Barrija-barreja

Oh, Déu meu! ¿Hi ha algun dissortat al món, on ens heu llençat com una barrija-barreja, sense pesar-nos ni comptar-nos, en un moment de ràbia o de mofa, hi ha algun home que no hagi tingut la seva mandràgora que canta? [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 34.].

1. BARRILA f.,
sinòn. de barril (|| 1). Una barrila e un cavall trencat, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.).

2. BARRILA f.
Conversa alegre o sorollosa (Barc., Empordà); cast. jarana. El poble agafava pels cabells totes les ocasions que se li presentaven per fer barrila, Pla Rus 38.
Fon.: bərílə (or.).
Sinòn.: tabola.

Barrila

Arabella caminà pels senders de grava i sota les velles tílies. Però en trobar que hi havia poca barrila, tornà als carrers i observà els carruatges que anaven al concert, plens de catedràtics amb llurs esposes i d'estudiants amb alegre companyia femenina, afanyant-se. Quan tancaren les portes i començà el concert, Arabella continuà endavant. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 402.].

Barrila

La meva alegria desbordava quan finalment el veia aparèixer, tomant a casa cementiri en les fosques nits hivernals, relliscant de vegades damunt del terra glaçat. I així que em veia es posava a jugar amb mi i començava a fer barrila corn si fos una criatura. La gent se'l mirava malament, corn si aquell capteniment fos indigne de l'home que s'ocupava dels morts de Sligo. [Sebastian Barry. L’escriptura secreta. (The Secret Scripture, trad. J. Puntí). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2009. ISBN: 9788492440283. 352 p. P. 19.].

BARRIP-BARRAP adv.
Barroerament, sense mirament, amb precipitació (Llofriu).

Barrip-barraps

Déu faci que trobin tres al·lotes bones presones, feneres i de sa casa, no aquestes barrip-barraps d'avui dia que se pensen que perquè duen calçons són igual a n'es homos... I tanmateix una dona sempre será una dona i si topa bé ha d'obeir s'homo i respectar-lo... Ciar que noltros no n'hem duita, de sort, amb sos homos...(Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs.Pàg. 114.).

BARRISCA f.
|| 1. Restes de fruita, llegums i hortalisses, que les marmanyeres venen a més baix preu (Aguiló Dicc.).
|| 2. Conjunt de coses posades a l'abandó. Entatxonadas en sas capsas o deixadas a la barrisca, Pons Auca 107.
|| 3. Joc de nois (Barc.). Los escolans seguexen jugant sigui a trets barrisca o a cartrons, Vilanova Obres, xi, 61. Se juga a barrisca d'aquesta manera: cada jugador aporta un cartonet o estampa, que posen en terra prop d'una paret; després, per torn tret a sort, van deixant caure una altra estampa o cartonet, aplicant-lo primer a la paret amb la mà; si el cartó o estampa toca els que hi ha en terra, el jugador se'ls emporta tots. Alguns hi juguen tirant els cartons o estampes de manera que caiguin d'una taula a terra, acompanyant-los amb la mà fins a la vora mateix ensems que els donen empenta.
Fon.: bərískə (Barcelona).
Etim.: postverbal de barriscar.

Barrisca

El repertori és prou abundós: bales (pam-i-toc, barrisca i triangle); baldufa, ballaruga i virolet; bòlit (joc de cana i bòlit); botxes i bitlles; balancí: ballesta; cèrcol o rutlla; saltar a la corda; flendi; grues i estels; pilota i raqueta; refilando o volant; fer ballar els rodets (diàbolo); ratlleta; rodolins, patacons, cartons o cromos; trapezi i gronxador; bassetja o tiradors. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 197.).

BARRUNDANYA

1 f. [LC] [ME] Tempesta molt forta.

2 f. [LC] [MD] Atac de malaltia amb vòmits, amb crits, etc.

(http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=barrundanya)

Barrundanya
Eren com una barrundanya d'aquelles del setembre, quan comencen no hi ha qui les parí i s'ho emporten tot per davant.(Care Santos. Desig de xocolata. Ed. Planeta, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-9708-263-1. 432 pàgs. Pàg. 347).

BASCOSARIA

Bascosaria

Era un escamot de l'exèrcit de la misèria i de la ganduleria, que passejava alegrement la desfeta, llançant flastomies o grunys de bèstia inconscient, esventant ferums de cort i de pa negre, i ensenyant, a tall de creus i medalles arreplegades en el camp de batalla, rastelleres de llagues, crostes purulentes, ossos retorts, membres atrofiats, connes de femsa i vivers de polls; totes les xacres de la pobresa i de la brutícia; tots els estigmes de la fam i de la bascosaria. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 44).

BASQUEJAR v.

|| 1. intr. Tenir basca o ganes de vomitar (Cat., Men.); cast. basquear, tener náuseas. Lo sopar fou amb parsimònia per lograr no basquejar en lo llit, Maldà Col·legi 78.

|| 2. intr. o refl. Preocupar-se, tenir neguit per la impaciència o per la incertesa envers d'una cosa (Ross., Ripoll, Vic, Barc., Solsona, Cardona, Bellpuig); cast. preocuparse. Mes, no cal bascajarse, amichs. Preneu coratge, Caseponce Man. 165. Aneu, aneu, i no basquegeu de la mula, Scriptorium, gen. 1927.

|| 3. intr. Procurar, dedicar atenció a fer o obtenir una cosa (Barc.); cast. procurar, ocuparse. Necessitava que una persona... besquejés [sic] pera guarirlo, Pons Auca 155. Més livertat hi ha en donar justicias y teorias, y menos basqueja ningú d'estudiar, Casanovas Teor. 6.

|| 4. refl. Esforçar-se, donar-se intensament a fer una cosa (Valls, Reus); cast. esforzarse. «Vinga basquejar-me tot lo matí per guanyar no-res» (Reus). Es basquejava per atrapar a la memòria les paraules triades, Espriu Anys 39.

|| 5. Cercar amb diligència i atenció (Mall.); cast. rastrear. «Aqueix ca pertot basqueja». a) Separar-se de la tropa els soldats per cercar i dur-se'n el que poden de les cases o del camp; cast. merodear (Un Mall. Dicc.).

|| 6. Obtenir, guanyar amb el propi esforç (Mall.); cast. ganar, procurarse. Quant se basqueja es pa y es companatge, Aguiló Poes. 184. Maldement mos ho haguem basquetjat a forsa de suhó, Ignor. 38. «Se basquejava la vida»: guanyava prou per viure (Mall.).

Loc.

—Que basqueig!: ho diuen de qualcú per manifestar que no se'n volen ocupar ni ajudar-li (Mall.); cast. ¡que se fastidie! Si s'empobreix y passa miseria y fam, ¡que basqueig o demani almoyna!, Obrador Arq. lit. 101.

Fon.: bəskəʒá (pir-or., or.); baskeʒá (occ.); bəsсəʤá (Palma, Manacor, Felanitx); bəskəʤá (Inca, Men.).

Etim.: derivat de basca.

Basquejava

Tothom sabia que havia de prendre's un ou per aclarir la veu; hi havia dues dones a la casa, i cap no es basquejava gota pel seu benestar. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 38.].

Basquejà

El prefecte es basquejà més que no solia: totes les forces de la policia parisenca foren, fins a llur màximum, posades a la tasca. [Edgar A. Poe, Contes, volum I. (Trad. C. Riba) Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 1991. ISBN: 8485704088. 148 p. P. 69.].

BASQUET

Basquets

Fins que Vicent Pallarès, que ja ha agafat prou confiança, em corregeix: «has dit que anàveu al recader i no es deia així: era l'ordinari». Ostres, sí! I Toni el jefe afegeix: «les caixes de cartró van trigar molt en arribar, la gent enviava el menjar en basquets». Sí: basquets! (una capsa ovalada que fa com una mena d'embut, amb una tapa, les fustes creuades no tapen tota la superfície, però eviten que puguin caure les peces grosses). (Julià Guillamon. El tren de la bruixa. Ed. L'Avenç, 1ª ed. Barcelona, 2018. ISBN: 9788416855267. 96 pgs. Pg. 29.).

BASSETJA (ant. basseja) o passetja. f.

Arma de tir, composta d'una trena de cànem, de lli, de pell o d'una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d'un cap, surt amb força el projectil (Cat., Bal.); cast. honda. Combatre ab baceges ne ab peres, doc. a. 1323 (Geogr. C. Barc. 304). E David com lo viu venir pres una pedra e posàla en la bassege e tramesla al gigant, Serra Gèn. 107. Si'l qui guerretja | té ardiment, fins son vençuts | los contraris ab bassetja, Picó Engl. 22. Y roda qui roda s'horrible passetja, Roq. 4. En l'edat mitjana hi havia certes màquines de balística (com el trabuquet, fenèvol, etc.) en les quals el projectil se posava dins una gran fona o bassetja penjada al cap de la perxa; a aquesta classe de bassetges se refereix el text «tres basseges de trabuch», que apareix en un inv. barceloní de l'any 1467 (citat ap. Aguiló Dicc.). Antigament era molt usual a Mallorca i Menorca l'ús de la bassetja entre la gent del camp. A Menorca se conserva la tradició que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertar a bassetjades sense errar cap tir, les nou barres d'una barrera en l'orde en què estaven col·locades o bé els vuit espais buits situats entre barra i barra (Camps Folkl. ii, 99). Avui en dia encara empren la bassetja els pastors mallorquins, per tirar a les ovelles fugisseres o saltadores. La passetja mallorquina és una trena de tres caps de cànem o de cuiro, amb una ansa a un extrem per passar-hi el dit de la man dreta; la llatra o trena té devers nou pams de llargària, i a mitjan lloc es destrena en tres llatrons o cames, que passat un forc es tornen replegar fent una sola llatra que es va aprimant i acaba en forma de coa de rata; damunt els llatrons o cames posen el mac, i agafant la trena pels dos caps la fan voltar veloçment, i en voler desparar amollen el cap de la coa de rata, i el mac parteix amb gran força. Els al·lots també fan, per jugar i per barallar-se, una classe de passetges consistents en dues cordellines fermades una a cada cap d'una tireta de pell, on posen la pedra.

Fon.: bəsέʤə (Pla de Llobregat, Vilafr. del P., Vendrell, Sta. Col. de Q., Valls, Tarr.); bəsə́ʤə (Eiv.); pəsέʤə (Valls, Maó); pəsə́ʤə (Mall., Ciutadella).

Sinòn.: fona, mandró.

Etim.: desconeguda. En aràbic hi ha el mot waḍāfa, mat. sign., però no es veu la possibilitat fonètica que sia la base del cat. bassetja.

Bassetja

1. BASSIOL m.
|| 1. Recipient de fusta, de forma llarguera, on posen el menjar per als porcs i altres animals domèstics (Gandesa, Tortosa, Morella); cast. gamella. L'abeurall que havia en la bàssia dels bacons o en el bassiol de les gallines, Salvador FB 25.
|| 2. Espècie de canal o recipient llarguer de fusta o de pedra, que umplen d'aigua per atreure-hi els moixons i caçar-los amb els filats (Gandesa); cast. bebedero.
|| 3. Piqueta on renten la roba (Vistabella del M.).
|| 4. Ferrada cilíndrica de fusta que serveix per escurar els plats a l'aigüera (Vinaròs, segons Aguiló Dicc.).

|| 5. Gibrell (Tortosa); cast. lebrillo. Una rivella per escudellà i un rivell o baciol, Moreira Folkl. 43.

Etim.: derivat de bassi.

2. BASSIOL m.
Petita bassa o aplec d'aigua en terra (Empordà, Manacor). Havia deixat escapar l'aigua, que de sempre formava com un bassiol enxarcat, Vict. Cat. Mare Bal. 51.

Etim.: derivat de bassa amb contaminació de bassi.

Bassiol

Llavors va pensar en la dalla, L'agafà i d'un cop sec separà el cap del tronc. L'esquitx de sang li embrutà les botes i formà un bassiol. (Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 48.).

Bassiols

Els bassiols brillaven per tots els voltants, i el panorama silent del carrer, vorellat de cases fosques i baixes, s'estenia lluny enllà, en el plugim glacial, cap a la dreta i cap a l'esquerra, fins a perdre's en la immensa i tràgica ciutat on l'infortuni desmesurat estava a l'aguait sota la llorda nit, sinistrament, monstruosament callada, tan sols udolant a causa del dolor, en l'acalorat ròdol de brega humà que tenia al darrera. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 226.].

Bassol

En el seu bassol clar

es mirava el llebrer, vanitós que era.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 146.).

BASTAIX m.

I. || 1. Home que té per ofici traginar càrrega amb la seva pròpia força muscular; cast. faquín, ganapán, mozo de cuerda. Als bastays que portaren lenfant En Jacme, doc. a. 1268 (Butll. C. Exc. xviii, 175). E us feu hom portar la crou, a semblant com si fóssets bastax, Llull Cont. 90, 7. Nos veem que los bastais porten fex a lur coll e a lurs espatles, Llull Cont. 122. No sia donat als bastaxes per lo portament de lurs mercaderies... sino lo quart del loguer dels careus, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 58). Lo rey se començá de exir... ab unes andes, ab bastaxos qui'l aportauen al cap, Tomic Hist. 277. Un feix que no'l duria a plassa cap bastaix, Aguiló Poes. 185.

|| 2. Persona que es veu obligada a fer les feines més feixugues o grosseres (Cardona, Solsona, Vallès, Penedès, Men.); cast. burro de carga. «Som es bastaix de la casa» (Ciutadella). «El fan servir de bastaix» (Cat.).

|| 3. Persona curta d'enteniment, que es deixa comandar dels qui són més vius (Camp de Tarr.).

II. met., per semblança amb un home carregat:

|| 1. El bessó del mol·lusc anomenat «ermità», o sia el mateix ermità sense la closca (Llucmajor).

|| 2. Estàtua de persona humana que sosté una cornisa o altre element de construcció, fent l'ofici de columna o pilastra (Empordà, Camp de Tarr.); cast. cariátide.

|| 3. Peça de fusta que posen forta i a nivell per sota un llenyam o biga a fi de sostenir-lo quan flaqueja (Palma).

|| 4. Suport de ferro muntat damunt un trespeus, que els ferrers posen a certa distància de la fornal per sostenir una peça que sia molt llarga (Palma).

|| 5. Soc de fusta que va davall l'escala del carro, a cada costat d'aquest, i descansa damunt el fusell (Artà, Manacor, Llucmajor, Vilafr. de B.).

|| 6. Peça que serveix per sostenir-hi l'eina quan tornegen (Manacor).

|| 7. Cada un dels barrots que estan col·locats horitzontalment en terra, i damunt els quals descansa la mola del molí de vent quan la piquen (Eiv.).

|| 8. Cada un dels quatre reforços d'ullastre que van de la roda del molí de vent a la part davantera de l'abre per mantenir fixa la unió d'ambdues peces (Manacor).

|| 9. Cada un dels bastons que el carboner posa al voltant de la sitja si aquesta és massa rosta (Mall.).

|| 10. Cada un dels bastons que surten partdamunt el bandó del carro de feina i que van encaixats dins els bancs de la bastimenta per mantenir-la subjecta (Llucmajor).

|| 11. Bracet del carretó de batre (Montuïri).

Fon.: bəstáʃ (pir-or., or., bal.); bəstáјʃ (Tarr.); bastáʃ, bastáјʃ (occ., val.).

Intens.:—a) Aum.: bastaixàs, bastaixot;—b) Dim.: bastaixet.

Sinòn.:—I. || 1: camàlic.—II. || 4: cavallet, mosso, mossa;— || 8: estrebador de la roda.

Etim.: del gr. *βάσταξ, mat. sign. I || 1 (cfr. Meyer-Lübke REW 980).

Bastaix

Per aquesta consideració Carneades deia que els fills dels prínceps no aprenen res com cal si no es a manejar els cavalls, puix que en tot altre exercici tothom es doblega davant ells i els el dona per guanyat; però un cavall, que no es ni adulador, ni cortesà, tira a terra el fill del rei corn faria amb el fill d'un bastaix. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 145.].

Bastaix

Ja eren al port. El doctor Wyfold va aixecar-se i contractà un bastaix francès perquè li portés l'equipatge. Estava una mica excitat. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 248 p. P. 209.].

Bastaix

Era alt i forçarrut com un bastaix, ample d'esquena, fort de braó i pelut com un carrabiner. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 41.).

BASTARRAL

Bastarral

El foc devia ésser en el bastarral, que feia de sostre a cort de la vaca: el dia abans hi havien entrat la palla ova, que cruixia de tan resseca i cremaria mateix que una esca. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 111).

1. BASTER m.

Qui fabrica i adoba basts, selles i altres guarniments de bísties cavallines (Cat.); cast. albardero, talabartero. Ab molsa de basters o ab drap la lligareu, Agustí Secr. 66. Astam filat per a baster, Tar. preus 44.

Fon.: bəsté (pir-or., or.).

Sinòn.: seller, selleter, corretger.

Etim.: derivat de bast.

2. BASTER, -ERA adj.

Agulla bastera (V. agulla, 1, || 2).

Baster

Tenia a veure amb els llibres, però també hi tenia a veure qualsevol noi dels encàrrecs que hagués de portar a casa dels compradors; i evidentment, Millicent no veia pas en què es diferenciava la tècnica que ell exercia de la d'un plomaire o la d'un baster. [Henry James. La princesa Casamassina (The Princess Casamassina, trad. Marta Pera i Cucurell). Edicions 62, 1ª ed.Barcelona. ISBN: 84-297-2297-1. 462 pàgs. Pàg. 412.].

Baster

Així havia començat. I, amb el pas dels anys, el senyor Gregoropoulos havia prosperat. El restaurant «Faleron» s'havia ampliat, de primer, pel pati del darrera, devorant una botiga de baster que li feia nosa. Després s'amplià pels costats, desplaçant, per la dreta, un barber, i per l'esquerra una tenda de verdures. Els nous locals aviat foren insuficients per a la clientela, que cada dia anava en augment. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 52.].

Baster

Descobriren la necessitat de mantenir un paral·lelisme entre els preus industrials i els preus agrícoles, la relació existent i que s'estableix entre els preus de les mongetes, de l'arròs, del blat o de la farina, dels cigrons o dels tomàquets i el preu de les espardenyes i dels vestits de vellut, de les camises i dels calçotets, de ferrar un ca- vall i de la factura del baster. Aquest descobriment no fou més que un instint natural de defensa. Tota la resta quedà immersa, en la seva mentalitat, en la més pura imprecisió. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 152.).

Baster

(Noemia se'n va pel fons. Obren la porta del fons i entra el Baster alegre.)

BASTER: Sol... do... sol... do... que el gran Aleix arriba!

Hola, Privat! Que no estàs de festa, avui?

PRIVAT: Què vols, Baster? Molt d'hora cantes, amic! Què et passa? Acosta't aquí. (Joan Puig i Ferrater. Teatre. Edicions 62, 3ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429715991. 188 p. P. 151.).

Basters

La qualitat de les meves lectures i la devoció amb què m'hi lliurava n'eren el factor principal. Travessava aquells barris menestrals de peixaters, de fabricants de bots de vi, de xocolata a la pedra, d'oliaires i saboners, de basters, de guixaires i d'ordinaris, de blanquers, d'esparters i corders com qui travessa un món encantat les obagors i les sentors humides del qual més aviat eren un estimulant que no pas un destorb de les meves fantasies. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 191.).

Baster

Manyà?

No.

Paleta? diu, esperançat.

Tampoc.

Baster?

- No.

Mecànic?

No.

L'home deixa la llista, torna a col·locar-hi tots els pers damunt.

Doncs no tenim res més. Fuster.

No ho sóc s'entossudeix ell. (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 152.).

Baster

I jo pensava, afalagat: "M'ha tractat de tu...", i els hi dava. -Dona'm cent pesos: hem de pagar el baster -deia el comandant. I jo els allargava satisfet de la nova prova de cordialitat que implicava l'hem. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 281.).

Baster

A les tranquil·les voravies s'arrengleraven tot de cases senzilles, a la planta baixa de les quals es trobaven, per aquí i per allà, un magatzem. la botiga d'un adroguer, una carnisseria, una fleca o l'obrador d'un baster, que ensenyava les mercaderies. [Thomas Mann. Confessions de Félix Krull, lladre i farsant (Bekenntnisse Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, trad. J. Llovet). Ed. Navona, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788419978266. 504 p P. 198.].

BASTIGI m.

Rectangle format de quatre llistons, especialment el que sosté el teler manual de brodar (Barc.); cast. bastidor.

Fon.: bəstíʒi (Barcelona).

Etim.: derivat de bastir (tal volta de bastidor) amb el sufixe -igi format per analogia del mot erudit vestigi, que en el parlar barceloní es pronuncia amb b- i pot haver-se relacionat fàcilment amb bastir per etimologia popular.

Bastigi

Ossada meva,

no t'he vist i només et conec

per damunt el cuir i la polpa,

però em fio de tu i recalco

l'ànima mateixa

en aquest bastigi travat. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 63.).

BASTOS

Bastos

Semblaven bastos, arbitraris, provisionals. [Jo Nesbø. El ninot de neu (Suømannen, trad. L. Font). Ed. Proa, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788475884172. 510 p. P. 422.].

BAT m.

|| 1. Batec; acció de bategar. El bat del teu cor és dolç com les flamerades del foc... a l'hivern, Cerdà Angeleta 260.

|| 2. Cop fort; cast. golpe. Les catacumbes s'obrin de Constantí an el bat que dóna amb l'ast del làbar, Caymari Poem. const. 70.

|| 3. Acció forta dels raigs del sol (Ll., Mall.); cast. resistero. «No vagis an aquell bat de sol!» (Ll., Massalcoreig). S'obrin les pinyes al bat del sol agostench, Salvà Poes. 71.

|| 4. Acció intensa del vent o d'una altra força natural. Sa torxa de xiprer, d'esbadiada flama, que aixeca al bat del vent, Bartra Màrsias 19. Del bleix de l'arç, tan dolç al bat dels elements, Foix Nadals 49.

|| 5. adv. De bat a bat o de bat en bat: obert completament (un portal o finestra); cast. de par en par. Evitar de dir... de bat en bat, Pau Regles 286. De bat a bat obri la porta, Llorente Versos 38. Com fèrrea porta s'obre de bat a bat al mar, Atlàntida iv. Pega un cop a ses portes, i aquestes s'obrin d'en bat en bat, Alcover Cont. 80.

Etim.: postverbal de batre.

Bat

-Oh! -exclamà Dorothy, agafant-se al braç del seu marit,

Després emmudí, meravellada davant l'escena que s'oferia als seus ulls.

Tap-arap-tat-tat-arap-tat.

Tornà a sentir-se el tecleig, precisament al pis de sota. Es van abocar a la barana, per mirar a baix, i van veure un home assegut davant una màquina d'escriure, collocada en una tauleta arrambada al balcó. No s'havia adonat que se'l miraven. Devia haver esmorzat a l'aire lliure, al bat del sol, perquè, a un costat de la taula, es veia una safata amb una tassa i una cafetera. També hi havia una pila de quartilles amb un plat al damunt, que privava que el vent se les emportés. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 312.].

BATAFALUA

Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z - Pàgina 71 - Resultat de Google Llibres

books.google.es/books?id=fwsB4kcWvWQC

Aguiló i Fuster, Marià

V. batafalua. tinar [tinart] (Calella, Palamós) : gran bóta de vi que fan cònica, de mesura de cinc cents bocois; espècie de cubell que serveix per a traginar els ...

Batafalua

En el panorama agrícola del país ue mostra Eiximenis a finals del Tres-cents, se subratlla la producció de "fruits estranys e drogues orientals" -cita els següents: "sucre, pebre, cotó, safrà, alazflor, arròs, alquena, alcaraülla, comí, alfalç, adcercó e batafalua"-, com també la seda i les plnates industrials -"lli e canem e gleda per adobar draps e grana, pastell, gauda e alazflor"- la qual cosa és un testimoni del seu nivell d'especialització.(AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. Pàg. 239).

BATALL m.

|| 1. Peça cilíndrica, generalment de ferro o de bronzo, que va penjada dins la cavitat d'una campana o esquella, i batent amb la cabota de son extrem inferior fa sonar la campana; cast. badajo. Tres squelles covinents ab llurs batalls tocans, Ordin. Cast. 61. Dixli [a Isop]: Batall de campana fira la tua boca, Isop Faules 8. La mà fou batall, la galta campana, Passi Cobles 27. Com brandada esquella als cops de tronador batall, Canigó ix. a) Batall de forca: home de mala vida, que va per mal camí (Aguiló Dicc.).

|| 2. Espadell, barra de fusta que va davant el trill quan hi van junyits dos animals (Tortosa).

|| 3. Tros de fusta cilíndric que va ficat davall la roda de l'espiga de la premsa de fer fideus, i és la peça que pitja la pasta perquè passi per dins el motlo (Manacor).

|| 4. Paraula indecent o grossera (Men.); cast. ajo, palabrota. S'enfadava i començava a dir batais i més batais, tants com n'hi venien a sa llengu, Ferrer Rond. 15.

|| 5. Desori, renou desordenat de gent que no s'entén (Batea).

|| 6. f. Dona xerradora, que diu més que no sap i que es contradiu sovint (Alaró). «Vaja un batai, que éts!»«Sou una bataiot, vós!»

|| 7. Batai! interj. usada com a eufemisme en lloc de carai (Eiv.).

Fon.: bətáʎ (Conflent, Ripoll, Barc., Sta. Col. de Q., Valls, Reus, Tarr.); batáʎ (occ., val.); bətáј (Bagà, Pobla de L., Empordà, St. Vicenç dels H., Penedès, bal.).

Intens.:—a) Aum.: batallàs, batallot.—b) Dim.: batallet, batalleu.

Etim.: del llatí *battuacŭlu, mat. sign. 1.

Batall

A la porta hi havia un batall metàl·lic rovellat, una mitja esfera amb un tirador en el centre que, quan el vaig fer girar, va fer un soroll com d'algú que té vòmits: un so apagat i esmorteït, de molt poca potència. Em vaig esperar, però no hi va haver resposta. Vaig tornar a fer girar el timbre però no va venir ningú. [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 278.].

Batall

«Beneïdes siguin les mamelles que us han alletat! » A les portes, les velles desdentegades deixaven un moment de filar la llana per murmurar sentències: «Una muller és una gran cosa, però una germana encara ho és més». «Germà i germana, batall i campana.» [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 90.].

BATCULAR v. tr.

Tupar algú per les anques (Mall.); cast. azotar. Unes venedores s'aferraren, y clic clac se batcularen de bon de veres, Tont. d'En Pere Taleca, 12. «Magdalena, cap d'arena, | rompedora de plats fins; | sa mare la batculava | a davant tots els fadrins» (Palma).

Fon.: bəkkuɫá (Mallorca).

Etim.: format damunt batre cul.

Batculaven

La vigilància era mínima per darrera l'Olivar, perquè les forces de l'Agutzil estaven encara concentrades entre Montision i l'Almudaina, on detenien els que consideraven més sospitosos i batculaven com a propina a tothom.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 255.).

BATERELL m.

|| 1. Lloc on bat intensament el sol, l'aire, la pluja o altre accident atmosfèric (Cat.); cast. resistero. Es posaria jactanciosament al baterell de la claror perquè el reparés la Cinta, Ruyra Pinya, i, 130. Miri que no li convé estarse al batarell del ayre, Vilanova Obres, xi, 180. Dúiem un carregament de partitures amb composicions escrites al baterell del sol i de la sal, Foix Diari 39. «En es batrell [sic] de sa porta hi estàs ben bé per refredarte» (St. Feliu de G.). «Es amoïnós aquest baterell de porta!» (Argelaguers).

|| 2. Barra que travessa la mola de damunt i serveix per fer caure el gra dins l'ull de la mola (Cat.).

Fon.: bətəɾéʎ (or.); bətɾéʎ (St. Feliu de G.).

Baterell

Fet i fet, el Dant es va enamorar follament de la Beatriu quan aquesta en tenia nou, una noieta de cara fascinadora, pintada i enjoiada, abillada amb un vestit

carmesí, i això passava a Florència, el 1274, en un banquet, al mes de maig joliu... quan Petrarca va caure follament enamorat de la Laura, aquesta era una

nimfeta rossa de dotze anys, dotze anys al baterell del vent, del pol·len i de la pols, onejant per la plana delitosa, albiradora des delsturons de Valclusa.

[Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 23.].

Baterell

La donzella oficial s'endormiscava, i les aigües no s'enfurien, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a a poc

escalfant al baterell del sol. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 91.).

Baterell

Acabarà per ésser la meva desesperació. L'amic sua com un carretell. Cerca les ombres, s’hi ajeu. Jo m'impaciento. Ell es queixa. Li dic que no arribarem mai. No vol caminar al baterell del sol. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 101.).

BATIAR v. tr.:

V. batejar.

Batiada

La senyora Rosa va mastegar fesols una estona; el senyor Ti va tossir algunes vegades; i a's cap de mitja hora, aquells exemplars de sa raça felina batiada roncaven com a dos aventurats. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 71.).

BATICOR m.

|| 1. Acceleració violenta dels batecs del cor (Cat.); cast. sobresalto, palpitaciones. Al cap dolor, e baticor, esmortiments, Spill 6034. Quan ella del llop s'adona, li entra gran baticor, Verdaguer Fug. 57. Ella sent un goig deliciós que li augmenta els baticors, Mascarell Vall 39.

|| 2. Desmai, desaparició transitòria de les forces vitals (Mall.); cast. desmayo. Se pensava caure de baticor, Alcover Cont. 596.

Fon.: batikɔ́ (or., occ., bal.).

Etim.: compost de l'imperatiu de batre i cor.

Baticor

La majordona escomet

amb esgarips de fantasma.

Feixuga i amb baticor

moria de la basarda.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 84.).

BATIPORT m.

|| 1. Porta que té per bastiment una altra porta més gran (Eiv.); cast. postigo. De portes grans principals ab batiports, sis lliures, Capit. Iuiça 71. Es mirai penjat en es batiport de sa finestra, Rond. Eiv. 54.

|| 2. Conjunt de portes grans que formen una espècie d'atri a l'entrada d'una església (Llucmajor, Manacor, Sineu, Vilafr. de B.); cast. cancel.

|| 3. Porta que s'obre damunt un pla horitzontal, generalment en terra mateix, per donar pas a un recinte subterrani o a un pis inferior (Gir., Empordà, Mall., Men.); cast. trampa. Veu una partida de batiports p'en terra, Alcover Rond. i, 280. Especialment: a) Obertura feta en el pla horitzontal de la coberta d'una barca per donar pas a les cambres. Una porta de batiport de proha, doc. a. 1465 (Butll. C. Exc. xxxviii, 215). La taula consistia en un quarter de batiport posat sobre un rodell de cércols, Ruyra Pinya, ii, 28.—b) Porta que tapa horitzontalment les piques de l'oli, en la tafona (Artà). Un batiport de ferro deuia seruir per lo tinell e fonch curt, doc. a. 1491 (arx. del col·legi de Lluc).

|| 4. Post que apliquen a la part inferior d'una porta per aturar que l'aigua del carrer entri dins la casa (comarca de Barc.); cast. compuerta.

|| 5. Cada un dels dos costats horitzontals de la portella d'un canó de fragata de guerra; cast. batiporte.

|| 6. Pany de cop; cast. cerradura. (Salvat Dicc.).

Fon.: batipɔ́ɾt (or., occ., val., bal.).

Etim.: compost de l'imperatiu de batre i porta.

Battiport

A dalt tot era un badiu, sense més obertures que el battiport de l’escala i una finestra que donava al pati, sobre la llenyera. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 118).

1. BATO m. (castellanisme)
|| 1. Grosser i curt d'enteniment (Sencelles).
|| 2. Pagès, en el llenguatge dels malfactors barcelonins (Vallmitjana Crimin. 57).

2. BATO m.
Cop produït per una caiguda violenta (Mall., ap. Aguiló Dicc.).

3. BATO m.
Carn d'animal malalt (Pobla de L.).

Bato

CIGALETA: Per mos mulés, no em toqueu la mareta, que si el bato se n 'entera es cansarà de fer desgràcies. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 222.).

Batos

XIVET: Ai, el mal home! Aixis se pugui veure rosegat de formigues, que ell me va dir que tu nomes me voltes per fer-me fugir dels batos. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 219.).

Batos

FALAGA: La meva raça? Renegada! Entravessada! Maleïda! Que només escampes la maldat! Però et juro, pels meus morts, pels meus batos, que cauran damunt teu totes les desgràcies. Les vibres (un crit de consternació en la multitud) t'han de devorar en vida, com jo et devoraria, si em deixéssim anar. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 230.).

BATOLLA f.

|| 1. Bastó llarg per batre els arbres i fer-ne caure la fruita (Ribes, Ripoll, Pena-roja, Morella); cast. vara.

|| 2. pl. Conjunt de dos bastons units d'un cap per una corda o corretja, un dels quals serveix de mànec i l'altre de batedor, per batre els cereals i llegums (Empordà, Berga, Pla de Bages, Lluçanès, Pena-roja); cast. mayal. I verguera, II batoylles, doc. segle XIV (Bol. Ac. B. L. vi, 472).

Fon.: bətóʎə (Berga, Lluçanès, Navarcles); bətóјə (Olot, Empordà, Vic, Torelló); batóʎa (Morella); bətúʎə (Arles).

Etim.: del llatí *battŭcŭla, pl. de battŭcŭlum (var. de battuaculum), ‘batall’. Cfr. G. de Diego Contr. 69.

Batollador

La màquina d'aplaudir és un batollador amb dos palmells de varetes que impacten les rames i fan caure el fruit. Fot un soroll infernal, perqué té motor. Jo no els he vist fer servir de prop, però és fácil d'imaginar que l'efectivitat té un preu. Mon pare em diu que és el que menys mal fa a les rames, peró que ell se'ls estima, els seus olivers, per ara i tant. I esclar, que se n'avance, diu, poro jo no tinc cap pressa per arribar an cap puesto. Mira, un altre filósof, penso jo. (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 142).

BATUCADA

La batucada és una manifestació musical consistent en un grup d'instruments de percussió. Té com a característica principal l'accentuació del segon temps en els compassos. Es considera de vegades una derivació de la samba.

L'origen de la batucada està en les cultures africanes on s'han donat sempre formacions de tambors per festivitats populars.

A la batucada hi ha 4 tipus d'instruments, els greus, les caixes, els shakers o els brillos, també anomenats aguts. (Viquipèdia)

Batucada

En un àmbit més pacífic, el recorregut museístic també mostra un tambor mecànic que farà les delícies dels amants de la percussió. Es tracta d'una mena de carro que carregava un tambor gegant que sonava a mesura que les rodes avançaven. El seu ús? Es veu que Leonardo el va idear per ser emprat en desfilades militar o processons. Avui en dia, de ben segur, seria el somni de qualsevol agrupació de batucada. (A-P.M. Da Vinci, l'inventor. Article revista Sàpiens núm.179, març 2017. Pàg. 61.).

BATZAC m.

|| 1. Cop, sacsada o empenta violenta que fa perdre l'equilibri (Ripoll, Vic, Solsona, Borredà, Segarra, Urgell); cast. sacudida, golpetazo. «Tira'l amb un batzac a la paret» (Massalcoreig).

|| 2. Cop violent que es dóna en una caiguda (Tamarit de la L., Urgell, Segarra); cast. batacazo. «El meu germà ha caigut un batzac!» (Massalcoreig).

|| 3. Ruixat fort (Solsona); cast. chaparrón. «Quin batzac d'aigua, que cau!».

Refr.

—«Pluja de batzac, no umple mai cap sac».

Fon.: bəʣák (or.); baʣák (occ.).

Etim.: V. batzegar.

Batzac

I encara jo no em vaig estar de clavar-li un bon batzac a la boca. (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 33.).

Batzac

i a més a més

i a més millor hi ha un batzac hi ha un batzó i el gran fadrí coll de liró

li diu conill

li diu colló [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 91.].

BAUB, BAUBA adj.:

V. balb.

BALB, BALBA adj.

I. ant. Que balbuceja. Me vench en somni una fembra balba, Febrer Purg. xix, 7. Es còpia de l'it. balba, usat del Dante.

Fon.: báɫp (en la pronúncia literària); báwp (Empordà, Olot, Berga, Prats de Ll., Solsona, Urgell, Valls, Mall.).

Etim.: del llatí balbu, ‘que balbuceja’.

Baub

"Avergonyit per mon trajo lluent i brut, la camisa amagada, tot botonat per l'ausència de l'armilla, les saba tes foradades, les mans ennegrides per la tinta, estava casi baub, mes les idees de glòria i batimans adormides d'ençà que tanta misèria m'afligia s'aixecaren tot d'un semblant-me fora del cas lo tenir curtedat. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 155.).

BAUMAT m.:

V. balmat.

Baumats

En tes riberes s'aplegà una ossera

de branques nues. de clofolles buides,

cranis baumats i rierencs compactes

i anònima barreja de polsines.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 22.).

BAUPRÈS m.

Arbre de barca col·locat en posició obliqua quasi horitzontal, que surt de la proa i serveix per allargar-hi les veles anomenades «flocs» i per fer-hi ferms els estais del triquet; cast. bauprés. ¿No veus com s'abraça | la nit al bauprès?, Bartra Evang. 28. Sobre el bauprès va acoblat el botaló de floc. (V. aparell, fig. 1.a, n.o 9; fig. 2.a, n.o 19).

Fon.: bəwpɾέs (or.); bawpɾés (val.); bawpɾə́s o bɔwpɾə́s (Mall.).

Etim.: de l'angl. bowsprit, mat. sign.

Bauprès

M'aclofo en un racó... Em passa per davant el bauprès d'un veler... A fregar dels morros... Ara arriben! Són tota una esquadra!... I tant que sí! Tot just estan sortint de la boira... vénen remant... s'acosten al moll... Amb les veles recollides a mig pal... Sento el ramat que arriba... [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 167].

Bauprès

La Hispaniola gronxava suaument, submergint el bauprès de tant en sant i aixecant un esvorell d'escuma. Tot anava vent en popa i regnava una alegria general, perquè ja estava a punt de concloure la primera part de la nostra aventura. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 99.].

BAUS m.,

var. per balç. La somera que es bestia, s'enderoca per lo baus, Llull Cont. 60. Al funse d'uns baussos, Casaponce Contes Vallesp. 22.

|| Llin. existent a Albons, Barcelona, Caldes de Mo., Esponellà, Girona, St. Feliu de G., Monnòver, Novelda, etc. (V. balç).

Baus

Amb tot el drap al cel, la galera perillosa- ment vinclada cap a babord, cenyint la costa cap al nord per promontoris i penya-segats, esquivant els esculls i els baus a una velocitat temerària, la galera de Roger de Flor emproà Messina, i les altres nou, capitanejades per marins que hi tenien una fe cega, es llençaren rere el seu deixant escumós. (Francesc Puigpelat. Roger de Flor el lleó de Constantinoble. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2003. ISBN: 8484374890. 336 P. P. 263.).

BAUSIA (i ses var. basia, ba(h)ia, baya, baria). f. ant.

Traïció, mancament a la promesa de fidelitat. Per ipsa bauzia que nobis fecit,doc. a. 959 (ap. Gl. MLC, i, 252). De les altres bayes e de les malafetes qui poden esser refetes e esmenades, ferm om dret a son senyor, Usatges 74. Si alcú és reptat de bahia de son senyor, ibid. 75. Cavaler, pus que de son senyor és reptat de bayhia, no li deu respondre dels altres clams entrò que del reptament se sia purgat, ibid. 127. De la qual traycio o baria escondir no'm puxa, doc. a. 1357 (Miret Templers 412). Si no'l pren per homey o per bahia o per ladronici, doc. a. 1415 (BABL, xi, 319). De la qual basia no's pusquen scusar en camp ni fora camp ni en cami ni fora cami ni ab armes ni sens armes, ans sien tenguts per falsos, doc. a. 1448 (Miret Templers 574). Sie hagut per convicte de bausia de la qual no's puye ascuodir [sic], doc. a. 1484 (Miret Templers 575). Que negu reptat de bausia sie sostengut en nostra terra,Const. Cat. 499. En l'Ordonament de Bathayla del segle XIV trobam aquestes regles sobre el qui, essent reptat de bausia (baya), és vençut en el judici de Déu o batalla legal: «Si aquel qui es reptat de baya es venguth: si la baya es daqueles grans bayhes | qui esmenar ne redegyer nos poden . axi com es . qui auziu son senyor . o fyl ledesme de son senyor . o jau ab la muler de son senyor . o li tolrà son casteyl . o nolli vollra retra sens empatxament: o penyorament . o li fara tal mal que nolli pusca esmanar . romanga baara per tot temps . e nuyl hom nol gos sofrir . e isca de tot lo comtat de Barchanon . e dazo destrenyel la postat . cor baara manifest: e vengut de tal baya qui redegyer ni esmenar nos puscha . no deu romanir enfra de homes leyals» (Zschr. r. Phx. iii, 107 ss.).

Etim.: derivat, amb el sufix -ía, dels mots bausador (bausia, bahia) i bare (baria).

Bausia

—Rei, hi ha allí un home que pretén de convencer el vostre senescal de mentida i bausia. A aquest heme, prompte a provar que ha alliberat la vostra terra del flagell i que la vostra filla no ha d'ésser abandonada a un covard, ¿prometeu de perdonar-li els seus torts antics, per .més grans que siguin, í de concedir-li la vostra pau í la vostra mercè? [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 19.]

Bausia

Llavors el nan féu una lletja bausia. Entrà a casa d'un flequer i u comprà quatre diners de flor de farina, que amaga sota el faldar de la seva túnica. Ah! , ¿a qui s'hauria acudit mai una tal traidoria? En ser de nit, quan el rei va haver sopat i els seus homes es van haver adormit per la vasta sala veïna de la seva cambra, Tristany vingué, com tenia costum, al colgament del rei Marc. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 38.].

BAUXA f.

Esplai, diversió molt alegre (bal.); cast. juerga. Amb s'objecte de fé una nit de bauxa y diversió, Roq. 32. Són amichs de festes y de bauxes, Ignor. 33. Es qui fan sa gran bauxa són ets al·lotinois i al·lotinoies, Alcover Cont. 78.

Fon.: báwʃə (Mallorca, Menorca).

Intens.: bauxeta, bauxot.

Etim.: del fr. débauche, segons L. Spitzer (Literaturblatt, 1930, p. 290).—V.disbauxa.

Bauxa

M'indicà el lloc on s'emplaçava el Pabellón de los Poetas -desaparegut per mor d'un temporal-; la roca sobre la qual sd'aixecava l'estàtua de la deessa, que Carlos Barral havia baixat a besar una d'aquelles nits de bauxa i de la qual ara només queden els peus...(Emili Manzano, Llargueses de Castellet, art. Revista L'Avenç. 398, febrer 2014, pàg. 7.).

BAVALLÓS, -OSA adj.

Que té baves (Ribagorça, Empordà); cast. baboso.

Fon.: baβaʎós (Bonansa); bəβəјós (Llofriu).

Quan el bavallós sergent va ser ingressat al Misericòrdia de Boston, la Jenny Fields va tenir feina per classificar-lo. Era indiscutiblement un Absent, més dòcil que un nen, però no sabia exactament tots els mals que tenia. [John Irving. El món segons Garp (The World According to Garp, trad. N. Roig). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1991. ISBN: 8478092153. 440 pp. Pàg. 25.]

Era el mossèn. Amb les mans amagades en aquelles butxaques que semblava que no tinguessin fi, li demanà permís per entrar. Un cop a dins, es va repapar a la butaca del menjador, la del davant de la ràdio i, sense treure's de la boca el cigarret panxut i una mica bavallós, començà a parlar entremig de llatinades, de la vida i de la mort, de la resignació i, sobretot, de la misericòrdia de Déu, que és infinita.(Sílvia Alcàntara. Olor de Colònia. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 978-84-92040-21-4. 332 pàgs. Pàg. 30.).

Bavalles

El pare de Carlov es feia dur el dinar allá al pedrís de la finestra; havent dinat abaixava la barba fins al pit i feia una curta migdiada, amb bavalles i roncs i mosques i alguna manotada per espantar-les. (Ramon Erra. Escolta, Volòdia!. Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2010. ISBN: 9788482649757. 192 pp. Pàg. 83.).

Bavalles

M'estava convertint en un plat de farinetes, un gos malalt que bullia en un pou de bavalles i pèl esparracat, i per molt que m'esforcés a ser fort i valent, hi havia moments que ja no podia suportar-ho més, i les llàgrimes em començaven a amarar els ulls i ja no es volien aturar. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 135.].

AVARD

bavard m. ‎(plural bavards, femení bavarde)

xerraire

Adjectiu[modifica]

bavard m. ‎(femení bavarde, plural masculí bavards, plural femení bavardes)

xerraire (https://ca.wiktionary.org/wiki/bavard)

Bavard

-Calla-te bavard! A la plana, parleu pas català... Sou mig gavatxos! (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 18.).

BEACES f. pl.

Conjunt de dues bosses unides per damunt amb una corretja o llatra que es posa sobre l'esquena d'una bístia, de manera que pengi una bossa a cada costat de l'animal; cast. alforjas. Unes beaces ab son pany, doc. a. 1410 (Alós Inv. 26). Vnes beaces auforgueres, Inv. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Hunes beaces ab clau e pany e huna quadena, doc. segle XV (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Unes beaces de cuhir negre grans, Inv. Torre den Barra 1430 (Aguiló Dicc.). Duya dins sa beassa un pané tapat, Ignor. 26. Ja veuràs una coca dins ses bayasses [sic] que t'hi he posada, Alcover Rond. ii, 132.

Fon.: bəásəs (Inca, Men.); bəјásəs (Manacor, Eiv.); bəǽsəs (Sineu); bəásəs, básəs (Men.).

Var. form. ant.: besaces (Vnes besaces de cuyr, doc. a. 1409, en l'arx. parr. de Sta. Col. de Q.).

Intens.:—a) Aum.: beaçasses, beaçarres, beaçotes, beaçots.—b) Dim.: beacetes, beacetxes, beaçones, beaçons.

Etim.: del llatí bisaccia, ‘conjunt de dos sacs’.

Beaces

Van reprendre el viatge a l'alba després d'un esmorzar frugal. A les beaces dels cavalls Eustaci els havia deixat uns quants queviures: pa, olives, formatge i un parell d'odres de vi. Ambrosi va recollir les coses que havia deixat a eixugar a prop de les brases i les va desar a la bossa. Ròmul enrotllava i lligava la seva manta amb els moviments experts d'un soldat. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 198.].

BEASSA f.:

V. beaces.

BEACES f. pl.

Conjunt de dues bosses unides per damunt amb una corretja o llatra que es posa sobre l'esquena d'una bístia, de manera que pengi una bossa a cada costat de l'animal; cast. alforjas. Unes beaces ab son pany, doc. a. 1410 (Alós Inv. 26).Vnes beaces auforgueres, Inv. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Hunes beaces ab clau e pany e huna quadena, doc. segle XV (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Unes beaces de cuhir negre grans, Inv. Torre den Barra 1430 (Aguiló Dicc.). Duya dins sa beassa un pané tapat, Ignor. 26. Ja veuràs una coca dins ses bayasses [sic] que t'hi he posada, Alcover Rond. ii, 132.

Fon.: bəásəs (Inca, Men.); bəјásəs (Manacor, Eiv.); bəǽsəs (Sineu); bəásəs,básəs (Men.).

Var. form. ant.: besaces (Vnes besaces de cuyr, doc. a. 1409, en l'arx. parr. de Sta. Col. de Q.).

Intens.:—a) Aum.: beaçasses, beaçarres, beaçotes, beaçots.—b) Dim.:beacetes, beacetxes, beaçones, beaçons.

Etim.: del llatí bisaccia, ‘conjunt de dos sacs’.

Beasses

Pere el frare, després de recollir-se en oració durant una bona estona demanant que Déu perdonés la desgraciada ànima del mentider, imposà sobre el cap d'aquell home l'os de la tíbia del morí i de sobte el féu ressuscitar. Amb llàgrimes als ulls confessà que tot el que havia dit eren enganys, alabà Déu com ho feren tots aquells feligresos que ompliren de doblers les beasses del frare, que no deixava de donar gràcies al Senyor.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 75.).

1. BEC m.: cast. pico.
I. || 1. Boca dels ocells, formada de dues peces còrnies i més o menys prolongades. Una volp demanà a l'àguila per que havia ales ni ploma ni bec ni ungles, Llull Blanq. 56. No exiran de la archa, tro que la coloma sia tornada ab lo ram vert en lo bech, Metge Somni iv. Cobrint ab les ales, ab lo bech vos piquen, Proc. Olives 1424. Ab son bech d'or y ploma de la llavor del cel, Atlàntida vi.
|| 2. met. Boca d'home (humorísticament). Ell no té sino bech, Lacavalleria Gazoph. Confabular bech a bech, o boca a boca, id.
II. Extrem d'una cosa, relativament prim, que sembla un bec d'ocell. Especialment:
|| 1. Cornaló d'una peça de roba. Tot munyint un bech del tovalló matxucat que duya a coll, Oller Rur. Urb. 83. Y dos bechs de corbatí que voleyan per l'espatlla, Collell Flor. 156.
|| 2. Broc d'un recipient, per on s'aboca el líquid que conté. «Bec de càntir», «bec d'alambí», «un bec de pitxer», etc.
|| 3. Extrem corbat de la fulla d'un podall (Olot, Rupit).
|| 4. Peça més anterior de la cameta de l'arada, que forma angle obtús i és allà on es col·loca l'anquer (Vilafr. del P.).
|| 5. Extremitat prima d'un llum, en la qual va posat el ble o per on surt la flama (Cat.). Los clars béchs de gas los hi escampaven estrambòticament llurs ombres, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 419). Penjat del forrellat, un llum de quatre bécs, Víct. Cat., Ombr. 28.
|| 6. Penya que es prolonga i s'avança horitzontalment més que el terreny circumdant (Cat., Mall.). Llur Cova o niu de voltors | es sota'l bech d'una roca, Verdaguer Fug. 37.
|| 7. Regueró més estret que la sèquia, per conduir l'aigua (Tremp).
|| 8. Bec de grua, o simplement bec: eina de picapedrer, espècie de martell que per una banda té rastell amb tall vertical i per l'altra té punta o rastell estret (Mall., Eiv.); cast. piqueta, zapapico.
|| 9. Bec de grua: pinces que usaven els antics cirurgians. Ab els dits, pinces o bec de grua trauria aquella part de os, MS. de cirurgià, segle XVI (ap. Aguiló Dicc.). Bec de lloro: conjunt de les ungles de l'àncora (Mall.).
III. zool.
|| 1. Bec creuat: ocell de la família dels fringíl·lids: Loxia curvirrostris (Cat.); cast. piquituerto.
|| 2. Bec d'alena: ocell de la família de les escolopàcides: Recurvirrostra avocetta L. (Cat.); cast. avoceta. V. alena.
|| 3.   Bec de ferro (Cat.) o bec gros (Men.): ocell de la família dels fringíl·lids: Fringilla cocothraustes; cast. piñonero.
|| 4.   Bec de serra: au aquàtica de l'orde de les palmípedes. N'hi ha diverses espècies: Mergus serrator L., Mergus merganser L., i Mergus albellus L.; aquesta darrera espècie es diu també bec de serra petit. V. àneda (|| || 4, 7, 8.).
|| 5. Bec d'espàtula: au aquàtica de l'orde de les palmípedes: Anas clypeata L. (Cat.); cast. pato real, paletón. V. àneda (|| 12).
|| 6. Bec groc: merla mascle (Llucmajor).
|| 7.   Bec planer: au aquàtica de la família de les íbides: Platalea leucorodia L. (Cat.); cast. cuchareta.
|| 8. Bec vermell: au palmípeda, Fuligala rufina (Gir., Mall.); cast. ánade silbón. V. àneda || 25.
IV. bot. S'aplica a diverses plantes que fan el fruit llarguer i punxegut.
|| 1. Bec de cigonya: planta de la família de les geraniàcies: Erodium malacoides Willd. (Gir.); cast. filamaría. Es planta anual; el tronc se fa alt de 10 a 40 cm.; té les fulles ovades, festonades o superficialment lobades; les flors són petites, lilacines, en peduncles de tres a vuit flors. Floreix d'abril a juliol (cfr. Flora Cat. i, 371).
|| 2. Bec de cigonya o bec de grua: planta de la família de les geraniàcies: Erodium ciconium Willd. (Cat.); cast. pico de cigüeña, aguja de pastor. (V. agulla, III, || 11).
|| 3. Bec de cigonya o bec de grua: planta de la família de les geraniàcies: Erodium cicutarium L'Hérit. (Cat.); cast. aguja de vaquero, alfileres. (V. curripeus).
|| 4. Bec de cigonya o bec de grua: planta de la família de les geraniàcies: Geranium sanguineum L. (Cat.); cast. aguja sangrienta, pico de cigüeña (V. agulla, III, || 10).
|| 5. Bec de colom: planta de la família de les geraniàcies: Geranium columbinum L. (Cat.); cast. pico de paloma. Es planta anual; té les fulles orbiculars, palmatisectes; les flor són purpurines-lilacines, en peduncles de dues flors, molt més llargs que les fulles (cfr. Flora Cat. i, 365 i s.).
|| 6. Bec de moixó: herba que és bona per enciam (Ribera de la Seu).
|| 7. Bec de perdiu: bolet de la família dels agaricacis: Gomphidius viscosus (Segarra). Es eixut, de color de xocolata, comestible i no gaire gros.
|| 8. Becs reals: planta de la família de les crucíferes; Camelina silvestris (Cat.).
|| 9. Planta de l'espècie Orobanche latisquama (Eiv.).
V. Llin. existent a Barc., Gir., Igualada, L'Escala, Mollet, Rabós d'Empordà, Vall-llobrega, Vic, etc.
Loc.—a) Tenir mal bec: esser llenguerut, flastomador o difamador (Empordà).—b) Treure del bec: obligar algú a dir el que no voldria declarar (Cat., Val., Men.).—c) Portar a algú una cosa al bec: donar-l'hi ben explicada o preparada perquè l'entenga o la resolga sense esforç (Barc.).—d) Escurçar el bec a algú: acurçar-li la llengua, castigar-lo pel seu xerrar excessiu (Barc.).—e) Obrir massa el bec: badallar fort (Barc.).—f) Fer anar molt el bec: enraonar massa (Barc.).—g) Costar es bec de ses ungles: costar molt (Men.)—h) No donar el bec a tòrcer: no cedir. La Pepeta no donava'l bech a torcer, Oller Rur. Urb. 104.—i) Esser del bec groc o tenir el groc del bec o no haver-li caigut el groc del bec: esser molt innocent o mancat d'experiència (Barc.).—j) Fer p'es bec: guanyar just el necessari per viure (Men.).—l) Donar-se el bec: aplicar-se mútuament la punta del bec dos ocells, sobretot un colom i una coloma; fig., besar-se a la boca dos enamorats.
Refr.—a) «Les gallines ponen p'es bec»: ho diuen per significar que les gallines més ponedores són les que mengen més (Mall., Men.).—b) «Pertot tenen bec les oques»: significa que els defectes humans es troben a tot arreu (Empordà, Pla de Bages, Vallès, Barc.).—c) «Ocell de bec ample, menja poc i molt escampa» (Griera Tr. xi, 10).
Fon.: bék (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
Intens.:—a) Augm.: becarro, becàs, becarràs, becarrot, becassarro, becot;—b) Dim.: bequet, bequetxo, bequeu, bequiu, becarró, becarronet, bequelló.
Sinòn.:—III. || 1: picapinyes, trencapinyes, trencapinyons;— || 2: alena;— || 3: durbec, turbec;— || 4: ànec anguiler;— || 5: ànec paleter, cuerot;— || 8: ànec gavatx, mut.—IV. || 1: forquilles, rellotges;— || 2: agulles;— || 3: curripeus, forquilles, rellotges;— || 4: agulles.
Etim.: del cèlt. beccus, mat. sign. I.

2. BEC m.
Dormideta curta i feta sense jeure (Men.); cast. cabezada.
Etim.: postverbal de becar.

Bec

I un bec de boira com un xal, encara,

extrema la picant intenció

de tos secrets que no tindran cap "no".

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 20.).

1. BECA f.

I. || 1. Peça d'indumentària, consistent en una faixa ampla que passa per davant els pits i per damunt les espatles i penja a l'esquena en dos caps; cast. beca. Antigament la portaven com a insígnia els consellers de la ciutat de Barcelona, certs clergues constituïts en dignitat, certs col·legials, etc.; avui només la porten els seminaristes i certs col·legials. Ixen cascú d'ells vestits ab sas lobas de Contray, y becas, y plantofas de vellut, Rubr. Bruniquer, i,62. Que aportàs lo vestuari de dit Masser o Vedell ab la beca de taffatá morat y gorra de risso, Canyelles Descr. 224. Los Canonges aportaven los hábits de cor ab pells y ells aportaven assoles las almusas ab becas de satí carmesí, ibid. 225.

|| 2. ant. Part de la capa que serveix per tapar la cara; cast. embozo. Que ningú gos portar la cara tapada amb papafigo, barbes falses, beques, màixqueres o altrament, doc. Val., a. 1578 (ap. Aguiló Dicc.).

|| 3. Capulla que hi havia en els antics capots d'home (Vilafr. de B.).

|| 4. Gorra rodona (Mall., Men., Gir.). Baix sa negra beca eixian flochs de cabells argentats, Aguiló Fochs foll. 137. Mos hi atracavem poch a poch, aturant s'alè, ab sa bèca o es capell preparat, A. Ruiz (Catalana, i, 409).

II. || 1. Capulla de friseta per colar cafè (Sóller).

|| 2. Cúpula cònica de la torre del molí de vent (Artà).

|| 3. Capulla del forn de calç (Artà).

|| 4. Clot on sembren un cep (Mancor, Sencelles, Binissalem).

|| 5. Sa Beca: nuvolada semblant a la serrada, que es veu sortir a ponent i és senyal de pluja (Artà).

III. Dret a cursar gratuïtament els estudis d'una carrera, concedit a algú pels seus mèrits o per fer-li favor; cast. beca.

Refr.

—«En temps de fred, val més beca que barret» (Camps Folkl. men.).

Fon.: bέkə (or., bal.); béka (val.); bέ̞сə (mall.).

Etim.: molt insegura (cf. Corominas DECast, i, 434).

2. BECA f.

Fer una beca: fer una becaina (Begur, ap. Aguiló Dicc.).

Beca

Que es tregui la beca, el vestit i el llatí; que no ens atabali amb Aristòtil ben pur i ben cru, i el prendreu per un dels nostres, o pitjor. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 153.].

BECADA f.

|| 1. Menjar que un ocell porta en el bec per alimentar els ocellons (Cat.); cast. cebo.En lo temps que emplea una coloma | als colomins en péixer la becada, Canigóii. Sa meua nierada d'aucellons bocabadats, als quals no sempre podia dur becada, Ruyra Pinya, ii, 175. Becada d'oca: guany molt gros o que no costa cap esforç (Reus); cast. ganga. «¡Quina becada d'oca, casar-se amb una dona tan rica!»

|| 2. Cop pegat amb el bec (Val., Men., Eiv.); cast. picotazo. Veu la coloma covant, | Li da mort de una becada, Badenes Rond. 48.

|| 3. Inclinació ràpida del cap, que se sol fer dormint asseguts (Cat., Val., Bal.); cast.cabezada. Va quedarse ben dormida. | Cada becada que fa | pareix que a caure s'en vinga, Badenes Cants Rib. 169.

|| 4. Dormida de poca durada feta d'assegut (Cat., Val., Bal.); cast. cabezada. Ténch temps de pegá una becada, Ignor. 2. Puc dormir una becada, Camps, Folkl. ii,28.

|| 5. Error comès per distracció, per irreflexió (Val., Mall.); cast. coladura. «Va tindre la becada del bisbe»: cometé una equivocació (Castelló). «Has pegat una becada» (València, Mall.).

|| 6. Ocell de la família de les escolopàcides: Scolopax rusticola L. (pir-or., or., occ., Maestr., Val.); cast. chocha, becada. Dels ocells faysans, francolí, perdiu, becada, capó, Lib. de la peste, 69 (ap. Aguiló Dicc.). Haver copsat a taula una perdiu, unes guatlles o una becada, Pla Pagesos 66.

Loc.—a) Baixar la becada: venir a qualcú el socors que necessita, d'aliment o de mitjans per adquirir-lo (Cat.).—b) Esperar la becada: esperar amb desig una cosa (Empordà, Barc., Tarr.).

Fon.: bəkáðə (pir-or., or., men.); bekáðɛ (Ll.); bekáða (Ribagorça, Maestr.); beká(Cast., Val., Al.); bekáðə, beсáðə (mall.).

Intens.:—a) Aum.: becadassa, becadota.—b) Dim.: becadeta, becadeua, becadiua, becadona.

Sinòn.:— || 2: pic, picada; || 4: xubec, becaina;— || 5: badada;— || 6: cega.

Etim.: derivat de bec.

Becada

M'asseia sempre a un racó de les darreres fileres de l'aula, per passar desapercebut en general i, molt en particular, per si era el cas que la son em retés i em fes pegar una becada inoportuna. (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 6).

Becada

Perquè dir-li que havia d'anar a xerrar amb el confés un diumenge dematí haguera estat una becada, ja que, si havia parlat amb Cap de Trons, podia tenir la sospita que volgués malsinar.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 65.).

Becada

- Ja fa bé de ser-ho, ja fa bé -digué el Jutge de Béns, que s'avorria. A més, el dilluns era el dia que la tertúlia li impedia fer la becada. Acabaria per no assistir-hi... Es clar que els quartos... En es temps que corren es toro mos pot agafar quan menys ho esperam.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 114.).

Becadell

Aneu, digueu al Comte del Rosselló i al meu germà que hem agafat el becadell i que el tindrem amb els ulls tapats fins que ens facin saber alguna cosa. [William Shakespeare. A bon fi, tot li és camí. (All’s Well That Ends Well, trad. J.M. de Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona 1930. ISBN: 8402074626. 156 p. P. 61.].

BECARUT

(relació llunyana amb un "oli becarut")

Quan anava a Banyuls, l'Alain practicava català malgrat les mofes del padrí.

-Parles com els longs becs.

Becaruts

Aquells becaruts designaven els turistes vinguts del nord de França, que, ja se sap, comença a Valença. Els altres els provençals, els bascos, els gascons, els corsos i els gavatxos—, el padrí tampoc no se'ls estimava, però eren quasi de casa. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 114.).

1. BECO m.

|| 1. Beneitot, curt d'enteniment (Ripoll, Cast., Val.); cast. bobo. A l'escoltar algunes de les seues astracanades, els becos com reien, Scriptorium octubre 1930. Que se ria com un bèco i gajave com un crío, (BSCC, v, 68).

|| 2. Nom despectiu que en els segles XVIII i XIX es donava als capellans que acompanyaven i servien als canonges (Mall.). L'any 1751 el Capítol de la Seu de Mallorca acudí al Bisbe a demanar-li que castigàs els qui donassen el nom de becos als dits capellans.

|| 3. Fondista (Barc., Tarr.). Veste'n a cal beco | compra del bon peix, Bertran Cans. 173.

|| 4. Fonda (Barc., segle XIX). Quant jo tinga los diners, companys no me'n faltaran, ni tampoch comares que alegres me seguiran per los becos, tabernes y hostals, Comèdia del Fill pròdig (ap. Aguiló Dicc.).

Fon.: bέku (or.); bέko (Cast., Val.).

2. BECO m.

Boc (alg.); cast. macho cabrío.

Fon.: bέku (Alguer).

Etim.: de l'italià becco, mat. sign.

Becos

Dimonis xinos, sultans / guerreros, becos, drapaires, / odalisques, escombriaires, (Francesc Curet i Lola Anglada. Costums, festes i solemnitats. Visions barcelonines, IV. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1983. ISBN: 84-85403-52-5. 344 pàgs. Pàg. 120.).

BEDOLL m.

Arbre de la família de les betulàcies: Betula alba L. (Cat.,); cast. abedul. Bedolls llustrosos, faigs y avets l'ombregen, Canigó ii.

Fon.: bəðóʎ (pir-or., or., bal.); beðóʎ (occ.).

Intens.: bedollet, bedollàs, bedollot.

Etim.: del llat. betŭllu, mat. sign.

Bedolls

Només hi havia uns quants bedolls i, al mig, un parterre quadrat amb rododendres i una mena de glorieta. Més enrere hi havien arraconat munts de matolls, segurament per cremar. . [Hartmut Langue. Una altra forma de felicitat. (Eine andere Form des Glüks. Trad. M. Gratacòs) Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2001, Barcelona. ISBN: 8477273367. 118 p. P. 11-12.].

BEGUINA f.

Dona que vivia sota certa regla, dedicada a la devoció i a obres de pietat, sense pertànyer a cap orde religiosa; cast. beguina. Hevíen dones vídues privades en la ciutat, les quals eren beguines e bones dones, Llull Blanq. 25. No trob monja ni beguina sens enueja, Coll. Dames 84.

Etim.: del fr. béguine, mat. sign. (sobre l'origen del mot francès, cfr. Wartburg FEW, i, 315).

-També va evolucionar la visió que en tenia respecte del paper de les dones?

-Sí, es va produir una gran feminització de la santedat, tota una novetat lligada al paper cada cop més rellevant de la dona.

-Per exemple?

-Les beguines vídues o joves solteres que vivien en petites comunitats al marge dels monestirs. Eren llocs de devoció i de vida mísitica, on tenien confessor dominicans i franciscans que les guiaven espiritualment. D'aquí van sorgir algunes santes, com Caterina de Siena.

(Nil Ventós. André Vauchez, entrevista. Art. revista Sàpiens, núm. 141, abril, 2014. Pàg. 20).

La enemistat antiga a fer pau se obliga; e fermada la lliga, faran l'armada.

Lladoncs la [v]ella nina, demostrant [-se] beguina darà falsa canina al noble comte. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 185.).

Beguina

Arrepapat entremig d'elles,

amb carretel·la descoberta,

transitava sovint per la ciutat.

"Escàndol i vergonya!" feia l'àvia

i els meus pares,

i amb ells tots els parents,

gent púdica i beguina

i en part molt ressentida

en veure que la font de l'oncle

es desviava de la germandat

i de la nebodalla. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 148.).

BEINOT m.

|| 1. Fulla que abriga l'espiga del blat (Ripoll, Sta. Col. de Q.).

|| 2. V. beina || 7 (Aguiló Dicc.).

Fon.: bəјnɔ́t (Ripoll); bəɲɔ́t (Sta. Col. de Q.).

Etim.: derivat de beina.—V. bainot.

Beinots

Desenrovella sa ploma / i desembeina es beinots, / que escriure vull una carta a sa mestressa des lloc. Tot està a punt. (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 141.).

1. BEL m.

|| 1. Crit que fan els animals de llana i les cabres (Cat., Val., Bal.); cast. balido. Els seus crits, tendres com els bels d'un anyellet esgarriat, Massó Croq. 155.

|| 2. Crit estrident, molt fort, que fa una persona (Mall., Men.); cast. alarido. ¡O quin bel tant fort y quins crits tan esglayadors li escaparen a sa criada...!, Alcover Rond. i, 242.

|| 3. Trinc, so prim, clar i violent de la campana (Labèrnia Dicc.).

Loc.—a) Perdre es bel: escanyar-se de tant de cridar (Men.). Es conductor va perdre es bèl y va agafar al amo per sa solapa, A. Ruiz (Catalana, vi, 134).—b) Tenir bel d'ovella i mossec de llop: tenir bones paraules i males obres (Olot, Llanàs).

Fon.: bέɫ (pir-or., or., occ.); bέ̞ɫ (val., bal.); bέl (alg.).

Etim.: postverbal de belar.

Bel

Els dos policies es van mirar quan van sentir el bel d'una moto que avançava entre els cotxes aturats darrere d'ells. -Creus que t'espera? [Jo Nesbø. El ninot de neu (Suømannen, trad. L. Font). Ed. Proa, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788475884172. 510 p. P. 477.].

BELITRE m.

|| 1. ant. Captaire vagabund. Statuim, y ordenam, que brivons, e belitres sien bandejats, y expellits del Principat de Cathalunya, Const. Cat. 437. Com en la ciutat de Leyda hi haje pare de òrphens lo cual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 516).

|| 2. Home de poca vergonya i sense escrúpols (Cat., Mall.); cast. bribón, pillo. Digué mil paraules atrevides no sols contra mi sinó contra tots los officials de l'hospital dient que dalt si y havia porters també hi havia matxuques y belitres, doc. a. 1599 (Aguiló Dicc.). Respongué aquell belitre, ja podeu pensá amb quina intenció, Ignor. 17.

|| 3. Peça consistent en un bastó curt i gruixadet, encaixat per un cap a la dreta de la sínia i que té l'altre cap forcat perquè servesca d'engranatge amb els braçols del rodet, a fi que, quan la bístia s'atura, la màquina quedi aturada (Ciutadella).

| 4. Bastiment de fusta quadrangular, guarnit de verguerons paral·lels molt acostats que formen un grellat, que serveix per donar la primera passada a la grava per porgar la, abans de passar-lo pel garbell o l'erer (Mall.).

|| 5. Llegum semblant als xítxeros, de color negrós verdosenc i amb les bajoques més planes que les dels xítxeros (Alq. Bl.).

Refr.

—«Consol de molts, consol de belitres» (Manacor).

Fon.: bəlítɾə (or., bal.); belítɾe (occ.).

Etim.: s'havia admès que l'origen del cat., cast. i fr. belitre era el germ. bettler, ‘captaire’ (REW 1014 a; FEW, i, 345); però Spitzer afirmà (AIL Cuyo, iii, 5-6) que les formes catalana i castellana vénen de la francesa, i aquesta del grec βλίτυρι, ‘paraula que no significa res’, ‘home o cosa que no val res’; el mot grec es conservà en els ambients escolàstics, com ho prova el cat. blitiri o blediri amb el significat de ‘estudiant de primer any’ (Cf. Corominas DECast, i, 440

Belitre

-Els filets, avui, estaven de primera! -només se li va ocórrer en aquell moment. El doctor va riure. «Riu com un paisà, el belitre», va pensar el coronel. De sobre, va recordar que hi havia algú al casino que no coneixia el metge. [Joseph Roth. La Marxa de Radetzky (Radertzymarsch, trad. J. Valls). Ed. Proa, Barcelona, ISBN: 84-7588-116-5. 366 pàgs. Pàg. 87].

Belitresca

Ara que l'havien desmobilitzat, com se la camparia? Portar una vida belitresca com al temps abans que treballés a Je suis partom Acabava de pelegrinar per la Rue Marguerin i s'havia posat male coniós passant sota les ventalles tancades de la redacció. (Bezsonoff, Joan-Daniel. Les amnèsies de Déu. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 9788499301198. 206 p. P. 80.).

Belitre

Era este, com ia han oït vostès, dels que solen fer dimonis sense mole, i en bona hora ho diga, més belitre que atre tant, perquè sempre la portava baix l'ungla i vendria en terra plana al més pintat. I no m'allargue, que encara hi ha qui diu que era el més gran esgarrabanderes que havia baix la capa del cel i el major bergant que mantenia la farina. (AADD. Novel·les amoroses i morals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718168. 376 p. P. 344.).

Belitre

És sobretot aleshores que, alliberat de les comandes del treball, o privat de les ordinàries avinenteses del crim, el belitre ciutadà cerca els encontorns de la ciutat, no per amor de la natura campestre, que ell en el seu cor menysprea, sinó per escapar de les noses i ,dels convencionalismes socials. [Edgar A. Poe, Contes, volum I. (Trad. C. Riba) Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 1991. ISBN: 8485704088. 148 p. P. 123.].

BELLEU

(septentrional) Tal vegada, potser. (enllaç)

Belleu

—Que teniu pas vergonya de dir coses aixís? Aqueixa gent són tan francesos com vós i belleu més. Com teniu pas vergonya de desparlar aixís?

I el comandant, que havia callat durant tants anys, li va pintar un retrat moral amb les colors més riques de tot el vocabulari rossellonès. Tots els in sults varen rajar: pobra bestrús, busaroca, grossa llorma, barjaula, pobra sauma, bruixa, borratxota, pillarda, putarassa, pell de ca! (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 115.).

BELLUGA f.

|| 1. ant. Espurna. Lo foch fou scantit que no restà una sola beluga, Purgatori de St. Patrici (ap. Aguiló Dicc.). Aprés la resurrecció de la carn, no seran plantes ne arbres... e no dirá hom regne de França ni d'Espanya... mas serà tot com a beluga de foch, Ms. Archivo de la Historia, títol 23 (Aguiló Dicc.).

|| 2. Agitació, multitud de coses que es mouen (Cat.).

Refr.

—«En temps de belluga, campi qui puga»: ho diuen referint-se al temps d'agitació popular (Labèrnia Dicc.).

Etim.: segons Meyer-Lübke REW 1127, d'una forma llatina *bíslūca, mat. sign || 1.

Belluga

E quan m'hagueren gitat al foc. Tantost com lo nomenàs lo nom de Jesu Crist, tantost fui guant e lo foc escantit, que no hi restà una sola belluga. E quan io vi açò, io vaig recobrar cor e fui molt pus ardit que davant, e fermé en mon cor que jamés pus no en lo dubtaria. pus que anomenant lo nom de Déu los hagui vençuts. (AADD. Novel·les amoroses i morals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718168. 376 p. P. 38.).

BELLUMA f.

|| 1. Enterboliment fugaç de la visió, produït per oscil·lacions de la llum (Bal.); cast.sombrajos. Ben resolt a enflocar aquell còdol a sa primera belluma de cussa que afinàs, Alcover Rond. v, 2.a ed., 291. Aqueixos (llumeners) que fan ballumes són d'omes i dones que ja els hi manca poc..., Rond. Eiv. 16.

|| 2. Moviment ràpid de llum molt intensa que enlluerna (Mall.); cast. centelleo. Per tot s'òr em fa bellumes, | Joyas d'òr per tot admir, Aguiló Poes. 68. El sol naxent la mar inflama | que reflecteix com una lama | en mil bellumes diamantines, Oliver Obres, i, 225.

|| 3. Persona o cosa que sempre apareix davant la vista i fa nosa (Mall.).

|| 4. Fer bellumes: fer nosa insistentment (Mall., Men.).

|| 5. Veure bellumes: estar molt dèbil per falta d'aliment (Mall.). Per axò tots veym bellumes; y tant hem perdut es greix que prest servirem d'obleas, Roq. 10.

Fon.: bəʎúmə (Mallorca, Menorca).

Etim.: V. besllum.

Belluma

Era un dematí de tardor, sí, un d'aquells dematins esplendorosos de cel serè on hi trobam una mena d'harmonia perfecta entre les coses d'aquest món i en què fins i tot l'efecte combinat de l'aire tebi, la belluma del sol entre el fullam rovellat dels castanyers i el tall de l'abriguet d'entretemps d'una al·lota que passa pot omplir-vos el cor de joia i de lleugeresa. (Emili Manzano, Una amistat fugissera. Art. revista L'Avenç 389, abril 2013, p. 6).

BENANANÇA f. ant.

Felicitat; cast. bienandanza. En paradis haura moltes grans benananses de viandes de diverses maneres, Llull Gentil 241. Sol prosperats e plens de benanança, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 113).

Etim.: derivat de benanant.

Benanança

He ultrapassat [fa cosa de sis anys el cinquanté,] al qual algunes nacions, no sense raó, havien prescrit una fi tan justa a la vida que no permetien que hom l'excedís. Això no obstant tinc encara reaparicions de benanança, be que inconstants i curtes, tan netes que hi ha poc a dir de la salut i de la indolència de la meva joventut. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 327.].

Benanança

Madona Beritola, trobada en una illa amb dos cabirols, havents dos fills, se'n va a Lunigiana; aquí un fill entra al servei del marit d'aquella i jeu amb la filla d'aquest, i el posen a la presó; lla Saalia es revolta contra el rei Carles i el fill és reconegut per la , esposa la filla del seu senyor i troba el germà, i tornen a viure benanança.[Giovanni Boccaccio. El Decameró. (Decamerone. Trad. F. Vellverdú). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2002. ISBN: 9788429750805. 832 p. P. 133.].

BENASTRUC, -UGA adj.:

V. bonastruc.

BONASTRUC o BENASTRUC, -UGA

|| 1. adj. Que té bona sort; cast. afortunado, venturoso. Qui de vos ha ajuda, molt se pot tenir per bonastruch!, Llorente Versos, i, 43.

|| 2. ant. Nom propi jueu.

Etim.: derivat de bon astre, ‘bona sort’.

Benastruc

La llum eterna besa el benastruc

i el penetra tot ell, infant que juga sense

adonar-se'n, com si fos ull cluc.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 113.).

BENC m

Dimoni

Benc

CIGALETA: Ai, l'home, no maleïu la raça, que us podria venir un càstig de part del Benc. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 220.).

BENFACTOR, -ORA m.:

V. benefactor.

Benfactor

Grácies a la riquesa del nostre fons en ampolles de whisky, havia corromput en Yann, un bretó que planejava el torn de les guàrdies al Service Général. Els meusestirabots divertien el nostre benfactor i em va aconsellar d'escriure'ls. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 355.).

BENIFET (ant. benifeyt, benefet). m.: cast. beneficio.

|| 1. Acte o efecte de fer bé. En tots los benifeytz qui son ni seran fetz en la mayso, doc. a. 1204 (Miret Templers 548). Les gents qui vos menysconexen vostre honrament e lo benifet que de vos reeben, Llull Cont. 66, 12. No he retudes gracies al meu Senyor dels seus grans benifets, Eximenis Conf. 7. De vos rebem continu beniffet, Trobes V. Maria [189]. Un home a qui debèm tants benefets, Querol Her. Cab. 54.

|| 2. Càrrec eclesiàstic retribuït amb renda pròpia. Lo benifeyt de l'esglesia, doc. a. 1266 (BSAL, xiii, 239). Aja benefeyt e cura d'ànimes, Cost. Tort. II, vii, 4. Tres coses fan mal papa: los clergues scorxar, los benifets a sos parents dar e fer part entre los rreys que an guerra, Libre de tres 30. Preveres pobres los quals no hagen benifet del qual se pusquen sustentar, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 202).

|| 3. ant. En l'època feudal, Concessió de terres o altres béns, feta per un senyor a un conrador o altre individu sota certs pactes i obligacions per part d'aquest. Si'l senyor uol que l'om seu li fassa maior seruici que no deu, lo senyor deuli crexer lo benifet, e si no ho fa no li es obligat sino del seruici que li es tengut, Usatge 35, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 288). Si alcu starà ab senyor e menjarà son pa o pendrà soldada o son benifeyt e iaurà ab sa muller o ab sa filla, que sia penjat,Furs Val.

|| 4. ant. Benifet d'inventari: benefici d'inventari. Les quals he rebudes per beniffet d'inuentari que en Berenguer Marti m'a jaquit, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 182).

|| 5. Feta, passada curiosa (Mall.). «Ara te contaré es benifet» (Campos). (En aquesta accepció, benifet és deformació de manifest).

Fon.: bənifét (or., bal.); benifét (occ., val.).

Etim.: del llatí bĕnĕfactum, mat. sign.

Benifets

Cap dret propi, immanent, no era reconegut ni concebut, puix els furs i franqueses no eren sinó simples benifets de la generositat del rei o del senyor. (Antoni Rovira i Virgili. Nacionalisme i Federalisme. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718621. 234 p. P. 129.).

Benifet

La democratització resultat del procés d'industrialització ens ha portat a un benifet real, que és que tothom pot accedir a l'activitat política,...(Ramon Folch, entrevista a L'Avenç, 388, març 2013, p. 22).

Benifet

La votació va ser unánime, ja que el benifet que se'n trauria va esvair qualsevol dubte. [Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2. 508 pàgs. Pàg. 277.].

Benifet

Desitjo que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me’n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d’un odi clar i que no es refia de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat, que és el que ofèn més, tant els déus com els homes. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 16.).

BENJUÍ (escrit també benjuhi, benjuy i benguy antigament). m.

Bàlsam de l'arbre Styrax benzoin, de color fosc o vermellós, d'olor agradable i gust dolcenc, que té molta aplicació a la perfumeria; cast. benjuhí. Benguy a aytalla conexensa que son gotes blanques a manera de armoniach e que sia net de brossa e quant hom ne met al foch deu-ne axir bona flayra, Conex. spic. 14 v. En un lit ben perfumat de benjohi, algalia, almesch fi, Tirant, c. 97. Pegats de lambre, benjui, ambre, aygues, almesch, Spill 2674. Nart, benjuhí, altres perfums, Spill 14232. 23 lliures y mija de benjuhí en dos trossos, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 102). Un tros de benjuy, doc. a. 1546 (Alós Inv. 65). Benjuy fi, val la lliura setse sous, Tar. preus 109.

Etim.: de l'àrab lubān jāwī, mat. sign., literalment ‘encens de Java’ (Eguílaz Glos. 344; Corominas DECast, i, 443).

Benjuí

Quan vam tornar a ser al Palais-Royal la cosa encara no s'havia acabat!... El nostre bonic aeròstat empestava tan fort, encara que el tinguéssim al cul del soterrani, que de cap a cap d'estiu em sembla que vam cremar deu cassoles de benjuí, de sàndal i d'eu caliptus... i raimes senceres de paper d'Armènia!... Si no, ens hau rien fotut al carrer! Ja n'hi havia peticions..." [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 312].

Benjuí

Les superfluïtats que treuen els arbres terrestres són nobles i precioses gomes, així com benjuí, màstec, encens, mirra, oli, resina, i moltes altres; de les quals us perfumeu a les festes i àpats per llevar la pudor de la vostra suor. I per les grans virtuts i propietats que posseeixen les dites superfluïtats dels arbres terrestres, es venen a gran preu entre els fills d'Adarn. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 174.).

BENTOS

Els bentos, organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos. N'hi ha que són fixos, d'altres que efectuen desplaçaments curts i d'altres que recorren distàncies llargues.[1]

Les algues marrons, vermelles i verdes són unes de les components més importants del bentos. Les formes i coloracions d'aquestes són molt variades, així com la seva consistència. A més de les algues, al mar mediterrani té una importància especial una planta fanerògama marina anomenada posidònia que forma grans praderies submarines, les anomenades "cintes". https://ca.wikipedia.org/wiki/Bentos

Bentos

La sardina i en general el peix blau- és un animal, doncs, que viu intermitentment en els fons del bentos i en les aigües del plàncton. osep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 78.).

BEQUERUT, -UDA

|| 1. adj. Que té bec (Cat.). a) Oliva bequeruda: varietat d'olivera que es cultiva a la part oriental de Catalunya.

|| 2. m. ant. Nom de peix. Ne gosen donar menys de X sardines o bequeruts per | diner, doc. a. 1319 (BABL, xii, 291).

Bequerut

En vaig descobrir algunes on se'l veia, de petit, amb els companys de classe, d'altres amb els companys i amics de la universitat, i d'altres més amb dos amics que es repetien bastant. Però les fotografies de viatges pel món eren sempre amb noies molt atractives que es renovaven contínuament. És a dir, les fotografies preses a Roma, per exemple, mostraven Farag bastant jove amb una noia de nas bequerut i cabells rossos; les de París, amb una morena de somriure graciós; les de Londres, amb una dona oriental de cabells curts i negres; les d'Amsterdam, amb una model escultural que tenia unes dents perfectes; les de... En fi, no cal que continuï, oi? [Matilde Asensi. L'últim Cató (El último Catón, trad. N. Bueno Cobas). Ed. Rosa dels Vents, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-01-38639-X. 510 pàgs. Pàg. 407.].

Bequerut

...per pintar mandales, juntament amb galledes de plàstic plenes de llavors de color de rovell i cacau, però la guia comenta que no són llavors sinó grills, crancs i cucs, vius i torrats, al costat de la zona de les carnisseries, on hi ha conills i cabrits, encara amb els flonjos «mitjons» blancs i negres perquè es vegi que no són gats, una vitrina llarga que a l'Arthur Less li sembla una galeria d'horrors in crescendo, fins al punt que allò es torna una mena de tour de force que està segur que perdrà, però sortosament tomben pel passadís del peix, on d'alguna manera el cor se li refreda entre els cossos dels pops amb taques grises, cargolats com si representessin el símbol &, el peix taronja innominable amb uns grans ulls sortints i les dents esmolades, el peix lloro bequerut, que segons li expliquen té la carn blava i gust de llagosta (el Less ensuma una mentida); i quantes concomitàncies té tot plegat amb les cases em bruixades de la seva infantesa, amb aquells pots plens d'ulls, els plats de cervells i dits gelatinosos, i aquella fascinació morbosa que sentia quan era petit. [Andrew Sean Greer. Les trifulgues de l’Arthur Less. (Less, trad. M. Rubió). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2019. ISBN: 97884416987467. 316 p. P. 73.].

BERBERINA f., neol. quím.
Alcaloide que s'extreu de diverses plantes, principalment de la Berberis vulgaris; cast. berberina.

Berberina

Afegeixo un glop d'extractes d'herbes a la seva rutina: arrel d'astràgal i berberina. En tan sols tres dies, el seu cervell resistent a la insulina sembla que estigui més despert. Em pregunta com em sento, si l'embaràs em dona algun problema. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 276.].

BERGAMOTER m.

Arbre que fa les bergamotes; cast. bergamoto.

Bergamotes

De la ciutat de Dorotea, se'n pot parlar de dues maneres: dir que quatre torres d'alumini s'aixequen dels seus murs flanquejant set portes del pont llevadís de ressort que cavalca el fossar l'aigua del qual alimenta quatre canals verds que travessen la ciutat i la divideixen en nou barris, cadascun de tres-centes cases i set-centes llars de foc; i tenint en compte que les noies per casar de cada barri es casen amb joves d'altres barris i les seves famílies bescanvien mercaderies que cadascuna té en exclusiva: bergamotes, ous d'esturió, astrolabis, ametistes, fer càlculs a base · d'aquestes dades fins a saber tot allò que es vulgui de la ciutat en el passat, el present, el futur; o bé dir com el cameller que m'hi va portar: «Hi vaig arribar a la primera joventut, un matí, molta gent caminava de pressa pels carrers cap al mercat, les dones tenien dents formoses i miraven fixament als ulls, tres soldats en un taulat tocaven el clarí, pertot arreu giraven rodes i voleiaven papers de colors. [Italo Calvino. Les ciutats invisibles (Le città invisibili. Trad. F. Sales). Ed. Empúries, Barcelona 2ª ed. 2016. ISBN: 9788499305127. 168 p. P. 13.].

BERGANTELL m.

Home que està en la primera joventut, adolescent (Mall.); cast. mozo, jovenzuelo.¡Que va de goijós s'apleg | De bergantells y fadrinas, Aguiló Poes. 72. «S'estufa aquest bergantell | dient-vos que jo el volia; | i jo més m'estimaria | morir, que casar-me amb ell» (cançó pop. Mall.).

Fon.: bəɾɣəntéʎ (Mallorca).

Etim.: derivat de bergant.

Bergantell

- Què, han vengut darrera es porc?

- Quin porc? -li replica un senyor que anava amb sa senyora i un infant.

- ¡O no l'han sentit a n'es bergantell que ha cridat ...ala, porc! Sort que mos agafa amb rialles i tornárem a pujar per veure sa pel-lícula.

(Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs.Pàg. 113.)

(Sense entrar en raons, ni deixar que es bergantell me donàs, només pes fet de deixar-lo partir, paraula de casament que tanmateix no compliria, vaig arremetre amb sa ganiveta contra ses seves parts, no amb s'intenció de segellar cap pacte amb Jahvé, sinó de capar-lo per sempre. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 57.).

Bergantells

Els músics tocant, els cavalls tirant i els atlots fent sòteles, partí la comitiva, mentre tres o quatre bergantells repartien fulles d'anuncis, amb un cuc solitari pintat, del Antivermifugo y tenicida Hermes. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 42.).

BERIL·LE m.

Mineral compost de silicat de beril·li i silicat d'alumini, del qual és una variant la maragda; cast. berilo. Sardonich sanet, berille salutable, topasi gran Pecador remut 103 v. (Aguiló Dicc.).

Etim.: pres del llatí beryllus, mat. sign.

Beril·le

Quan el rei Marc sabé la mort deis enamorats, pass á el mar, i, vingut a Bretanya, féu obrir dos taüts, l'un de calcedònia per a Isolda, l'altre de beril·le per a Tristany. S'emporta en la seva nau cap a Tintagel llurs cossos morts. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg.110.].

BERMA

Una berma és un espai pla, cornisa, o barrera elevada que separa dues zones. L'origen de la paraula és el terme berm del neerlandès. En arqueologia una berma és espai anivellat entre un terraplè i el seu fossat annex o l'estret espai entre un terraplè i el seu fossat i el terraplè extern. https://ca.wikipedia.org/wiki/Berma

Berma

Així doncs, amb els peus nus, i notant com una brisa freda m'assotava l'esquena, el pit i les cames, vaig pujar i creuar amb passes inexpertes la berma arenosa i vaig travessar la franja d'herba fins a la sorra sorprenentment freda. [Richard Ford. Acció de Gràcies. (The lay of the land. Trad. J. Martín). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 9788499307428. 577 p. P. 13.].

Berma

Però encara hi quedava una segona línia, i més combats a mesura que els rebels es reagrupaven, i quan es va prendre la segona trinxera en hora foscant van retrocedir cap a una tercera línia, aquesta vegada amb la berma sòlidament assentada amb troncs i estesa al llarg de la petita península camí d'Averasboro, amb Cape Fear a un costat i Black Creek a l'altre. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 260.].

1. BESANT part. pres.

per besar. Vostres humils e affectuoses servidors qui besants vostres peus e mans se comanen en vostra gracia e mercè, arx. mun. de Val. (Arch. Ib. Am. 1920, 99).

2. BESANT m.

Moneda d'argent i d'or de 24 quirats, que bateren els emperadors de Constantinobla i que fou imitada després pels alarbs i pels cristians que comunicaven amb Orient; cast. besante. El besant d'or valia devers 10 pessetes; el besant blanc o de plata valia la quarta part del besant d'or. Qe u monge fo e qan se dec morjr derezi tot son auer e partil estirs dos besants qe li oblidaren, e per aqels dos bessans deg esser perdut en infern, Hom. Org. 5. Un mercader hauia mil besants e hac desir que'n pogués hauer altres mil, Llull Felix, pt. i,c. 2. Si quentre'ls Sarrains e ço que exi, que ben pujà a .c. milia besans,Jaume I, Cròn. 202. Hom deu donar a cascun frare... IX besans blanchs el VI besants per lauar totes lurs robes, doc. a. 1302 (Miret Templers 363).(Cf. Mateu Glos. 17-18).

Etim.: del grec medieval byzantis (clàssic byzantios), ‘de Bizanci’, nom de la dita moneda bizantina.

Besants

Aquell dia, Tristany i el rei caçaven al lluny, i Tristany no conegué aquest crim. Isolda féu venir dos serfs, els prometé l'afranquiment i seixanta besants d'or, si juraven de fer la seva voluntat. Ells feren el jurament. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 26.].

Besants

E el rei sarraí dix-li que li desempararia la ciutat e que li donaria per testa cinc besants d'argent per huitanta milia presoners e que no en portarien nulla res sinó aitanta de vianda com haguessen ops per mar. E aquest pleit romàs per ço cor lo rei sarraí deïa que no fossen escorcollats e el rei d'Aragó non ho vole fer. (Bernat Desclot. Crònica. Edicions 62, Barcelona 19852, 1ª ed. ISBN: 842971840O. 376 p. P. 98.).

BESCANTAR v. tr.

Difamar, publicar les males accions o els defectes d'altri; cast. difamar. Lo duch de Cardona, irat axis que sent que'ls bescanten, Picó Engl. 60. Els aniria anomenant y bescantant a tots, Caselles Sots 173.

Fon.: bəskəntá (pir-or., or.); beskantá (Tortosa).

Var. form.: escantar.

Etim.: del llatí vg. *bĭs-cantare ‘cantar malament’ (sobre la vàlua pejorativa de la partícula bĭs, cfr. Meyer-Lübke Gramm. ii, 540, 618).

Bescantada

Resultava que en aquells moments la fórmula pactista -tan bescantada per utòpica i abstracta- resultava la més pràctica i la més concreta. (Antoni Rovira i Virgili. Nacionalisme i Federalisme. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718621. 234 p. P. 64.).

Bescantada

Una editorial 3i4 proclamava que la bescantada llengua del poble podia ser vehicle del pensament i la literatura (...) (Enric Sòria. El son inquiet de València. Art. revista L'Avenç núm. 400, abril 2014, pàg. 8).

Bescantar

Era més fàcil bescantar els capellans que feien la passejada. Es jurà que els pagesos de Sèuna li tornarien la casa de Loreneddu, amb el seu jardí, amb el seu hort, i amb el bosquet de llorer al fons que el seu pare havia plantat (o almenys s'ho imaginava). [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 140.].

Bescantada

Colonial en el sentit més noble de la paraula; no en el de la bescantada explotació financera i opressió política. D'aquesta desconeixença de la realitat en tenim bona part de culpa nosaltres mateixos. Cap historiador no ha intentat d'aprofundir en l'aspecte polític i cultural de la nostra missió mediterrània. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 72-73.).

Bescantada

Un temor misteriós i qui sap si un sentiment de pietat -sobre el molt que l'havien bescantada- els paralitzava les llengües, i romanien callats davant del lleu jugar de les aigües i el cos en el mati diàfan, amb reflexos de sol per tota la ribera i en els quadres, i en els embassaments entre la verdor clara de les hortes. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 183.).

Bescantaments

El dia en què els habitants d'Eutròpia es troben dominats. pel cansament, i ningú no pot suportar més la seva feina, els seus pares, la seva casa, el seu carrer, els deutes, la gent que s'ha de saludar o bé que saluda, aleshores tots els ciutadans decideixen de traslladar-se a la ciutat veïna que és allí esperant-los, buida i com nova, on cadascú agafarà una altra feina, una altra dona, veurà un altre paisatge quan obri les finestres, passarà les nits amb d'altres entreteniments, amistats, bescantaments. [Italo Calvino. Les ciutats invisibles (Le città invisibili. Trad. F. Sales). Ed. Empúries, Barcelona 2ª ed. 2016. ISBN: 9788499305127. 168 p. P. 66.].

BESCARA f.

Cara posterior d'una porta o d'altra peça de fusta; la cara oposada a la bona (Mall.); cast. reverso.

Fon.: bəsсáɾə (Palma).

Etim.: compost de cara i del prefix bes-, amb vàlua pejorativa (V. bescantar).

Bescara

L’ambigüitat de l'invisible i l'ambigüitat del visible. La cara i la bescara. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 301.).

BESCOLL (o batcoll). m.

|| 1. La part posterior del coll; cast. pescuezo, cogote. Judes vali tort causar una pedra sus el bat coll, Biblia Sev. 192. Hun fermellet de un lebrer ho leopart que te un diamant als peus e una perla redona al bescoll, Extim. Pr. Viana. Ferint per lo batcoll a pentalo, Alegre Transf. 41. Sien fet unguent del qual lo batcoll, lo coll e tot lo cors ne sien untats, Cauliach Coll. ll. 3, d. 1.a, c. 1. Es menester que sagneu la mula en lo bescoll, Dieç Menesc. i, 7. Matà lo Llop per lo bascoll,Faules Isòp. 25. Ple de rues el betcoll, Penya Poes. 211.

|| 2. La part anterior del coll dels bous, des de la barba a la pitera (Puigcerdà).

Fon.: bəskɔ́ʎ (Puigcerdà, Igualada); baskɔ́ʎ (Massalcoreig, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Cast., Llucena, Val., Sueca, Xàtiva, Gandia, Alcoi, Pego, Al.);batkɔ́ʎ (Val., Eiv.); bɛ̞kkɔ̞́ʎ (Mall.); bɛkɔ̞́ʎ (Men.).

Etim.: del llatí pŏst cŏllum, ‘darrera el coll’, amb el primer element modificat per influència dels mots començats amb el prefixe bĭs- (bescoll), i per contaminació debatre (batcoll) i de be (becoll).

Bescoll

Al mateix temps, oficialment continua essent perillós menjar-se una de porc o bescoll de xai amb 601 becquerels. (Julian Barnes. Història del món en deu capítols i mig (A History of the World in 10 ½ chapters) Trad. Marta Bes Oliva. Ed. Proa, Barcelona, 1ª ed. 1997. ISBN: 84-8256-465-X. 408 pp. Pp. 116-117.).

Bescolls

I va tenir les basques del part abans d'hora, i 1'Esperanza, que és lletja i té mal gènit i li pega bescolls, la porta en taxi a 1'hospital, a parir una nena menuda i fosca, mentre uns operaris recullen les restes del pare esclafat a terra, estavellat des de la bastida.(Isabel-Clara Simó. Angelets. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-297-5397-4. 110 pàgs. Pàg. 67.)

Una jove amb uniforme blau, corbata, insignia i gorra, agenollada a un costat del seu cap, i a l'altre costat, ajupit, el company masculí; si fa unes hores, quantes hores?, els guàrdies amb cascos i escuts pegaven amb fúria, ara dos policies també armats però només amb la pistola a la cintura li repetien que no mogu.era el cap i la dona li passava suaument una mà pel bescoll i pel crani, li preguntava on sentia dolor, si només en el punt on ella ara tenia la mà o també en alguna altra part del cos, i quan ell va respondre sóc metge, no es preocupen, crec que només ha sigut el colp al cap, l'ajudaren a incorporar-se molt a poc a poc, i ell va veure allí davant mateix el cotxe policial amb una porta oberta, els llums encesos i el pilot blau girant; va dir que esperaren un moment i es quedà encara assegut a la vorera. (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 178.)

El cas és que el Salgueiro prenia la pala d'escoriar com si fos una ploma, encongia els Muscles del bescoll acotava la barbeta al pit, s'afermava damunt els pedrons que li feien de cames i, un cop ficada la pala dins la massa líquida, avançava amb decisió cap a la boca del forn, recolzant en la cama esquerra, amb l'extrem pla de la seva eina, arreplegava el màxim d'impureses que suraven damunt la superfície de metall fos; un cop arrossegada l'escòria cap a la boca del forn, el fonedor movia la pala amunt i avall amb un suau balanceig, anava extraient per la boca del forn grapats de matèria fosa d'un blanc roent, que, en lliscar pel pendent de ferro adossat a la boca, es feia d'un vermell encès i, en caure dins la cubeta expressament disposada a sota, passava d'un vermell grisós a un gris cendra refredat. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 216.).

És una indecència, a mes que això perjudica la salut i àdhuc el plaer, de menjar golafrement, corn faig jo: em mossego sovint la llengua, de vegades els dits, a causa de les presses. Diegenes, en trobar un infant que menjava aixi, donà per això una bescollada al seu preceptor. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 212.].

Bescoll

Llavors veu una casa sola amb un pati ple d'oques que es disposen a passar la nit, amb les muntanyes al darrere.

N'obre el reixat. Borda un gos. Una dona surt a la porta i l'obre, agafa el gos pel bescoll. [Smith, Ali. Estiu (Summer, trad. D. Udina). Ed. Raig Verd, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788417925680. 350 P. P. 197.].

Bescoll

A casa, en un angle de la cuina que en dèiem de dins, m'havia rentat les mans, la cara i el coll amb l'aigua freda d'una palangana, o directament de la bomba del pou a la cuina de fora, m'havia mirat a l'espill la careta redona i ensonyada, i ma mare, desconfiant de les meues ablucions sumàries, m'havia refregat amb força el bescoll i les orelles amb la tovallola humida abans de fer-me el nuc de la corbata, de mullar-me els cabells per pentinar-me'ls amb una clenxa recta i blanca (era a la dreta, la clenxa, o a l'esquerra?) i de posar-me damunt de la taula un bol calent de so pes de llet amb pa blanc i una gran cullerada de sucre. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 41.).

BESCOLLADA (o batcollada). f.

Cop pegat amb la mà en el bescoll; cast. pescozón. Los vns li donauen de grans bascollades, Passi cobles 14. E los ministres e serjants li dauen batcollades, Gerson Passió. Bescollades tinch de dar-li fins que's torne geperut, doc. a. 1626 (Aguiló Dicc.). Avuy que el mon ja m'ha pegat betcollada, Penya Mos. iii, 185.

Fon.: baskoʎáðɛ (Massalcoreig); baskoʎá (Maestr., Cast., Llucena, Val., Alcoi, Pego, Al.); batkoʎá (Alcoi); bɛkkoʎáðə (Mall.); bɛkuʎáðə (Men.).

Etim.: derivat de bescoll o batcoll.

Bescollades

Si intentava fugir, el passadís es convertia en una eruga que s'adaptava al seu voltant per capturar-lo i fer-lo circular pel tub de plantofades. Hi havia bescollades tan sonores i plenes de ràbia que feien mal només de veure. Tot i que pots es lliuraven de circular pel túnel de ventallots, hi havia un company que sempre rebia amb una violència inaudita que no s'exercicia contra cap altre. (Mónica Planas Callol. El túnel dels calbots. Diari Ara, Ara diumenge, 05/12/2021, pg. 3.).

BESLLUMAR (escrit també vesllumar). v. tr.

|| 1. Veure de lluny o amb esforç; cast. vislumbrar. À darrera del ral hi vesllumá tot seguit un floch, lluhent y virolat, Pons Auca 14.

|| 2. intr. Deixar passar llum a través d'un cos (Ruyra Par., glos.); cast. translucir.

Etim.: derivat de besllum.

Beslluma

Peter estava obscurament excitat de pensar que el matrimoni d'Enid no rutllava. Com un antic admirador que beslluma una possibilitat de recuperar l'estimada, li oferí la seva comprensió.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 141).

Besllums

Hi ha la incerta esperança que en compte d'enyorar confortables passats inexistents, la gent comence d'enyorar-se dels massa breus, però excitants besllums de transformació que ha conegut.(Enric Sòria. El son inquiet de València. Art. revista L'Avenç núm. 400, abril 2014, pàg. 9).

Besllums

Per això, perquè temia per la seva salut, no gosaria dir mentides. Però aquests mals, insinuà l'Inquisidor, podien influir negativament en el seu ànim i qui sap si tenia el cap ciar o veia besllums i els records se li embullaven.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 166.).

Besllumat

El comissari Pannwitz, l'home de l'impermeable negre besllumat a l'hospital, que la Gestapo havia enviat a buscar noticies, s'encarrega de la investigació. [Binet, Laurent. HHhH. (HHhH, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 978-84-92440-67-2. 330 pàgs. Pàg. 276].

Besllumat

Aquest era l'amor que havien besllumat a Verona, l'amor de joves que els havia enlluernat fins a l'extrem de voler morir d'amor. (Francesc Puigpelat. Romeu i Julieta. Segona Part. Ed. Fanbooks, 1ª ed. Barcelona, 2014. 178 pp. Pàg. 30).

Beslluma

"Lluny són ja el vent i la pluja, la tarda és serena, els núvols s'esvaneixen. Fugint beslluma el sol la serra amb els seus raigs darrers. Rogenc llisca el torrent dels cims a la vall. Dolç és el teu murmuri, oh torrent!, però és més dolça la veu que jo escolto. És la veu d'Alpin, que entona als morts una complanta. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 153.).

Besllum

Aquells pares barbuts anaven i venien en fila com les formigues, amb les cares blavenques de candidats a la cirrosi hepàtica, la qual cada any n'arreplegava un parell, entre les ganyotes dels supervivents. A altes hores de la nit, l'últim besllum de raó, o potser l'instint, els tornava cap a casa tot caminant de costat pels carrerons, com cecs: les dones sardes sentien de lluny les passes i els sanglots, i els obrien la porta com infermeres, perquè el vici de beure és una desgràcia, i les desgràcies cal acceptar-les. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 124.].

Besllum

La paret d'un dels costats del corredor s'acabà inesperadament i fou substituïda per una barana de marbre freda com el gel. En Karl s'acostà l'espelma i s'hi abocà amb compte. L'acollí el buit tenebrós. Si allò era l'entrada principal de la casa (al besllum de l'espelma aparegué una part d'un sostre de volta), ¿per què no havien entrat per aquí? ¿Per què devia servir aquella peça gran i espaiosa? [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 57.].

Besllum

-És una bona història, ¿no? -va ser tot el que va dir la Flor. Però ella no explicava la seva, d'història. EI poni d'aquella postal era només un besllum de la història de la Flor, l'única imatge que mai tindria l'Edward Bonshaw del que li havia passat a Houston. [John Irving. L’Avinguda dels Misteris (Avenue of Misteries, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 97884417031190. 662 p. P. 432.].

Besllum

...el mirava amb les mans allargades, ja no amb espantada compassió, com per apartar-lo i no veure'l més, sinó tremolant desig d'estrènyer contra el pit jove i càlid aquella figura espectral i tornar-la a la vida per amor i esperança; tan exactament es repetia l'expressió (si bé amb faccions més marcades), semblava com un besllum que hagués passat d'ell a ella. A ell, l'obscuritat l'havia engolit. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 73.].

Besllumà

Desenvolupà un vertader talent per a dir doloroses veritats a tots ells, de manera que van poder suportar amb fermesa la seva declaració que n'estava fins al capdamunt d'aquella ciutat i que se n'anava a viure a Girona, una petita ciutat situada al nord de la Península, que l'havia atret quan la besllumà des del tren camí de Barcelona. Ara vivia allà tot sol. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 343.].

Besllums

El poble estava desert, la comarca sencera estava deserta. L'única companyia era la que feien, lluny, perdudes i epargides, les clarors de cadascun dels controls. Els recordaven la direcció dels besllums de fa anys, de les aldees veïnes i les que provenien de la fàbrica de paper i, sobretot, a l'altre costat, els de la central. [Francesc Serés. Contes russos. (Trad. A. Maxímovna). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2009. ISBN: 9788477274704. 224 p. P. 61.].

Besllum

I jo en canvi aquí sol com un mussol, sense res a esperar, sense ni un besllum d'idea que m'ajudi a matar l'estona. [Daniele Mencarelli. Tot demana salvació. (Tutto chiede salvezza, trad. P. Vidal). Ed. La Segona Perifèria, 1ª ed. 2022. ISBN: 9788419059000. 224 p. P. 171.].

BESTREURE o BESTRAURE (i ant. bistraure i bestrer). v. tr.
I. Aportar cert capital per endavant, mirant a treure'n profit més tard; cast. adelantar, anticipar. Que lo dit Bernat Serra despès è bastrach [=bestragué] à honor è á defensió de les franquees, doc. a. 1311 (Capmany Mem. ii, 71). Si ells hauien res mes a bestrer en aquella nau, Consolat, c. 51. E que u posseys, e que u tingués axi com cosa sua propria, entro que fos pagat de tot ço que hi bestrauria, Muntaner Cròn., c. 250. Et no us enugets de bestraure per nos en les dites obres, doc. any 1386 (Rubió Doc. Cult. ii, 292). Vos donarem e pagarem tot ço e quant hi haiats pagat o bestret, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 529). En Marti Gallart... vos bistraurà ço que necessari haurets, doc. a. 1405 (ibid. 578). Se ha fet un compartiment de mil lliures... lo qual compartiment se fa á bestreure per tots aquells qui deven á la terra, doc. a. 1452 (Hist. Sóller, i, 491). Lo munt mateix bestreuli penyals per sa murada, Atlàntida x. Ja no trobaria qui li volgués bestreure diners, Pous Empord. 17.
II. || 1. Intervenir en una conversa (Cat.); cast. meter baza. Escoltant les converses de les compradores y bestreyenthi quan convenia, Vilanova Obres, ix, 109. La conversa de tot el dinar fou alegra... la mestressa hi bestrevía renegant dels goços, J. Saderra (Catalana, i, 457).
|| 2. Contradir, tornar resposta (Granollers). Perque jo no bestreya a las sevas rahons, Genís Narr. 10.
|| 3. a) Parlar sense mirament ni raciocini; cast. despotricar (Amengual Dicc.).—b) Remugar, queixar-se insistentment i amb males formes (Mallorca); cast. rezongar.
|| 4. Bastonejar, donar ventim (Avinyonet, Mallorca); cast. zurrar. Sa mare se cansá de bestreure, y encara'l dexá cridant, Alcover Rond. ii, 270.
|| 5. Fer servei, esser útil (Randa). «Aquest llibre tan esfullat ja no bestreu».
|| 6. Sostreure, obtenir amb astúcia o habilitat (Tortosa). «Li han bestret tot lo que tenia i l'han deixada a la misèria».
|| 7. Contar o descobrir allò que caldria tenir secret (Tortosa). «Ves amb compte, que és un batxiller i t'ho bestraurà tot».
|| 8. Treure, descomptar. Posanthi'ls del lloguer ja'ls tenim... Bestreyent els del lloguer, no n'hi ha prou, Pons Auca 255.
Refr.
—«Bestreure vol dir modorro» (Mall.).
Fon.: bəstɾέwɾə (Empordà, Granollers); bəstɾέ̞wɾə (Bal.); bəstɾáwɾə (Avinyonet, Valls); bestɾáwɾe (Tortosa).
Conjug.: segons el model de treure.
Etim.: compost de treure amb el prefix bes- (<llatí bĭs, ‘dues vegades’).

Bestreis

Si no bestreis, l'heu bollada: un plantó teniu per hoste ...

(Pausa.)

(AADD. Sainets del segle XIX. Edicions 62, 1ª ed. 1979. Barcelona. ISBN: 8429714855. 238 p. P. 132.).

BESTRÚS m.

Home informal o de poc enteniment (St. Joan Despí, Vic, Igualada).

Intens.: bestrussot.

Etim.: del cast. avestruz.

Bestrús

Com teniu pas vergonya de desparlar aixís?

I el comandant, que havia callat durant tants anys, li va pintar un retrat moral amb les colors més riques de tot el vocabulari rossellonès. Tots els insults varen rajar: pobra bestrús, busaroca, grossa llorma, barjaula, pobra sauma, bruixa, borratxota, pillarda, putarassa, pell de ca! (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 115.).

1. BET m.
Anyell (Pobla de S., Vilafr. del P.). «Un ramat de bets».
Fon.: bέt (Vilafr. del P.); bét (Pobla de S.).

2. BET m.
Avet. Trementina de bet, Conex. spic. 7 v.o.

3. BET
contracció de Elisabet, nom propi de dona (Mall., Eiv.). Ara s'entrega na Bet, Penya Poes. 157.

4. BET
Llin. existent a Barcelona.

5. BET topon. ant.
Mas que existia a la comarca de Besalú, segons un doc. de 1237 (Monsalvatje Not. hist. xii, 130).

6. BET
Reïra de bet!: interjecció enèrgica, eufemisme per reïra de Déu (Cat.). Jo dèbil! Mala reira de bet!, Vilanova Obres, xi, 235.

Bet

SEGON: Bufa!

TERCER: Ira de bet, quina grapa!

JOAN (somriem): ¿Hi ha algú que vulgui anar a veure si ha fet bon viatge? (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 23.).

BETZEF

A betzef, o a betzep, o a betzeps: en gran quantitat, abundosament (Mall., Men., Eiv.). A betsef joyels é robes, Pere A. Penya (Jochs Fl. 1868). S'herba de baix, ja estava tota esvaida... emperò per els alts, penyes amunt, n'hi havía a betzef, Camps Folkl. ii, 32.

Fon.: əbəʣə́f (Mall., Ciutadella); əbəʣə́p, əbəʣə́ps (Ciutadella).

Etim.: de l'àrab bizzaf, mat. sign.

Betzef

De temps, Mecenes n'ha donat a betzef; / però aquesta altra coseta que a penes / fa servir, de ben segur que no l'hi envejaria.[John Williams. August.

(Augustus, trad. A. Torrescasana). Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 2015. ISBN: 978-84-9930-961-3. 478 pàgs. Pàgs. 286-287.].

Betzef

No havia encara llegit per complet un clàssic italià i coneiia històries literàries i estudis crítics a betzef; més tard s'abocà a la lectura d'obres de filosofia alemanya traduïdes al francès. [Italo Svevo. Una vida (Una vita, trad. R. del Guerra i D. Casas). Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 8429724818. 304 pgs. Pg. 63.].

Betzef

AMAN: Te la perfilaré: ordre públic com a clau de volta. prestidigitacions de clemència i tralla. intangibilitat de l'os bertran dels funcionaris. pa a betzef (en el paper). foments calents d'indústria i cultura. forces vives al bany maria. extermini dels jueus. (Carner, Espriu, Brossa. Teatre. Edicions 62, Barcelona 1981, 1ª ed. ISBN: 8429718001. 190 p. P. 107.).

BETZOL m.

|| 1. Panxa grossa (Mall.); cast. panza.

|| 2. Home panxut (Mall.); cast. botijo.

|| 3. Donat, llec que tenen a un convent per fer missatges (Mall.); cast. recadero, hermanuco. A la llarga paravan à betzols de convents, Ignor. 40.

|| 4. Curt d'enteniment (Mall.). Li caurà la bava á n'el jay batzol, Penya Mos. iii,13. Lo bò es qu'hey haurà betzol tant ignorant que es capàs de plantarló a n'es capsal des llit, Igdor. 58. També s'usa en femení: betzola.

Fon.: bəʣɔ̞́ɫ (Mallorca, Menorca).

Intens.: betzolet, -eta; betzolot, -ota; betzolarro, -arra; betzolango, -anga.

Etim.: derivat de betza (Per l'etimologia d'aquest, V. butza).

BÈTZOL m.

Clot que fan en terra per tirar-hi la baldufa i evitar que resquilli (Manacor). V.betzo, || 5.

Betzoles

Les aprenentes eren regularment l'escarràs i l'ase dels cops, tant de la mestressa com de l'encarregada i les oficiales. Elles havien d'anar a buscar aigua a la font, netejar l'obrador, posar les coses en ordre, recollir els fils, les agulles i les andròmines en doina, i si tenien la dissort d'ésser un poc betzoles o aturades, eren objecte de mil bromes o vituperis, sobretot el dia dels Innocents. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 94.).

BEURIM m.

|| 1. Menja sucosa, mescla d'aigua amb segó o amb farinada, que es dóna per aliment als porcs (Montblanc).

|| 2. Home molt bevedor, donat a la beguda (Men.); cast. vaciacubas.

Fon.: bəwɾím (Montblanc, Menorca).

Etim.: derivat intensiu de beure.

Beurim

En alguns d'aquests carrers (tots buits en aquest moment) s'hi fan més preparatius prehivernals -s'arrangen les teulades a quatre vents, s'ajusten els marges de les portes que s'han inflat, els fonaments de maons s'omplen de beurim després d'anys d'aire salat. Tres d'aquestes urbanitzacions de xalets són al municipi de Sea-Clift; jo en tinc deu unitats i, amb l'ajuda d'en Mike, n'administro trenta més. [Richard Ford. Acció de Gràcies. (The lay of the land. Trad. J. Martín). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 9788499307428. 577 p. P. 323-324.].

BEVENDA f.

|| 1. Substància líquida per a beure; cast. bebida, brebaje. Los metges mesclen aquelles [coses]... per bevenda o per enguent, Llull Doctr. Puer. 78. Podeu-li temprar la sua talent | Ab qualque beuenda de casa d'Enyego, Proc. Olives 1304. ¿Com podré jo heure't per eternal bevenda?, Villangómez Dies 27.

|| 2. Gust d'un líquid (Olot, Empordà). «Aquest vi té molt bona bevenda». (V.bevent || 3).

Fon.: bəβéndə (or.); bəvéndə (bal.).

Etim.: del llatí bĭbĕnda, ‘que s'ha de beure’.

Bevendes

Àdhuc és força més gros el perill en comprar ciències que en comprar aliments. Perquè les menges o les bevendes comprades a casa del comerciant o el botiguer, és possible de portar-les en un atuell qualsevulla i, abans de rebre-les dins el cos bevent o menjant, és possible de deixar-les a casa i aconsellar-se demanant parer a un entès sobre què es pot menjar o beure i què no, i en quines quantitats i a quin moment; és a dir, en comprar-ho no hi ha gran perill. [Plató. Apologia de Sòcrates - Critó - Eutifró - Protàgores (trad. J. Crexells). Ed. laia, 2ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84-7222-592-5. 204 pàgs. Pàg. 132.].

BEVERRIA f. ant.

Excessiva afecció a beure. Deu-se esquivar la beuerria e embriaguesa, Collacions 262 (ap. Aguiló Dicc.).

Etim.: derivat de beverra.

Bevèrria

Només m'han permès regalar-li una euga clapada que ella munta amb molt d'aplom i gràcia. Això, aleshores, uns quants dies després una altra nit de bevèrria-, ell enfonsat en una butaca, amb les parpelles feixugues, la llengua pastosa, jo que tamborinejo amb el peu i faig remoure l'aire ple de fum de la sala (l'esquirol engabiat fa girar la roda fins a agafar un atac). [Gilles Leroy. Alabama Song (Alabama Song, trad. A. Casassas). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788492440207. 188 pàg. Pàg. 123.].

BIBELOT m. (gal·licisme)

Figureta o altre petit objecte decoratiu; cast. bibelot. Tot perfumat de flors rares, tot enjoiat de bibelots, Caselles Mult.105.

Bibelots

A la tarda l'alcalde era a la plaça per dur-me a casa la seva germana. Donya Caterina Magalone Cuscianna ens esperava i havia preparat cafè i dolços de farina fets per ella mateixa. Em va rebre amb gran cordialitat a la porta i em va portar a la saleta, una peça modestament moblada amb bibelots barats, coixins amb pierrots brodats i nines de drap. Es va informar a propòsit de la meva família i va plànyer la meva solitud. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 55.].

Bibelots

Una cambrera va portar el te i va deixar la safata sobre un llit carregat de gats mandrejant i de correspondència, de llibres i revistes i diversos bibelots, especialment una pila d'antics aixafapapers francesos de cristall; certament, hi havia molts d'aquests objectes preciosos sobre les taules i sobre la lleixa de la llar de foc. [Truman Capote. Pregàries ateses (Answered Prayers: The Unfinished Novel. Trad. J. Ainaud). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 847727021X. 160 p. P. 46.].

BIFI, BÍFIA m. i f.

|| 1. Que té el llavi inferior més sortit que el superior (Empordà, Plana de Vic, Vendrell, Sta. Col. de Q.); cast. befo.

|| 2. Curt d'enteniment (Maó); cast. torpe, tonto.

|| 3. Que no té sabor (Men.); cast. desabrido. «Síndria bífia» (Ferrer Dicc.).

Fon.: bífi (Catalunya, Menorca).

Var. form.: bif, bífio, bífol.

Etim.: del llatí bĭfĭdu, ‘dividit en dos’ (cfr. Corominas DECast, i, 438).

Bífia

No havien blindat, com als altres edificis del barri, les portes en tambor... On paraven ara els germans Leduc? Qui era el més lleig? En Yann, la cara aixafada i bífia? O en Pierre-Yves amb la seua pelussera? (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 134.).

BIGNÒNIA

Bignonia és un gènere de plantes de la família Bignoniaceae que té 499 espècies d'arbres. (Viquipèdia)

f bot i jard

Nom aplicat a diverses plantes de la família de les bignoniàcies, especialment les del gènere Bignonia i altres gèneres afins.

En general són plantes arbustives o enfiladisses, de fulles oposades, simples i pinnades, i de flors vistents, de corol·la més o menys tubulosa, campanulada, lobulada, amb simetria bilateral, sovint conreades en jardineria, com la Doxantha unguis-cati, de grosses flors en forma de trompeta. Les bignònies conreades requereixen regs copiosos a la primavera i a l’estiu; cal protegir-les dels atacs freqüents dels insectes i esporgar-ne moltes branques per a estimular la floració. (GEC)

Bignònia

Havia ensenyat a en Rudy com, al costat de la casa, ja via passat els taps a una immensa bignònia que havia ti la gosadia de fer enfilar el seu esbojarrat garbuix de carbasses sobre l'arrebossat gris. [Marie Ndiaye. Tres dones fortes. (Trois femmes puissantes, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2010. ISBN: 97484777274773. 288 pp. Pàg. 166.].

BIGÒS m.

Espècie d'aixada amb ferro de dues puntes (Conflent, Empordà, Tremp); cast. garabato. Ell agafava tràmec o bigòs i da-li arreglant els marges, Pous Empord. 20.

Fon.: biɣɔ́s (pir-or., or., occ.).

Etim.: de bigots, per debilitació del sentiment del valor plural d'aquest mot.

Bigós

De punta d'alba ja se'l veia llaurant, amb l'única bèstia que en el desastre li havia quedat, venerable mula carregada d'anys i de na fres, solcant l'erm a punta de rella en totes direccions per a fer perdre l'herba de què estava la terra apoderada, abans de plantar-hi les sarments; i quan la mula havia ja fet la junta, deixant la que reposés, ell agafava tràmec o bigós i dali arreglant els marges i vores de la feixa llaurada. I al començament de l'hivern vinga fer rengles de clots per a posar-hi la vinya nova: quan s'acostava la primavera, empelta les tòries plantades de l'any anterior que eren de gruix, i poda les ja empeltades; i després dóna a tot les seves llaurades corresponents, i ensofra i sulfata amb oportunitat perquè un dels innombrables gams, que no esperen més que un descuit, no s'apoderi dels pàmpols o dels penjolls acabats de néixere; i en arribant de vespre a casa en comptes de reposar, arregla les samals del sulfat, o les fleques dels empelts, o les tòries del planter, abans d'anar a jeure. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 378.).

BIMBIRIMBOIA

f. pl. [LC] Galindaines. (iec)

GALINDAINA f.

|| 1. Adorn llampant i de poca vàlua; cast. abalorio, bagatela. No es pren cap interès per les galindaines de la festa, Ruyra Pinya, i, 126. A tu que t'agraden les galindaynes, penja-te-la a la cadena del rellotge, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 374).

|| 2. pl. Feinetes, ocupacions lleugeres i sense importància (Empordà).

|| 3. pl. Romanços, accions fictícies; cast. arrumacos. Au, au! No estic per galindaines; aviat això seria un joc de criatures, Ruyra Pinya, ii, 18.

|| 4. Núvol petit i poc perillós (Barc., ap. Amades, BDC, xviii, 224).

|| 5. Superstició, creença enganyosa (Labèrnia-S. Dicc.).

|| 6. Dona molt eixerida (Pobla de L.).

Fon.: gəlindáјnə (or.); galindáјnɛ (occ.).

Etim.: sembla formació onomatopeica a base del so galindang, propi dels penjarolls metàl·lics usats com a ornament en braceroles, arracades, etc. La terminació -aina és freqüent (cf. el cast. azotaina i el cat. becaina, xamfaina, etc., citats per Spitzer Kat. Etym. 8).

Bimbiririnboies

—Ens representa l'ocellot fastigós amb tanta claredat, que gairebé el podies veure davant deis ulls —corroborà la malalta, de mala gana—. Dempeus, amb la seva faixeta i les seves bimbiririnboies... [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 116].

Bimbirimboies

Tanmateix. et mantindré les bimbirimboies de la jerarquia i del poder. T'aviciaré mentre em siguis dòcil i m'esforçaré fins i tot a estimar-te. en relació directa amb graus i mèrits de la teva submissió. l això et bastarà. (Carner, Espriu, Brossa. Teatre. Edicions 62, Barcelona 1981, 1ª ed. ISBN: 8429718001. 190 p. P. 116.).

BIMBOLLA f.:

V. bambolla.

BAMBOLLA o BOMBOLLA (i bimbolla). f.

|| 1. Glòbul ple d'aire, que es forma en els líquids remoguts o en ebullició; cast. burbuja. ¿Per qual natura les bambolles de l'aygua pujen a ensús per l'aygua de la font?, Llull Felix, pt. iv, c. 8. E farà en lo bul bamboles groses, Micer Johan 435. La sanch infla e feu bambola com sol l'aygua pluguda del alt cel, Alegre Transf. 66. Bambolla de sabó: bolla plena d'aire que es forma bufant per un canó prim a una mescla d'aigua i sabó. Grosses bambolles de molt çabó, Spill 7812. No us encanteu ab les buydors lluentes | d'una eloqüència frívola: | ès la bambolla de sabó que, inflantse | al buf d'un nin, esplèndida, | s'irisa al punt, mes al instant no forma | ni sols gotes efímeres, Costa Hor. 91. Ploure de bambolla (val.) o fer aigua de bambolla (bal.): ploure fort, fent bambolles l'aigua quan arriba en terra. «Jo voldria que plogués | i fes aigo de bambolla, | que ses taronges de Sóller | aquí totes les dugués» (cançó pop. de Mall.).

|| 2. Elevació de l'epidermis, davall la qual es congria una humor; cast. ampolla. Tinya... son ulceres petites qui en lo cap esdeuenen en los quals ha vesica o bombolla, Cauliach Coll., ll. 6, d. 2.a, c. 1.

|| 3. Ostentació exagerada i enganyosa de mèrits i poder (val.); cast. bambolla. Tot es bambolla y farsa que soportar no puch, Llorente Versos, ii, 178.

Refr.

—«Aigua de bambolla, tot lo món assadolla» (Mall., Men.).

Fon.: bəmbóʎə (Torelló, Mall.); bambóʎa (Bonansa, Tortosa, Maestr., Val., Pego, Sanet); bambóʎɛ (Tremp, Massolcoreig, Alcoi); bumbóʎə́ (Empordà, Pla del Llobregat, Reus, Ciutadella); bumbóʎa (Solsona); bumbúʎə (Arles, Cotlliure); bombóʎa (Pego); bimbóʎə (Reus, Bunyola, Alqueria-Bl., Ciutadella, St. Lluís); bimbóʎɛ (Maó).

Intens.:—a) Aum.: bambollassa, bambollarra, bambollarro, bambollota, bambollot;—b) Dim.: bambolleta, bambolleua, bambolletxa, bambolliua.

Etim.: del llatí ampŭlla, mat. sign. || 1, agregat a la sèrie dels derivats de la rel bamb- (amb ses variants bomb- i bimb-), onomatopeia de la buidor inflada.

Bimbolla

Nota setena: escriure a lloure, amb la màxima llibertat impossible. Potser això va ser el cordó umbilical que ens uní per extreure aquell llibre que fa escriguera, Self-service, bullint, erupcionant, dropejant i bategant com el 1978 i que es publicarà de bell nou quan sia necessari. Un pluja d'aigua de bimbolla s'ha posat a atacar l'argila resseca quan acab aquest paper, una pluja netejadora, fertilitzant, asserenadora, d'altíssima qualitat de llàgrima. (Julià Guillamon, ed. Monzó com triomfar a la vida. Ed. Galàxia Gutenberg, Barcelona 2009. ISBN: 9788481098471. 296 p. P. 57.).

BIGÒRNIA (i ses var. bicòrnia, bigorna i picòrnia). f.

|| 1. Enclusa molt petita que empren els ferrers i llauners; cast. bigornia. Una bigorna y tres bastons per borinar, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic). Una picornia de ferro petita, doc. a. 1704 (arx. de Felanitx). Hi ha diverses formes de bigòrnia: unes tenen els dos corns acabats en punta; altres tenen un cap acabat en punta i l'altre pla i horitzontal; altres tenen aquest pla amb algunes canaletes de través (bigòrnia i bordonera); altres tenen el cap punxegut en angle poc agut i l'altre cap cilíndric i tallat verticalment.

|| 2. Peça gran de fusta molt dura, damunt la qual els blanquers estenen les pells mullades, copejant-les abans d'adobar-les (Labèrnia Dicc.).

|| 3. Cada un dels corns de l'enclusa (Esterri); cast. cuerno.

Fon.: biɣɔ́ɾniə (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Vendrell, Igualada, Camp de Tarr.); biɣɔ́ɾniɛ (Tremp, Ll., Sta. Col. de Q., Vinaròs, Sueca); biɣɔ́ɾnia (Calasseit, Maestr., Val., Xàtiva, Pego); biɣɔ̞́ɾni (Llucmajor); biɣɔ̞́ɾniə (Men.); bikɔ́ɾniə (Montblanc); biɣɔ́ɾnə (St. Feliu de G., St. Pere de Torelló); pikɔ́ɾniə (Eiv.); pikɔ̞́ɾni (Palma, Sóller, Manacor).

Etim.: del llatí bĭcŏrnia, ‘dos corns’. La forma picòrnia indica influència de picar.

Bigòrnies

L'esdevenidor era de color de rosa... La revifalla del cisellat potser vindria de l'Extrem Orient... Ah! Tota l'escala, la nostra, la B, era un bullidor d'aquella història; a tots els artesans dels pisos els queia la bava a les bigòrnies, no se'n sabien avenir, de la nostra sort! De tanta xamba! Pertot arreu comentaven que rebíem xecs de Pequín. [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 138].

BINDU

Bindu

Si t'acaba agradant massa, però, és molt possible que se't converteixi en un cartutx de dinamita. Preserva el bindu, Walt. Reserva'l per quan valgui la pena. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 161-162.].

BIORXA f. A la biorxa:

|| 1. A la torta (Mall., Men.). «Mirar a la biorxa». Tots caminant a la biorxa... y fogint axí com porian, Alcover Rond. ii, 115. Tres mirays penjats a la biorxa, Roq. 41.

|| 2. Comsevulla, de mala manera, sense mirament (Mall.); cast. a la birlonga. Son anats massa a la biorxa y a la bordellesca, fentne cent per un passol, Aurora 254.

Fon.: ə lə biɔ̞́ɾʃə (Mallorca, Menorca).

Etim.: probablement del germ. dverh ‘embiaixat’, com el cat. guerxo, it. guercio, it. bircio, etc. (cf. REW 2812).

Biorxa

Quant a mi, tinc aquest altre costum pitjor, que si tinc un escarpí a la biorxa, deixo també a la biorxa la camisa i la capa: no em digno a esmenar-me a mitges. [Michel de Montaigne. Assaigs. Llibre Tercer. (Essais, trad. Antoni-Lluc Ferrer) Edicions 62, Barcelona, 1984. ISBN: 8429721673. 348 pàgs. Pàg. 176.].

BIR

El bir era una tira de goma que lligava molt fort al dit malalt fins que es posava de color blavós.

Però el bir mai no era a «la farmacia» quan feia falta. I el pare anava bramant per tota la casa: «On és el bir? On heu posat el bir?».

«Que en sou, de desendreçats! Mai no he vist ningú tan desendreçat com vosaltres!», deia.

Bir

Al final, el bir acostumava a ser al calaix del seu escriptori. [Natalia Ginzburg. Lèxic familiar. (Lessico famigliare, trad. E. Rodríguez). Ed. Âtic dels Llibres, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788416222254. 264 pp. P. 97.].

BIRBAR v. tr.

Tallar o arrabassar les herbes i fullaca que creixen dins el sembrat i el perjudiquen (Pallars, La Llitera, Ll., Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Rib. d'Ebre, Maestr., Plana de Cast., Horta de Val., Alcoi, Pego, Alacant); cast. escardar, sachar. En lo principi de Maig deu hom spapotar o virbar [sic] les vinyes, so es, levarne los brots... en los quals no y hage rahims, e lexarhi los brots en qui hage rayms,Palladi 152. Tots los llegums... los ajan de cavar... menos los fasols los quals hauran de birbar axi com los blats, doc. a. 1704 (arx. de Montblanc).

Refr.

—«Lo que no es birba en febrer, es queda tot l'any per fer» (Baix Maestrat, ap. Sanchis Cal. 35).

Fon.: biɾβá (occ., Maestr.); biɾβáɾ (Cast., Val., Al.); bilβá (Reus).

Sinòn.: eixarcolar.

Etim.: del llatí minŭare, ‘minvar’.

Birbar

Birbar arròs, sap què és birbar arròs? Passar tot el dia ajupits, al sol, amb l'aigua fins als genolls, remenant fang amb les mans per treure les males herbes que pugen, i els mosquits, els mosquits, no n'heu vist mai tants, de mosquits, et tornes boja, et tornes boja, núvols enormes, grandiosos, havíem d'anar tapats fins als canells, amb mocadors i barrets, amb l'aigua que t'anava amarant la roba, fins al coll, i la cara bruta de fang de tant tocar-nos-la per fer fora els mosquits... (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 100).

Birbar

Birbem

—Es que em feu gràcia amb el vostre sol —va interrompre'l la pagesa amb un deix d'irritació—. El sol que ens rosteix quan llaurem, sembrem, birbem, seguem, garbellem o batem. I que s'amaga rere la boira quan més falta ens fa. (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 148.).

Birbadores

Allà fora. pel camí. passaven carros que pujaven al poble o en tornaven; més endintre, a la part del desaigüe, se sentia el cant de les birbadores, que havien baixat amb els carros al matí. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 59.).

BIRIMBOIA f.

Cosa vana o de poca importància, de pura aparença (Mall.); cast. garambaina, perifollo. Plenes d'adornos y birimboyes, Ignor. 5. Tot axò son birimboyes, Salvà Poes. 56.

Fon.: biɾimbɔ̞́јə (Mallorca).

Birimboies

Per defensar-nos millor hauríem d'haver portat de París aquell maniquí tan bonic que teníem, de bust resistent, que avaluava molt més les troballes exquisides... les volutes de mussolina i de setí... les mil birimboies de la «fada d'Alfort»... Per mantenir entre les marmanyeres i els menuts, malgrat tot, un cert estil Lluís XV, una atmosfera refinada, ens emportàvem al camp una autèntica peça de museu, una minúscula obra mestra preciosa, la calaixera de nina, de fusta de roser... A dins hi guardàvem els sandvitxos. [Louis-Ferdinard Celina. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 86].

BIRLAR v. tr.:

V. bitllar.

1. BITLLAR (i ses var. bitlar i birlar). v. tr.

|| 1. En el joc de bitlles, tirar per segona vegada la bolla des del lloc on ha quedat aturada la primera vegada; cast. birlar.

|| 2. Sostreure, apoderar-se del que un altre esperava o pretenia obtenir; cast. birlar. L'hereu Bosch me la està birlant: la Celina's casarà ab ell, Oller Reny. 7.

|| 3. Furtar o prendre amb habilitat una cosa; cast. birlar, pillar.

|| 4. Amollar diners o altra cosa valuosa, sense tenir-ne ganes (Cat.). «Cal que la bitlles» (Sort).

Fon.: biʎʎá (or., occ.); biɾlá (Empordà); biɫɫá (mall., men.).

Etim.: derivat de bitlla.

2. BITLLAR o BILLAR v. tr.

Afegir llenya a la pila de carbó (Guilleries, Borredà, Pobla de L., Berga, Pobla de S.).

Fon.: biʎá (Lledó, Pobla de L., Borredà); biʎʎá (Berga, Pobla de S.).

Etim.: derivat del gàl·l. *bīlia, ‘rabassó’. (V. bitllot).

Birlat

LUCIO Aquí hi ha el punt difícil. Perquè el Duc se n'ha anat d'una forma molt estranya, i ha birlat a moltíssims cavallers -jo en sóc un- l'esperança de campar-se-les; i hem sabut, pels que estan en el secret dels nervis de l'Estat, que aquell bon viure era molt lluny d'allò que ell desitjava. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 29.].

Bitllots

Jo aniré a veure el meu germà. I encara que ha caigut a l'empenta de la sang, manté una tal idea de l'honor que, si tingués vint testes per posar-les damunt de vint bitllots, les donaria totes abans que una germana seva prostituís el cos en tal brutícia. Així doncs, Isabel, tu viuràs casta, i el teu germà que mori. Que val més la nostra castedat que un germà nostre. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 68.].

BIRLOTXO

Un birlotxo és un antic cotxe rústic, lleuger, de dos eixos, de dues o quatre rodes i de dues o quatre seients, obert pels costats amb coberta o sense. Va ser creat al segle XIX i va ser utilitzat pel transport urbà de passatgers. Per tal de guiar el carro era necessari un cotxer que guiava el vehicle a través de dos cavalls o bé des del seu interior. La vestimenta del cotxer variava segons la categoria dels passatgers que portava. (...) La paraula «birlotxo» prové de l'italià Biroccio. Si es tradueix aquesta paraula el seu significat és "el concert", i per això se suposa que es diu així perquè el moviment que emet el cotxer alhora de guiar els cavalls és similar al d'un director d'orquestra. La paraula Birlotxo, a les costes de Granada (Andalusia), significa "persona estúpida". (http://ca.wikipedia.org/wiki/Birlotxo)

Birlotxe

Circulo lentament per dins de la Garriga i em passa força ràpid un birlotxe, una mena de carro obert, tirat per tres mules. Si no fos perquè és impossible, m’ha semblat que a dins hi havia, entre d'altres, un home grasi gran, desdentegat i que vesteix com fa dos-cents anys. Deu ser una imatge reflectida del passat, quan per aquí, el 19 de setembre del 1808, va passar Rafael Amat, baró de Maldà, acompanyat pel seu fill, el preceptor i dos criats. Fugien de Barcelona, on les tropes de Napoleó els havien fet la vida ben difícil. Amat, que era un home de possibles, marxava a Vic, on no hi havia francesos i si molta gent de missa, que a ell li agradava. I, amés, s’hi menjava bé, cosa molt important per al baró. (L'exili del baró, art. d'E. Calpena, rec. Sapiens, núm. 151, gener 2015, pàg. 73).

BISELL m.

Vorera escapçada obliquament; cast. bisel.

Etim.: del cast. bisel (<fr. biseau), mat. sign.

Bisell

Diguem que es tracta d'un designi de la natura, d'un impuls genètic que col·loca una lira a la gola i un bisell a la llengua. Una infància grisa no necessàriament incapacita aquells qui tenen una innata facilitat de paraula; seria arrogant pensar-ho; de fet, una infància grisa pot menar la intel·ligència assecada al pou del llenguatge perquè hi begui d'un alè. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 81.].

Bisell

Atuït pel cansament, les meves mirades erraven sobre les coses de l'habitació. Trastets sense valor que havien estat sempre de la família, sobretot el cobretaula de la llar amb borles roses com ja no se'n troben a les botigues i aquell napolita de porcellana, i la taula de treball amb mirall de bisell que una tia de províncies devia posseir en duplicat. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 294.].

BISNAGA f.

Planta de la família de les umbel·líferes: Ammi visnaga Lamk.; cast. biznaga.

Sinòn.: escuradents.

Etim.: probablement pres del castellà. No trobam aqueix mot en la nostra llengua abans del segle XVIII. Sobre l'origen del castellà biznaga, cfr. Eguílaz Glos. 346, i Corominas DECast.

Bisnaga

L'herbat era clapejat per les vares de Jessè i per la bisnaga; l'herba vellosa se li arrapava als camals dels pantalons mentre s'adreçava lentament a l'indret on dos cavallons de terra s'unien en angle recte.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 48).

BISTIS (bèsties)

Pregó de les festes de Sant Antoni a Son Negre, per Pedro ... / Antiga.sonnegre.tk/prego-festes-de-sant-antoni-a-son-negre-2008/ He fet de ferrer, fuster, picapedrer, aferrar bistis, una batedora en la qual vaig ....acompanyat d'altres bistis amb escorbeis i esgornals vestits amb roba antiga.

Bistis

Vestit amb la roba solemne de les visites de compromís, la seva figura cridava l'atenció dels hortolans que entraven i sortien de Ciutat a peu, eixancarrats damunt les bistis, o asseguts en els carros de tornada.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 142.).

BISTORTA f.

Planta de la família de les poligonàcies: Polygonum bistorta L. (Conflent, Cerdanya, Vallcebre, Alt Llobregat); cast. bistorta.

Bistorta

Quan el nebot d'en Satoru va sortir de la cuina, portava un plat amb una truita amanida amb vi de bistorta.

-El color verd del vi de bistorta és molt escaient per a l'estació plujosa—va mussitar el mestre, mentre examinava la truita. En Satoru va riure.

[Hiromi Kawakami. El cel blau, la terra blanca. (Sensei no Kaban. Trad. M. Bornas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788477274735. 216 pgs. Pg. 120.].

BISTRE m.

Color especial d'un matis de sutja clar, produït generalment pel biòxid de manganès; cast. bistre.

Bistre

És un animal fràgil i àgil, un rèptil gran com dues mans de nen, amb una pell rugosa, pigallada, una cresta al llarg de l'esquena que acaba en una cua, un cap triangular, ulls grossos amb parpelles, quatre potetes amb urpes que poden aferrar-se a to tes les superfícies, sempre que tinguin aspreses, i un ventre molt suau, com el d'una sargantana, on se li sent bategar el cor. Per comunicar-se amb els seus congèneres, efectivament, canvia de color, però en una gamma que va del groc fluix al verd fort pas sant pel gris, el beix, el bistre i el marró. [Ivan Jablonka. Una casa amb rodes. (En camping-car, trad. M. Marfany). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona, 2019. ISBN: 9788433915696. 182 p. P. 86-87.].

Bistre

Al centre de la targeta hi ha el nom: Frederi Mistral. Al peu, a la dreta: Maiano en Pouvenço. Lletra i gravat en tinta bistre. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 73.).

Bistre

Darrere de l'estació havia vist uns estranys paral·lelepípedes amb franges de color salmó, ocre i bistre, que m'evocaven una ciutat futurista babilònica; en realitat es tractava del centre comercial Les Bords de l'Orne, un dels orgulls del nou ajuntament, hi eren presents els principals referents del consum modern, de Desigual a The Kooples, gràcies a aquell centre els baixnormands també accedien a la modernitat. [Michel Houllebecq. Serotonina (Sérotonine, trad. O. Sánchez Vaqué). Ed. Anagrama, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788433915658. 286 p. P. 132.].

Bistre

Un caparró bistre i maliciós que tenia, la nora. Els seus colzes no se separaven mai del cos quan parlava. No gesticulava gens. Insistia de totes maneres que aquella visita mèdica no fos del tot en va, que pogués servir d'alguna cosa... El cost de la vida pujava sense parar... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 289.].

BITA f.: cast. bita.

|| 1. Peça de fusta o de ferro molt gruixada, col·locada verticalment sobre la coberta d'un vaixell, i a la qual s'enrevolten i fan fermes les amarres.

|| 2. Cada una de les tres peces gruixudes de fusta, treballades a escaire, que van col·locades verticalment i formen la part de sosteniment del molinet de llevar l'àncora. La central es diu bita mestra o bita principal, descansa damunt el paramitjal, i la part superior aguanta les palanques o manxes del molinet. Les laterals es diuen bites petites, descansen damunt l'entrepont o damunt l'andana de serretes, i en la part superior que surt damunt coberta tenen una mòssa rodona per on passa el fusell del tambor del molinet.

|| 3. Barra de fusta que va col·locada horitzontalment d'orla a orla, a la part de proa de la barca de bou (Vinaròs).

Etim.: del fr. bitte (<ant. nòrdic biti), mat. sign. || 1.

Bita

Mai en els meus viatges no havia arribat fins a Adelma. Fosquejava quan hi vaig desembarcar. En el moll, el mariner que havia agafat al vol l'amarra i l'havia lligada a la bita s'assemblava a un que havia fet el soldat amb mi, i havia mort. [Italo Calvino. Les ciutats invisibles (Le città invisibili. Trad. F. Sales). Ed. Empúries, Barcelona 2ª ed. 2016. ISBN: 9788499305127. 168 p. P. 99.].

BITLLO-BITLLO (o bitlo-bitlo). adv.

|| 1. Expressa l'acte de pagar tot seguit, sense dilació (Cat., Mall.). Finia'l plaço i aquets pagaven bitllo-bitllo, Oller Esc. pobr. 13. Y el vostre home, ara l'un, ara l'altre, tots els ha anat pagant bitllo-bitllo, Víct. Cat., Sol. 306.

|| 2. Expressa l'acte de fer una cosa seguit, sense interrupció (Mall.). El ferma ab sa faixa per sa cinta... i ja és partit a amollarlo dins s'avench bil·lo-bil·lo,Alcover Rond. viii, 3.

Fon.: biʎʎuβíʎʎu (or.); biɫɫoβíɫɫo (mall.).

Etim.: formació onomatopeica amb influència de bitlla (cfr. L. Spitzer en ZRPh, xxxviii, 360 nota).

Bitllo-bitllo

Pulcre Trompel·li va empitjorar de la bufeta del fel: per una temporada, groc canari. «Que no ens pateixi de càncer», mig diagnosticava, atenta, cautelosa, però sense gens de drama, la senyora Magdalena Blasi. Tanmateix com que no n'era afectat, el color de la pell del savi es normalitzava quasi bitllo-bitllo. «Per què no l'anomenaven Python i s'haurien estalviat la baralla?», s’estranyava amb germànica innocència Herr Doktor Herbert Johannes Dinkelhauser, konilosianista a Giessen. (Salvador Espriu. Les roques i el mar, el blau. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1984. ISBN: 8429721118. 192 pp. Pàg. 132.).

1. BITÓ m.
Bita petita que va col·locada a diversos punts de la coberta d'un vaixell o de l'orla d'una barca, i serveix per amarrar caps; cast. bitón. A cada bitó un cabridet rostit, Ruyra Pinya, ii, 38.
Etim.: derivat de bita.

2. BITÓ m.
Au de la família de les ardeides: Ardea cinerea L. (Olot); cast. garza real.—V. agró, || 1.
Etim.: del fr. butor, nom d'un ocell semblant (cf. Corominas DECast, i, 467).

Bitons

Hi havia animals assetjant les vores de la meva roentor. Veia els ulls de les mofetes, boles vermelles, sentia la xerradissa dels mapatxes, observava el descens dels bitons, més negres que el cel negre, i els falcons ensopits. Un ós va alçar-se entre el foc i les canyes. En la part més profunda de la nit, l'animal més gros de tots va aparèixer enmig d'un terrabastall de guspires i rodes. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 62.].

Bitons

Després va tancar els ulls i va començar a fer un xiscle suau i ràpid, com fan els bitons del parc quan alcen el vol des de la bassa. Només quan la mirada de concentració li va marxar de la cara i va obrir els ulls, tan esvaïts de color, vaig veure que es trobava malament. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 179.].

BITXAC m.

|| 1. Ocell de la família dels túrdids: Saxicola torquata (Cat., Val., Mall.); cast. tarabilla. La cotxa y lo bitxach | festejan al manyach, Briz Cans. iv. a) Bitxac gros: ocell de la família dels túrdids: Sylvia phœnicurus (Vayreda Fauna); cast. colirrojo.

|| 2. Infant menut o entremaliat (Camprodon, Pl. de Vic).

|| 3. Planta de l'espècie Gomphidius viscidus (Pobla de la Granadella, ap. Masclans Pl. 58).

|| 4. Clàvia o arrel mestra d'un arbre, especialment del pi (Baix Empordà). Una bella xameneya feta pel forat del bitxach d'un pinetó, que un llamp va corsecar, Einer Capsigr. 9.

Fon.: biʧák (or., occ., val., mall.).

Etim.: onomatopeia del cant del dit aucell. El || 4 és mal d'explicar; potser és relacionable amb bitoc, mot d'origen incert.

Bitxacs

Una immensa onada d'ensopiment cobria la maresma: ni una gavina, ni un calandri, ni un d'aquests bitxacs encuriosits que tan sovint us contemplen gronxant-se sobre un tany, interrompia la quietud del paisatge simplista i malenconiós. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P.276.).

Bitxacs

A part de caçar cérvols, senglars, porcs espins, llops i conills, els homes del Clan dels Cavalls tenien una modalitat de cacera salvatge: matar ocells a cops de buscall durant les nits. Els pardals, pinsans, verderols, bitxacs, gafarrons o ullets de bou dormien plàcidament en els seus nius, dalt dels arbres, i els homes del clan els desvetllaven amb foc.(Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 118).

BITXET

Bitxets

Perquè aquesta n'és una altra a mi les fulles em semblen més grosses del que són quan floten a I ‘aigua són jangades on de vegades hi van petites granotes viatgeres o marietes, d'aquestes que en diuen bitxets... [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 403.].

BIULÓ m.

|| 1. Peça de ferro que serveix per travar un pany, una porta o una finestra (Mall.); cast. pestillo, tarabilla. Rodarà sa clau y posarà biuló de part de dins,Ignor. 19. «Si ma mare me tenia | tancada amb claus i biulons | i set parells de grillons, | per rallar amb tu los rompria» (cançó pop. Mall.).

|| 2. Peça llarguera de ferro que va ficada dins un forat del braç del carro i serveix per subjectar l'argolla (Mall.); cast. pasador.

Fon.: biwló (Mallorca).

Intens.:—a) Augm.: biulonàs, biulonarro, biulonot.—b) Dim.: biulonet, biulonetxo, biuloneu.

Etim.: variant de bauló, amb canvi de la a en i per influència analògica de piu?

Biulons

Tenia por i, malgrat els biulons, panys i forrellats que condecoraven la porta del pis, no se sentia segura. El cruixit d'un moble, el soroll d'una gota d'aigua (el grifó del rentador no tancava bé) la sobresaltava fora mida.(Carme Riera. Te deix, amor, la mar com a penyora. Ed. Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-623-0. 142 pàgs. Pàg. 62.).

BLADA f.

|| 1. Planta acerínia de l'espècie Acer pseudoplatanus L. (Garrotxa); cast. plátano silvestre. Els carcanys son fets de plansonets com el coll del braç, de fusta blegadissa, com freixes, blades i lladoners, Scriptorium, març 1925.

|| 2. Planta rosàcia de l'espècie Sorbus aria (Girona). V. moixera || 1.

Fon.: bláðə (or.).

Etim.: segons G. de Diego Dicc. 5099, del llatí platănus.

Blades

On? -A Britània. A la meva pàtria. És bonica, saps? És una illa tota verda amb ciutats boniques i camps fèrtils, boscos majestuosos d'alzines gegantines, de faigs, de blades que en aquesta època aixequen al cel els braços despullats, com gegants que tracten d'arribar a les estrelles. I praderies, molt vastes, pastura de ramats i arments. Aquí i allà s'alcen monuments grandiosos, enormes monuments de pedra en forma de cercle el significat dels quals només coneixen els sacerdots de la religió antiga, els druides. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 197.].

BLAIA

1. Nom propi de dona (Mall.).

|| 2. Coca que beneeixen el dia de St. Blai.

|| 3. Dona curta d'enteniment (Mall.); cast. tonta. Y elles son tan blayes | que fan un esclat, Penya Poes. 232.

Blaia

Quan el marqués li envià Bernat, el cotxer, a la carrossa perquè davallés a Palma, la marquesa decidí que no es volia moure. Pretextant una de seves maldecapades grosses, féu entornar el criat amb l'encàrrec que fos el Virrei qui l'anés a veure. A ella li era del tot impossible colcar en aquelles condicions. El marqués, a qui la sola menció de maldecaps femenins treia de botador, agafà una enrabiada descomunal. La seva dona era, a més de blaia, una nadala com l'alçada d'un campanar. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 344.).

BLANAMENT adv.

D'una manera blana; cast. blandamente. La bona companyia feta entre dos se deu blanament concordar en fets, e en dits, e en virtuoses obres, Tirant, c. 251.Començà de parlar molt blanament, Isop Faules 43. Una claror de núvol qui blanament se fon, Ferrà Rosada 17.

Fon.: blanəmén (or.); blanamén (occ.); blanamént (val.); blanəmént (mall., men.).

Blanes

Es posa en el lloc de Diana, veié Clay tal com el veia ella, i s'adonà que no hi tenia res a fer. Diana era lletja, tímida bé que aguda, intel·ligent i bona. Com podia competir amb certes belleses més blanes com...(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 42).

Blanament

Tu assenteix l'home amb la veu més baixa, gairebé submergida en la remor que penetra de fora, en la música que blanament continua deixant escapar l'aparell de l'habitació. (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 231.).

Blanament

Allò no es va allargar gaire. En aquesta estabilitat desesperant de calor, tot el contingut humà del navili es va coagular en una massiva borratxera. Ens movien blanament entre els ponts, com pops al fons d'una banyera d'aigua insípida. És a partir d'aquest moment que veiérem a flor de pell com es desplegava l'angoixosa natura dels blancs, provocada, alliberada, ben espitregada, en fi, la seva veritable natura, ben bé com a la guerra. [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 128.].

BLANDÍCIES f. pl. ant.

Accions o paraules afalagadores fetes a algú per tenir-lo content o per induir-lo a fer qualque cosa; cast. blandicia, halago. No fos per ell enganat e per ses blandicies falses afalagat, Angels 73 v.oNo induit per blandicias, no provocat per prometensas, Const. Cat. 239. Va amollir-se en aquestes blandícies de ciutat, Riba Perot 50.

Etim.: pres del llatí blandĭtĭas, mat. sign.

Blandícia

...a la qualitat de la fusta i a la solidesa — riquesa i eficàcia-, delaten un temperament seriós i pràctic, amic del confort sense blandícia. L'elegància flexible, l'ornamentació sumptuosa i la varietat de mobles accessoris són propis d'esperits donats als refinaments d'una vida luxosa i regalada. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 68).

1. BLANDÓ m.:

V. brandó.

2. BLANDÓ

Llin. existent a Barc., Gualta, etc.

BRANDÓ m.

|| 1. Atxa de cera d'un sol ble; cast. blandón. Yeu ay parlat ab los fossors, e ab los blancquiés, et ab aquels de la orgeria que uenguen a uos ab brandons,Jaume I, Cròn. 298. Tortes, ciris e brandós per vendre, doc. a. 1296 (RLR, v,92). Ab molts brandons e ab moltes entorches de cera, Desclot Cròn., c. 30.Feya cremar... mil brandons grans de cera, Muntaner Cròn. 139. Que cascun brandó sia haut de pes de set liures de Valencia, Ordin. Palat. 183. Hun brandó no'l posa hom amagat, mes en loch hon face lum, Quar. 1413, 186. Alcun confrare serà passat d'esta vida e els parents li volran fer prouisions... de brondons [sic], doc. a. 1400 (BSAL, x, 371).

|| 2. Atxera. Sis blandons [sic] al altar major, de llautó, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 869).

|| 3. Broc amb ble d'una llumenera; cast. mechero. 6 llumeneras ço es 3 de quatre blandons, doc. a. 1722 (BSAL, vii, 305).

|| 4. Canó de llauna on va el ble, en els inferns d'esperit de vi (Ciutadella).

Fon.: bɾəndó, bləndó (or., bal.); bɾandó, blandó (val.).

Intens.: brandonet, brandonot.

Etim.: derivat del germànic brand, ‘tió encès’.

Blandó

Era tot fosc, espès, negre, com una gola de llop. Les ombres s’havien atapeït amb tanta pressa allí dintre, que embolicaven de tenebres els altars, les capelles, els sants, el presbiteri. La gota de celístia que encara surava arran de les finestres acabava de fer més espessa la fosquedat de baix. Com ànimes en pena, se movien el rector i els jaios dintre la negror, caminant a les palpentes, fins que vora de la pica van trobar un tros de blandó sobre el broc d'un canelobre. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 19852. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 40).

Blandó

Com que la matinada era tan emboirada i tèrbola, s'havia hagut d’encendre un cap de blandó de damunt d’un canelobre, a truco que mossèn Llàtzer s'hi veiés al posar-se els ornaments. Era un d’aquells dies sense auba, que vénen tristos i negres, com una nit que anés a darrera d'una altra nit. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 97).

Blandons

Ja fa estona que les tenebres tritllegen sordament el campanar i els veïns han eixit a la porta i s'extasien mirant les lluminàries de cal llauner, i els blandons que espeterneguen als balcons d'algunes cases en tot el curs de la processó: als indrets on farà estació les noies han guarnit les ares humils amb les imatges casolanes enrondades de ciris encesos i de pitxers de flors. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 358.).

BLANQUERIA f.
|| 1. Ofici de blanquer; cast. tenería. Los dos blanchers o de l'ofici de la blancheria, doc. a. 1378 (Girona). Si aquella es de blanqueria o de anyins, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 258).
|| 2. Lloc on treballen els blanquers; cast. tenería, curtiduría.

Blanqueria

El poble tenia el seu pobre carrer únic, la seva pobra cerveseria, la pobra blanqueria, la pobra establia pel relleu dels cavalls de posta, la pobra font, i tots els pobres llocs habituals. Tenia també la seva pobra gent. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 182.].

BLANQUET m.

|| 1. Carbonat de plom, que es presenta en forma de pólvora blanca; cast. albayalde.Carga de blanquet, Leuda Coll. 1249. Blanquet a aytalla conexensa que sia ben blanch e que no blauegt e com hom ne mol entre los dits deu farinegar e si tarega [=terreja] no ual res, Conex. spic. 14. Lo blanquet se fa de llaunes de plom posat sobre lo vapor del vinagre, Agustí Secr. 118.

|| 2. Pólvora o pasteta blanca que s'empra per emblanquir la cara; cast. blanquete. La mala fembra... se posa blanquet e color e's tiny sos cabells e ses celles e sa boca e sos ulls, Llull Cont. 104, 11. Quant han en vanitats, blanquets, corus [sic], St. Vicenç Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 437). «Dus sa cara mascarada | de blanquet i vermeior, | ¿que no et basta sa color | que Déu del cel t'ha donada?» (cançó pop. mall.).

|| 3. Roba de llana blanca (Pont de S.). Un faset de blanquet de Perpenya, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). Una jaqueta de mezcla, froncida de blanquet, inv. Ausiàs March, a. 1409 (Rom. xvii, 199). Unes faldetes, de sota, de blanquet, velles, doc. a. 1594 (Col. Bof. xx, 19). Uns calsotets de blanchet deu camises de tela, doc. a. 1674 (Est. Univ. x, 158).

|| 4. a) Embotit de porc, de forma rodonenca, que es fa de carn magra capolada, embolicada dins un tel amb pinyons i anissos, i cuita, de manera que per dins és negra i per defora és blanca (Mall.). Y es blanquets de tela sa señora lliga, Roq. 46.—b)Embotit de carn magra de porc, mesclada amb greix, clavells, sal, ous, anís o altres espícies, dins un budell de porc o bou, i cuit dins la caldera (Castelló, Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Crevillent); cast. morcón. Els blanquets, la llanguaniça y la butifarra, Martínez Folk. Val. i, 77.

|| 5. Planta de la família de les tifàcies: Typha angustifolia (Tarr.); cast. espadaña.

|| 6. Casta de corn més petit que els ordinaris; cast. caracola (Un Mall. Dicc.).

|| 7. Al·lot que va a cantar en el cor de la parròquia amb els capellans (Mall.); cast.acólito, monago. Ja son passades ses parroquies amb sos capellans, blanquets y creu alsada, Ignor. 5.

|| 8. Fer blanquets: tirar al foc un sarpat de pinyons per torrar-los i menjar-se'ls (Pla d'Urgell).

Blanquet

BLASTOMIA f. ant.

Blasfèmia. Aquells qui estan en infern son sobject en lo qual estan desesperaments e reeconcells e blastumies e plors, Llull Cont. 59, 13. A gran plaer e gloria de quell e a gran vituperi e blastomia de nostre Senyor, Collacio (Col. Bof. xiii, 347).

Blastomia

La meva amiga va dir-me que ens apartéssirn del camí perquè l'espantava aquell home. Ens van ajeure tots dos abracats fortament al fons de la cuneta. L'embriac va mirar-nos amb ulls tenebrosos i esgarriats i va proferir una blastomia. La meya amiga va girar d cap i es tapá les orelies. (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 301.).

Blastomat

Vergonyós d'haver blastomat tant, en Dominique va anar a les exèquies del coronel a l'església de Les Invalides. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 318.).

Blastomen-les

Aqueixa agulla és massa grossa; aqueixa altra me serà caiguda del cap ans que sia acabada de lligar." E adés adés, cridant, blastomen-les dients: "¡Vé a mal guany, vilana traïdora, que no ést bona sinó a escatar peix e llavar les escudelles! Crida'm aqueixa altra, qui ho sap mills fer a cent vegades que tu." (Bernat Metge. Lo somni. Edicions 62, 2ª ed. 1986, Barcelona. ISBN: 8429716149. 152 p. P. 98.).

BLAUS

Blaus

Vam ser rebuts per una dona molt educada, amb davantal blanc, que jo havia vist fent reverències a la porta quan Ham em duia a collibè, d'un quart de milla abans d'arribar, i també per una nena preciosa m'ho va semblar a mi) que duia un collaret de grans blaus i no va permetre que li fes cap petó quan em disposava a fer-ho, sinó que va fugir i es va amagar. [Charles Dickens. David Copperfield. (David Copperfield, trad. J. Sellent). Ed. Navona, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 9788417181505. 992 pàgines. Pàgina 53.].

BLE m.

|| 1. a) Aplec de fils de cotó entorcillats que forma l'ànima d'una candela o es posa a un gresol i és el que crema per fer llum; cast. mecha. Los tenders facen lo pobil ol ble d'la candela cuyt o de coto, Furs Val. (Ribelles Bibliogr. 348). Que los qui faran candeles de cera... que hi hagen de fer o metre lo pubil o ble de coto, e no de altra cosa, Mostass. Agual. 28. «Garrida, la vostra mare | és més llesta que no em pens: | en es llum posa dos blens | perque faça bona cara» (cançó pop. Manacor).—b) Aplec de fils entorcillats i coberts de cera, que serveix per fer llum (Mall., Men.).

|| 2. Cordill de cotó que, en alguns sistemes de suports anomenats coixinets, serveix de conductor de l'oli i regulador de la lubrificació de l'abre.

|| 3. Floc de cabells que penja (Mall.); cast. mechón.

|| 4. Manadet de cànem que arrabassen del manat per fer llatra (Mall.).

|| 5. Ble de frare: planta de l'espècie Phlomis italica (Men., ap. Masclans Pl. 60).

|| 6. f. Dona bajana (Mall.). «Na Joana és una ble».

Loc.—a) Faltar un ble: faltar enteniment (Mall.).—b) Vetlar es ble: estar alerta a un perill (Mallorca, Menorca).

Fon.: blέ (pir-or., or., Alaró, Binissalem, Maó, Alaior); blé (occ., val.); blə́(Palma, Inca, Manacor, Felanitx, Sóller, Pollença, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.).

Intens.:—a) Aum.: blenàs, blenot;—b) Dim.: blenet, blenetxo, bleneu, blenó.

Etim.: incerta. La forma occitana bleze, documentada també en català medieval (V. blese), semblava justificar un origen germ. *blesa, admès en el FEW; però aquesta teoria sembla inacceptable per raons fonètiques. Coromines (Congr. Barc.i, 405) proposa una base cèltica *bledĭno-, ‘planta de l'espècie Verbascum thapsus’, que, usant-se per fer llum, hauria servit de mitjà de pas al significat deble, cosa que sembla confirmar se pel nom de blenera donat a la dita planta.

Blens

L'oli, d'ús més general en l'enllumenat corrent de les cases, cremava per mitjà de blens en el gresol de llànties o aparells de diverses formes. Hi havia els llums de ganxo -de terrissa, llauna o metall-, que hom empravaprincipalment a les cuines; els de peu, d'un sol bec—també de terrissa o llautó-; i les famoses llumeneres, indispensables per a l'enllumenat de cambres i habitacions un xic grans. (Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 120.).

Ble

Van encendre el llum, però no van poder apujar gaire el ble, perquè hi havia poquíssim pe- troli. El parament encara era molt incomplet. [Franz Kafka. El Castell. (Das Schloss, trad. L. Solà). Ed. Proa, Barcelona 1989, 2ª ed. ISBN: 8482567896. 316 p. P. 121.].

Blens

Les celles, igualment negres i llargues, són molt corbades contra un front alt i espaiós que, al capdamunt, recull uns blens de la cabellera curteta i falsament despentinada. (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 237.).

BLEGAR v. tr.

Doblegar, donar curvatura a una cosa acostant sos extrems (pir-or., or.); cast.doblar. E molt pus fort a blegar qun gros arbre, Fr. Oliver (Cançon. Univ. 292).Nou generacions pageses es bleguen a la condescendència solar, Espriu Lab. 152.

Fon.: bləɣá (Ross., Ripoll, Pobla de L., Lluçanès, Plana de Vic, Gironella, Cardona, Solsona).

Etim.: de plegar amb contaminació de doblegar.

Blegant

I la temença que si trigava no l'anessin a buscar el féu decidir. Blegant sa dignitat, blegant sa repugnància, es rendí a la sort: escondí la mirada com si no es volgués veure a si mateix, i sense nova protesta acceptà el sosteniment benèvol que li oferia aquella mateixa criatura que poc abans li havia arrabassat estúpidament tota sa serenor d’esperit, totes ses forces... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 201.).

Blegat

La gent d'un cert rang es manté sempre en un fred allunya ment del baix poble, com si temés de perdre amb el seu contacte, i algun que altre trànsfuga s'escau d'ésser tan bergant que, amb semblant de dignar-se con va a parar i veu com aquest petit burgès repassa, curós, el seu jardinet i se'n fa un paradís, i com aquell malaurat, blegat sota el pes de la seva càrrega, s'arrossega endavant, infatigable, i ambdós no cerquen sinó de veure un minut més, encara, la llum d'aquest sol; aquell, et dic, es manté serè, es basteix per a si mateix el seu món i és, també, venturós, perquè és un home. I encara, per limitada que sigui la seva puixança, serva sempre en el cor el dolç sentiment de la llibertat i sap que pot deixar aquesta presó quan li plagui. (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 22.).

Blegadisses

Hi penetren capbaixos, les espatlles inclinades, i a llur entorn es tanca una vegetació espessa i punxosa que se li arrapa als camals dels pantalons, a la faldilla que sosté contra les cames de la noia, amb la mateixa mà que la subjecta. Els esbarzers semblen fer-se més alts, més ufans, i les blegadisses branques d'espines li freguen el pit, se li enreden als cabells, li enceten la pell de les galtes. (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 278.).

Blegà

Esquitllant el tema, cargant les paraules amb subterfugis, acabà per dir:

-Ja saps que sóc casat de poc. Demà batejo el primer fill i agradaria que pintessis la cerimònia.

Podia considerar-se que l'encarregat de pati era un dels superiors immediats de Xebo. Però l'home no es blegà:

-Això és diferent. És cosa a part. Jo, de cara a la barrera, molt servidor i pot manar sempre que vulgui. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 345.).

BLEÏDOR

Bleïdor

Caminaven tots dos en un silenci bleïdor. Encara que cap dels dos no deia res, els pensaments de tots dos mantenien un contacte furibund. Gourlay donava la culpa de tot el que havia passat a Templandrnuir, que l'havia fet anar per força a la reunió i l'havia deixat sol. [George Douglas Brown. La casa dels finestrons verds (The House with the Green Shutters, trad. J. Marfà). Edicions de 1984, Barcelona, 1999, 1ª ed. ISBN: 97884865540579. 302 p. P. 113.].

BLEIXAR v. intr.

|| 1. Alenar fort o agitadament (Ripoll, Olot, Empordà, Pla de Llobregat); cast. resollar, jadear. Tot bleixant del fatic d'haver-la duta a braç, Ruyra Parada 52. I jo, vinga bleixar ben fort,... perquè me treguessen més aviat, Víct. Cat., Mare Bal. 52.

|| 2. Sospirar o parlar petit, com en un alè; cast. suspirar, susurrar. Algú puja!—bleixà la jova ab un sobressalt, Víct. Cat., Ombr. 11.

|| 3. Alenar fent algun soroll (Figueres); cast. respirar. Sense atrevir-se a bleixar ni tenir habilior de moure-s, Pous Empord. 111.

Fon.: bləʃá (pir-or., or.).

Etim.: formació onomatopeica expressiva de l'alenar fort o del parlar en veu baixa.

Bleixava

Tot i que tenia quaranta-cinc anys i una salut precària -bleixava per causa de l'asma, fumaba molt i la seva vista era nul·la segons les exigències militars- havia estat incorporat als serveis auxiliars i destinat a una oficina a tocar de la de Peter d'on sortien muntanyes de papers escrits, la majoria "mimeografiats". (Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 213.).

Bleixant

Quan va tornar amb les tisores i el va deslliurar, ell va poder seure, tremolós i plorós, va arrencar-se la mordassa amb mans rabiüdes i va escopir la palla. Va eixugar-se sang de la boca i va deixar-se caure a terra, bleixant. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 16.).

Bleixant

A escriure i a arribar al gloriós punt final que ja tenia al cap. Durant uns segons es va quedar quiet, amb la boca oberta i bleixant com si hagués fet una correguda intensa. (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 248.).

Bleixant

- Tinc dos mocadors i no estic refredat! -li cri dà Pavel Pavlovitx; però ella féu el sord, i un moment més tard, quan Pavel Pavlovitx s'apropava tímidament a la colla, especialment a Veltxaninov ia Nadia, una serventa l'atrapà, bleixant, allargant-li un mocador. [Fiodor Dostoievski. L'etern marit (Vetxnii Muix, trad. F. Payarols). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1969. 244 p. P. 165].

Bleixà

—Què vols de mi?—bleixà Arabella. —Promet que mai més no parlaràs d'ella. —D'acord. T'ho prometo. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 384.].

Bleixà

—No puc... No he de continuar amb això —bleixà—. Però, apa, té!, amor, et torno els petons: té i té !... Ara m’odiaré per Sempre, per aquest pecat. [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 388.].

en bellesa, en llum del dia, des que va néixer, / encès al sol i als astres, fervor espurnant, / centella que el llum de la passió pel seu esperit bleixa. [Edgar A. Poe. Poesia completa. (Trad. T. Martínez). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-7727-574-9. 246 pàgs. Pàg 55.].

Bleixava

Ell va riure amb una mena de coïssor. Després de llarga estona se m'acostà, posà les mans al llit, la seva cara tocava la meva. Jo tenia els ulls closos, per res del món no els hauria oberts, i bleixava penosament com fan els malalts. Sentia la seva respiració ardent davant la meva boca; em semblava veure la cara de ràbia i de mofa a la vegada. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 279.).

Bleixant

-Alfred, torna!

I va esperar, amb el cap tombat cap al saló, bleixant, però Alfred ja era lluny... Baixava l'escala. Al carrer, la seva veu furiosa va cridar un moment:

-Taxi, taxi...! però de seguida es va anar allunyant, es va perdre en una cantonada. [Irène Némirovsky. El ball. (Le bal. Trad. L. Comes). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 848643369X. 74 pàgs. Pàg. 68.].

Bleixava

Els nens de l'abocador es van quedar plantats al costat del señor Eduardo, mentre el noi d'Iowa bleixava agenollat intentant recuperar l'alè. Un equip de televisió va passar pel seu costat escales amunt. [John Irving. L’Avinguda dels Misteris (Avenue of Misteries, trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2018. ISBN: 97884417031190. 662 p. P. 472.].

Bleix

Segons el narrador, que en fa una lectura confessional, la tragèdia irreversible de la Jacobé participa d'un dolor més pregon, que admet, segons la moral tradicional, una dimensió cosmològica, i que s'expressa a través del bleix dolorós de la mar embravida. ( "Coses que fan so d'esquerdat". Maria Dasca. Art. revista L'Avenç, núm. 410, març 2015. Pàg. 34.).

Bleïa

La vida, la vida nova que es creava dintre meu, era més forta que els seus versos. La Provença que jo trepitjava, el sol de Provença que em bleïa el clatell, no eren la terra ni la llum d'un poema: eren elements vius, humans, terra dura, xardor bleïdora. La Provença dels versos em semblava folklore. La que jo trepitjava ja no era Provença: era un tros de terra del món, i els homes que s'hi nodrien, un bocí de la vida del món. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 45-46.).

Bleix

Atentament escoltava la respiració de Josep, que era feixuga, potser perquè era més gros que no pas jo i una mica panxut, i això li impedia de caminar amb la meva llestesa. El seu bleix fatigós em feia companyia. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 248.).

Bleixava

- Era el meu fill -bleixava Marieta.

Corrues de bruixes sol·lícites es mobilitzaven i tornaven amb aiguanaf, til·la, tisanes ben calen tones. (Salvador Espriu. Ariadna o el laberint grotesc. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. 1983. ISBN: 8429716734. 154 p. P. 108.).

Bleixant

Aquell dia la tia Louisa trigava una mica més a vestir-se, i a les nou baixava a prendre el desdejuni, bleixant una mica, tot just uns minuts abans que el seu marit. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 37.].

Bleixar

L'anèmia l'obligava a bleixar una mica, i per això mantenia sempre la boca entreoberta. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 321.].

Bleix

Amb gran esforç, pujà al cim del penya-segat i veié que, més enllà d'una landa enclotada i deserta, una forest s'estenia sense fi. Eh es lamentava enyorant Gorvenal, Rohalt pare seu i la terra de Leonís, quan el brogit llunyà d'una cacera amb cridòria i so de corn li alega el cor. Al caire de la forest, un bell cervo sortí. La gossada i els munters davallaven a l'encalç seu, amb gran brogit de veus i de trompes. Però, en ser que els seüssos se li penjaven a raïms al cuiro de la creuera, la bèstia, a unes guantes passes de Tristany, es blegà sobre els garrons i reté el bleix. Un munter la rematà amb l'ascona. Mentre que, arrenglerats en cercle, els caçadors cornaven presa feta, Tris-tany, atònit, veié el mestre munter que encetava amplament, com per tallar-lo, el coll del cervo. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 3.].

BOB

Va ser culpa d'en Ferguson no haver-s'hi fixat més, però al principi hi havia hagut moltes coses a les quals calia adaptar-se, i no havia sabut què fer amb aquell ésser desmanyotat i rialler que movia i agitava els braços quan parlava i semblava que no pogués seure quieta, una noia tan estranya amb els ferros a les dents i aquells cabells embullats de color ros fosc, però de sobte els ferros van desaparèixer, es va tallar els cabells, es va fer un bob curt, i quan en Ferguson va complir tretze anys es va adonar que els pits començaven a créixer dins els sostenidors per a púbers de l'Amy, que fins llavors no havien servit de res, i que la seva cosinastra, que ja tenia els tretze, ja no s'assemblava a la nena que havia estat als dotze. Quan feia una setmana que s'havien traslladat de Central Park oest a Riverside Drive, un dia ella li va trucar després d'escola per anunciar-li que passaria a veure'l. Quan ell li va preguntar per qué el volia veure, ella va dir: Perquè fa sis mesos que ens coneixem, i en tot aquest temps no m'has dit més de dues o tres paraules. En teoria ara som cosins, Archie, i vull saber si val la pena que siguem amics o no. [Paul Auster. 4321 (4321. Trad. Albert Nolla). Edicions 62, Barcelona, 2017. ISBN: 9788429776126. 894 p. P. 241].

BOCABADAT, -ADA

|| 1. adj. Que bada la boca; cast. boquiabierto. a) D'admiració o incomprensió. Voltat de quitxalla, tenia a tot el rotllo boca-badat cantant cançons dels seus bons temps, Massó Croq. 86. Se'n va anar deixant el llop bocabadat, Caseponce Faules 193.—b) De fam. Ara'l mosquit | que cinch bocabadats esperen ab delit, | Envers els seus petits l'oreneta s'inclina, Caseponce Man. 140.

|| 2. adj., met. Ambiciós o cobdiciós (Olot, Vendrell).

|| 3. m. Bolet de la família dels pezizacis: Peziza acetabulum (Manresa, Pinós, Ponts). Es de capell blanquer per fora i negrós per dins, de peu curt i gruixat; és mengívol.

Fon.: bokəβəðát (pir-or., or.); bokaβaðát (occ.).

Bocabadador

Molt ben dit, sí senyor. L’arquebisbe de Tarragona encara va més lluny. Segons ell, que les botigues obrin els diumenges «pot deshumanitzar els diumenges». Interessant. Que–tal com passa actualment–els bars, restaurants, quioscos, cines, teatres, peep shows i castanyeres obrin els diumenges no deshumanitza els diumenges. Però que obrin les botigues de gènere de punt, sí. Bocabadador.

Bocabadador però irrefutable. ¿Qui millor que l’Església catòlica per saber què s'ha de fer i què no s'ha de fer el diumenge? (Quim Monzó. Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes. ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona. ISBN: 84-7727-195-X. 220 pàgs. Pàg. 60.).

1. BOCAL m.

|| 1. ant. Anella que guarnia la part superior de l'estoig d'una espasa; cast. boca, ojo. Una gran spasa de dues mans cuberta de atzeytuni negre ras, la qual es garnida de un bocal e gaspa dargent daurat, en lo qual bocal ha iiij senyals darmes reyals e de Sicilia, Inv. Anfós V, 161. Una spasa morischa ab pom, croera e mantí dargent daurat, esmaltat de smalts blaus e verts, ab guaspa, iij bocals de la dita obra, id. 186.—V. brocal.

|| 2. ant. Obertura per on surt l'aigua d'una sèquia. Lo bocal o embocador de la cequia, Pou Thes. 31.

2. BOCAL m. ant.

Pitxer o gerreta prima per treure aigua de dins les alfàbies (?); cast. bocal. Dos bocals grans gallonats de or y argent ab les armes del Sor. Duch, inv. a. 1492 (Archivo, vii, 109).

Etim.: del llatí baucāle, ‘botella’.

3. BOCAL m. (Cat.), f. (Mall.).

|| 1. Peça de fusta que corre de proa a popa, entre la cinta i l'ambó, i forma part del forro d'una barca de palangre (Blanes).

|| 2. Cada una de les taules que, col·locades horitzontalment de cantell unes davant les altres, des de la gresa de la roda a proa fins al peto a popa, totes per davall la cinta, formen els costats de la «pastera» o barca planera (Palma).

BOÇAL m.

|| 1. Morral que es posa als cans perquè no mosseguin (Elx); cast. bozal.

|| 2. Negre que fa poc que és arribat del seu país i encara no sap altra llengua que la seva; cast. bozal.

|| 3. Bàrbar, tosc, inculte. «Que n'ets, de boçal!» (Aguiló Dicc.).

|| 4. Malnom que es dóna als habitants de Pedreguer (Marquesat de Dénia), perquè són molt senzills, mancats de cultura i amb reminiscències mallorquines en llur llenguatge, per tal com són descendents de pobladors mallorquins (Martí G., Tip. mod. i, 2

Bocal

Per anar de la Gran Posta a Bab El Oued, només podeu seguir la Rue d'Isly, la Rue Dumond d'Urville, la Rue Alfred Lelluch o el passeig marítim. El barri de Bab El Oued es trobava tancat com un bocal. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 35.).

Després d'exercicis ineptes sobre figures geomètriques, uns exercicis d'anglès elementals i un examen mèdic que va consistir en una orinada dins d'un bocal i una palpació de testicles, el metge em va declarar apte a la vida militar. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 144.).

1. BOÇAR v. tr.

|| 1. Vomitar (Calasseit, Tortosa, Maestrat, Castelló, Val., Alcoi, Elx); cast. vomitar, arrojar. Ara les pagareu totes juntes i bossareu lo forment que li heu robat a Mestre Domingo, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 327).

|| 2. Donar, amollar diners o altra cosa que sap greu donar (Val.); cast. aflojar. A qui li va fer bossar, com dot per a la seua filla, la barraca de Patos, Pascual Tirado (Alm. Val. 1928, 31).

|| 3. Revelar, dir allò que caldria callar (Val.).

Fon.: bosá (Calasseit, Tortosa, Maestr.); bosáɾ (Cast., Val., Al.).

2. BOÇAR v. tr.

Posar el boç a una bístia (Lleida).

Boçat

Però decisió i definició han encès el gran foc de garbons i el govern valencià s'ha desbocat. El president Alberto Fabra i els seus consellers han vomitat -perdó, boçat- sobre l'Acadèmia, l'han desautoritzada i han portat l'accepció al Consell Jurídic Consultiu. (Vicent Sanchis. El nom de la norma, art diari El Punt Avui, 09/02/2014).

BOCOI m.

Bóta gran, ventruda i de dogues molt gruixades, que serveix per tenir vi i n'hi caben alguns centenars de litres; cast. bocoy. Que'l rom val dues dobles de quatre de sobrepuig lo bocoy, Vilanova Obres, iv, 66.

Fon.: bukɔ́ј (or.); bokɔ́ј (occ., val.); bokóј (mall.); bukóј (men.).

Etim.: pres modernament del cast. bocoy.

Bocoi

Un d'ells, gras com un bocoi, malgirbat i amb barba de quatre o cinc dies, tenia tothom bocabadat explicant els presagis que el cel havia anunciat el dia de Nadal.(Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 77.).

Bocois

En Lleonart va assenyalar una colla de mestres d'aixa fent una partida de daus sobre els bocois.

-Catalunya no és més que un fitxa del joc europeu, i ara ens acaben de matar -va dir referint-se al funest tractat d'Utrecht.(Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 77.).

Bocoi

Llavors entra un policia nacional, gros com un bocoi. Demana una cervesa, se la beu en un sospir, en demana una altra, se la beu en un sospir, s'acosta a la escurabutxaques i hi tira unes monedes. (Empar Moliner. Independència a La Española? art. Diari Ara, 26/03/2017, pàg. 18.).

Bocoi

Van penjar d'un arbre un altre desgraciat per damunt d'un bocoi de gasolina. Generalment, es van acontentar amb rostir a l'ast els soldats, granet de raïm en el cuscús. La festa era completa dur davant d'un crucifix. «No t'ha demanat que facis això!». (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 45.).

Bocois

Ens acollonim. Ens defensem. Fem conya. N'arriben de tot arreu, de magrejadors, i a més amb música, ímpetu i cadència! Amb aquesta espècie de bocois amb rodetes reps tals sotregades, que, cada vegada que t'estimbes, els ulls et surten de les òrbites. Alegria, vaja! [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 531.].

Bocois

Durant el viatge tenim les nostres maquinetes, aparells plegables de cristall líquid amb els quals juguem hores i hores, hipnotitzats per la pantalla i els sons estridents que en surten. La meva, de color taronja i de la marca Nintendo, té el joc que es diu Donkey Kong: en Mario ha d'anar pujant bigues, esquivar els bocois que baixen rabent en sentit contrari, enfilar-se per una escala, agafar embranzida i llançar-se al buit per aferrar-se a un ganxo (encara tinc gravat al polze esquerre el moviment viu amb que havies de prémer el comandament amb forma de creu, pitjant amb el polze dret el botó negre, per tal que en Mario quedés suspès al ganxo i salvés -em penso, la seva nòvia, que l'havia raptada un goril·la). [Ivan Jablonka. Una casa amb rodes. (En camping-car, trad. M. Marfany). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona, 2019. ISBN: 9788433915696. 182 p. P. 79.].

Bocoi

I tanmateix, d'una manera commovedora i pansida, era força bonica; una bellesa desfigurada perquè semblava trobar-se sempre en un equilibri precari sobre el límit del dolor. Vaig recordar haver llegit en un suplement dominical que de jove havia estat feta un bocoi, una bola de greix que no trobava mai parella, i que, per indicació d'un fanàtic de les dietes, s'havia empassat una solitària o dues; i ara un es preguntava, degut a la seva primor famolenca, la seva lleugeresa de ploma, si aquells cucs no eren encara grassos llogaters responsables de la meitat del seu pes actual. [Truman Capote. Pregàries ateses (Answered Prayers: The Unfinished Novel. Trad. J. Ainaud). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 847727021X. 160 p. P. 80.].

1. BOGA f.

Peix del gènere Box boops: V. voga.

2. BOGA f.

Planta dels gèneres Typha i Iris: V. bova.

3. BOGA f.

Fita de límit o de separació de terrenys (Ll., Urgell, Vall de Barravés, Vall de Boí); cast. lindero. «A la boga del poble» (occ.). «Per aquelles bogues» (Castelló de F.).

Fon.: bɔ́ɣɛ (Ll., Urgell); bɔ́ɣa (Vall de Barravés, Boí).

Etim.: incerta, però segurament pre-romana; el cat. boga i l'aragonès buega suposen una base etimològica *bŏga, que, segons Hubschmid (ELH, i, 49), és relacionable amb el basc muga, mat. sign.

Boga

BOIXADA f.

Acte de boixar.

1. BOIXAR m.

Camp de boixos; cast. bojedal. Anar als boixars a replegar unes forques de boix, Bol. Dim. 117.

El Boixar, topon.: poble de la Tinença de Benifassà.

2. BOIXAR v. tr.

Passar el boix damunt la mesura per arrasar-la (Men.); cast. rasar.

Fon.: buʃá (Menorca).

Etim.: derivat de boix.

3. BOIXAR v. tr.

|| 1. Posar la boixa a una roda de carro (Mall.).

|| 2. Tapar amb la boixa el forat d'un depòsit o rec d'aigua (Val.).

|| 3. Posar clavilla en el boixart per indicar una falta d'assistència al cor (Val.).

|| 4. Conèixer carnalment (Mall.).

|| 5. Enganyar o sorprendre algú amb cosa que no esperava (Val., Mall.); cast. chasquear.

|| 6. Importunar, donar molèstia amb la insistència excessiva (Val.); cast. jeringar.

Fon.: boјʃáɾ (Val.); boʃá (Mall.).

Etim.: derivat de boixa.

4. BOIXAR v. tr.

Abordar el gos (Cervera). V. abuixir.

5. BOIXAR v. refl.

|| 1. Marcir-se les plantes; es diu quan els ulls de la planta no es baden bé, sinó que es van recargolant (Empordà, Guilleries, Pl. de Vic). «Aixís te boixessis, com els alls porros!» (Llofriu). «Els cigrons aquest any s'han boixat». Semblar un all boixat: estar algú esgrogueït, fer cara de malalt (Empordà).

|| 2. Tornar-se balbs els dits (El Pinós); cast. entumecerse.

Boixada

Fent stop per una carretera no saps mai qui t'agafarà, però em fa morbo de pensar que me prenguin per una aventurera, per una aventurera...

Estic farta de porcellanes que se sentin ciutadanes. Vull anar darrere una Vespa, vull gratar ses teves mamelles, ses teves mamelles...

Fent stop per una carretera, sentir s'aire passar pes costats. Entre es teus músculs moriria, d'una boixada arran de terra, arran de terra... (Julià Guillamon, ed. Monzó com triomfar a la vida. Ed. Galàxia Gutenberg, Barcelona 2009. ISBN: 9788481098471. 296 p. P. 191.).

BOEROT

L’esclafit d’una rialla semblà saludar aquella caiguda. Vaig girar el cap: a pocs passos de mi, un vailet, un boerot, contemplava la dona amb la cara enriallada. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 135).

BOLADO m. (castellanisme).

|| 1. Massa de sucre sòlida i lleugera, que es pren amb aigua com a refrescant; cast. bolado, azucarillo. Anissos y bolados; tot lliscava entres sas mans, Pons Auca 100.

|| 2. Fer bolados: fer punts d'excés, fer ostentació (Valls).

Loc.

—Desfer-se com un bolado: amagrir-se ràpidament (val.).

Sinòn. preferibles: dolsa, esponjat, sucre-esponjat.

Bolado

Com un globus que treu llast, ens alliberàrem a la fi d'aquell embalum i ens semblà que sota la pluja es desfeia com un bolado. Tenia les mans totes suades i ens féu l'efecte que ens quedàvem enganxifats del seu adéu: en tancar la portella fou més ressonant l'ai! que ens sortí del fons del cor que el xoc de la fusta i el vidre. (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 86.).

BOLIC m.

Conjunt de coses posat dins una peça de roba embolicada en forma més o menys rodonenca (Val., Mall.); cast. lío, envoltorio. Un bolich de robes velles de serventa, doc. a. 1345 (Aguiló Dicc.). La ploma enbolcada en un gran bolich de sendat, Decam., j. vi, nov. 10.aUn bolich de fardatge pedaçots e robota podrida, doc. a. 1528 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Pos sa maleta y un bolich en terra, Roq. 11.

|| 2. Conjunt de coses embolicades. Un llibre e bolich de cordes, doc. a. 1460 (Boll. Lul. xi, 30).«Bolic de cabells»: mota de cabells embullats (Val., Mall.). «Bolic de raïls»: conjunt de les arrels d'un arbre (Val.).

|| 3. Conjunt de moltes coses desordenades (Mall.). En un bolich los avortà, Spill 8810. N'afica un bon bolich a cada empenta, Ignor. 2. Ses paraules los surten a bolics, Aurora 276. a) A bolics i a punyades: de qualsevol manera, desordenadament (Massalcoreig).

|| 4. f. Dona mal vestida o sense gràcia (Mall.).

Fon.: bulík (or., mall.); bolík (occ., val., mall.).

Etim.: probablement derivat postverbal de embolicar.

Bolic

En qualsevol cas el perill eren els altres, que podien obligar-lo a descobrir les cartes, o a estirar-lo nu sobre la taula. Per això, instintivament, havia filat un bolic al seu voltant, havia sabut envoltar-se d'una aurèola de respecte, havia aconseguit d'embolicar-se en una faixa de misteri. [Salvatore Satta, El dia del judici (Il giorno del giudizio. Trad. C. Arenas) Ed. Proa, Barcelona 1988. ISBN: 8475881947. 232 p. P. 221.].

Bolic

Va sortir amb esforç de l'hipogeu ullant tot al voltant des de sota del canaló, espiant el moment en què ningú no pogués veure'l, i esmunyint-se darrere una fila de mates; i després, amagat per una fila de roba estesa, va guanyar panteixant la seva cambra i va amagar el bolic sota el llit. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 156.].

Bolics

De comprimits o pastilles, a casa hi ha via només un tubet d'aspirines, ja que per a qualsevol contingència, fins que visqué amb nosaltres la tia Josefina, germana de mon pare, sempre hi havia el re mei universal del Jarabe Pagliano, que segons l'eticament exacte que els nens de la loteria cantaven amb veu aguda el premi gros), vam exir al carrer, i al peu de l'escala del pis la tia Josefina ens va dir, somrient, que havíem tingut una germaneta, el premi gros que esperava ma mare després de tants anys i tres mascles. Quan, poc més tard, em deixaren pujar a veure la nena i la mare, en un costat de l'habitació, entre pe rols i palanganes i bolics de llençols bruts i de tovalló les tacades de sang, hi havia un poal que contenia una massa sanguinolenta, una matèria feta com de budells i de trossos d'estómac d'algun animal, i jo, abans que la comare o la tia cobrira ràpidament el poal amb un drap i m'allunyara d'aquella visió, no arribava a com prendre què era tota aquella matèria de carn i de sang (que després el meu pare va enterrar discretament en un racó de l'hort) ni com podia haver sortit del cos de ma mare i que ella, passats pocs minuts d'aquella car nisseria, incorporada sobre dos coixins, amb la cria tureta de cara arrugada al seu costat, em somriguera feliç des del llit. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 176.).

Boliquet

Aquesta era, doncs, la porta nord de l'hospital, la principal, i al seu costat mateix, com una finestra llarga i estreta en el mur, hi havia el torn dels expòsits, semblant a un torn de convent de monges de clausura, un cilindre de fusta obert longitudinalment per un costat i tancat per l'altre, que es podia fer girar fins que a la banda de fora quedara disponible la part oberta de la caixa cilíndrica, dins de la qual es podia dipositar una criatura de bolquers de poques hores o pocs dies d'edat, és a dir exposar-hi un infant de pit, la mare del qual bé podia ser una prostituta del barri veí, una dona extremadament pobra -potser com alguna de les que jo veia esperant a la porta de les consultes gratuïtes, o una jove fadrina dissortada, i per això els infants del torn rebrien el cognom implacable d'Expòsit, com un certificat vitalici d'infàmia materna, acollits com a orfes sense nom en aquella venera ble institució; certesa o coneixement que a mi, quan hi pensava en eixir per la porta, em provocava un malestar indefinit, una petita angoixa imaginant que jo també podia haver sigut una d'aquelles criatures, un boliquet de draps enrotllant el nadó abandonat o ex posat dins del torn, un xiquet sense cognoms de pare i mare, un expòsit, o fins i tot un fill de puta rigorosament parlant, perquè jo havia vist ben sovint molt prop d'aquella porta prostitutes amb panxa prominent, i el pensament d'aquell possible origen o destí ja per sempre marcat se'm feia insuportable. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 57-58.).

BÒLID m., neol.

Aerolit que travessa l'atmosfera deixant una ratlla lluminosa i fent un tro; cast. bólido.Havia caigut un bòlid a una cinquantena de quilòmetres de Madrid, Pla Rus. 188.

Etim.: pres del llatí bŏlĭde, ‘cosa que es llança’.

Bòlid

Els presents que eren pel carrer a l'entrada de fosc del dia de Nadal van lligar caps, i van entendre que el bòlid roent amb cua de foc que havia il·luminat el cel no era fruit de la seva imaginació.(Jaume Clotet - David de Montserrat. Lliures o morts. Ed. Columna, Barcelona, 2012, 1ª ed. ISBN: 978-84-664-528-6. 458 pàgs. Pàg. 77.).

BOLINA f.:

V. borina.

BORINA o BOLINA f.

|| 1. Corda forta de sis o set metres de llargària, que per un extrem acaba en un quissonell i l'altre extrem passa per dins la bigota de la pata de gall de borina, i s'amarra a un costat del vaixell per dur cap a proa la rellinga de barlovent d'una vela baixa, sia per falta de vent, sia per una virada o per una altra circumstància (Cat., Mall.); cast. bolina. Borina de barlovent: la que està a la part d'on ve el vent. Borina de sotavent o Borina de revés: la que està a la part oposada a aquella d'on ve el vent.

|| 2. Vela inclinada o entravessada als costats de la barca; cast. bolina.

|| 3. Anar de borina: navegar amb el vent de costat; cast. navegar de bolina. Y de proa o de bolina | sempre navega ab tot vent, Penya Poes. 187. a) Borina llarga o borina franca (Cat.), o borina farda (Mall.): posició de borina en què les veles reben el vent amb tota llibertat, sense fer-les flamejar o brandejar massa; cast. bolina ancha o franca.—Anar en bona bolina, o a bolina llarga, o de bolina i orsa, o per bolina i rellinga: navegar bé, amb les veles plenes de vent (Cat.); cast. navegar a bolina desahogada.

|| 4. Cada una de les nou cordes que van de cada antena fins al cap del bou del molí de vent. Van fermades als caps dels velerons, cinc a la part de davant i quatre a la de darrera de l'antena (Mall., Men.). Per l'altre extrem van encapillades a sis ganxos que té el bou. Hi ha molins que només tenen sis o set borines per cada antena. Les borines tenen devers un centímetre de gruix.

|| 5. A la borina: a la torta, de mala manera (Mall.). «Tot ho fas a la borina». Anar de bolina: anar de tort o de través, anar malament (Cat.). «Aquests ametlers estan sembrats a la borina»: vol dir que estan a la torta, que no fan filera (Manacor).

|| 6. Gresca, tabola, soroll alegre de divertiment (Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, Val., Mall.). No més són pera fer riure | á gent de gòrja y borina, Martí G., Tip. mod. i, 56.

|| 7. Soroll de baralla (Vic, Mall.); cast. jarana, fandango. Se repetia lo «concert», amb lo mateix o major èxit de borina i de rialles, Moreira Folkl. 259.

|| 8. Menjada festosa i sorollosa (Benassal).

Fon.: buɾínə (or., Inca, Campos, Sóller, Men., Eiv.); boɾína (Tortosa, Maestr., Val.); boɾínə (Palma, Manacor); bulínə (Barcelona).

Etim.: del fr. bouline, que ve de l'angl. bowline, mat. sign. || 1.

Borina

El sastre Josep Ginestar era un exemplar típic d'aquells menestrals de bon humor que abundaven tant a Barcelona, els quals tenien la virtut de compaginar l’amor al treball amb la platxèria, de manera que, posades ambdues vocacions al fil de la balança, no pesava més l'afecció que l'obligació, ans bé els plats es mantenien al mateix nivell. Quan es tractava de trescar, en Po no mirava hores i molt sovint, en feines de compromís, s’ajocava quan els galls cantaven o es llevava a punta de dia. Fora d'això, Ginestar era un "bútxara”, la xera del barri, amatent sempre a prendre part activa en totes les expansions populars per iniciativa pròpia o bé sol·licitat pels amics de borina perquè, com deia Rafael d'Amat, era `home de tarumba”, ”pare de la broma”, ”un dels valents que hi ha en Barcelona, més conegut que la sarna”. En xeflis, fontades, festes de carrer, esquellots, comèdies i saraus de Carnestoltes, era el número u, i com aquells actors que convençuts de la seva vàlua no rebutgen cap paper, per insignificant que sigui, perquè saben que en tots han de lluir-se, a Po Ginestar tant se li'n donava dur un ciri com el penó de la processó de la gresca i així tan aviat el veiem fer cadeneta per al guarniment del carrer com emparaular els músics i en les funcions d'aficionats, quan no representava, arranjava l'escena, posava en rengle les cadires, encenia i apagava els llums, recollia les entrades i tenia cura, sobretot, del vestuari. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 86.).

Bolines

Obencs i bolines es trenquen, els mariners acalen la vela i bordatgen al grat de l'ona i del vent. Per llur desgràcia, havien oblidat d'hissar a bord la barca amarrada a la popa i que seguia el deixant de la nau. Una onada la trenca i se l'emporta. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pgs.108-109.].

Mai no podrà bolinar les veles, de tan assocades com té les drisses!... S'haurien d'afluixar... Recollir tres rissos abans de la «Samari taine»! Tot això ho crido a les teulades... I fet i fet el meu cau s'ensorrarà!... Ara que l'he pagat! [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 41].

Borina

Allò va moure una gran borina en el domini de la veritat. Feliç, Parapine respongué amb la mínima demora en nom de l'Institut Nacional i sobrepassà de cop i volta aquell fanfarró teutó tot cultivant, Parapine, el mateix germen però en estat pur... [Louis-Ferdinard Céline. Viatge al fons de la nit (Voyage au bot de la nuit. Trad. E. Vidal-Folch) Edhasa, 1ª ed. Barcelona 1988. ISBN: 8435034062. 560 p. P. 314.].

BOLLADA f.

|| 1. Multitud de bolles; cast. bolada.

|| 2. Cop pegat amb una bolla; cast. bolazo.

BOLLA f.

I. Cos esfèric; cast. bola. Especialment: a) Bolla blanca, bolla negra: les bolles d'un d'aquests dos colors que serveixen per treure a sort una cosa. Per llibertar al seu fill, qu' havia treta bolla negre el dia de la quinta, Penya Mos. iii, 235.—b)Cabota d'un clau que es posava a la coberta d'un llibre per conservar el gravat de la coberta. Cubertes de cuyro blau empremptades ab quatre scudets, vuyt bolles petites, doc. a. 1466 (Rev. C. Hist. ii, 400).—c) Cada un dels regruixos esfèrics situats un a cada extrem del cep de ferro d'una àncora (Palma).—c) Cos esfèric de fusta o d'àltra matèria dura, que serveix per jugar tirant-la a una altra bolla i procurant ferir-la o acostar-s'hi tant com sia possible (Mall., Men.); cast.bocha. «Jugar a la bolla»: jugar al dit joch. No gosen ni presumesquen jugar... a joch de daus naips bolla pilota e terongeta, doc. a. 1507 (BSAL, xxi, 368).—e)Cos esfèric, generalment de pedra o de vidre, d'un a tres cm. de diàmetre, que els al·lots empren per jugar, donant força amb els dits a una bolla i procurant fer-la topar amb les altres (Cat., Mall.). Hi ha diverses maneres de jugar a bolles, i es designen amb diversos noms: toc, toc i pam, ungla, parada, a peça, etc. (Vejau els articles corresponents. Vejau també mèrvel). Quan diuen simplement jugar a bolla, se sol entendre ‘jugar a toc i pam’ (Mall.). Jugar a bolla una és jugar de manera que tant si fan top, com pam, com top i pam, només guanyen una bolla; quan en guanyen dues o més, es diu jugar a toc i pam dues, a toc i pam tres, etc. (Costitx). Fer bolles: treure amb un cop de bolla les que hi havia dins un rotlo (Sencelles). A molts de pobles de Mallorca distingeixen entre bolles, que són les mitjanceres, i bolls que són les grosses (de més de 25 mm. de diàmetre); a certs pobles diuen bolls a les que són de vidre, i bolles a les de pedra.—f) Bombeta de llum elèctrica (Alaró).—g) Cascarrulla, residu excrementici que queda a la pell o a la roba (Tortosa).—h) Bolles del dimoni: bolles de pasta metzinosa (Costitx).—i) Bolla de neu: massa rodona de neu;—met., Planta de la família de les caprifoliàcies: Viburnum opulus (Cat.); cast. mundillo, bola de nieve. (V. bola, || 1 f).—j) Inflor produïda damunt el cap per un cop violent (Palma); cast. chichón.—l) Persona molt grassa (Bal.); cast. botija.—m) Bolla de guia: petit cilindre de fusta amb les extremitats rodones i amb una canal o mòssa per tota la superfície, dins la qual passa un cap de corda (Palma). També es diu bigota de canal.—n)Bolla de senyals: esfera feta amb cércols de metall o de fusta, forrada de tela, regularment negra, i que es du a bord per en cas necessari comunicar amb un altre vaixell o amb un punt d'en terra (Palma).—o) La bolla del món: l'esfera terrestre (Mall., Men.). El món i la bolla: tothom, una gran generació (Mall., Men.). Sa figura agegantada del Pare Etern... aguantant en sa mà sa bolla del món,Rosselló Valldem. 14.

II. || 1. Peça rodona de cera, de plom o d' altra matèria, que duia una marca i s'aplicava a documents oficials per acreditar l'autenticitat de llur procedència. E d'açò enviam-vos-en nostra Carta ab nostra bolle segellada, doc. a. 1274 (Capmany Mem. iv, 8). D'aquela mateixa boyla sien bolades les cartes de les renovacions, doc. a. 1278 (Miret Templers 549). Huna carta escrita en pergamí, ab dos bolles de plom pendens, la huna era del rey de França, e l'altra del apostoli, Desclot Cròn., c. 134.

|| 2. Peça rodona de plom, que duia una marca i s'aplicava als draps que s'havien fabricat per vendre i que estaven conformes amb els preceptes legals de llur fabricació. Item ordonaren los dits consellers e prohòmens que... cascun tixidor o altra persona qui texirà draps en Barchinona vuls que sien seus o daltres persones, que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a açò assignat ço es en lo pont den Campderà en la casa qui hi es assignada, per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devalll se conté sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien reconeguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat, e si lo drap o draps han compliment daçò que haver deuen, que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom pocha ab lo senyal qui'ls es stat liurat per los consellers, e que aquell de qui serà lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner, Ordenacions Barc. a. 1387 (Col. Bof. vii, 267).a) Dret de la bolla: dret que es pagava sobre el valor dels teixits de llana i de seda. D'en Anthoni Fferrer, arrendador del dret de la bolla, doc. a. 1444 (RLR, xlix, 292).

|| 3. Missiva o altre document oficial que porta polla (|| 1) acreditativa; cast. bula.Cascun canonge de Barchinona en la presentació de ses bolles, doc. a. 1358 (Roca Hosp. 71). Lo dit prior ha hauda bolla nouellament del maestre de Rodes per passatge que hi ha a fer, doc. a. 1378 (Miret Templers 457).—V.bulla i butlla, formes modernes.

III. Fetxida del canó, i generalment de tota arma de foc; cast. estopinazo, falta.

La Bolla, topon.: poblet del municipi de Flaçà (Empordà).

Fon.: bóʎə (Mall., men.); bɔ̞́ʎə (Felanitx).

Loc.—a) No veure-hi de cap bolla: tenir la vista o la comprensió ofuscada per un estat d'excitació moral o física (Mall., Men.). Cuant en Tomeu sentia aquestes comendacions no hi veya de cap bolla, estava blanc com la paret,Penya Mos. iii, 128.—b) Esser bolla vista: esser evident (Mall., Men.).

Fon.: bóʎə (or., bal.).

Intens.—a) Augm.: bollassa, bollarra, bollota, bollot.—b) Dim.: bolleta, bolletxa, bolleua, bolliua, bollarrina.

Etim.: del llatí bŭlla, mat. sign. I.

Bollada

La barretina, de pura nissaga mediterrània, és el cofament clàssic català, encara que no ha ciutadanejat gaire. El seu reialme natural és la pagesia i el mar. Vermella o musca, allargassada o ampla, tirada enrera, plegada, de gairell, alta com una cresta o bollada endins, segons la contrada, els costums i l'edat, la barretina és una de les expressions més accentuades del nostre tipisme. A ciutat, però, la usaven només els oficis humils, com arriers, carreters, camàlics, aiguaders, robavellers, hortolans, etc., i àdhuc a pagès no esqueia en funcions de cerimònia, en les quals s'emprava el barret de gresol o el de copa. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs.).

BOMBONOT

—On és l'Andreuet. La gossa, amb el musell encara brut de sang que feia crostes humides, va enfilar aquell camí que l'Andreuet no havia agafat mai. S'aturava de vegades, i mirava enrere, com volent saber que la mestressa seguia. Pantiganes i bombonots brunzien sota un sol atroç. (Inès Vidal Farré. El metge i un gos d'atura. Ed. Cossetània, Valls, 1ª ed. 2013. ISBN: 978-84-9634-156-8. 102 pàgs. Pàg. 60.).

BOMBOSÍ (i ses var. bambosí i bombasí). m.

Teixit de cotó, blanc, assarjat i llistat, del qual les dones fan peces d'ús interior; cast. bombasí. Fustanis dits bombosins, que venen per via de Milá, Tar. preus 29.

Etim.: de l'it. bombagina, mat. sign., procedent de bambagia i aquest del llatíbambax. Del plural bambosins es formà el singular analògic bambosí o bombosí,del qual provenen el cast. bombasí i el fr. bombazi, segons Vidos (Rev. Port. Fil.iv, 283). Cf. Corominas DECast, i, 485.

Bombosins

BONASTRE

Bonastre

El pitjor són els nens. Perquè ells no en deixen passar una. I davant aquest bonastre que els empenyia tot demanant-los perdó i que semblava que fins i tot, a vegades, parlava sol, els nens es van posar a riure, a empènyer-lo amb ganes, i, en un moment, què hi podia fer jo, és la seva mentalitat!, de cop i volta a xiular-li a les orelles i a tirar-li rocs per mirar de fer-li caure el barret de clac.[Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 22.].

BONATXÀS, -ASSA m. i f.

Massa bo i condescendent; cast. bonachón, buenazo. Y a dintre, bonatxàs de senyor Bau, plorant y rihent, Oller Rur. urb. 250.

Bonatxasses

"Sí, un món nou, tot diferent, tot distint!", va pensa Nekhliúdov considerant els membres musculosos i els sacs dels obrers, les cares torrades, bonatxasses i cansades, i els vestits grossers, confeccionats per les seves dones.(Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 422.).

Bonatxàs

El seu caràcter bonatxàs arribava gairebé al nivell de la imbecil·litat: els homes en feien el que volien; no tenia ni una unta d'iniciativa en el seu caràcter, que era de bona jeia i fàcil de convèncer. [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 60].

BONIOR f.

|| 1. Soroll confús, monòton i continuat, com d'un eixam d'abelles, d'una multitud, etc. (or.); cast. zumbido. Y per l'àmbit sona crexent bunió, Ruyra País pler 55. Alicia temia les multituds i la bonior dels carrers, Roig Flama 111. Jo encara ahir temia la bunior dels homes, Carner Monj.35.

|| 2. Multitud de persones o coses (Empordà).

Fon.: bunió (pir-or., or.).

Etim.: derivat de bonir.

Bonior

La Pari s'hi quedava estirada, nua i amb els ulls Encats, amb el cor bategant, delectant-se en la seva inconsciència, i amb una mena de bonior que se li estenia pel pit, per la panxa i encara més avall. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 203.].

Bonior

Aleshores es produí una gran bonior a les altres cambres, que semblava expressar aprovació, com si aquell senyor fes quelcom que tots haurien volgut fer de bona gana des de molt abans i que havien hagut d'abandonar per alguna causa ignota. El senyor amb aquell timbre volia potser cridar el servei, potser Frieda? [Franz Kafka. El Castell. (Das Schloss, trad. L. Solà). Ed. Proa, Barcelona 1989, 2ª ed. ISBN: 8482567896. 316 p. P. 267.].

BORBOLL m.

|| 1. Porció d'un líquid que es mou reiteradament, impulsada de baix a dalt amb violència (Cat.); cast. borbotón. En mig de borbolls de sanch y gromolls de carn viva, Víct. Cat. Film (Catalana, v, 236).

|| 2. Abundància de paraules que es pronuncien atropelladament (Cat.); cast. borbotón. Me va explicar a borbolls les angúnies que havia sofert, Ruyra Parada 25.

|| 3. Conjunt de coses barrejades en moviment violent (Cat.); cast. torbellino, remolino. Serres avall, d'escumes y llenya en lo borboll, Atlàntida vi.

|| 4. Embolic, cosa confusa i difícil d'aclarir (Cat.); cast. embrollo, enredo.

|| 5. Mentida o engany en el joc, en un contracte, etc.; cast. embrollo. Jesús que bellaquerías he dexat y que borbolls, que laberintos de Creta, Vallfogona 145 (Aguiló Dicc.).

Fon.: buɾβóʎ (or.); boɾβóʎ (occ.).

Etim.: probablement formació onomatopeica imitativa del so de l'aigua en ebullició, que ve del llatí bŭllare, ‘fer bambolles’, amb reduplicació en la primera síl·laba.

Borbolls

I, un cop dit el pitjor, la resta sortí a borbolls. Sense haver de recórrer a mentides, va dir coses en què ni tan sols havia pensat abans. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 61.].

Borbolleja

La bogeria de la noia evidencia la progressiva crisi deks codis amb què és percebuda la realitat: la boja té en les nines "un esverament, una fixesa penosa, una obagor pròpia de les cabòries ombrívoles" i diu "coses que fan so d'esquerdat". Borbolleja en lloc de parlar, i de "lliri de platja" es converteix en "flor de camí ral". Segons el metge del poble, la Jacobé serveix de boc expiatori de les culpes familiars. ( "Coses que fan so d'esquerdat". Maria Dasca. Art. revista L'Avenç, núm. 410, març 2015. Pàg. 34.).

Borbolls

... per què rediantre t'has de ficar sempre en borbolls que un dia o altre hi sortiràs perdent? (Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 59.).

Borbolls

Fra Joaquín pensava en la Milagros: bonica, riallera, encisadora, astuta, alegre..., neta..., virginal! Els records li havien vingut a borbolls, s'havien clavat al seu estómac i li havien paralitzat el flux de la sang.

Ella va satisfer les seves fantasies nocturnes i li va fer conèixer aquella culpa que tantes vegades va intentar expiar amb oracions i disciplines: el seu rebuig, després de proposar-li que fugís amb ell, el va llançar als camins, amb el dubte de si hi havia cap sacrifici que el pogués purificar als ulls de Déu. [Ildefonso Falcones. La reina descalça. (La reina descalza, trad. J. Puig). Ed. Rosa dels vents, 3ª ed. Barcelona2013. ISBN: 9788401354717. 746 pp. Pàg. 611. ].

BORBORIGME m.

Soroll produït dins el ventre pel moviment de gasos dins el conducte intestinal; cast. borborigmo. Des d'un principi es produïren aquells petits sorolls precursors d'imprecacions que fins que no es formulen poden confondre's amb simples borborigmes, Pla Rus. 255.

Etim.: pres del gr. βορβορυγμóς, mat. sign.

Borborigmes

Els seus borborigmes i l'inacabable zum-zum del dipòsit feien trontollar la paret al meu darrere. En acabat, algú que es trobava en direcció sud, colpit d'una indigestió aparatosa, vomità fins l'ànima, juntament amb l'alcohol, i el seu wàter retrunyí com un veritable Niàgara, just a l'altra banda de la nostra cambra de bany. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 129.].

1. BORDADA f.

|| 1. Camí que fa una barca entre dues virades; cast. bordada. Sobre el pont d'una barca que navega de volta i volta a petites bordades que l'obliguen a virar a cada moment, Ruyra Pinya, ii, 61.

|| 2. Sèrie de graons situats entre replà i replà (Men.). S'escala... fa set bordades i té cent trenta graons, Camps Folkl. ii, 58.

|| 3. Pegar bordada: empendre el camí cap a un punt determinat (Mall., Men.).

|| 4. Desigualtat en l'extrem de la llaurada (Llucmajor, segons Aguiló Dicc.).

Etim.: derivat de bord, ‘costat de nau’.

2. BORDADA f.

Acte de bordar o acometre. Refiat que no l'en façun marxar a bordada de gossos, Ruyra Pinya, ii, 145.

Bordada

—A la base, dieu, capità? —va preguntar en Vitelli amb una certa incredulitat—. Allí és on vam disparar l'última tardor i el fracàs va ser estrepitós. A mi em sembla que ara hauríem d'atacar les muralles. Si més no, d'aquesta manera podem matar uns quants dels seus bornes a cada bordada. [Mario Puzo. Els Borja. (The Family, trad. V. Aldea) Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 84-664-0120-2. 508 pàgs. Pàg. 383].

BORDALL m.

|| 1. Rebroll o tanyada que neix a la soca o a la rabassa d'un arbre (Collbató, Mall., Men.); cast. renuevo, barbado. Uns e hi duen ramutxaia... i altres, bordais de figuera, Alcover Cont. 400.

|| 2. Arbre bord bo per a esser empeltat (Rojals).

|| 3. Infant o animal molt escarransit o que no creix (Llofriu).

|| 4. Dona xorca i de mala conducta (Llofriu). «No vull saber re d'aquest bordall».

Fon.: buɾðáʎ (Barc.); buɾðáј (Empordà, Men.); boɾðáј (Mallorca).

Intens.: bordallet, bordallot, bordallàs.

Etim.: derivat de bord.

Bordall

TITUS

Calma, tendre bordall; ets fet de llàgrimes i amb llàgrimes fondràs la teva vida. [Shakespeare, William. Titus Andrònic (Titus Andronicus. Trad. J. M. De Sagarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84020888139. 160 p. P. 89.].

BORDANYA f.

Casa (en l'argot dels malfactors barcelonins).—V. borda, art. 1, || 3.

Bordanyes

La tia parlava a son germà de l'aviram, de si els garrins no volien carabassa, de si seria millor donar-los farinada, de les gallines que no ponien, dels coloms que s'ha vien afartat d'ordi l'istiu i ara no volien bordanyes, del preu crescut del sucre, acabant per la de sempre:

- Si això dura, no es podrà menjar! -Sempre pidoles! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 137.).

BORDERIA f.

|| 1. Qualitat de bord, i multitud de bords. Se multiplica la borderia en lo regne,Eximenis Libre de les Dones, fol 47 v.o (ap. Aguiló Dicc.).

|| 2. Casa on es recullen els infants bords; cast. inclusa.

|| 3. Llin. existent a Agullent, Alacant, Albaida, Carcaixent, València, Xàtiva, etc.

Borderia

Entre els anys 1917 i 1918 va tenir lloc a la premsa de la capital del regne una campanya arran d'haver-se descobert que a la borderia dependent de la Diputació Provincial de Madrid morien gairebé tantes criatures com hi entraven”. (Albert Balcells. La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia. Ed. Proa, 1ª ed., Barcelona, 1996. ISBN: 84-8256-244-4. 600 pàgs. Pàg. 379).

BORDISSER, -ERA m. i f.

Bord, bastard. Són de la nissaga d'eix infame bordisser, frase citada per Aguiló Dicc.

Bordisser

Al costat del vell embarcador, en Paul Hourias hi té una barraca i ven esquer i estris de pesca, a quatre passes d'on nosaltres pescàvem-ell, en Cassis i joi d'on la serp d'aigua va picar la Jeannette Gaudin. El vell gos d'en Paul sempre jeu als seus peus, amb el mateix aire misteriós que aquell bordisser marró que era el seu fidel company quan érem petits, i ell mira el riu i aguanta un tros de cordill que penja fins a l'aigua, com si esperés pescar alguna cosa. [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 27.].

1. BORDÓ m.

|| 1. Bastó llarg amb guaspa punxeguda, que els pelegrins portaven per ajudar-se a caminar en llurs viatges; cast. bordón. Los pelegrius e'ls romeus veem, Sènyer, que porten bordó e esportella, Llull Cont. 113, 2. Item j bordó de romeu ab son ferro, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Fermar bordó: pitjar el bordó en terra perquè la guaspa es clavi i doni sosteniment més ferm. Al vell que vol fermar bordó | per por de caure?, Somni J. Joan 2321.

|| 2. met. Sosteniment (material o moral). L'applicació és molt necessaria e útil als hàbits de sciencies, e és bordó del enteniment en quant en les formes se sosté, Llull Arbre Sc. i, 130.

|| 3. Bastó llarg de fusta o de metall, freqüentment de plata, que els primatxers porten en les funcions litúrgiques com a distintiu de llur càrrec; cast. bordón.Venian dos mongos... portants sengles grossos bordons dargent en les mans,Ex. Joan II, c. 48. Tretze bordons de fusta cuberts de plata, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 434).

|| 4. Cada un dels bastons llargs que sostenen el pal·li; cast. vara, bordón. Fo present lo Senyor Infant Don Marti duch e porta I bordó del pali, Ardits, i, 14 (a. 1391). Fou portat lo pali sobre huyt bordons dor, Villena Vita Chr. 235. Un dosser de drap dor ab sis bordons, doc. a. 1460 (Col. Bof xxvi, 24).

|| 5. ant. Espasa de punta, que els guerrers del segle XIII portaven per usar-la quan no podien emprar la llança, la maça ni l'espasa de tall; cast. estoque. Altre cavaller francès... tramès-li hun bordó que aportava, e ferí-lo per les lonzes, si quel servent romàs mort al camp, Desclot Cròn., c. 159. E lo cavaller tench-se per mort, e va gitar lo bordó que tenia, e reté's a ella, Muntaner Cròn., c. 124. E com les galees se foren mesclades, vaérets estochs de bordons e de espases, e colps de maces donar, Muntaner Cròn., c. 130. Que li adobaven una gran ferida de bordó que tenia per la cara, Muntaner Cròn., c. 192. Nuyl hom estrany... no gos anar de nit ab estrumens, ni port espea, ni meneres, ni bordó, ni altres armes uedades, doc. a. 1319 (BABL, xii, 293)."

|| 6. Guaspa punxeguda que posen en l'hivern al cap inferior del bastó per poder anar per la neu (Esterri d'Àneu).

II. ant. Vers, en la poesia provençal.

III. || 1. Motlura convexa, generalment de secció semicircular, aplicada com a adorn a un moble, a una porta, a una columna, etc.; cast. bordón. a) Entre llauners, rivet o cordonet que adorna la vora d'un atuell.—b) En la indústria del teixit: Ratlla amb relleu, obtinguda longitudinalment en els teixits mitjançant fils gruixuts o en gran nombre, o per efecte del lligat, o també pel de les operacions a les quals s'ha sotmès la roba. Bordó vestit: el que s'obté recobrint un o més fíls d'ordit amb un altre que evoluciona en ziga-zaga per damunt aquells, degut al lligat de glassa que se li fa teixir (Pons Ind. Text.).—c) Motlura que surt del mamperlà de l'escaló (Alcoi).—d) Cordó del fuserol d'una columna; cast. tondino.

|| 2. Copada, espècie de ribot de tall corbat que serveix per fer buits o canals semicirculars (val.). N'hi ha de diverses formes.

Loc.—a) ant. Seguir algú ficant un bordó: anar darrera algú a peu. Encara que yo us sapia seguir ficant un bordo fins al cap del mon, no m'escaparets,Curial, ii, 18.—b) ant. Ficar lo bordó o plantar bordó: fer aturada permanent a un lloc. Casa segura | plasent e rica, | lo bordo hi fica, | fes-hi mallada, | pren-hi posada, Spill 12790.

Refr.

—«Bordó i carabassa, vida regalada»: ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra (Cat., Val.).

Fon.: buɾðó (pir-or., or., men., eiv.); boɾðó (occ., val., mall.).

Intens.:—a) Augm.: bordonàs, bordonot.—b) Dim.: bordonet, bordonetxo, bordoneu.

Etim.: del llatí bŭrdōne, ‘mul’. Per l'evolució de significat de ‘mul’ a ‘bastó’, cfr. el cast. muleta; el pas del significat de ‘bastó’ al de ‘motlura’ (II) s'és fet per la semblança de forma de la motlura convexa amb un bastó. També pot esser quebordó vingui del germ. bihurdan, segons opinió de Corominas DECast, i, 490. (V. bornar).

2. BORDÓ m.

|| 1. mús. ant. El baix o conjunt dels sons més greus d'una composició. Auceylets | que hi xantauen lurs xansós, | a quintes e a bordós | musicalment biscantauen, Turmeda Diuis.

|| 2. La corda més gruixada de la guitarra, i en general corda gruixada de qualsevol instrument de música; cast. bordón. Y amb tant de tocá sa prima | va rompre, y tot, es bordó, Ignor. 29.

|| 3. Fil o corda de guitarra que els gerrers empren per separar la peça obrada del rodell (Manacor).

|| 4. Registre d'orgue que té els canons més gruixats i produeix els sons més greus; cast. bordón.

|| 5. Fer bordó de guiterra (un cap de corda): estar tan atesat que amenaça de rompre (Palma).

Fon.: la mateixa de l'article anterior.

Etim.: del llatí *bŭrdōne, ‘borinot’. El canvi de significat és degut al so greu de la corda de guitarra, comparable a la remor que fa el borinot quan vola.

Bordó

Oh tu, l'escaienta damisel·la ciutadana, de posat senyorívol, la de cos esllanguit i rostre pàl·lid, la d'ulls somniadors i llavis tristos! Oh tu, el lliri d'ombra que un raig de sol d'estiu mustigaria, perdonam a mi, el pobre pelegrí de la terra aspra, que duu sobre la túnica la pols dels viaranys, dormits en les planúries soleiades, i que palpa amb la guaspa del bordó tot lo que troba en terra, recollint pedruscalls i flors boscanes per ensenyar-ho als homes així que és en poblat; perdonam, oh tu, damisel·la ciutadana, si per encert cau en les mans de nacre, anèmiques i gràcils, aquest llibrot feixuc; perdona'm i deixa'l de seguida, puix no s'és fet per tu: s'és fet per a altres mans més coratjoses i per gustos més rúfols. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 15).

Bordó

Va descobrir que tot anava més bé si aixecava els peus al menys possible i avançava amb passes lleus i arrossega des. D'aquesta manera es podia reservar forces per les cantonades, on havia d'anar amb compte de guardar l'equilibri abans i després de cada pas que feia per pujar i baixar del bordó. [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P.118].

Bordó

Et regracio, Guillem, pel cordial interès que et prens per mi, per la bona intenció que traspua el teu consell; et prego, però, que et tranquil·litzis. Deixa'm sofrir: tot i el meu abatiment tinc, encara, prou for ces per sortir-ne. Respecto la religió, tu ho saps; sento que és un bordó pels que defalleixen; un refrigeri pels que es consumeixen de set. Solament... pot, ha d'ésser això per tothom? (Johan Wolfgang Goethe. Les desventures del jove Werther. Trad. J. Alavedra. Ed. Selecta-Catalònia, 2ª ed. Barcelona, 1969. ISBN: 8476670699. 172 pàgs. Pàg. 121.).

Borina

BLASTOMAR v. ant.
|| 1. tr. Maleir, dir a algú paraules de malvolença; cast. maldecir. Com home es desonrat e blastomat e menyspreat, Llull Cont. 156. E adés adés, cridant, blastomen-les dients: Ve en mal guany vilana traydora, Metge Somni iii. Una dona tenia dos fills e un dia ab fellonia blastomà-los, per la qual flestomia d'alli auant tots tremolauen continuament, Eximplis, ii, 257.
|| 2. tr. o intr. Parlar contra la Divinitat; cast. blasfemar. Qui aura blastomat contra lo sant sperit, Evang. Palau.
Etim.: d'una forma llat. *blastemare, var. de blasphemare, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 403).

Blastomar

Nosaltres tres, en Freixes, la mare i jo, restàvem immòbils, cadascú en el lloc on l'havia sorprès la fuga de la xicota, fitant el nostre company que s'havia posat a blastomar. La vella, aleshores, tot i que bé hi devia estar acostumada, perquè els pagesos solen tenir un vocabulari força gruixut, es tapà les orelles. (Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 223.).

BLE m.

|| 2. Cordill de cotó que, en alguns sistemes de suports anomenats coixinets, serveix de conductor de l'oli i regulador de la lubrificació de l'abre.

|| 3. Floc de cabells que penja (Mall.); cast. mechón.

|| 4. Manadet de cànem que arrabassen del manat per fer llatra (Mall.).

|| 5. Ble de frare: planta de l'espècie Phlomis italica (Men., ap. Masclans Pl. 60).

|| 6. f. Dona bajana (Mall.). «Na Joana és una ble».

Loc.—a) Faltar un ble: faltar enteniment (Mall.).—b) Vetlar es ble: estar alerta a un perill (Mallorca, Menorca).

Fon.: blέ (pir-or., or., Alaró, Binissalem, Maó, Alaior); blé (occ., val.); blə́ (Palma, Inca, Manacor, Felanitx, Sóller, Pollença, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.).

Intens.:—a) Aum.: blenàs, blenot;—b) Dim.: blenet, blenetxo, bleneu, blenó.

Etim.: incerta. La forma occitana bleze, documentada també en català medieval (V. blese), semblava justificar un origen germ. *blesa, admès en el FEW; però aquesta teoria sembla inacceptable per raons fonètiques. Coromines (Congr. Barc. i, 405) proposa una base cèltica *bledĭno-, ‘planta de l'espècie Verbascum thapsus’, que, usant-se per fer llum, hauria servit de mitjà de pas al significat de ble, cosa que sembla confirmar se pel nom de blenera donat a la dita planta.

Ble

-¿Vols que apagui el llum? --em va demanar, i jo vaig dir que sí, que gràcies; ell es va ajupir, va passar la mà darrere del quinqué i va bufar dins del tub de vidre, i la flama en apagar-se va transformar-se en una ratlleta vermella tan llarga com el ble que va apagar-se també, i l'habitació va quedar totalment a les fosques. Per la finestra, veia la vorada grisa del bosc i el cel gris a sobre; el pare em va dir "bona nit, Trond, fins demà" i se'n va anar, i jo em vaig girar de cara a la paret. [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 172.].

BLEGAR

blegar - Viccionari, el diccionari lliure Wikipedia

https://ca.wiktionary.org › wiki › blegar

blegar trans. Doblegar una cosa flexible acostant els dos extrems. Plegar dues peces unides per un eix giratori. plegar ...

Blegava

Un d'ells, al capdamunt, potser a cinc o sis metres sobre terra, es blegava ...(Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 82.).

BLEIX m.

Soroll de l'alenar (pir-or., or.); cast. hálito, aliento. Se va sentir un bleix fondo, Caselles Sots 297. Portava al lluny l'etern bleix de la montanya, Víct. Cat., Sol. 221.

Loc.

—Perdre el bleix: perdre l'alè (Llofriu). «Una criatura que plora molt, perd el bleix».

Fon.: bléʃ (pir-or., or.).

Etim.: postverbal de bleixar.

Bleix

Els tres policies venien al nostre encontre amb les armes a la mà. Ens vam trobar cara a cara. Un em ferí les costelles mentre un bleix cansat em sufocava. (Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 46.).

BLET m.

|| 1. a) Planta de la família de les blitàcies, Atriplex hortensis L (Cat., Val., Bal.); cast. armuelle de huerta. Es diu més concretament blet moll, i a València blets fins (ACCV, iii, 219). Pot hom anedir tostemps espinacs o bletz ben tendres e no vermeyls, Arn. Vil. ii, 160. Donali a meniar fins en huit dies blets, Micer Johan 323. Una semana | hi mangí blets, | cols e brots frets, Spill 961. Grans de blets y de bledes ab alguns grans de espinachs, Agustí Secr. 24. En el ràfec d'un terradet, entre blets mústics i revenisses seques, Ruyra Pinya, 76. Se fa de 0'30 a 1'25 m. d'altària; té les fulles acorades-triangulars, que són comestibles, refrescants i laxants; les llavors són purgants i vomitives.—b) Nom de diverses espècies de plantes del gènere Amarantus: Amarantus blitum (Cat., Val., Bal.), Am. albus (blet blanc), Am. spinosus (blet espinós).

|| 2. Blet bord (València), o blet moll (Cat.), o blet moll de bosc: planta de la família de les quenopodiàcies: Chenopodium bonus-Henricus; cast. anserina, zurrones.

|| 3. Blet blanc: planta de la família de les quenopodiàcies: Chenopodium album (La Selva, Segarra, Barc., Tarr., Mall.); cast. cenizo. Blet pudent és el nom del Chenopodium vulvaria (Val.).

|| 4. Blet de paret: a) Planta de la família de les urticàcies: Parietaria officinalis, P. diffusa, P. erecta (Cat.); cast. parietaria.—b) Planta quenopodiàcia de l'espècie Chenopodium murale (Empordà, La Selva, Barc., Tarr., Mall.).

|| 5. Melcoratge (segons Fabra Dicc. Gen.).

|| 6. Home excessivament delicat o efeminat, que fa blederies (Olot, Torelló); cast. melindroso.

|| 7. Curt d'enteniment (en l'argot barceloní).

Fon.: blέt (pir-or., or., Maó); blét (occ., val.); blə́t (Mall., Ciutadella, Eiv.).

Blets

Els fadrins fusters havien abandonat llur treballador; i la grossa serra enclavada en el fil d'un tauló, les garlopes amb el floc a mig fer, i la biga començada a cairejar damunt dels cava- llets, indicaven que la feina s'havia suspès de cop i volta per algun motiu extraordinari. En el ràfec d'un terradet, entre blets mústics i ravenisses seques, quatre o cinc pardals estarrufats panteixaven amb el cap sota l'ala. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 14.).

BLOCAU m., mil.

Casa construïda de peces de fusta i guarnida d'espitlleres, que serveix de defensa provisional a una guarnició petita; cast. blocao.

Etim.: de l'alemany blockhaus, ‘casa de troncs’.

Així, es produeixen crides a reforçar la presència de la Guàrdia Civil, a introduir unitats motoritzades d'intervenció ràpida i a fortificar les casernes de la Guàrdia Civil com els blocaus del Marroc colonial. (Paul Preston, L'Holocaust espanyol. Ed. Base, Barcelona, 3ª ed. 2012. ISBN: 978-84-15267-23-2. 908 pp. P. 55).

Des de l'antiga capital romana, les divisions motoritzades pogueren utilitzar la carretera de Barcelona, la qual, separada del fron per més de 100 quilòmetres el dia abans, no tenia ni un blocaus de defensa ni una "trampa" de tancs.(Jaume Miratvilles. Gent que he conegut. Ed. Destino, 2ª ed., Barcelona, 1980. ISBN: 84-233-1036-1. 236 pàgs. Pàg. 119).

Blocaus

En aquell temps jo no tenia cap idea de l'arquitectura. Les nostres activitats quotidianes depenien totalment de l'horari de les marees. Ens banyàvem amb la marea baixa o anàvem a recollir musclos, cargolines i petxines vora les ruines d'un blocaus alemany. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 108.).

BLONDA f.

Punta de molt bona qualitat, teixida amb dues classes de seda (una fluixa o trama, i l'altra molt forta o granadina), amb la qual es guarneixen les mantellines, vestits de dona i altres robes; cast. blonda. Aquell bé de Déu de mantellinas de blonda, Querol Her. 172.

Etim.: pres modernament del fr. blonde, mat. sign.

Blondes

No s'adonen que terror no és que hagin donat el premi a un autor que els diccionarís d'escríptors no inclouen. L'error és precisament el contrari: que els diccionaris d'escriptors no l'incloguin. I no l'inclouen perquè els mandarins literaris consideren literatura tan sols una part del tot. Ancorats en una concepció decimonònica del planeta, no accepten que, des de les blondes de les Bronté, el món ha canviat i, els agradi o no, la poesía de Wislawa Szimborska és tan literatura com els guions cinematografícs dels Coen, els televisius de Dennis Potter o el teatre de Joan Brossa.(Quim Monzó. Tot és mentida. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2000, 1ª ed. ISBN: 84-7727-290-5. 254 pp. P. 62).

1. BOAL m. ant.

Poal. Dos cercols de ferre de boal. Alós Inv. 17 (a. 1410).

Etim.: de poal, amb contaminació de bujol?

2. BOAL f.:

V. boval, art. 1.

Boal

L'ingrés principal consistia en una gran portassa, i es trobava tot d'una una quadra espaiosa com una boal, alta de sòtil, amb el bigam a la vista. Allà hi quedaven estotjats els bucs de les diligències i els carros i carretons. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 24.).

BOB

BOBAN

Fastuós

Boban

E per aiçò, e segons bon albire,

fa mil cent tants pros dona sa valor

quan vol amar un paubre amador,

humils e francs, qui sap honor grasire,

que un ric boban

qui menyspresant

va son coman

e el vol jus pertener;

(AADD. Obra lírica. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429719318. 156 p. P. 95.).

BÒBILIS-BÒBILIS

De bòbilis-bòbilis: de franc, sense treball ni despeses (Cat., Val.); cast. de bóbilis bóbilis. Ací no ham de viure de bòbilis en bòbilis... sense ser de Deu ni del Diable, Rond. de R. Val. 32. Es pensen que tot es fon en viure de bòbilis-bòbilis passejant gent mig despullada, Vidal Mirall 23.

Etim.: deformació del llatí vobis vobis, ‘a vosaltres, a vosaltres’, expressió del qui reparteix diners o altra cosa gratuïtament.

Bòbilis

I no tinga que pensar que fent la gata moixa m'ha de dar a entendre blanc per negre. perquè io sé a on se joca el diable i. per a mi, no hi ha embolics, candongues ni mantàfules, que no menge bovina com alguns. Lo que mane, s'ha de fer. i no res més, que ací no ham de viure de bòbilis en bòbilis... (AADD. Novel·les amoroses i morals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718168. 376 p. P. 346.).

BOCABADADOR

BOCABADAT, -ADA

|| 2. adj., met. Ambiciós o cobdiciós (Olot, Vendrell).

|| 3. m. Bolet de la família dels pezizacis: Peziza acetabulum (Manresa, Pinós, Ponts). Es de capell blanquer per fora i negrós per dins, de peu curt i gruixat; és mengívol.

Fon.: bokəβəðát (pir-or., or.); bokaβaðát (occ.).

Bocabadador

BOCADIA

Bocadia

La veu de Torador va prosseguint: "Nals i grops, a diferència dels peritots, tenen les bribes blanes i les comes grans, probablement perquè el crum els és inconegut, ja que els peritots no el practiquen en temps de bocadia.... (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 105.).

1. BOCAL m.

|| 2. ant. Obertura per on surt l'aigua d'una sèquia. Lo bocal o embocador de la cequia, Pou Thes. 31.

2. BOCAL m. ant.

Pitxer o gerreta prima per treure aigua de dins les alfàbies (?); cast. bocal. Dos bocals grans gallonats de or y argent ab les armes del Sor. Duch, inv. a. 1492 (Archivo, vii, 109).

Etim.: del llatí baucāle, ‘botella’.

3. BOCAL m. (Cat.), f. (Mall.).

|| 1. Peça de fusta que corre de proa a popa, entre la cinta i l'ambó, i forma part del forro d'una barca de palangre (Blanes).

Bocal

Després d'exercicis ineptes sobre figures geométriques, uns exercicis d'anglés elementals i un examen médic que va consistir en una

orinada dins d'un bocal i una palpació de testicles, el metge em va declarar apte a la vida militar. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set

vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 144.).

1. BOÇAR v. tr.

|| 2. Donar, amollar diners o altra cosa que sap greu donar (Val.); cast. aflojar. A qui li va fer bossar, com dot per a la seua filla, la barraca de Patos, Pascual Tirado (Alm. Val. 1928, 31).

|| 3. Revelar, dir allò que caldria callar (Val.).

Fon.: bosá (Calasseit, Tortosa, Maestr.); bosáɾ (Cast., Val., Al.).

2. BOÇAR v. tr.

Posar el boç a una bístia (Lleida).

Boçat

BOCOI m.

Fon.: bukɔ́ј (or.); bokɔ́ј (occ., val.); bokóј (mall.); bukóј (men.).

Etim.: pres modernament del cast. bocoy.

Bocoi

Bocois

En Lleonart va assenyalar una colla de mestres d'aixa fent una partida de daus sobre els bocois.

Bocoi

Bocois

Bocoi

Hi havia duresa i sequedat al seu rostre i als seus ulls, tot i la bona acció que feia, en la qual no semblava prendre part el seu cor. Jo no tenia ganes de caminar. Em vaig asseure da- munt del bocoi. L'aigua del port era violàcia. Feia un airet fi. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 96.).

Bocoi

-¿l a tu qui t'ha demanat l'opinió, bocoi? -va dir l'Slim, que ara dirigia la seva ràbia contra un home que pesava el doble que ell i que era tres vegades més fort. [Paul Auster. Mr. Vertigo (Mr. Vertigo, trad. E. Riera. Edicions 62, Barcelona 2000, 1ª ed. ISBN: 9429747214. 254 p. P. 138-139.].

Bocois

El gussi encallà a la sorra i els quatre mariners carregaren dos bocois cap al rierol. Aleshores, un escamot d'una vintena de mamelucs eixí dels amagatalls i completà l'emboscada. Dos dels mariners foren travessats per fletxes, mentre Pere Vassall i els altres abandonaven els bocois, corrien enrere i s'arreceraven rere el casc del gussi. (Francesc Puigpelat. Roger de Flor el lleó de Constantinoble. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2003. ISBN: 8484374890. 336 P. P. 75.).

BOEROT

BOLADO m. (castellanisme).

|| 1. Massa de sucre sòlida i lleugera, que es pren amb aigua com a refrescant; cast. bolado, azucarillo. Anissos y bolados; tot lliscava entres sas mans, Pons Auca 100.

|| 2. Fer bolados: fer punts d'excés, fer ostentació (Valls).

Loc.

—Desfer-se com un bolado: amagrir-se ràpidament (val.).

Sinòn. preferibles: dolsa, esponjat, sucre-esponjat.

Bolado

Com un globus que treu llast, ens alliberàrem a la fi d'aquell embalum i ens sem blà que sota la pluja es desfeia com un bolado. Tenia les mans totes suades i ens féu l'efecte que ens quedàvem enganxifats del seu adéu: en tancar la portella fou més ressonant l'ai! que ens sortí del fons del cor que el xoc de la fusta i el vidre. (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 86.).

BOFEGAR v.

|| 1. tr. Cremar superficialment fent sortir bòfegues (Mall.); cast. ampollar. Un gran braser posan encès | baix de sos peus, que els hi bofega, Costa Agre terra 127. Y 'l terròs sos peus bofega | com la solada d'un forn, Oliver Obres, i, 77.

|| 2. intr. Treure bòfegues la pell (Mall.); cast. ampollarse.

|| 3. intr. Treure bòfegues el pa mentres cou (Mall.); cast. olivarse.

|| 4. intr. Treure bòfegues l'emblanquinat (Mall.). «Aquesta paret bofega molt».

Fon.: bofəɣá, bofəʝá (Mallorca); bufuɣá (Menorca).

Etim.: de la rel buff-, onomatopeia del bufar.

Bofeguen

La cambra que aquell matrimoni tenia reservada era una cosa separada per complet de lo demés: per un vent anaven els seus hostes, i ells per un altre. Fos el temps que fos i així s'envencàs la terra, no deixaven de passar el rosari, l'hora baixa, mentre en el costat, dins la botelleria, hi cantaven cançons d'aquelles que bofeguen o s'hi tramava qualque embolic infernal. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 32.).

1. BOGA f.

Peix del gènere Box boops: V. voga.

2. BOGA f.

Planta dels gèneres Typha i Iris: V. bova.

3. BOGA f.

Fita de límit o de separació de terrenys (Ll., Urgell, Vall de Barravés, Vall de Boí); cast. lindero. «A la boga del poble» (occ.). «Per aquelles bogues» (Castelló de F.).

Fon.: bɔ́ɣɛ (Ll., Urgell); bɔ́ɣa (Vall de Barravés, Boí).

Etim.: incerta, però segurament pre-romana; el cat. boga i l'aragonès buega suposen una base etimològica *bŏga, que, segons Hubschmid (ELH, i, 49), és relacionable amb el basc muga, mat. sign.

Boga

BOGIOT m.:

V. bugiot.

BUGIOT (escrit també bogiot). m.

|| 1. Moneia mascle; cast. mono. Aquell fadri Roger anava per la nau e per la exarcia, axi com si fos un bogiot, molt lleugerament, Muntaner Cròn., c. 194. Vengueren a un palau on stauen totes les bugies, e lo bugiot d'elles staua assegut dalt, Eximplis, i, 30. Fenr una ganyota de bogiot, Víct. Cat., Ombr. 46.

|| 2. Planta de la família de les santalàcies: Thesium divaricatum (Mallorca). Té els burcanys durs, drets, ramosos; les fulles linears, agudes, uninerves; les flors pedunculades i bracteades en raïms oberts, formant una panolla piramidal; el fruit oblong. Era molt utilitzat vulgarment com a diurètic, però ha arribat a extingir-se gairebé totalment.

|| 3. Planta ranunculàcia de l'espècie Clematis flammula (Mall.). V. vidiella.

|| 4. Avalot, conjunt confús de crits i soroll desordenat (Mall.); cast. zambra, jaleo. Aquell bogiot se va anar calmant, Penya Mos. iii, 207.

Fon.: buʒiɔ́t (or.); buʒiɔ̞́t (mall.).

Etim.: derivat de bugia.

Bogiot

El rum-rum anava decaient i tot pareixia ja aplacat, quan començaren a sentir a defora, a la banda de la placeta, un nou bogiot que s'anava acostant. La cosa creixia i creixia, i a molts ja els picà la curiositat, sortint als portals per a veure de què es tractava. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 49.).

BOIXADA f.

Acte de boixar.

1. BOIXAR m.

Camp de boixos; cast. bojedal. Anar als boixars a replegar unes forques de boix, Bol. Dim. 117.

El Boixar, topon.: poble de la Tinença de Benifassà.

2. BOIXAR v. tr.

Passar el boix damunt la mesura per arrasar-la (Men.); cast. rasar.

Fon.: buʃá (Menorca).

Etim.: derivat de boix.

3. BOIXAR v. tr.

|| 1. Posar la boixa a una roda de carro (Mall.).

|| 2. Tapar amb la boixa el forat d'un depòsit o rec d'aigua (Val.).

|| 3. Posar clavilla en el boixart per indicar una falta d'assistència al cor (Val.).

|| 4. Conèixer carnalment (Mall.).

|| 5. Enganyar o sorprendre algú amb cosa que no esperava (Val., Mall.); cast. chasquear.

|| 6. Importunar, donar molèstia amb la insistència excessiva (Val.); cast. jeringar.

Fon.: boјʃáɾ (Val.); boʃá (Mall.).

Etim.: derivat de boixa.

4. BOIXAR v. tr.

Abordar el gos (Cervera). V. abuixir.

5. BOIXAR v. refl.

|| 2. Tornar-se balbs els dits (El Pinós); cast. entumecerse.

Boixada

Fent stop per una carretera no saps mai qui t'agafarà, però em fa morbo de pensar que me prenguin per una aventurera, per una aventurera...

Estic farta de porcellanes que se sentin ciutadanes. Vull anar darrere una Vespa, vull gratar ses teves mamelles, ses teves mamelles...

Boixac

El terra, els llits, els prestatges i les taules estaven coberts de paper de diari, i a sobre hi havia escampades flors de boixac, cua de cavall, menta, milfulles i comí. [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 57.].

BOLIC m.

|| 4. f. Dona mal vestida o sense gràcia (Mall.).

Fon.: bulík (or., mall.); bolík (occ., val., mall.).

Etim.: probablement derivat postverbal de embolicar.

Bolic

Bolics

Boliquet

Bolic

Van tornar al camp de concentració, que era desert, menys uns quants presos al cep, moribunds, i alguns més que s'havien mort de nit. Arly es va despullar, va fer un bolic amb l'humit uniforme confederat i el va llançar a la rasa de les latrines. En una mena de representació didàctica per a Will, es va rebolcar despullat pel fang i se'n va tirar a grapats pels cabells. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 67.].

BÒLID m., neol.

Aerolit que travessa l'atmosfera deixant una ratlla lluminosa i fent un tro; cast. bólido.Havia caigut un bòlid a una cinquantena de quilòmetres de Madrid, Pla Rus. 188.

Etim.: pres del llatí bŏlĭde, ‘cosa que es llança’.

Bòlid

BOLINA f.:

V. borina.

BORINA o BOLINA f.

|| 2. Vela inclinada o entravessada als costats de la barca; cast. bolina.

|| 6. Gresca, tabola, soroll alegre de divertiment (Penedès, Camp de Tarr., Tortosa, Val., Mall.). No més són pera fer riure | á gent de gòrja y borina, Martí G., Tip. mod. i, 56.

|| 7. Soroll de baralla (Vic, Mall.); cast. jarana, fandango. Se repetia lo «concert», amb lo mateix o major èxit de borina i de rialles, Moreira Folkl. 259.

|| 8. Menjada festosa i sorollosa (Benassal).

Fon.: buɾínə (or., Inca, Campos, Sóller, Men., Eiv.); boɾína (Tortosa, Maestr., Val.); boɾínə (Palma, Manacor); bulínə (Barcelona).

Etim.: del fr. bouline, que ve de l'angl. bowline, mat. sign. || 1.

Borina

Bolines

Bolinar

Borina

Bolina

L'aigua arribava a tocar de la regala del cúter, que en Giacomo aguantava inclinat quasi de bolina. Va sentir la veu:

-Andrew, hi ha en Giacomo. [Alberto Vigevani. Un estiu al llac (Estate al lago. Trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477274674. 144 p. P. 76.].

BOLIQUET

Boliquet

El ferrocarril, com més s'ha anat estenent, ha arraconat aquells bucs pintats de verd i groc, d'on davallaven, amb les cames arronsades, l'estudiant pagès amb el boliquet davall el braç, qualque vicari amb un paraigua, un argenter amb el caixó de les alaques i una madona plantosa. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P.24.).

1. BOLITX (escrit antigament bolig). m.

|| 1. Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més petit i de malla més estreta (Cat., Val., Bal.); cast. boliche. Que'l bolig en que haga VIII. homes pach per VIII. homes... e la barcha de pareyl pach per II. homes, doc. a. 1310 (RLR, xi, 173). Primerament que tot patró de bolig dega e sia tengut de tenir e portar en lo loch de la palomera vna ballesta ab croch, doc. a. 1387 (BSAL, viii, 283). Ne seretz pres en lo mortal bolig, Francesch Ferrer (Cançon. Univ. 68). No gosen ne presumescan ab xauega bolix batudes e ray spes ni altre qualseuol natura dexarcia de fil pascar, doc. a. 1514 (BSAL, xxii, 251). Y li mostrá pesqueres que li omplien es bolitxos a balquena, Ignor. 2. Peix de bolitx: peix petit, del que s'agafa amb el bolitx. E be par que no sou veats de menejar sino peix de bolig e merluça com podeu metre la lengua en esta dona generosa, Villena Vita Chr., c. 133.

|| 2. a) Planta de la família de les compostes: Chrysanthemum coronarium (Bal.); cast. mirabeles, pajitos.—b) Planta de la família de les compostes: Anacyclus valentinus L. (Cat.).—c) Planta de l'espècie Adonis aestivalis (Eiv., ap. Masclans Pl. 62).

Loc.

—Barca i bolitx: tot el conjunt d'una cosa (Mall.).

Fon.: buɫíʧ (or., men., eiv., Sóller, Llucmajor); boɫíʧ (val., Palma, Manacor).

Etim.: del gr. βολίδιον, dim. de βóλος ‘xarxa’, segons Coromines (AILCuyo, ii, 130).

2. BOLITX m.

Bolleta més petita que les altres, per jugar (Barc., Tortosa); cast. boliche, bolín.

Etim.: derivat de bola, amb el sufix -itx pres de bolitx art. 1.

Bolitx

Acostumat a una vida activa, no li agradava l'ociositat. L'afició que tenia de petit a la pesca prengué més increment quan mà de Cuba, sentint-se quatre duros a la butxaca sense saber que fer-ne. Mes, les platges de llevant, veïnes de Pineda, eren massa escombrades pels arts i bolitx. Volia peix de roca: con- ges, murenes, déntols, neros; peix de canya, de palangre, de nansa. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 23.).

1. BOLL m.

|| 1. Pellofa amb aresta, que cobreix el gra de blat i d'altres cereals (or.); cast. cascabillo, cascarilla.

|| 2. Conjunt de fragments de clovella i d'aresta dels cereals (pir-or., or.); cast. cascabillo. Lo gra confús o mesclat ab lo boll, Lacavalleria Gazoph. Y s'atresora el gra y es llança el boll, Canigó xi. En un jaç de palla o en els munts de boll arrambats am l'escombra, Oller Esc. pobr. 11.

|| 3. Pelussa que surt dels telers; cast. tamo.

|| 4. Conjunt de les boles de filassa que resten dels teixits de llana; cast. barullón.

|| 5. Bony produït per un cop a una peça de metall (Cat.); cast. abolladura.

|| 6. Marca que la Duana posa en els paquets; cast. marchamo (Amengual Dicc.).

|| 7. a) Bolla de jugar els al·lots, més grossa que les ordinàries (Mall.).—b) Bolla de vidre per jugar els al·lots, sia grossa o sia petita (Mall.). Les de terra es diuen bolles, i les de vidre bolls. Li diu:—Vetaquí | estels y planetes, | per bolls, per jugar | les vostres manetes, Santandreu Glos. 64.

|| 8. La bolla petita dels jocs de triquet; cast. boliche, traíña (Un Mall. Dicc.).

|| 9. Instrument de joc per a al·lots, compost d'un bastó amb un cap gruixat que fa un clot i a l'altre cap una punta, i fermada a ella una bolla foradada que es tira a l'aire i el jugador procura emparar-la dins el clot del cap gruixat o ensortillar-la amb la punta del cap prim (Mall.); cast. boliche.

|| 10. met. Comandament o direcció d'una empresa (Men.). Dur es boll: dur la direcció o la responsabilitat (Ferrer Dicc.).

Boll: llin. existent a Tortosa.

Loc.—a) Esser tot boll: esser inútil o superflu (Cat.).—b) Pegar de cap com els bolls: sofrir una equivocació grossa, cometre una falta de previsió (Mall.).

Fon.: bóʎ (pir-or., or., bal.).

Etim.: originàriament, del llatí bŭlla ‘bolla’; però les circumstàncies i maneres de formació no són les mateixes per totes les accepcions del mot. En els || || 1, 2, 3, 4 i 5 és probable que boll se sia format per regressió de bolló derivat per bolla; en els || || 5 i següents, s'és format directament per masculinització de bolla.

Boll

Havent dinat, el pagès s'ajeu a l'ombra de la figuera del quintà i queda adormit sota l'aura de la marinada. Després, a l'hora de garbellar, el vent s'emporta el boll i la palla barrejats amb la ploma grisa o burella de les gallines, i el gra cau, daurat. Si el vent es manté dolç i fi és indescriptiblement agradable. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 32.).

BOLLADA f.

|| 1. Multitud de bolles; cast. bolada.

|| 2. Cop pegat amb una bolla; cast. bolazo.

BOLLA f.

III. Fetxida del canó, i generalment de tota arma de foc; cast. estopinazo, falta.

La Bolla, topon.: poblet del municipi de Flaçà (Empordà).

Fon.: bóʎə (Mall., men.); bɔ̞́ʎə (Felanitx).

Fon.: bóʎə (or., bal.).

Intens.—a) Augm.: bollassa, bollarra, bollota, bollot.—b) Dim.: bolleta, bolletxa, bolleua, bolliua, bollarrina.

Etim.: del llatí bŭlla, mat. sign. I.

Bollada

Bolla

Na Pepita, era una altra cosa. Tenia un aire d'innocència una cara d'àngel gòtic astorat, que, ben observada, sempre d xava es dubte de si tenia llàstima de sa gent o de si feia befa part de dins, del món i la bolla. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 82.).

Bollada

Si no bestreis, l'heu bollada: un plantó teniu per hoste ...

(Pausa.)

(AADD. Sainets del segle XIX. Edicions 62, 1ª ed. 1979. Barcelona. ISBN: 8429714855. 238 p. P. 132.).

Boll

encalça, llesta. l'aviram.

S'excita el boll com un eixam.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 31.).

BOL·LARD

Un bol·lard és un cos més o menys cilíndric de baixa altura, fabricat en pedra, alumini fos, acer inoxidable o ferro, depenent de la seva finalitat. El terme originalment es referia a un cos massís en un vaixell o moll utilitzat principalment per amarrar vaixells. Actualment també es refereix als objectes instal·lats per controlar el trànsit rodat o dissenyats per evitar que els vehicles d'automòbil xoquin contra vianants i estructures. En els darrers anys el bol·lard ha estat utilitzat efectivament evitant atacs vehiculars contra vianants. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bol%C2%B7lard

Bol·lards

Les noies del poble anàvem en ramat al saló de ball que en Tom McNulty tenia al costat del mar, com una torrentada de roses que inundava les carreteres desertes, i de vegades, amb una alegria i una senzillesa fantàstiques, ocupàvem la platja, fins i tot la que s'obria al costat de la carretera que davallava de la part alta de Strandhill, i els bol·lards que assenyalaven, l'un darrere l'altre, el camí fins a Coney quan hi havia marea bai.xa. Potser ens hauríeu pres per gavines, uns ocells blancs i elegants, llançant-se a l'aigua des del cel, xisclant, sempre a terra, com si hi hagués tempesta a alta mar. [Sebastian Barry. L’escriptura secreta. (The Secret Scripture, trad. J. Puntí). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2009. ISBN: 9788492440283. 352 p. P. 163.].

Bol·lards

De sobte vaig veure un monstre que se'm llançava al damunt -no, no era un monstre, era un con de pedres esculpides, era un dels bol·lards que formaven una línia que assenyalava el camí cap a l'illa al llarg de la sorra, l'última part de la platja que quedava negada quan pujava la marea. [Sebastian Barry. L’escriptura secreta. (The Secret Scripture, trad. J. Puntí). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2009. ISBN: 9788492440283. 352 p. P. 304.].

1. BOLO m.
|| 1. Bolet, planta sense fulles (Onda, Guardamar).
|| 2. Tumor carnós que es congria en el blat de moro (Val.).
Etim.: regressió de bolet interpretat com a diminutiu.

2. BOLO m.
|| 1. Pedra rodona (Benassal, Xodos).
|| 2. Curt d'enteniment o desmanyotat (Alacant).

Bolons

-S'ha esfondrat, tics -l'interromp un nou individu, revelant el que l'altre s'obstinava a amagar-. El que ha passat és que s'ha esfondrat, la galeria.

-No pot ser: aquesta galeria està reforçada!

-Sí. Hi van posar bolons i puntals!

-S'ha enfonsat. Estic tocant un boló. Estan apilats ... entre la runa. Tot això és merda: runa i argila. [David Monteagudo. Narcos Montes (Marcos Montes, trad. J. Nopca). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. 2010. ISBN: 9788477274926. 120 p. P. 33.].

BOMBONOT

BOMBOSÍ (i ses var. bambosí i bombasí). m.

Teixit de cotó, blanc, assarjat i llistat, del qual les dones fan peces d'ús interior; cast. bombasí. Fustanis dits bombosins, que venen per via de Milá, Tar. preus 29.

Bombosins

BONASTRE

Bonastre

BONATXÀS, -ASSA m. i f.

Massa bo i condescendent; cast. bonachón, buenazo. Y a dintre, bonatxàs de senyor Bau, plorant y rihent, Oller Rur. urb. 250.

Bonatxasses

Bonatxàs

El seu caràcter bonatxàs arribava gairebé al nivell de la imbecil·litat: els homes en feien el que volien; no tenia ni una unta d'iniciativa en el seu caràcter, que era de bona jeia i fàcil de convèncer. [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 60].

BONIOR

bonior - Diccionari Català

WordReference.com https://www.wordreference.com › definicio › bonior

bonior n. f.. Remor sorda i contínua que fa una abella, una multitud de persones, etc.:encara que tanquis la finestra la bonior del carrer arriba igualment ...

Bonior

De nit em passava estones escoltant la bonior d'aquella nevera tan petita que teníem, que ara s'engegava, ara es parava. De vegades la lluna entrava per la finestra; altres vegades la nit era molt fosca. A l'hivern feia prou fred perquè tot sovint no pogués dormir, i de vegades la mare escalfava aigua al fogó i l'abocava a la bossa d'aigua calenta de goma vermella que teníem, i em deixava dormir amb aquella bossa dins del llit. [Elizabeth Strout. Em dic Lucy Barton (My name is Lucy Barton, trad. E. Tallada). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2016. ISBN: 9788415835844. 222 p. P. 10.].

BONIR v. intr.
|| 1. Fer remor confusa, monòtona i continuada (or.); cast. zumbar. Ques pusquen abstenir de bunir com vespa, Vilanova Rahon. 768.
|| 2. Murmurar, fer brogit moltes persones parlant al mateix temps; cast. murmurar. Tots anauen bunin que serà | Ne la Regina que farà, Biblia Sev. 199.
|| 3. Parlar amb irritació i d'una manera confusa (Val.); cast. refunfuñar. Si la tocaven | qui prop li staven, | de fet bonia, Spill 3981.
Etim.: segons Diez EWb 528, del llatí *bombitīre, mat. sign. || 1, però no es comprèn el canvi fonètic de bombitire en bonir. Es probable que bonir vingui de bomir (< llatí bombire) per dissimilació de labials.

Bonia

El silenci bonia. Els sorolls imaginaris de la cuina van callar al mateix moment que l'Aliide va deixar de moure's. [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 179.].

BONICOR f.

Qualitat de bonic.

Bonicor

Mes, ara, ¿què en trauré d'ésser bonica

si he perdut mon mirall de bonicor?

Més d'un esguard en mon esguard se fica,

pro amb altra ardència, que amb aquella no.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 104.).

Boniquesa

Com la majoria dels membres de la seva generació, estaven obsessionats per fugir del pintoresc, i es giraven d'esquena a l'evident bellesa del poblet, per buscar temes mancats d'aquella boniquesa que ells menyspreaven. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 249.].

BONIOR f.

|| 2. Multitud de persones o coses (Empordà).

Fon.: bunió (pir-or., or.).

Etim.: derivat de bonir.

Bonior

BORBOLL m.

|| 2. Abundància de paraules que es pronuncien atropelladament (Cat.); cast. borbotón. Me va explicar a borbolls les angúnies que havia sofert, Ruyra Parada 25.

|| 3. Conjunt de coses barrejades en moviment violent (Cat.); cast. torbellino, remolino. Serres avall, d'escumes y llenya en lo borboll, Atlàntida vi.

|| 4. Embolic, cosa confusa i difícil d'aclarir (Cat.); cast. embrollo, enredo.

|| 5. Mentida o engany en el joc, en un contracte, etc.; cast. embrollo. Jesús que bellaquerías he dexat y que borbolls, que laberintos de Creta, Vallfogona 145 (Aguiló Dicc.).

Fon.: buɾβóʎ (or.); boɾβóʎ (occ.).

Etim.: probablement formació onomatopeica imitativa del so de l'aigua en ebullició, que ve del llatí bŭllare, ‘fer bambolles’, amb reduplicació en la primera síl·laba.

Borbolls

BORBOLLEJAR v.

|| 1. intr. Fer borbolls un líquid; cast. borbollear, borbotar. Un glo-glo semblant al d'una ampolla que es vessa borbollejant, Ruyra Pinya, ii, 30.

|| 2. tr. Pronunciar precipitadament; cast. barbotar, barbullar. La font lo taral·leja, | lo bosch lo borbolleja, | lo canta'l rossinyol, J. Ruyra (Jocs Fl. 1903, 148).

|| 3. intr. Fer embulls, obrar fraudulentament; cast. embrollar. Borbollejar o usar de borbolls pera allargar y confondrer los plets, Lacavalleria Gazoph.

Fon.: buɾβuʎəʒá (or.).

Etim.: derivat de borbollar.

Borbolleja

BORBORIGME m.

Etim.: pres del gr. βορβορυγμóς, mat. sign.

Borborigmes

Els seus borborigmes i l'inacabable zum-zum del dipòsit feien trontollar la paret al meu darrere. En acabat, algú que es trobava en direcció sud, colpit d'una indigestió aparatosa, vomità fins l'ànima, juntament amb l'alcohol, i el seu wàter retrunyí com un veritable Niàgara, just a 1'altra banda de la nostra cambra de bany. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 129.].

1. BORDADA f.

|| 1. Camí que fa una barca entre dues virades; cast. bordada. Sobre el pont d'una barca que navega de volta i volta a petites bordades que l'obliguen a virar a cada moment, Ruyra Pinya, ii, 61.

|| 2. Sèrie de graons situats entre replà i replà (Men.). S'escala... fa set bordades i té cent trenta graons, Camps Folkl. ii, 58.

|| 3. Pegar bordada: empendre el camí cap a un punt determinat (Mall., Men.).

|| 4. Desigualtat en l'extrem de la llaurada (Llucmajor, segons Aguiló Dicc.).

Etim.: derivat de bord, ‘costat de nau’.

2. BORDADA f.

Acte de bordar o acometre. Refiat que no l'en façun marxar a bordada de gossos, Ruyra Pinya, ii, 145.

Bordada

Borboll

Un confús borboll de totes les terribles dificultats de la seva situació girava dins el seu cap com un remolí. [W. Somerset Maugham. Una vil·la a Florència (Up at the Villa, trad, J. De Jòdar) Ed. Viena, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788417998974. 174 p. P. 86.].

BORDALL m.

|| 1. Rebroll o tanyada que neix a la soca o a la rabassa d'un arbre (Collbató, Mall., Men.); cast. renuevo, barbado. Uns e hi duen ramutxaia... i altres, bordais de figuera, Alcover Cont. 400.

|| 2. Arbre bord bo per a esser empeltat (Rojals).

|| 3. Infant o animal molt escarransit o que no creix (Llofriu).

|| 4. Dona xorca i de mala conducta (Llofriu). «No vull saber re d'aquest bordall».

Fon.: buɾðáʎ (Barc.); buɾðáј (Empordà, Men.); boɾðáј (Mallorca).

Intens.: bordallet, bordallot, bordallàs.

Etim.: derivat de bord.

Bordall

TITUS

BORDANYA f.

Casa (en l'argot dels malfactors barcelonins).—V. borda, art. 1, || 3.

Bordanyes

La tia parlava a son germà de l'aviram, de si els garrins no volien carabassa, de si seria millor donar-los fari nada, de les gallines que no ponien, dels coloms que s'ha vien afartat d'ordi l'istiu i ara no volien bordanyes, del preu crescut del sucre, acabant per la de sempre:

- Si això dura, no es podrà menjar! -Sempre pidoles! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 137.).

BORDERIA f.

|| 1. Qualitat de bord, i multitud de bords. Se multiplica la borderia en lo regne,Eximenis Libre de les Dones, fol 47 v.o (ap. Aguiló Dicc.).

|| 2. Casa on es recullen els infants bords; cast. inclusa.

|| 3. Llin. existent a Agullent, Alacant, Albaida, Carcaixent, València, Xàtiva, etc.

Borderia

BORDISSALLA f.

Conjunt de persones de mala llei (Fabra Dicc.). A l'altra banda del pati baladrejava la bordissalla presidiària, Espriu Anys 181.

Bordissalla

La bordissalla de les tenebres

bat la nissaga de la llum.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 144.).

BORDISSER, -ERA m. i f.

Bord, bastard. Són de la nissaga d'eix infame bordisser, frase citada per Aguiló Dicc.

1. BORDÓ m.

|| 2. met. Sosteniment (material o moral). L'applicació és molt necessaria e útil als hàbits de sciencies, e és bordó del enteniment en quant en les formes se sosté, Llull Arbre Sc. i, 130.

|| 6. Guaspa punxeguda que posen en l'hivern al cap inferior del bastó per poder anar per la neu (Esterri d'Àneu).

II. ant. Vers, en la poesia provençal.

|| 2. Copada, espècie de ribot de tall corbat que serveix per fer buits o canals semicirculars (val.). N'hi ha de diverses formes.

Refr.

—«Bordó i carabassa, vida regalada»: ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra (Cat., Val.).

Fon.: buɾðó (pir-or., or., men., eiv.); boɾðó (occ., val., mall.).

Intens.:—a) Augm.: bordonàs, bordonot.—b) Dim.: bordonet, bordonetxo, bordoneu.

2. BORDÓ m.

|| 1. mús. ant. El baix o conjunt dels sons més greus d'una composició. Auceylets | que hi xantauen lurs xansós, | a quintes e a bordós | musicalment biscantauen, Turmeda Diuis.

|| 2. La corda més gruixada de la guitarra, i en general corda gruixada de qualsevol instrument de música; cast. bordón. Y amb tant de tocá sa prima | va rompre, y tot, es bordó, Ignor. 29.

|| 3. Fil o corda de guitarra que els gerrers empren per separar la peça obrada del rodell (Manacor).

|| 4. Registre d'orgue que té els canons més gruixats i produeix els sons més greus; cast. bordón.

|| 5. Fer bordó de guiterra (un cap de corda): estar tan atesat que amenaça de rompre (Palma).

Fon.: la mateixa de l'article anterior.

Etim.: del llatí *bŭrdōne, ‘borinot’. El canvi de significat és degut al so greu de la corda de guitarra, comparable a la remor que fa el borinot quan vola.

Bordó

Borina

Bordó

I estant aixís, dit Portes se trobà al costat d'un home molt gentil, vestit com un Romeu. molt resplendent, que portava un bordó en les mans i li digué:

- Pere Portes. vine i segueix-me.

I donant-li lo cap del bastó o bordó, lo va seguir. i encontinent se trobà... (AADD. Novel·les amoroses i morals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1982. ISBN: 8429718168. 376 p. P. 321.).

BORJA f.

|| 1. Barracó fet de pedra seca i acabat en cúpula, que solen fer a les vinyes, pedreres, etc., per soplujar-s'hi els treballadors i guardar-hi instruments de treball (Pla de Lleida, Tarr., Tortosa). Se domina 'l rieral, el torrent, el camí, l'ubaga i la borja, Girbal Oratjol 32.

|| 3. Llin. existent a Alacant, Alcoi, Algemesí, Barc., Forcall, Tàrbena, Ulldecona, etc. Hi ha la var. Borjas o Borges (Barc., Alzira, Montblanc, Sabadell), que també és topònim (V. Borges).

Etim.: de l'àrab burj, ‘torre’.

Borja

Hi ha una caseta petita, allò que en diuen una borja, amb la teulada ensorrada i sense porta ni re, i a fora quatre ametllers amargants i para de comptar. Ahir al matí, con anava cap al tros bo, justen passar-hi per davant me va venir mal de ventre i hi vai voler entrar. [Andrea Camilieri. Una escletxa de llum (Una lama di luce, trad. P. Vidal). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2015. ISBN: 978-84-297-7219-7. 240 pàgs. Pàg. 48].

Borja

I la venjança, doncs, també. Malgrat que sigui irracional. Arriba el dia que la corda es destrena del tot i, perquè el P pugui sortir del pou, el J haurà d'anar a buscar una altra corda: una samuga que hi ha a la borja de l'eriol de baix. El J li demana dues vegades que l'hi repeteixi, perquè no és que no ho senti, és que no ho entén. Monzó, en la revisió, inclou una frase nova: «El J va decidir donar-li una altra oportunitat». (Julià Guillamon, ed. Monzó com triomfar a la vida. Ed. Galàxia Gutenberg, Barcelona 2009. ISBN: 9788481098471. 296 p. P. 265.).

BORNEJAR

Una cosa, moure's de costat al voltant d'un punt fix, amb un desplaçament angular.
Una nau o una barca, girar circularment sobre la seva àncora.
Les cavalleries, saltironar d'alegria. (enllaç)

BORNIASSA f.

Xafogor acubadora (Empordà); cast. bochorno. Entre la borniassa de la calor, la calma de l'hora, Pous Empord. 190.

Borniassa

L'Avi dels Mussols s'estiregassava mandrosament per esposar-se la borniassa de la llarga sesta. Badava la boca nerviosament, enraonava tot sol, i per l'obertura del pit que se li eixamplava delitosament es fonia l'angoixa dels sinistres records, tan llunyans que eren. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 344.).

BORRANGO

|| 1. m. Pertorbat, fora de seny (Barc.); cast. borracho, loco. Que estás borrango?,Genís Narr. 97. Què fas, borrango? què posas més?, Vilanova Obres, iv, 167.

|| 2. Borrango! o Borranga!: interj. d'admiració, de sorpresa (pir-or., or., occ.); cast. diablo!, caracoles! Borranga, i si que li toca, Roger Pera 83. Sí: ja seria una bona creu.—I tant, borrango!, Pous Empord. 28.

Fon.: buráŋgu (Barc., Lluçanès); boráŋgo (Ll.); buráŋgɛ (Olot, Gir.).

Etim.: potser de borratxo, amb canvi de sufix per efectes eufèmics.

Borrango

— Uix! Tapeu això, borrango, que em feu venir pell de gallina. . Ell esclafí una rialla grassa, tremolosa, com el glu-glu un gall dindi que tingués la gola embussada. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 51).

Borrango

-Caracu, borrango! I no vos escaliveu? (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 325.).

BORRASCADA f.
Borrasca molt violenta; cast. temporalazo. «Jo estic tan cruixit d'amor | com sa llimona sucada, | o una nau rebentada | que dia de borrascada | ha romput s'abre major» (cançó pop. mall.).
Fon.: burəskáðə (or., men.); boraskáðɛ (Pla d'Urgell); boraskáða (Tortosa).

Borrascada

No feia ni sis hores que havíem fondejat al Sound, quan es va desencadenar una borrascada que va durar quatre dies i quatre nits i que, en la meitat del temps, hauria acabat amb el pobre Asp; de res no ens hauria valgut estar a tocar amb la Gran Nació. [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 84.].

BORRASSA f.

|| 1. ant. Borra. No gos metre en lo ble de les dites candeles borrasses ne altres coses sino cotó, doc. any 1372 (arx. mun. de Barc.).

|| 2. Tela grossera de borra, del tamany d'un llençol gran, que serveix per traginar palla i, posat davall les oliveres i altres arbres, per aplegar-hi la fruita batollada (Cerdanya, Lluçanès, Vic, Cardona, Solsona, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Calasseit, Ribera d'Ebre). Una borrassa squinsada, inv. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Los bailets se'n pugen a la olivera per alleugerir-la de sa valiosa càrrega, mentres per copsar-la les collidores estenen les borraces sota del arbre, Serra Calend. Folkl. 98.

|| 3. Flassada grollera de cotó, que serveix de tapall de llit en les cases de pagès (Ribagorça, Ripoll, Olot, Empordà, Vic). On hi ha el llit parat amb llensols, borrassa i coberta tot nou, Catllar 2-7-1921.

|| 4. Xeremies o sac de gemecs (Ross.); cast. gaita.

Loc.

—No poder cintar algú amb cent borrasses: estar ple de goig i satisfacció.M'haguessen pas cintat ambe cent borasses, Casaponce Cont. Vall. 163.

Refr.

—«Totes a la borrassa no hi poden dar»: vol dir que no és possible fer bé i perfectes totes les coses (Urgell, Segarra).

Fon.: burásə (pir-or., or.); borásɛ (Tremp. Ll., Gandesa); borása (Calasseit, Tortosa, Ribagorça).

Intens.: borrasseta, borrassota.

Etim.: del llatí bŭrracĕa, ‘cosa de borra’.

Borrasses

Pentinat un oliver, ma germana i jo arrossegàvem les borrasses cap a altre, fetes uns sacs de laments. No les arrossegueu, que es faran forats, es queixava la tieta. (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 63).

Borrasses

Llevat de poques excepcions, els moneders s'han refugiat a la part alta, on compten i recompten bitllets olio- sos damunt les tauletes plenes de pesades pedres que subjecten la moneda contra l'impuls frívol del vent, que explota ara i adés en els tendals de borrasses esfilagarsades i en els para-sols multicolors que les venedores més joves han clavat a la sorra. (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 168.).

BORRATXADA f.

|| 1. Feta o dita irracional, pròpia de gent beguda (Cat., Val., Bal.); cast. borrachada.

|| 2. Excés, quantitat exorbitant (or.); cast. barbaridad. «De la casa ens n'han cobrat una borratxada».

Etim.: derivat de borratxo.

Borratxada

ANNETA: Es comprèn. És tan agradable a tothom aquest minyó. Oh!... Encara recordo, com si fos ahir, la nit que van arribar a casa amb l'altre, morts de fred. Em van demanar acollida; jo, veient-los tan atordits, els vaig fer una sopa. Em van dir que feia no sé quant, una borratxada de dies que no havien menjat calent! Aquest Abel posava una bona cara davant del foc i de la sopa fumejant! (Joan Puig i Ferrater. Teatre. Edicions 62, 3ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429715991. 188 p. P. 91.).

1. BORRÓ m.

|| 1. Fibra curta d'una matèria tèxtil; cast. borra. Una bànoua de borro nova, doc. any 1708 (arx. de Montblanc).

|| 2. Pelussa de la roba (Cat.); cast. borrilla. «La senyora s'ajupia mirant sota el llit a veure si trobava algun borró» (Girona).

|| 3. Granissor produïda en la pell per l'acció del fred, d'una malaltia, etc. (Empordà, Val., Eiv.).

|| 4. El primer pèl dels ocells, abans de canonar (Vic); cast. flojel.

|| 5. Polsim i reunió de fibretes que es fa davall els llits i altres mobles; cast. tamo.

|| 6. Botó escamós dels arbres i altres plantes, que conté el rudiment del futur brot (Cat., Bal.); cast. botón, yema. Y'ls nous borrons moriren avans de plansonar,Guimerà Poes. 185. Ses sarments comensan a inflar, se vesten de pàmpol, se carreguen de borrons, Alcover Rond. i, 208. Se diu especialment dels ulls dels ceps, precursors de les sarments.

|| 7. Sarment tendra, que encara no ha ben crescut (Mall.).

|| 8. Bony produït en el cap per un cop violent (Camp de Tarr.); cast. chichón, tolondro.

|| 9. a) Planta de la família de les gramínies: Ammophila arenaria R. et Sch. (Bal., Tortosa); cast. carrizo de los arenales. Té les canyes dretes, les fulles primes, alesnades i quasi punxents; la panolla és densa i espiciforme. Se fa pels arenals, i les seves fulles s'usen per cobrir els barraculls dels molins (Mall., Men.).—b) Cobertura del barracull o caperutxa del molí de vent, feta de la dita planta (Mall., Men.).

|| 10. Planta de l'espècie Sherardia arvensis (Tamarit de Mar, ap. Masclans Pl. 63).

|| 11. Planta de l'espècie Geranium molle (Tamarit de Mar, ibid.).

|| 12. a) Espècie de jonc que es fa pels caminassos i motes (Horta de València).—b)Grasa o reixa de l'erer, feta del dit jonc (Sueca).

Refr.

—«Borró que neix dins s'abril, no té temps de fer bon vi» (Mall.).

Fon.: buró (pir-or., or., men., eiv.); boró (occ., val., mall.).

Intens.: borronet, borronot, borronàs.

Etim.: derivat de borra.

2. BORRÓ m. (castellanisme)

Gargot. Borró fet en la escriptura: Haec Litura, Haec Obliteratio, Lacavalleria Gazoph.

3. BORRÓ topon.

Partida rural de l'Horta de Gandia, on hi havia un castell.

Borró

Quan l'estructura va estar acabada, van cobrir la teulada amb borró.(Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 137).

Borró

ELISA: / si no rasgo de centelles, flamant de l'aire borró i, acabada la matèria, d'aquell incendi veloç / ni al vent ab cendres caduques deixa vestigis de foc. (Francesc Fontanella – Joan Ramis i Ramis. Teatre barroc i neoclàssic. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 842971930X. 250 p. P. 79.).

Borró

...i tot m'imaginava que veia persones que era del tot: impossible que fossin allí, petits trucs de les mates de borró i altres coses, un ocell dels aiguamolls que s'envolava de sobte -però sobretot era com si em «rondés» una figura que se m'apareixia de vegades, a l'horitzó del lloc on em trobava,... [Sebastian Barry. L’escriptura secreta. (The Secret Scripture, trad. J. Puntí). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2009. ISBN: 9788492440283. 352 p. P. 272.].

BORRUFA f.

|| 1. Vent molt fred, de quan ha nevat (Seu d'U., Andorra, Sort). «La neu de borrufa se fon així que cau» (Aguiló Dicc.).

|| 2. Sobrenom antic d'home (Besalú). Hun home se diu Pera Trias de sobra nom Borrufa, doc. a. 1669 (Monsalvatje Not. Hist. xix, 155).

Etim.: V. barrufa i barrufet.

Borrufada

A mig hivern, sota una borrufada, mentre les dones prenien el te a la secció de nenes amb la senyora Grogan i el doctor La.rch era a l'estació de ferrocarril acusant personalment el cap d'estació d'haver perdut una tramesa de suLfaraida, va arribar una dona a l'entrada de l'hospital, doblegada a causa de la rampa i l'hemorrágia. [John Irving. Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (The Cider House Rules, trad. M. Farran i N. Roig). Ed. Proa-Columna, 1ª ed. Barcelona 1996. ISBN: 8482560700, 8478098496. 572 pgs. Pg. 404.].

Borrufada

Els genolls li formaven uns petits turons que es perfilaven sota la roba groga. Les paraules del seu pare li arribaven com una borrufada de punts.

Aquell dia, li agradava el món. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 76.].

Borrufada

«En un llibre de Peter Freuchen que vaig llegir una vegada», escriu Fanshawe, «el famós explorador de l'Àrtic descriu com va que dar atrapat per una borrufada al nord de Groenlàndia. Tot sol i amb les provisions que li minvaven, va decidir de construir-se un iglú i esperar que parés el temporal. [Paul Auster. Trilogia de Nova York. (The New York Trilogy, tard. J. Sellent). Edicions B / Proa, Barcelona, 1998, 1ª ed. ISBN: 8440684622. 288 p. P. 235.].

Borrufada

Mentre anava cap a casa pels carrers de la ciutat enmig de la borrufada, van tocar les quatre i l'obscuritat va tornar a tapar la ciutat després d'unes hores de claror grisenca. [Jo Nesbø. Sang a la neu (Blod pa snø, trad. L. Segarra). Ed. Proa, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 978847588354. 172 p. P. 21.].

Borrufada

A la pantalla grisa hi giravoltava una borrufada i es va sentir una veu.

-El president Truman va arribar a Los Angeles el catorze de juny. De la Union Station el van conduir fins a l'Hotel Arnbassador.

La borrufada havia començat a convertir-se en un cotxe obert, un president que saludava, i el Wilshire Boulevard ple de gent somrient. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 491.].

BORUMBALLA f.

Encenall, reganyol de fusta (Benassal, Sueca, Alcoi, Pego); cast. viruta.—V.barrumballa.

Fon.: boɾumbáʎa (localitats citades).

Borumballes

...però jo sí que sóc Salvador Donat Metge com el pare volia, encara que siga només un oblidat metge de poble sense placa a la porta. «I recordes també», va dir el germà que ara ja no menjava, «que l'endemà de l'enterrament del pare a les vuit en punt era vaig posar a serrar els taulons que ell no havia pogut acabar, i a la vesprada vaig agafar tots els libres de dret, vaig fer una foguera amb borumballes al pati, i els vaig cremar un a un, ho vaig fer molt tranquil, sense pressa.» (Joan F. Mira. Purgatori, Ed, Proa, 1ª ed. 2003, Barcelona. ISBN: 84-8437-535-8. 292 pàgs. Pàg. 152.).

Borumballa

De les incubadores, els pollets passaven a un galliner menut, arrecerat i càlid, orientat a migjorn i separat de la nau gran de les gallines, amb el terra cobert d'una capa de dos dits de borumballa fina i serradura procedent de la fusteria veïna. Allà creixien, fins que els pollastrets començaven a traure cresta, els engreixàvem una mica en unes gàbies a banda, i quan ja fe ien un quilo i mig o dos quilos els anàvem venent al carnisser. (Mira, Joan F. El tramvia groc. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788475884219. 334 p. P. 118.).

BOSCANY m.

Bosc cultivat artificialment en els jardins i passeigs; cast. bosquete (Amengual Dicc.).

Boscany

Arribaren sense incidents a l'altra riba on les taules de picinic, inbstal·lades d'una manera permanent en un boscany, oferien un aspecte desolat en aquell dia de desembre.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 165).

BOSCATER, -ERA m. i f.

|| 1. Qui treballa en el bosc (Cat.); cast. leñador. Mercés a les indicacions que'ns donà un bosqueter desde la montanya d'enfront, Sota terra 46.

|| 2. adj. Moneda falsa que corria per Barcelona en el segle XVII. Les monedes trasquilades y falses com son reals testons, pessas de dos que vulgarment diuen boscaters... Los dits tals banquers a les persones que anauen a lleuar diners de llurs banchs han acustumat de donar la moneda molt curta y boscatera y feta ab fals encuny, doc. a. 1609 (ap. Carreras Ciut. Barc. 717).

Fon.: buskəté (or.); boskaté (occ.).

Boscater

LUCIO

Frare, tu no coneixes el Duc tan bé com jo; és un boscater més fresc del que et penses. [Shakespeare, William. Mesura per mesura. (Measure for measure, trad. J. M. De Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1986. ISBN: 8402107478. 152 p. P. 117.].

BOSELLATS

Bosellats

La mare, apartada de mi algunes passes, caminava silenciosa, vessant avall de la muntanya. Jo la seguia contorbat, llambregant amb basarda aquells surassos caducs, que caragolaven sobre mon cap llurs branques malgirbades, cobertes d'una llarga molsa, blanca com els pèls d'un jai. Ratats molts d'ells arran del sòl pels ricards bosellats pels corcs, escorxats i escorpitats a tros- sos; minats alguns per podridures que els convertien el cor en una massa groga i tova, que es desfeia, al més petit fregadís, en una serradina impalpable com tabac de pols; abonyegats altres per monstruosos tumors, que es rebentaven i regalimaven for- mant en terra sinuosos xaragalls; aqueixos buidats per esvorancs espantosos, aquells esberlats de dalt a baix i amb la meitat dels feixucs membres caiguda a llurs peus; tots colossals, nafrats, enteranyinats i polsosos; presentaven un aspecte grandiós de desolació que esfereïa. Se diria que eren condemnats per Déu a un sofriment terrible sense gemegor ni esplai de cap mena. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 11.).

BOSQUETA

La bosqueta vulgar, busqueta a les Balears o xenna o huitet al País Valencià (Hippolais polyglotta) és un ocell passeriforme del Vell Món. Cria al sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica. És un ocell migrador, hiverna a l'Àfrica subsahariana.

Es troba en boscos i arbustos, pon de 3 a 5 ous dalt d'un arbre o un arbust

Fa de 12-13cm de llarg. Mascle i femella són exteriorment idèntics. És un ocell principalment insectívor però pot menjar altres coses incloents petits fruits.

Bosqueta

En aquest instant, sortiren de l'espessorall d'arços cants de bosqueta i d'alosa, i Tristany posava en aquestes melodies tota la seva tendresa. La reina ha comprès el missatge del seu amic. Remarca en terra la branca d'avellaner amb el lligabosc arrapat, i pensa en el seu cor: [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 92-93.].

BOSSELL m.:

V. bocell.

BOCELL (escrit també bossell). m.

I. ant. Botelleta. Item un bosell de tenir aygua ros, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.). Cfr. l'ant. prov. bosell ‘botelleta de fusta’.

II. nàut. Corriola composta d'una caixa ovalada de fusta, les cares laterals de la qual (les galteres) deixen un freu (la groera) per on passa la corda que volta la politja, que gira damunt un eix de metall o de fusta; cast. motón. Si té més d'una groera es diu especialment quadernal. El fort llivant contempla que forma l'alta triça | i que l's bucells governen quan ell la vela aïça, Pérez-Jorba Poem. 223.

III. || 1. Motlura semicilíndrica; cast. bocel. Ha I cercla de bocel smaltat de vermell, Inv. Anfós V, 151. Per un retaule... guarnit de fusta ab sos bocells, doc. a. 1487 (Arx. Gral. R. Val.). Pren a son carrec la dita pinctura, ço es daurar totes les obres de maçoneria e de bosell y tots los campers sobre los quals dites obres de maçonería fetes a la romana y los bossells y copades estan,doc. a. 1532 (Butll. C. Exc. xxxi, 179).

|| 2. Peça plana que col·locada horitzontalment forma la part superior d'un escaló, i que té la vora davantera semicilíndrica (Mall.).

|| 3. Espècie de ribot que té el davall acanalat i serveix per fer motlures convexes semicilíndriques (Cat., Sueca, Cullera, Mall., Men.); cast. bocel. A Pego en diuenbocell ple.

a) Bocell de vidrieres: plana que serveix per fer la motlura de les vidrieres, o sia un cordó d'un quart de cilindre amb prolongació de diàmetre a cada extrem (Alaior, Ciutadella).

Bossells

Cada vegada que queia a sota vent s'inflaven una mica les veles i tornaven a encarar-la a contravent de seguida. Si dic que això era el que menys em convenia és perquè, encara que semblés desemparada, amb les veles petant igual que canonades i els bossells rodolant i espetegant sobre coberta, continuava allunyant-se de mi, no tan sols arrossegada pel corrent sinó per la força de la deriva, que naturalment era considerable. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 208.].

Bossell

Després va lluitar per poder-se aguantar de peus a terra. Amb aquell bossell, ella no havia de fer cap esforç per obligar-lo a posar-se dempeus. [Stieg Larsson. La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. (Flickam som lekte med elden, trad. A. Vilardell). Ed. Columna, 1º ed. Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-664-1004-5. 774 pàgs. Pàg. 549.].

BOSSOGA f.

Bony produït en el cap per un cop violent (Cat.); cast. chichón, tolondro. Sobre la cella dreta hi havia un bony morat—segur una bossoga de la caiguda, Víct. Cat., Sol. 295.

Fon.: busɔ́ɣə (Empordà).

Etim.: sembla producte d'un creuament de bufoga amb bossa (cfr. les formes bòfega i bòssega, que presenten la mateixa alternància dels radicals bof- i boss-).

Bossogues

Tot ensagnant i ple de bossogues, sense bastons i arrapant-se a les parets... (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 55.).

BOSSOT m.

|| 1. Bossa gran; cast. bolsón. Prenien de la terra del peu de la montanya, e aportaven-s'en hun bossot, Desclot Cròn., c. 145. Parrà bossot buyt la mamella, Spill 1183. Ab gran bossot plè de florins, Oliver Obres, i, 265. Especialment: a) Bossa o taleca de pell que duen penjada a l'esquena els pastors, cabrers i jornalers de fora-vila, per portar-hi els comestibles i els arreus de fumar (Mall.). «Així és, així serà: | no vos ha de sebre greu; | tots es pastors de Sineu | duen es bossot de ca» (cançó pop. mall.).

|| 2. met. Gran riquesa (Mall.).

|| 3. Bossic. En cascun bossot de la dita bossa, doc. a. 1430 (Aguiló Dicc.).

|| 4. Beneitot, grosser d'enteniment (Mall.); cast. zoquete, borrico.

Fon.: bosɔ̞́t (Tortosa, Mall.).

Etim.: derivat augmentatiu (i el || 3 diminutiu) per bossa. L'accepció || 4 prové de bossa II, || 6.

—Encara que sortís —va dir la Charlotte—, qué podria fer? M'han tret el bossot.

Bossot

Va intentar de beure una mica de vi i després es va adormir. En Garp va demanar a una auxiliar d'infermera que li expliques què havia volgut dir la Charlotte amb el «bossot», tot i que ja s'ho imaginava. L'auxiliar tenia l'edat d'en Garp, dinou o potser menys, i es va tornar vermella i va mirar cap a un altre cantó mentre li ho explicava. [John Irving. El món segons Garp (The World According to Garp, trad. N. Roig). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1991. ISBN: 8478092153. 440 pp. Pàg. 120.].

1. BOT m.

|| 1. Recipient format d'un cuiro de cabra o de xot, que cosit i empegat serveix per contenir oli, vi o altre líquid (Conflent, Empordà, Andorra, Pallars, Alt Urgell, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr.); cast. pellejo, cuero, odre. Hodre doli bot o barral, Leuda Coll. 1249. Tres bots per dur oli nous, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Quatre bots, dos vinaters y dos oliers, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49).Per fer els bots de vi, el primer que fa el boter és cosir la pell; després l'infla amb una manxa, la rasca amb una dalla, l'esquila amb unes tisores, l'adoba i l'empega; per fer els bots d'oli no fan més que cosir-los, i hi posen l'oli sense rascar-los ni esquilar-los (Morella).

|| 2. Borratxa, petit recipient de cuiro que serveix per dur vi o aigua els excursionistes o els treballadors de fora vila (Camp de Tarr.).

|| 3. Mesura de líquids, equivalent a 64 porrons (Empordà, Segarra), i que es divideix en 8 quartes (Pallars) o en 8 cànters (Priorat, Tortosa).

|| 4. Bot de les nines (Conflent, Cerdanya), o bot de la gaita (Tamarit de la L.), o bot de vent (Artesa de S.), o simplement bot (Bonansa, Sort, Tremp, Oliana): cornamusa, instrument musical que usen principalment els pastors.

|| 5. Depòsit, generalment de forma cilíndrica, de llauna o de cartó-pedra, que s'umpl de fibra tèxtil en l'estat anomenat de veta, en les màquines cardes i manuars, servint per a transportar-la a les màquines que segueixen en l'orde de les operacions de filatura (Pons Ind. Text.).

|| 6. Reclam, a manera d'ocell fet de fust o de suro, per atreure els ocells a la caçada (Horta de Val., Mall.). cast. señuelo.

|| 7. Figa que encara no és madura (Camp de Tarr.).

|| 8. Protuberància, angle sortit (Cat.); cast. bulto, saliente. Amb el bot de la cella i del nas ben marcats, Ruyra Parada 32.

Loc.—a) Inflat com un bot: molt inflat (Cat.).—b) Tenir el bot ple: estar cansat de suportar una cosa, estar a punt de manifestar violentament la irritació (Cat.).—c) Rebentar el bot: fer explosió, manifestar-se violentament la irritació de qualcú (Cat.).—d) Inflar el bot: fer rareses, irritar-se sense motiu suficient, especialment un infant (Cat.).—e) Fer el bot: inflar els llavis i fer els gests precursors del plor (or., occ.);—manifestar sorrudament irritació, sense voler menjar ni parlar, especialment els infants (pir-or., or.). Tot el matí vaig fer el bot tancada a la meva cambra, Ruyra Pinya, ii, 13.—f) Voler saber quants pèls té un bot: voler coses que són impossibles (Gandesa).—g) Ploure a bots i a barrals: ploure amb gran intensitat (or., occ.).—h) Tocar el bot a algú: insinuar-li, encetar-li una questió per induir-lo indirectament a parlar-ne (Cat.). Fins el camálich, á qui tocá 'l bot, parlántli de la muda, se li havia fet de pencas, Pons Auca 153.

Refr.

—«Bot petit, aviat és ple»: ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles (Cat.).

Fon.: bót (pir-or., or., occ., val.).

Intens.:—a) Augm.: botàs;—b) Dim.: botet, botot.

Sinòn.: || 1: odre;— || 2: borratxa, bóta;— || 3: odre;— || 4: cornamusa, borrassa, criatura verda, sac de gemecs, xeremies;— || 6: botet;— || 8: bony.

Etim.: del llatí tardà bŭtte, ‘bota’ (cfr. Wartburg FEW, i, 662).

2. BOT m.

|| 1. Moviment ràpid d'un cos cap amunt sense més força d'elevació que l'impuls inicial; cast. salto. Del primer bot dret me n'aní, Spill 4582. Jo la veig per les murades | com a folla pegant bots, Picó Engl. 36. a) Acte d'agafar un animal la femella per a l'acte carnal.

|| 2. Acte de tirar-se des d'una altura per caure de peus a un lloc més baix; cast. salto.

|| 3. Moviment ràpid cap a un lloc determinat; cast. salto. «Amb tres bots hi serem», o «amb un bot hi serem»: en molt poc temps hi arribarem. A Ciutat ab quatre bots | tornaria altra vegada, Penya Poes. 303.

|| 4. met. Trànsit ràpid d'un estat a un altre de molt diferent sense passar pels estats intermedis; cast. salto. La fa pensar es bot que és prendre estat de matrimoni, Alcover Cont. 23.

|| 5. Trànsit d'un passatge de lectura a un altre d'allunyat, deixant el tros intermedi, per oblit o intencionadament; cast. salto.

Loc.—a) Anar de bot de bot: anar a salts. Y vatme t' aquí trescant... de bot de bot, ple de breverols, Ignor. 2.—b) A salts i a bots: sense mirament. No volgueu qu'en materia d'enseñansa vagen a salts y a bots, a Ignor. 21.—c) Encertar el bot: tenir bon èxit en una cosa perillosa o que era de resultat dubtós. La mort es certa i incerta, | vuy di, ès segur que vendrà... | Lo que importa és està alerta | si es bot volem acertar, Santandreu M. J.—d) De bot i bolei: de repent, sense preparació. Per afeytar de bot y boley tots els homos plegats, Penya Mos. iii, 121.—e) Esser un bot damunt sa butza: esser una cosa molt molesta o desagradable (Mall.). Els es estat un bot demunt sa butza, Aurora 252.

Fon.: bódotb.t (pir-or., or., occ., val., bal.).

Intens.:—a) Augm.: botàs, botarro, botot.—b) Dim.: botet, boteu, botetxo.

Etim.: postverbal de botar.

3. BOT m.

Embarcació petita, de construcció igual que la dels gussis però amb la roda de proa més alta que l'orla, i amb molta quilla i molta amplària; cast. bote. Va al rem o a la vela i també n'hi a vapor i a motor. Dins un bot allà a la vora | s'atura alegre a pescar, Costa Trad. 100. Bot palangrer: el bot que té coberta (Maó). Bot culer: el que no té coberta, sinó corredors en els costats, i té descoberta la popa (Maó).

Etim.: de l'holandès boat, mat. sign.

4. BOT m.

Peix de la família dels ortagoríscids: Orthagoriscus mola (Cat., Val., Eiv.); cast. mola, rodador, pez-luna. Es gros, de les dimensions d'un delfí, de forma molt plana, de color cendrosa. La mainada fa pilotes de la seva pell, perquè bota molt (Blanes).

Bot

Moltes vegades és millor de dir només sí o no, en una junta, que no de fer discursos; almenys la pròpia personalitat no es desgasta i els paisatges interiors són més verds, més ufanosos. Aquest bot d'ateneu deia que Erènia era l'estampa contrària d’En Manyosa. I no sap que precisament eren iguals. Tots dos vocals, sinó que l'un, En Manyosa, ho era per fora, i Erènia per dins. (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 90.).

1. BOTADOR, -ORA m. i f.

Que bota; cast. saltador. D'allá dalt, ahont no pujan | ni los cabrits botadors, Costa Agre terra 108.

Fon.: butəðó (or., men., eiv.); botaðó (occ.).

Etim.: derivat de botar amb el sufix -atōre.

2. BOTADOR m.

|| 1. Barra col·locada horitzontalment a certa altària dins una gàbia o un galliner, perquè les aus hi botin i s'hi ajoquin (Mall.). Y sols llavors les ungles del botador desferra | y desclouent les ales, se deixa caure en terra, Alcover Cap al tard 20.

|| 2. Cada una de les pedres posades de manera que surtin un poc de la paret de tanca, formant una espècie d'escalons per saltar fàcilment d'una part a l'altra de paret (Mall.).

|| 3. Corda que en els caps té una maneta de fusta i és a posta per jugar a juli (Manacor).

|| 4. Cada una de les dues cames posteriors dels llagosts, que són molt més llargues que les davanteres (Mall.); cast. muelle, resorte.

|| 5. a) Perxa llarga amb un ferro de punta i ganxo a un dels seus caps, que serveix per atracar les barques (Cat.); cast. bichero, botador.—b) Bastó llarg amb el qual se fa força en el fons de la mar per desencallar o fer caminar els bots i altres embarcacions (Cat.).

|| 6. a) Instrument de ferro que serveix per treure els claus que no poden sortir amb les tenalles; cast. botador (Un Mall. Dicc.).—b) Barreta de ferro que s'aplica damunt un clau per pegar-li més segurament amb el martell (Palma).

|| 7. Espècie de bigota, posada forta a l'obra morta entre la gata i la roda, i a la qual s'amura la vela triquet (Palma).

|| 8. Lloc d'on es treu la pilota (Mall.); cast. saque.

Loc.—a) Sortir de botador: extralimitar-se, sortir dels límits prudencials (Mall.). El que a mos versos responga | no surta des botador | que be el cas será millor | que una altra cosa disponga, G. Roca (Bover Bibl. ii, 279).—b) Treure algú de botador: treure'l de punt, produir-li una irritació molt intensa que li fa perdre la serenitat (Mall.); cast. sacar de sus casillas. Bé podria estrevenirse que arribasseu a ferme curt o el cuch de l'orella malalt ò á traure'm de solch y de botador, Penya Mos. iii, 111.

Fon.: butəðó (or., men.); botəðó (mall.).

Etim.: derivat de botar amb el sufix -atōriu.

Botador

Però el pare Ferrando, que per res del món no volea posar-se a males amb el Jutge de Béns, tot i que la proposta que havia fet al seu rival el treia de botador, adonant-se del neguit golós del canonge i també per no haver de seguir excusant-se deis estirabots contra Don Sebastianet, que, malgrat tot, era qui era, decidí recordar al pare Amengual la necessitat de berenar. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 245.).

Botador

Botades

Ordenada, callada, amiga de la netedat... Ja té el seu geniot que fa valguer quan una contrarietat la posa de mal humor i, com son amo també té lo gènit fort, ne resulten a voltes baralles, botades, moros a la costa; mes, sempre és lo senyor Vicen que amolla. Les paus se solen fer davant d'una grasalada d’arròs a la marinesca, que la Ramona n'és l'àliga. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 26.).

BOTAFOC m.

|| 1. Bastó amb una metxa a un cap, que els artillers usaven per pegar foc al canó; cast. botafuego

|| 2. Fullaca que posen encanada a la boca de la sitja per encendre aquesta (Eiv.).

|| 3. Persona busca-raons, que provoca o incita a barallar-se (Cat., Val.); cast. buscarruidos.

Etim.: compost de l'imperatiu de botar i del substantiu foc.

Botafoc

Altres característiques individualitzades de la mentalitat catalana han de concórrer a explicar el mecanisme del nostre comportament col·lectiu, presidit gairebé sempre pel seny i en determinades ocasions per la rauxa, perquè no és fàcil d'en. tendre com podem passar, en hores (temps històric), de la més obscura adscripció al món de les realitats minimitzades al botafoc de l'eixelebrament iconoclasta. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 221-222.).

Botafoc

Encara tenia el botafoc del fusell a la mà. Intercanviaren ràpidament els dos estris i, girant-se cap a la taula i el tamboret corcats, els va fer a trossos d'uns quants cops. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 348.].

BOTALÓ m.

Perxa que va subjecta damunt el bauprès o a una verga i paral·lelament a aquests, i serveix per caçar certes veles; cast. botalón. El «Joven Margarita»... s'alçà de botaló, Vidal Mirall 18. a) El botaló principal i pròpiament dit, és el que va posat damunt el bauprès. A l'extrem prim i més forà té dos cércols de ferro amb ganxos per subjectar els estrais; prop de l'altre extrem té una droguera per al virador, i en el mateix extrem forma metxa amb acabament rodonenc per facilitar el moviment de baix a dalt. Està subjecta per dins l'embarcació a la clau del bauprès, i per defora al tamboret del mateix bauprès. Se divideix en dues parts, de les quals la més acostada al buc es diu botaló de floc, i la més forana s'anomena botaló de pitifloc (V. l'art. aparell: fig. 1.a, n.o 7 i 8; fig. 2.a, n.o 20 i 21; fig. 4.a, n.o 29 i 30).—b) El botaló d'ala és una perxa rodona, ferrada i aparellada convenientment, que descansa sobre una verga de juanet, de gàbia alta i de la major, i ve a esser la seva prolongació; serveix per caçar les veles anomenades ales, i el botaló que porten les vergues majors serveix al mateix temps per hissar el puny de dalt de l'altra vela volant, anomenada arrastradera.—c) En les barques petites se sol anomenar botaló el bauprès, d'una sola peça (Cat., Bal.).

Fon.: butəló (or., men.); botaló (val.); botəló (mall.); bətəló (St. Feliu de G., Manacor).

Etim.: del cast. botalón, que ve de la frase castellana antiga bota a ló, ‘tira cap a barlovent’, segons Corominas DECast, i, 500.

Botalons

Les veles van rebre el vent de costat i aleshores flamejaren tan bruscament, que van inflar-se en sentit contrari: els botalons es van trencar, i la nau va quedar completament sense govern. Una ràbia in dicible va tornar el capità més blanc que les veles. [Honoré de Balzac. La dona de trenta anys (La femme de trente ans, trad. A. Casassas). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1999. ISBN: 8477272727. 246 p. P. 202.].

BOTÀS m.

|| 1. Cabal d'aigua corrent en moviment ràpid (pir-or.); cast. arroyada. Déu meu! no trigarà el botaç a fer-se pas, Berga MT 25. A la plaça arriben com desfet botaç, ibid. 84.

|| 2. Petita resclosa per distribuir l'aigua de regar (Camprodon).

Botàs

I tant que el sabia! Tenia set de parlar-lo. Li rajaven. de tot el cos les ganes de catalanejar, com un botàs lingüístic. S'expressava en una llengua rica, autèntica, amb gal·licismes inevitables. Em confià els seus projectes. Li hauria agradat quedar-se a la gendarmeria i treballar al país. Vam xerrar fins a Briva, on es va transbordar. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 329.).

1. BOTELL m.
Bóta petita de fusta, aplanada lateralment, que els treballadors del camp se'n duen per portar-hi el vi (Montblanc, Vimbodí); cast. barrilejo, tonelete. Alçarem alt el botell, Foix Estrella 9.
Sinòn.: borratxel·lo, carretell.
Etim.: derivat de bóta.

2. BOTELL m.
Fer el botell: fer el bot, fer els gests precursors del plor (Olot); cast. hacer pucheros.
Etim.: derivat de bot.

Botell

Més tard el trobo de nou (i no altre obús de nou) davant l'estació de Saint-Lazare (i no on esta acció sent l'atzar) parlant amb un company (i no comparant un pany) sobre un botó del seu mantell (que no s'ha de confondre amb un botell del seu mentó). [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 41.].

BÒTIL m.

|| 1. Pedra rodonenca de torrent (Mall.); cast. peladilla. Dins sa bassa... per entre es bòtils y falgueres, Ignor. 2. Un traspontí que parexía omplit de bòtils de torrent, Roq. 11.

|| 2. Bolla de mac dels grossos, o bé qualsevol altra bolla de les que tiren en el joc; aquelles a les quals tiren no es diuen bòtils, sinó just bolles (Artà).

|| 3. Ametla més grossa que les altres, que serveix per tirar en el joc del quernet (Mall.).

|| 4. Cada una de les olives escadusseres que queden a l'olivera quan ja li ha caigut l'esplet (Mall.).

|| 5. Figa verda que encara té lletrada (Eiv.).

|| 6. Botella ampla de coll estret i llarg (Palma). A tot hora empina es bòtil, Aguiló Poes. 172.

|| 7. Botella (Men.). Y amb quina llestesa abocaven aquella especie d'aixarop de dins es bòtil an es got, Ruiz Nov.

|| 8. Home petit i gras (Cat.); cast. botijón, recoquín.

|| 9. Agutzil guarda-jardins (Gir.).

Etim.: incerta; segons Wartburg FEW, i, 466, ve del gàl·lic *bŏtĭna, ‘pedra fita’. Hi ha qui ha suposat que bòtil en el sentit de ‘botella’ ve de l'anglès bottle ‘botella’; però no sembla probable tal suposició, perquè les paraules angleses no se solen trobar fora de Menorca, on els anglesos dominaren en el segle XVIII; i la paraula bòtil la trobam a Mallorca (cfr. el || 7).

Bòtil

Potser em trobaria a faltar en el seu món, aquell menut estrafolari, que s'ho empassava tot, ben tocat de l'ala... Com em devia veure, en el fons? Com un bou? Com una llagosta?... S'havia acostumat que jo el passegés, amb aquells ullassos de bòtil, amb la seva alegria perpètua... En el fons, estava de sort... Més aviat era afectuós si anaves amb compte de no contrariar-lo... [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 206].

Bòtil

Tot sol al tren que anava a Filadèlfia, Peter gaudia de la seva solitud llegint The Loved One, d'Evelyn Waugh, una novel·la curta que havia publicat sencera la revista Time. Les pràctiques funeràries de Hollywood vistes pel petit anglès gras d'ulls de bòtil que satiritzava alegrement els residents del país del cinema, mentre que ell mateix encarnava, inadvertidament i advertidament, tots els tòpics coneguts sobre els anglesos. Sens dubte era un frau detectar en aquest detall un element fraudulent. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 496.].

BOTIM m.,

per gotim de raïm (Aguiló i Aladern Diccs.).

Etim.: de gotim amb contaminació de bot.

Botims

És com un miratge: ben treballada, verda, poderosa, comencen a apuntar-se els futurs botims. La vinya és petita, no deu fer més enllà de mitja vessana, però és una meravella de força, de vitalitat i d'ordre, ben arrenglerada i puixant. (Miquel Pairolí. Paisatge amb flames. Ed. Columna, Barcelona, 1ª ed. 1990. ISBN: 8478091459. 112 pp. Pàgs. 30.).

BOTINFLAT o BOTUNFLAT, -ADA adj.

Inflat excessivament, deformat per l'inflor (Ribagorça, Tortosa, Maestrat, Castelló, València); cast. abotagado. «Tens la mà botunflada» (Pont de S.). Dels galtuts o botinflats, Martí G. Tip. mod. i, 254. Grosses llàgrimes els reglotaven dels ulls botinflats, Bol. Dim. 73.

Fon.: botiɱflát (Tortosa, Maestr., Cast., Val.); botuɱflát (Pont de S.).

Etim.: part. pass. de botinflar.

Botinflades

No hi ha ni imaginació ni clarividència en aquell ridícul follet de jardí. Fa una rialleta maliciosa amb la boca rodona com una O i els ulls alegres espurnejant sobre les botinflades galtes de pedra—, i el desproporcionat cap androgin es manté en equilibri inestable al capdamunt d'un cos que suggereix un cosinat deforme. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 106.].

Botinflar-se

- Si el vell tendeix a botinflar-se, no negaré que no és un fresc -apuntà la senyora Magdalena Blasi. (Salvador Espriu. Ariadna o el laberint grotesc. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. 1983. ISBN: 8429716734. 154 p. P. 21.).

1. BOTIR v. intr.

|| 1. Esser llançat violentament per una força estranya i anar a caure a distància del punt d'origen (Mall., Men.); cast. saltar. Tu aferret fort, que si no t'hi aferres, botirás; y abans d'arribar en terra, ja t'haurán menjat, Alcover Rond. i, 130.

|| 2. met. Esser expulsat; cast. saltar. Ab manco de quatre centuries es moros haurien hagut de botir d'Espanya, Aurora 256.

Fon.: botí (Palma, Manacor); butí (Inca, Menorca).

Conjug.: regular segons el model de partir.

Etim.: de botar, per canvi de conjugació.

2. BOTIR v. tr.

Inflar, fer augmentar de volum (Empordà); cast. abultar, henchir. Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, botint el pit i estirant les cames, Ruyra Parada 28.

Fon.: butí (pir-or., or.).

Etim.: derivat de bot, art. 1.

Botiment

Oh, llegia la mar de bé. Fins i tot va deixar de banda la revista per poder menjar, però un estrany botiment havia reemplaçat la seva vivacitat habitual. No oblidava que la meva petita Lo podia ser intractable i, per tant, em vaig encreuar de braços, vaig somriure i vaig esperar el xàfec. Jo estava sense banyar i sense afaitar i no tenia ganes d'anar de ventre.[Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 138.].

Botia

De seguida, la pèrdua del Primer Ministre suec, dins el seu Palau Ministerial, i amb la seva filla i els seus ministres i secretaris, ressonà per tot Rússia, i a Suècia hom botia pels carrers com si tothom fos presa d'una epidèmia de ràbia inèdita. Miller havia preparat l'escapada, i el transsiberià acollí els dos monstres que s'enduien, amb ells, el secret d'aquella aventura que ningú mai no podrà explicar-se, i que, àdhuc per a nosaltres, sempre quedarà en el més absolut misteri. (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 126.).

Botits

Arran d'una de les baralles rutinàries amb la seva mare shavia posat a plorar i, a l'igual d'ocasions anteriors, no va voler que jo veiés els ulls botits: tenia una d'aquelles pells delicades que, després duna ploradissa, s'enrojolen i sencenen i agafen una carnació mòrbidament seductora. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs.Pàg. 66].

Botir

El vicari va botir els llavis. Només a Bismarck se li podia acudir de ser tan manefla. No li agradava l'epitafi; semblava posseir un doble sentit que no el deixava ben parat. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 280.].

Botir

Feia tres setmanes que no pagava el lloguer, explicant-li a la mestressa que rebria diners a finals de mes; ella no digué res, però va botir els llavis i arrufà les celles. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 537.].

Botits

El fax ha escopit els mapes isobàrics i són tots a terra. S'eixuga les llàgrimes, es moca, es passa els dits pels ulls botits pel plor i truca a la ràdio dient que té molta febre i que no hi pot anar. (Maria Mercè Roca. L’àngel del vespre. Ed. Columna, 3ª ED. Barcelona 1998. ISBN: 843005301. 214 p. P. 82.).

BOTIRÓ m.

|| 1. Enginy de pescar anguiles, que consisteix en un enfilall de cucs a un fil d'empalomar posat en forma de troca i penjat a una canya, que fiquen dins un riu o toll, i les anguiles s'hi aborden i s'enganxen les dents amb el fil (Torroella de Montgrí, Olot).

|| 2. Xicot gras i petit (Centelles); cast. botijo.

|| 3. adj. (f. BOTIRONA) Botit, rodó, com inflat. Doloretes Bòtil, grotesca cara botirona, Espriu Anys 97.

Fon.: butiɾó (pir-or., or.).

Etim.: probablement derivat dim. de botera.

Botirona

Totes hi són: la botirona Bòtil, la Coixa Fita, la Caterina, la Narcisa Mus. Les tres últimes varen amortallar la vella, perquè la Paulina, la neboda, no en va ser capaç, i ara passen el platet, les males pues. Saps el que em va contar la Narcisa? (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 360.).

Botirona

Fixa't com la ronden, ahir l'allunyaven gairebé a fuetades, i avui fixa't com Ja llepen. Totes hi són: la botirona Bòtil, la Coixa Fita, la Caterina, la Narcisa Mus. Aquestes últimes, totes tres, varen amortallar la vella, perquè la Paulina, la neboda, no. (Salvador Espriu. Ariadna o el laberint grotesc. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. 1983. ISBN: 8429716734. 154 p. P. 33.).

BOTJA f.

|| 1. Enramada que es fa a les andanes on es cria el cuc de seda perquè aquest s'hi enfili a filar el capoll (Cat., Val.); cast. embojo. Y, al premer, no volen les premses corcades, | nil cuch qu'en la botja no fa prest capell, Viudes donz. 365. Quant al triar de las botjas per la seda, les grogues son millors que no les roses, y les que manco valen son les blanques. En lo triar de les botjes les simples son millors, que no les dobles, per causa que dins les dobles es lo mascle y la femella, la qual femella quant ella ha fets ous demati se torna apres ajuntar ab lo mascle, les botjes que estan axi tancades son bones per engendrar, si son posades en lloch ben cubertas que la pols no les toque, separant les dobles de entre les simples, à fi que elles fasen millor seda,Agustí Secr. 191 v. Se veu la boja filada, Badenes Cants Rib. 105.

|| 2. Planta de la família de les plantaginàcies: Plantago psyllium (Cat.); cast.zaragatona.

|| 3. Planta de la família de les globulariàcies: Globularia Alypum (Val.); cast.corona de rey.—V. cossiada.

|| 4. Planta de la família de les compostes: Helichrysum Stoechas (Val.); cast.siemprevivas amarillas, manzanilla bastarda.—V. sempreviva.

|| 5. Planta de la família de les compostes: Artemisia campestris (Cat.); cast.abrótano silvestre, escobilla parda, aurora de los campos. Té els troncs subllenyosos a la base, ascendents, ramificats; les branques esteses, les fulles no puntejades, irregularment dividides en lacínies linears; les calàtides petites, ovoides, en petits raïms, formant una gran panolla piramidal. Es fa per terrenys arenosos. També es diu botja llemenosa, i a València botja pansera.

|| 6. Botja llemenosa es diu també la planta composta Artemisia glutinosaGay (Cat.); cast. boja negra, escobilla parda, pansera. (Cfr. Flora Cat. iii, 257).

|| 7. Botja blanca: planta de la família de les lleguminoses: Anthyllis cytisoides L. (Cat.); cast. albaida, boja blanca, blanquilla. Es un petit arbust molt ramificat, amb branques dretes, llargues, fulloses; fulles consistents, glabrescents, cendroses, breument peciolades, les caulinars trifoliades; flors grogues, petites, en fascicles axil·lars de dues a cinc flors formant llargs raïms espiciformes terminals; el llegum és ovoide, petit, apiculat; les llavors són també ovoides. Es fa per les costes àrides de la regió mediterrània mirant a la mar i abunda també a Mallorca, on en diuen botja de cuques.

|| 8. Botja d'escombres: planta de la família de les lleguminoses: Dorycnium suffruticosum Vill. (Cat.); cast. bocha, mijediega, socarrillo. Es un arbustet molt ramificat, de branques dretes i peludes, capítols de 6 a 15 flors blavoses, llegum ovoide molt obtús amb les sutures carenades. Es fa per boscs, marges i llocs àrids.

|| 9. Botges de St. Joan: planta de la família de les compostes: Santolina Chamaecyparisus (Cat.); cast. lombriguera, cipresillo, abrótano hembra.—V.espernallac.

|| 10. Botja gallinassa: planta de la família de les timeleàcies: Passerina hirsuta(Tarr.).

|| 11. Botja marina: planta de la família de les timeleàcies: Passerina villosa(Val.).

|| 12. Botja olivarda: planta de la família de les compostes: Cupularia viscosa(Tarr.); cast. olivarda, matamoscas.

|| 13. Botja peluda: planta de la família de les lleguminoses: Dorycnium hirsutum(Cat.); cast. hoja peluda, hierba del pastor.

|| 14. Botja pudenta: planta de la família de les compostes; Artemisia herba-alba(Cat.); cast. altamíra lanar, boja blanca, boja de olor, escoba hedionda, ontina.Té el tronc subllenyós, de 10 a 20 cm. d'altària, dret, molt ramificat; les fulles molt petites, albo-tomentoses, les inferiors breument peciolades, pinnatisectes; les flors de corol·la purpurina o groguenca; la planta fa una forta i agradable olor de càmfora.

|| 15. Nom genèric que s'aplica a les mates petites, com l'espígol, la farigola, etc. (Camp de Tarragona).

Fon.: bóʤə (Camp de Tarr., Eiv., Mall.); bóʤɛ (Sort); bóʒa (Benassal); bóʧa(Val.); bóʧɔ (Gandia).

Etim.: desconeguda: potser pre-romana.

Botja

Una botja. Però vostè ha volgut parlar-nos no pas de pedres o de botges sinó de les quals atribueix una història vital que és, com vos reconeix, altament al·legòrica.[J.M. Coetzee. Elisabeth Costello. (Elisabeth Costello, trad. Albert Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 2004. ISBN: 84-9787-032-8. 232 pàgs. Pàg. 208.].

BOTOLLA

Pronúncia: septentrional /buˈtu.ʎə/
Etimologia: Del verb botar en el sentit d’inflar, operació feta pel boter.
Anagrama: llobató

Nom

bo·to·lla f. ‎(plural botolles)

(septentrional) butllofa (enllaç)

Botolles

En arribar al quarter amb companys de desgràcia, vam haver d'esperar unes quantes hores abans que un sotsoficial ens vingués a acollir amb aquelles paraules tendres «Qu'est-ce que vous foutez ici, bande de cons?» («Qué cony hi foteu, aquí, maricons?» ). Va afegir que no havíem de seure, perquè «fa botolles al cul». Després d'una altra hora d'espera vana, vam passar entre les mans d'unes senyoretes que ens van deixar el cap pelat com una rata. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 294.).

BOTRE v. intr.

Botar (or.); cast. saltar. A mon entorn les feres, quin botre y quin flayrar, Guimerà Poes. 221. Impulsantla a botre, a saltar com saltaria un tigre, Girbal Pere Llarch 193.

Fon.: bótɾə (or.).

Conjug.: regular segons el model de batre.

Etim.: de botar, per canvi del tipus de conjugació.

Botre

Hauria volgut plorar, hauria volgut botre, hauria volgut reposar, i res no podia aconseguir de totes aquestes quimeres. Lluís Frederic estava a punt, evidentment, d'agafar una neurastènia que qui sap com hauria acabat, sense amics, sense família, sense cap dèria, sense records, només amb una joventut impetuosa dintre seu rebolcant-se per trobar una fugida, Lluís Frederic es veia ell mateix com una mena de monstre de museu, una mena d'objecte rar, únic dins el museu que era la seva casa. (Francesc Trabal. L'home que es va perdre. Ed. Quaderns Crema, 1º ed. Barcelona, 1985. ISBN: 8485704258. 160 p. P. 23.).

1. BOTXAR m.

Camp on abunden les botxes (Pont de S.).—V. botjar, art. 1.

2. BOTXAR v.

Moure (Ribagorça).—V. botjar, art. 2.

3. BOTXAR v.

|| 1. Fer botxes d'olles o cassoles (Breda).

|| 2. Fer blanc, en el joc de l'encert (Gandesa). El qui fa blanc diu que se l'ha botxat.

Botxa

D'així que finia la missa matinal, ja començava a trastejar per l'horta, ara aturant-se a contemplar la poncella que estira els pètals encongits, com braços cansats d'incòmoda positura, ara ajupint-se en ajuda del grill que botxa la terra amb ànsia de treure el cap a la lluma, ara esporganr una branca morta o podant un fillol que xucla la saba en perjudici de les flors i de la fruita. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 23.).

Botxinejar

Alto de saber que li havia d'entrar en la carn viva la fulla acerada d'un ganivet l'esborronava. No per covardia. En es veia capaç de desafiar qualsevol perfil. Pero la idea de lliurar-se a sang freda, sabent per endavant qué li havien de fer, al botxinejar de les eines d'un metge, Ii produïa un calfred només de pensar-hi. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 210.).

BOTZINA

Botzina - Catàleg de peixos de la Costa Brava https://museudelapesca.org › recerca › recursos-digitals

Descripció: Conquilla fusiforme. Canal ben desenvolupat. Color beix, marró clar o blanquinós amb grans taques marronoses. Interior de l'obertura, blanca.

Botzines

Feia un moment un plafó d'informació turística m'havia permès saber que just després de la retirada de les grans marees es podia recollir fàcilment a la sorra o als bassals un gran nombre de botzines, de cargolins, de navalles, de clòtxines, de vegades fins i tot d'ostres o de crancs. [Michel Houllebecq. Serotonina (Sérotonine, trad. O. Sánchez Vaqué). Ed. Anagrama, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788433915658. 286 p. P. 165.].

Botzineig

Les dues senyores continuaren enraonant per insistir sobre aquelles màximes ja reconegudes, tot aportant exemples demostratius de les funestes conseqüències que haurien comportat els procediments oposats als que elles sustentaven. L'Anne, però, no sentia clarament el que deien i tan sols copsava el botzineig de les paraules, posseïda d'una gran confusió. [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 292.].

BOVA o BOGA f.

|| 1. Planta de la família de les tifàcies: Typha latifolia L. i Typha angustifolia L.; cast. enea, espadaña. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent. Guart-se hom que no sia ayguosa, axí con gros jonc e bova o erba moyl, Arn. Vil. ii,109. Item j siti de boua dolent, doc. a. 1398 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Una estora de bova, doc. a. 1652 (Hist. Sóller, i, 958). Mentre pels claps de boga saltirona l'ocell, Berga MT 161.

|| 2. Conjunt de fulles de la dita planta que formen un seient de cadira. Tres cadires desiguals amb sa bova escabeiada que los penja fins en terra, Ignor. 19.

|| 3. Planta de la família de les iridàcies: Iris pseudoacorus (Rosselló, Garrotxa, Gir.); cast. espadaña fina.

|| 4. Planta de l'espècie Sparganium erectum (La Selva, ap. Masclans Pl. 61).

Fon.: bɔ́βə (Barc., Tarr.); bɔ́βa (Tortosa, Val.); bɔ́βo (Pobla de S.); bɔ́bɛ (Sort, Organyà, Balaguer, Fraga, Gandesa); bɔ́vo (Pego); bɔ̞́və (Mall., Men., Eiv.); bɔ́ɣə (Ross., Conflent, Olot, Llofriu, St. Feliu de C., St. Vicenç dels H., Igualada, Vendrell); bɔ́ɣa (Benassal).

Intens.:—a) Augm.: bovassa, bovarra, bovota;—b) Dim.: boveta, bovetxa, boveua.

Sinòn.— || 1: balca;— || 3: contell groc, espadella, lliri groc.

Etim.: del gàl·lic bŭda, mat. sign. || 1 (REW 1371). Sobre el vocalisme, que normalment hauria de donar ó per procedir d'una ŭ, vegeu Coromines en Est. Rom. iii, 208.

Bova

La va portar fins a una sèquia que hi ha prop de la casa, entre tot de joncs i bova, les aigües estancades feien verdet, pertot arreu una pudor d'aigua molla indescrip tible, com si hi hagués alguna bèstia morta pel voltant. (Francesc Serés. La força de la gravetat. Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 2008. ISBN: 9788477274421. 252 pgs. Pg. 94).

Boves

Allí saltirona alegrement, a peu descalç, per sobre les boves, fresques de rosada. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 22.).

Bova

Partiren de Nazaret matinadeta a bona hora.

no troben posada enlloc de tant que la gent són pobres.

Se'n fan una barraqueta tota de jonc i de bova;

Sant Josep va a cercar foc, va a cercar foc i no en troba.

(Manuel Milà i Fontanals. Romancer català. Edicions 62, Barcelona, 1ª ed. 1980. ISBN: 8429716297. 348 p. P. 269.).

BOUAL f.:

V. boval.

1. BOVAL o BOAL

|| 1. adj. Propi de bous. Garrover boval (Campanet). Nap boal: classe de nap que només és bo per al bestiar (Llofriu).

|| 2. f. Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (Men.). Servia de boual una cova de Biniguarda, Camps Folkl. 40.

|| 3. f. Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (Mall.). Modernament es diu boval de tot estable gran de fora-vila, no sols per bous sino també per ovelles, egües i altre bestiar (Mall.). Lo portal de la boal ques de volta, doc. any 1408 (Miret Templers 450). Y'ls bells remats que corren fugint a les boals, Oliver Obres, i, 149.

|| 4. met. Casa gran i dolenta (Palma).

|| 5. Raïm boval: classe de raïm de grans negres, grossos i sucosos, que fa el vi fluix (Ribera d'Ebre, Val., Al., Mall.). Planta trià | stranya pus sana | de muntalbana | boval negrella, Spill 13433.

Fon.: boβáɫ (Gandesa, Freginals, Val.); bováɫ (Alcoi, Al., Bunyola, Esporles, Llucmajor, Santanyí); buáɫ (Palma, Felanitx, Manacor, Mancor, Vilafr. de B.).

Intens.:—a) Augm.: bovalassa, bovalota.—b) Dim.: bovaleta, bovaletxa, bovaleua, bovalona.

Etim.: del llatí bŏvāle, ‘propi dels bous’.

2. BOVAL f.

Boada del forn (Ciutadella); cast. alcabor.—V. boada, art. 1.

3. BOVAL

|| 1. adj. Semblant a bova. Jonc boval: espècie de jonc fluix que no és bo per cordellar (Men.).

|| 2. m. Lloc fangós, on l'aigua s'embassa i s'hi fan boves (Men.); cast. buhedal.

Boual

...i en Jaume de Berga, el ferotge, començava a sentir-se alleugerit, ara que ja no li calia decidir, ara que només havia de seguir la veta i notava que li treien una llosa de les espatlles i somreia tranquil perquè li arribava l'hora de descansar i en la follia del moment s’imaginawa acaronant el llom d'una vaca, lligant-li la cua a l’anca i atansant amb el peu l'escambell i la munyidora a les mamelles i cantava entre dents com ho solia fer al boual.» (Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 71.).

1. BRAC m.
|| 1. ant. Fang; cast. barro. Negú obrer o obran qui fassa cayrós no gaus trer brach del motle ab ma sino ab regla, doc. Perpinyà, a. 1284 (RLR, iv, 362). Escopí en terra e feu brach de la saliua, Serra Gèn. 180. Mas era tant lo brach qua no podia conaxar qua volian dir, Graal 44. E los gentils la primera ydola apellada Promotheu feeren de brach, Hist. Troy. 124.
|| 2. Postema, matèria supurada (Empordà); cast. pus. E en la nafra aurà brach, e la bestia no soferrà afany perque a tirar lo brach, MS Klag. segle XIV, 6. Posauli una poca de la dita póluora quant vejats que li ix brach o sanch o se li descobre la dita plaga, Animals casar 68 vo. Li va sortir un bony al coll... Tot ple de brach, Vict. Cat., Cayres 179.
|| 3. Líquid espès i apegalós (Ferrer Dicc.).
|| 4. Líquid seminal (Mall., Men.); cast. semen. En veritat vos dic, Sényer, que si lo braç el podrit el soll qui's fa en la obra de luxuria és cosa pudenta a odorar e leja a veure e orrible a gustar, Llull Cont. 128.
Fon.: bɾák (Empordà, Mall., Menorca).
Etim.: de *bracu, mat. sign. || 1, probablement paraula cèltica, que ha donat en fr. brai, en prov. brac, en it. brago, en port. brejo (cfr. Wartburg FEW, i, 489).

2. BRAC m. (gal·licisme).
|| 1. Gos perdiguer. Li saltava al seu davant, com un brac festós, Espriu Anys 48.
|| 2. Home eixelebrat, de caràcter estrany, cridaner i poc raonable (Ross., Conflent). I's queda nostre brac amo de tot, Berga MT 73.
Fon.: bɾák (pir-or.).
Etim.: del fr. braque, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 493).

Brac

Una frase històrica del jutge: Es pot sortir a la muntanya sense gos, però no sense Eusebio. Ha nascut per a la caça. T'ho juro, té l'olfacte d'un brac. Aquest és el seu gos, un brac, quan caça becades, i s'hi entén amb un codi de gestos silenciosos. No se sap qui ajuda més a qui. Ell és sempre el primer de veure els espellos. [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 211.].

BRAÇA f.

|| 1. Mida longitudinal equivalent a 1'67 m. i que originàriament és la distància que hi ha des de l'extrem d'una mà a l'extrem de l'altra tenint els braços estesos en línia recta; cast. braza. Dreçàli la lança e donàli tal per los pits del caual de la lança que bé li'n mès mija braça, Jaume I, Cròn, 60. Caygueren bé vint braces del mur major, Desclot Cròn., c. 42. Hauia cascuna una braça de lonch, Serra Gèn. 15. Puja un parey de braces més, Ignor. 13.

|| 2. Braça reial: mida superficial agrària usada en algunes localitats de la comarca de Castelló de la Plana, equivalent a 4'155 metres quadrats i corresponent a 81 pams quadrats valencians.

|| 3. nàut. Cap o corda doble o senzill que, ferm en cada penol d'una verga o passant per un bocell fixat allà, i dirigit pels punts convenients, serveix per bracejar la dita verga; cast. braza. Les braces prenen adjectivació de noms de les vergues corresponents: «braça major», «braça de triquet», «b. de messana o de la seca», «b. de velatxo», etc.

|| 3. Força muscular (Cat.); cast. brazo, nervio. «Un home té més braça que una dona».

Fon.: bɾásə (pir-or., or., bal.); bɾásɛ (Ll.); bɾása (Ribagorça, Tortosa, Maestr., Val.).

Etim.: del llatí brachĭa, ‘els braços’.

Braça

Jo era a la cresta d'una onada i la goleta baixava cap a mi sobre l'onada següent. Ja tenia el bauprès sobre el cap quan em vaig posar dret, vaig fer un salt i el coracle es va enfonsar sota l'aigua. Vaig aferrar-me amb una mà a la botavara del floc i vaig col·locar un peu entre l'estai i la braça; i, mentre era allà penjat i panteixant, un cop sord em va indicar que la goleta acabava d'envestir el coracle i l'havia fet a miques, i que em quedava a la Hispaniola sense cap possibilitat de tornar enrere. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 209.].

BRAMUL m.

|| 1. Crit del bou i d'altres animals de veu semblant a la d'aquell; cast. mugido, bramido, rugido. Bramuls d'afamades feres, Ruiz Poes. 65. Canta'l bramul del bou qui en lenta pau pastura, Riber Sol ixent 54.

|| 2. Crit fort i ronc de persona; cast. bramido. Bramuls de sanch y coratge | lo furor dels cors arrenca, Camps F., Poes. 71.

|| 3. Soroll fort i ronc del vent, de la tempesta, de la mar avalotada, etc.; cast. rugido. Y la sent com grossa ausina | Es bramuls de sa ventada, Aguiló Poes. 199. Y axordan ab sos bramuls | los falconets y bombardes, Picó Engl. 27.

Fon.: bɾəmúɫ (or., bal.); bɾamúɫ (occ., val.).

Etim.: derivat postverbal de bramular.

BRAMULAR v.

Fer bramuls; cast. mugir (els bous), bramar, rugir (els lleons, la tempesta, els homes excitats). Va veure ab la pruhija del espant | sortir del cau la bestia bramulant, Costa Trad. 119. ¡A los toros! ¡A los toros!—bramulava la gent, Pons Com. an. 34. Quant alloure bramulen les ventades, Costa Poes. 44.

Bramul

Sol i pluja, núvols i clarianes, flor i pedra: estan tan estretament lligats, tan profèticament units, que ell experimenta un espasme de joia quan es veu al cor mateix d'una convergència tan excelsa. El pit se li emplena del seu pro pi sorollós alleujament, d'un crit d'èxtasi, d'un salvatge bramul de felicitat. [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 60.].

Bramula

A formar!-bramula. Amb una sabata a la mà, s'arrenglera darrera un dels seus companys que no ha tingut temps d'acabar de cordar-se els pantalons, i tots emprenen la marxa en seguiment del caporal que en travessar la porta apaga la llanterna. Tornen a recórrer el pati on els homes continuen Turs exercicis i penetren en una porta alta i estreta que únicament permet el pas d'una sola persona. Més enllà de l'espai ombrívol n'hi ha una altra, prop de la qual el caporal ordena: Al... to! (Manuel de Pedrolo. Totes les bèsties de càrrega. Edicions 62, Barcelona 2ª ed. ISBN: 84297716076. 302 p. P. 149.).

Bramola

Rellegia, repassava i m'encasquetava a la memòria els preceptes de la tàctica a seguir "per a quan bramola la tempesta de les passions". Començava de néixer en mi un entusiasme reformador, amb aquella fogositat xarbotant amb què jo abraçava les coses. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 317.).

Bramulat

Doncs, sapigueu que he pres el determini,

l'he bramulat per comes i fondals,

i no espereu que me'n desencamini

la llepolia d'un manat d'alfals. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 39.).

Bramul

Philip tingué ocasió d'escoltar moltes discussions sobre aquella obra a la llarga taula de la Frau Professor, i cada vegada el Professor Erlin perdia la seva calma habitual: colpejava la taula amb el puny i sufocava tota mena d'oposició amb el bramul de la seva bonica i profunda veu. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 116.].

Bramul

El bramul de les sirenes encara no estroncat...(Manuel de Pedrolo. Avui es parla de mi. Edicions 62, 4ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429710957. 238 p. P. 70.).

Bramul

Vull escriure històries diferents de les que he escrit fins ara, va pensar en Junpei. Històries de gent que somia i que espera que la nit s'acabi, de gent que vol que es faci de dia per poder abraçar en la claror aquells que estimen. Ara, de moment, he de ser aquí per protegir aquesta dona i aquesta nena. Sigui qui sigui qui s'espera, no penso permetre que les fiqui en aquella capsa absurda. Encara que el cel caigui, o que la terra s'obri amb un bramul. [Haruki Murakami. Després del terratrèmol. (Kami no Kodomo-tachi wa mina odoru, trad. A. Nolla) Ed. Empúries, Barcelona2014, 1ª ed. ISBN: 9788499308623. 156 p. P. 155.].

1. BRANCAL m.

I. || 1. Conjunt de pedres sobreposades que formen el muntant lateral d'un portal o finestra (or., Falset); cast. jamba. Amagada al brancal del balcó, Oller Pap. x.

|| 2. Barra vertical d'un bastiment o fulla de porta (Palma); cast. montante. Aquestes vergues, primes com à jonchs, se vinclan cada instant seguint es vicis des brancals de fusta, Ignor. 44.

|| 3. Barra vertical o fixa d'una barrera, que per l'extrem superior encaixa dins la polleguera i per l'inferior balla dins el punt (Artà).

II. Pedra col·locada horitzontalment a la part inferior d'un portal, sobre la qual descansen les rebranques (Ll., Benavent, Massalcoreig, Capsanes, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Llucena, Castelló); cast. umbral. Madona Jaumeta... que seye baix al branchal de la porta de dita casa, doc. a. 1574 (arx. mun. d'Igualada). El dia que saltava el brancal de la funerària, S. Gozalbo Bol. 142.

III. || 1. Peça de fusta col·locada horitzontalment damunt la porta (Eiv.); cast. dintel. Si en lloc d'esser de fusta és de pedra, es diu brancalada.

|| 2. Brancal des pou: la biga o tió entravessat a la capella del pou, i en el qual va penjada la corriola (Eiv.).

|| 3. Brancal de sa campana: la barra horitzontal que forma els dos braços de la campana (Eiv.).

Fon.: bɾəŋkál (or., bal.); bɾaŋkál (occ., val.).

Etim.: derivat de branca.

2. BRANCAL adj.,

per blancal. «Blat brancal» (Mall.). «Figa brancal» (Freginals).

Brancal

Saltant d'alegria, aquell matí, en lloc d'anar a classe, em vaig presentar a la llibreria del carrer de Jesús. Era una botiga petita i fosca. Vaig dir el meu nom des del brancal, i se m'acostà un home escardalenc i magristó que va parlar-me amb una veu de coll escanyolida i sacsejada com si tingués un embussa la gorja que li dificultés l'emissió de la paraula. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França I. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 63.).

BRAND m.:

V. bran.

BRAN o BRAND m. ant.

Espasa que es manejava amb les dues mans; cast. espadón. Ne lo teu bran no val res, car no talla, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 238). Piramus volch morir passat d'un bran, Ausiàs March ix. Al costat lo brant li penja, Llorente Versos, i, 75.

Etim.: del germ. brand, mat. sign.

Brand

Duem per estela taurons i dofins.

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança - la host macilenta

que branda amb el brand de la nau que la duu.

Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!

Som dèbils per tu.

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu!

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona,

BRANDAR v.

|| 1. intr. Flamejar (Camp de Tarr.); cast. flamear. «Les atxes de vent blanden». «Les banderes desplegades brandaven» (Llofriu).

|| 2. tr. Moure d'un costat a l'altre repetides vegades una arma o altra cosa en gest amenaçador; cast. blandir. Altres mes vells ne surten a glops de les cavernes, blandant [sic] armes de pedra y ossades de mammuth, Atlàntida iii. Branda ab son puny la llança poderosa Canigó xii. Branda terrible lo sagrat coltell, Costa Poes. 24. a) met. Ell branda l'anatema, Alcover Poem. Bíbl. 76.

|| 3. intr. Moure's alternativament de banda a banda; cast. balancearse. Mestre Nicolau brandava més qu'un barco sense lastre, Roq. 16. Els carruatges brandaven amb força a causa ds l'empedrat de raval, Espriu Lab. 128. Especialment es diu del moviment oscil·latori de les barques, produït per l'impuls de les ones o del vent i per la reacció de la força d'estabilitat del buc; cast. balancearse, brandar. Presenciar la varadura de les barques... i vore-les després brandar en l'aigua, Morales Id. 58.

|| 4. tr. Moure alternativament de banda a banda; cast. balancear. En Xaneta, brandant el cap abatudament, Ruyra Parada 38. Algunes [vaques], tot brandant la cua com si la mosca els piqués, recorren tot l'ambit del cabal, Massó Croquis 19.

|| 5. intr. Moure's alternativament i repetidament en sentits contraris (Empordà, Camp de Tarr.); cast. oscilar. Fent blandar [sic] el sol empostiçat que era tot una trepadura, a cada petjada, Víct. Cat., Ombr. 29.

|| 6. a) intr. Sonar les campanes mogudes amb moviment oscil·latori (Empordà, Gir., Barc.); cast. doblar. Les campanes de l'ermita tocan ab so de tristesa y brandan y brandan pausadas, Collell Flor. 69. Brandant estan les campanes, Penya Poes. 339.—b) tr. Fer sonar les campanes donant-los un moviment oscil·latori (or.).

|| 7. intr. Moure's molt, bellugar-se atrafegadament (Camp de Tarr.); cast. trotar. «Talment estic xafat; tot el sant dia que brando» (Valls, Selva del C.).

|| 8. Brandar-la: a) Passejar-se (Penedès). «Els senyorets són a brandar-la».—b) Ballar o fer altres moviments vius (Penedès). «Mira com la branden!».

Loc.

—Brandar el cércol: no tenir gens de pa a casa (Tarr.).

Fon.: bɾəndá (pir-or., or., bal.); bɾandá (occ.); bɾandáɾ (val.); bləndá (or.).

Etim.: derivat del germ. brand, ‘tió encès’, ‘espasa’.

Brandar

-Amb absolutament res.

-¿Res de res?

L'Stefan Lindman va brandar el cap.

[Henning Mankell. Ossos al jardí. (Handen, trad. M. Casas). Ed, Tusquets, 3ª ed. Barcelona, 2014.ISBN: 978-84-8383-747-4. 188 pàgs. Pag. 89].

Brandaven

Els carruatges brandaven, a causa de l'empedrat de raval, i el trontoll ens adoloria les carns i fins les ànimes. Mònica, Ronchi, Carola i jo anàvem davant, en un cotxe arrossegat per un vell cavall negre. Valesi i Lluïseta, Hildebrand i la seva Fanny seguien darrera, i és l'hora que no puc precisar ni l'edat ni el color de la cavalleria d'aquell segon vehicle. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 362.).

Brandar

Va brandar el cap, dubitatiu, abans de deixar anar:

-De vegades em pregunto si no hauríem de formar part de la Coordinadora Rural. No ho sé, no n'estic segur, ja no estic segur de res ara mateix... Ara anem a un enterrament... -va afegir l'Aymeric-. Un col·lega nostre de Carteret es va fotre un tret, fa dos dies. [Michel Houllebecq. Serotonina (Sérotonine, trad. O. Sánchez Vaqué). Ed. Anagrama, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788433915658. 286 p. P. 195.].

Branda

Duem per estela taurons i dofins.

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu!

Pel mar se us avança - la host macilenta

que branda amb el brand de la nau que la duu.

Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!

Som dèbils per tu.

Germans que en la platja plorant espereu,

ploreu, ploreu!

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 43.).

Branda

Els cavalls s'escapen. Primer un galop curt, l'aviador encara té els meus ulls en els seus, i jo somric a la seva dentadura perfecta, gairebé inquietant sota la lluna, els nostres cavalls segueixen el joc, ell i ella s'emmotllen, els cavalls es toquen els llavis i intercanvien l'escuma, després la seva euga branda el cap, frena, el sacseja com si rigués, insolent, obre els narius al cel, el cel està negre d'estrelles, tan plàcid, una tela tranquil·la, després, tan de sobte com havia frenat, s'embala i fuig a galop tirat cap a l'horitzó de la nit. [Gilles Leroy. Alabama Song (Alabama Song, trad. A. Casassas). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2009. ISBN: 9788492440207. 188 pàg. Pàg. 67.].

Brandava

Cada cop que el cotxer els deixava reposar amb un "xooo!", el de més a prop brandava el cap violentament i feia trontollar tot el que duia, com un cavall insòlitament emfàtic, negant que el cotxe pogués enfilar-se dalt del turó. Cada vegada que el cavall guia feia soroll, el passatger s'esverava, com pertoca a tot passatger nerviós, i es pertorbava. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 16.].

Brandant

Quan va trucar, la Joséphine va obrir immediatament la porta i se li va llançar al coll. El va abraçar, li va agafar les mans, les va dur a les seves galtes i el va besar fort a la boca. El petit Léo, que havia estat passejant d'una habitació a l'altra, brandant un pal de timbal de fusta, es va quedar immòbil al mig de l'habitació, amb la mirada fixa, sorprès en veure com la mare besava un home a qui no recordava haver vist abans. [Ford, Richard. Dones amb homes (Women with men. Trad. M. Izquierdo). Ed. Anagrama / Empúries, 1ª ed. Barcelona 1999. ISBN: 9788475966878. 238 p. P. 71.].

Brandava

Ell brandava infatigablement raixada. arrabassant les parts altes. Roseta recollia al cabàs les gleves aixecades per ell i les buidava als tolls a fi d'anivellar el terreny. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 39.).

Brandejant

Orestes el va reconèixer i es va llançar contra ell brandejant l'espasa. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 26.].

Brandant

Se'l mirava maliciosament tol brandant el cap. El triple sotabarba i el ventrell enorme eren sacsejats pel riure que li naixia del cor. [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 250.].

Brandar

Va sentir que li augmentava la ràbia, la que sempre acampanya la por, i el resultat va ser ferotge. Es va abraonar endavant amb la destral alçada i la va brandar baixa, amb el braç tot estirat. [Jo Nesbø. El ninot de neu (Suømannen, trad. L. Font). Ed. Proa, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788475884172. 510 p. P. 95.].

Brandar

-Estar de campanya?

Willkie va brandar el seu discurs. .

-No, haver de llegir un discurs. Mai no he pogut fer ho. Mai. He avisat en Mike. Però ... oh, aquest és en Russell Davenport, senyor Farrell. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 105.].

Brandar

Però quan l' Aliide va tornar a la cuina i la Zara va brandar la foto davant seu i va murmurar que havia caigut de l'espai entre l'armari de la vaixella i la paret, o potser de darrere del paper pintat res en el semblant de la dona de la foto. [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 102.].

Brandant

Puc notar que això el posa nerviós quan li dic que passi, però té una opinió tan alta d'ell mateix que no pot tirar enrere. Li apropo una cadira, encara brandant el martell, i ell hi seu. Vaig a la cuina i li porto un got de llimonada per a la qual estava picant glaç. Mig espero que hagi tocat el dos, però quan tomo encara és allí, la maleta humilment als peus, un barret negre i greixós als seus genolls. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 140.].

Brandar

El que et vull dir perquè et serveixi per a la vida que només en la pràctica dels oficis, i tant li fa el vent que faci brandar la vela i la sorra que et porti la sonda, només en això, fixa't, es troben els mitjans més segurs de subsistència. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 39.].

Brandava

Sovint li deia al senyor Finewood: ¿per què no la doneu a en Michel, que ella se l'estima? I tot seu, ¿sabeu què feia? Brandava el cap i mirava de gairell. «Es veritat -li deia- que en Michel és estrany, però és que és un noi tan discret, tan honest i tan trempar'» [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 110.].

BRANDEJAR v.

|| 1. tr. Moure una cosa repetides vegades d'una banda a l'altra en gest amenaçador; cast. blandir. Tres lances que brandejaua en semblança que volia destrouir lo mon, Eximplis, i, 212. Brandeja ab mà ferrenya l'espasa flamejanta, Allàntida ix.

|| 2. intr. Moure's alternativament de banda a banda; cast. balancearse, oscilar. Una forta ratjada fes brandejar ab fúria tot lo ramatje, Genís Narr. 37.

|| 3. intr. Sonar les campanes mogudes amb moviment oscil·latori; cast. doblar. Les campanes un matí ab so funeral brandejan, Cases A. Poes. 38.

Fon.: bɾəndəʒá, bləndəʒá (or.); bɾəndəʤá, bləndəʤá (bal.).

Etim.: derivat de brandar.

Brandejar

Em va semblar que l'aguantava per sota una mà grossa que se li havia aferrat fort als cabells i la feia brandejar com un sonall espantós per distreure una gentada furibunda lligada pels peus a les peces de fusta del sostre, que cruixien amb el seu picament de peus, i que aplaudia en direcció a nosaltres amb milers de mans que penjaven, en senyal de satisfacció i d'alegria. [Charles Nodier. La fada de les engrunes (La Fée aux Miettes, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2008. ISBN: 97884924440108. 218 p. P. 116.].

BRANDÓ m.

|| 1. Atxa de cera d'un sol ble; cast. blandón. Yeu ay parlat ab los fossors, e ab los blancquiés, et ab aquels de la orgeria que uenguen a uos ab brandons,Jaume I, Cròn. 298. Tortes, ciris e brandós per vendre, doc. a. 1296 (RLR, v,92). Ab molts brandons e ab moltes entorches de cera, Desclot Cròn., c. 30. Feya cremar... mil brandons grans de cera, Muntaner Cròn. 139. Que cascun brandó sia haut de pes de set liures de Valencia, Ordin. Palat. 183. Hun brandó no'l posa hom amagat, mes en loch hon face lum, Quar. 1413, 186. Alcun confrare serà passat d'esta vida e els parents li volran fer prouisions... de brondons [sic], doc. a. 1400 (BSAL, x, 371).

|| 2. Atxera. Sis blandons [sic] al altar major, de llautó, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 869).

|| 3. Broc amb ble d'una llumenera; cast. mechero. 6 llumeneras ço es 3 de quatre blandons, doc. a. 1722 (BSAL, vii, 305).

|| 4. Canó de llauna on va el ble, en els inferns d'esperit de vi (Ciutadella).

Fon.: bɾəndó, bləndó (or., bal.); bɾandó, blandó (val.).

Intens.: brandonet, brandonot.

Etim.: derivat del germànic brand, ‘tió encès’.

Brandons

Trompeters. / La bandera de Santa Eulália portada a cavan per un sacerdot. / Gonfanons de la seu, Santa Maria de la Mar, Santa Maria del Pi, Sant Just, Sant Pere, Sant Miguel, Sant Jaume, Sant Cugat i Santa Anna. Brandons de la seu al costat dret i els de la ciutat, que eren quaranta, a l'esquerre. / Orbs, contrafets i espunyats. (Francesc Curet i Lola Anglada. Costums, festes i solemnitats. Visions barcelonines, IV. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1983. ISBN: 84-85403-52-5. 344 pàgs. Pàg. 189.).

Brandons

Una imponent capellanada,

amb llurs brandons els pàrvuls de l'hospici.

Vels negres, levites i copaltes. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 153.).

Brandons

En es túmulo hi vull vint atxes i també hi vull unes hídries d'esperit de vi amb brandons encesos, que facen flamada -flu, flu- i · cremin per sa meva animeta. (Llorenç Villalonga. Mort de Dama. Edicions 62, Barcelona, 1987, 6ª ed. ISBN: 8429717358. 156 p. P. 136.).

BRANSOLEJAR v. intr.

Moure's alternativament de banda a banda; cast. balancearse, bambolear. La creu es feixuguíssima y Ell tendre, | als primers passos bransoleja y cau, Verdaguer Naz. 93.

Fon.: bɾənsuləʒá (or.).

Etim.: probablement de balancejar amb contaminació de bressol.

Bransolejant-se

Enid es quedà dempeus, amb el got a la mà, bransolejant-se lleument. Havia pres massa whisky cosa que no li era habitual. Normalment assimilava el licor d'allò més bé. (Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 149).

Braonsolejar

Una onda s'escampava sota la cua de la bestia, una laca atrabílica que s'irisava d'esfumats violacis i liles, vegetació recançosa de la llum que com un carro oscil.lava sobre la sang pestífera en una finestreta imperfecta, un trapezi variegat, no, un deltoide que dilatava un angle, ara, i un altre angle, recte, després, per braonsolejar la seva càrrega de llum, espessa sobre el camí melós de la flema degenerescent, fértil per al no res, ja, escàtil la llum que sobre el líquid que fou vital, la sang corrupta, ara mossegava... (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàgs. 261-262.).

Bransolejat

»Pobre beneit! Només que hagués deixat aquell porticó en pau... No tenia control, cap control, exactament igual que Kurtz, igual que un arbre bransolejat pel vent. [Joseph Conrad. En el cor de les tenebres (Heart of Darkness trad. M. Vancells) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1998. ISBN: 8429744555. 148 pgs. Pg. 96.].

Bransolejant

La gent el miraven vagar pels camins, bransolejant, corbat penosament, caient ací i aixecant-se allà, parlant tot sol, aturant-se de sobte i asseient-se, i tornant-se a aixecar a penes s'havia assegut. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 342.).

BRAÓ m.

|| 1. Part del braç compresa entre l'espatla i el colze (Cat., Val., Mall., Eiv.); cast. morcillo, muñón. Moltitut de sobrefluitatz és ajustada e'ls brahons e entre la carn e la cotna, Arn. Vil. ii, 114. Que liguas a tots los altres les mans detras e alt en los brahons, Tirant, c. 92.

|| 2. La part més prima del braç, immediata a la mà (Maestr., Mall., Men.); cast. muñeca. El rosari... enrondat al braó en forma de bracerola, Galmés Flor 69.

|| 3. La part de cama dels quadrúpedes que va des del turmell fins a un quart de cuixa (Cat., Mall.). Cada vegada que li rentareu les cames es menester que li renteu los brahons e los pits, Dieç Menesc. i, 13.

|| 4. a) Força muscular; cast. nervio. Jò sé baxá s'oreya y encara tench brahó per pitjarme en es mantí, Ignor. 40. ¡Té molt brahó, es valent!, Vilanova Obres, xi, 95. Té un brahó de mil dimonis, Ruyra Parada 49.—b) Força, en general. Dihent sensa vergonya y ab tota la braó: | Ab rahó o sense rahó | Vaji'l pobre a la presó, Caseponce Man. 138.

|| 5. La part de fusta prima que hi ha entre el guió i la pala del rem (Llucmajor).

|| 6. Filada de pedres que sol posar-se a la part de darrera dels marges, de manera que aquests semblen parets (Mall.).

Loc.—a) Amagar els braons: fugir o retreure's de mostrar cara en una cosa que pot esser comprometedora (Mallorca).—b) Treure els braons: donar proves de força o de valentia (Mall.).—c) Suc de braó: feina feixuga, de força muscular (Llofriu).

Var. form.: bragó, brasó.

Fon.: bɾəó (pir-or., bal.); bɾaó (occ., val.); bɾəvó, bɾəwó (Mall.); bɾəzó (Olot, Agullana, Banyoles, Llofriu, Rabós, St. Feliu de G., Tarr.); bɾaɣó (Gandia, Pego, Calp, Alacant).

Intens.:—a) Augm.: braonàs, braonarro, braonot;—b) Dim.: braonet, braonetxo, braonel·lo, braoneu, braonillo (men.).

Etim.: del germ. brado, ‘tros de carn’.

Braó

Ben al contrari, en el moment de pun ta de la revolució del segle XVII, quan Catalunya es se para de la sobirania del rei d'Espanya per a caure, esmaperduda, en la del rei de França, no té ni braó per a proposar una solució més àgil a la dinàmica política i administrativa del país. (Jaume Vicens Vives. Notícia de Catalunya. Ed. L’Àncora, Barcelona 2012. ISBN: 9788429770735. 236 p. P. 175.).

Braó

S'acostava la sega i aquest any treballarien amb braó. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 134.).

Braó

Quina alegria! Amb quin braó continuaria lluitant! Quina importància tindrien aleshores les misèries, les privacions i els desenganys, si per fi havia de reeixir? [W. Somerset Maugham. De la servitud humana (Of Human Bondage, trad. J. Arbonès) E. Proa, Barcelona 1986. ISBN: 8475884653. 660 p. P. 274.].

Braó

En acabat, s'alçava i deixava anar la glopada de braó: Courage! [Manuel Rivas. Els llibres fan de mal cremar (Os libros arden mal, trad. L. Felip) Edicions 62, 1ª ed. 2006, Barcelona. ISBN: 9788429759143. 526 p. P. 20.].

BRAOL m.

Bramul. ¿Lo braol d'un incendi dels núvols ous dessobre?, Atlàntida iv.

Fon.: bɾəɔ́ɫ (or.).

Etim.: derivat de braolar.

Braol

¡Senyors del jurar! Si el meu goig hagués pogut parlar, hauria omplert l'hotel amb el seu braol eixordador. [Vladimir Nabokov. Lolita (Lolita, trad. J. Daurella). Ed. Edhasa, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 84-350-3366-X. 310 pàgs. Pàg. 123.].

—Trenta-dos segons! —els va cridar. Les parelles del matalàs es van eixorivir com si haguessin estat elèctricament estimulats. Els grups de dos al voltant de la sala de lluita lliure estaven embrancats en una contesa violenta, i tal com la Jenny ho veia els esforços dels lluitadors era tan deliberats i desesperats com la violació.

Braolar

—Quinze segons! —va braolar l'entrenador—. Vinga! [John Irving. El món segons Garp (The World According to Garp, trad. N. Roig). Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona, 1991. ISBN: 8478092153. 440 pp. Pàg. 257.].

Braolaven

La terra el va escometre, com una onada gegantina. La visió del camp i el milió de perfums que duia un vent que li gelà el cos l'esclafaren. Es féu enrere davant la corba abassegadora de fosca, so i olor; li braolaven les orelles. Va fer mitja volta. Sobre el seu cap, els estels queien com meteors flamejants. [Ray Bradbury. Fahrenheit 451 (Fahrenheit 451, trad. J. Subirana). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2000. ISBN: 9728484370246. 232 p. P. 182.].

Braol

Un braol tremend muntà de la gorja de Saint Antoine, i un bosc de braços nus forcejava en l'aire com branques seques agitades per un vent hivernal; totes les mans s'aferraven convulsivament a qualsevol arma o simulacre d'arma que els tiressin, procedent de les profunditats, per insondables que fossin. [Charles Dickens. Una història de dues ciutats. (A Tale of two cities, trad. J. Arbonès. Ed. L’Avenç, Barcelona 2015. ISBN: 9788488839862. 424 p. P. 241.].

Braols

Tot l'escamot va seguir-la, al punt just que la Palmira, des del balcó, s'adonava de la conxorxa. El seu crit va somoure els vi- dres. En Rodrigo, en dos salts atlètics es llançà cap a l'escala malastruga, en el fons de la qual esclatava un tumult de braols ferotges, de rivalitat. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 133.).

BRATLAR

Bratlava

L'única cosa certa que se'n tragué en clar fou que un mati, a punta de dia, quan anaren per reprendre la feina, tot un cantó de bosc bratlava arborat, amb una gran fumera. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 188.).

Bratlés

Tota la colla marxà en silenci corregada amunt, seguint en Jordi, que feia de guia. En ésser dalt del coll, quedaren glaçats. Les dues ales de l'incendi, pròximes a trobar-se, estaven a punt de tallar-los tota fugida. No quedava sitió un petit espai de cent cinquanta passes que encara no bratlés. I les flames corrien de cada costat com mals esperits, i ells havien de caminar prop de maja hora abans d'haver passat aquell petit freu, a cada punt més enxiquit per l'incendi. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 194.).

BRAVADA f.

|| 1. Vapor que es forma amb l'ebullició o fermentació; cast. vaho. De la terra pujava una bravada ardenta, Pous Empord. 24.

|| 2. Olor forta i desagradable; cast. hedor, tufo. Deixant anar la bravada que tant repugnava a la Maria, Massó Croquis 144. Caminava tentinejant i feia bravada de vi, Roig Flama 13.

Fon.: bɾəβáðə (pir-or., or.); bɾaβáða (occ.); bɾaβá, bɾavá (val.); bɾəváðə (bal.).

Etim.: derivat de l'arrel onomatopeica brf-, expressadora de l'exhalació de vapor.

Bravada

Nards, roses, dàlies, en una barreja fastigosa, penjaven a cada costat d'aquelles quatre fustes i, entortolligant-se als raigs de les rodes, es trinxaven. Aleshores arribà a mi una bravada inoblidable: l'olor de cementiri no és altra que la de les flors pansides i trinxades, més forta que llur perfum. (Francesc Trabal. Era una dona com les altres. Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 9477270724. 144 p. P. 66.).

BRAVELL

Entrecot de bravell: recepta amb creïlles i tòfones consum.es https://entrenosotros.consum.es › entrecot-bravell

Per als amants de la carn no hi ha més plaer que disfrutar d'un entrecot de bravell argentí Et duem una recepta amb puré de creïlles, foie i tòfona.

Bravell

Mireu com corre! Quant me'n doneu, per aquest bonic bravell? Salmodiava dient sempre aquest bonic bravell amb el mateix to de veu-. Tretze lliures pel bonic bravell, tretze amb cinc, tretze amb deu, tretze amb deu pel bonic bravell; tretze amb deu, algú en dóna més? I doncs? Només pel color ¡a val la pena; oh, gràcies, senyor. .. tretze amb quinze; catorze lliures; catorze lliures per aquest bonic bravell:... [George Douglas Brown. La casa dels finestrons verds (The House with the Green Shutters, trad. J. Marfà). Edicions de 1984, Barcelona, 1999, 1ª ed. ISBN: 97884865540579. 302 p. P. 247.].

1. BREC m.
Broc llarguer, semblant a un bec d'ocell, per on s'aboca a raig prim el contingut d'un cànter, d'una olla, d'una escudella, etc. (Olot, Penedès, Mall., Men.); cast. pico. Amb encruies d'un brec, Alcover Cont. 177.
Fon.: bɾék (pir-or., or., bal.).
Etim.: probablement de broc amb contaminació de bec.

2. BREC m. neol.
Carruatge cobert i d'un sol fons, de quatre rodes; cast. break. Quitllat soubre d'oun breç, Saisset Vers. nous 7.
Etim.: pres modernament de l'anglès break, mat. sign.

Brec

Com aniria a Skeighan, ara? Va mirar el rellotge. El tren de les deu ja havia sortit, l'exprés no feia parada a arbre; si s'esperava fins a la una, arribaria tard a la cita. Hi havia el brec, és clar, que els dimarts anava a Skeighan. Però per a un home com ell, que havia estat tan orgullós d'anar al darrere del seu propi cavall, era una humiliació haver-se d’encabir entre tots aquells no ningús de Barbie. [George Douglas Brown. La casa dels finestrons verds (The House with the Green Shutters, trad. J. Marfà). Edicions de 1984, Barcelona, 1999, 1ª ed. ISBN: 97884865540579. 302 p. P. 145.].

Brecs

Els carrers eren un formiguer. Tanmateix, per a algú que observés la processó d'homes i carros i portacanons, brecs, calesses i calessins de dos cavalls, era evident que no era un exèrcit que estava en marxa, sinó una civilització desarrelada, com si la tota la humanitat s'hagués posat en camí, dones i nens negres caminant penosament vora els seus carrets de mà, o tirant, com bous, dels seus carretons de dues rodes, i ciutadans blancs del Sud amb els seus elegants carruatges grinyolant de sobrecàrrega amb embalums i mobles escadussers. [E. L. Doctorow. La gran marxa. (The March, trad. J. De Jòdar). Edicions de 1984, Barcelona, 1ª ed. 2007. ISBN: 9788496061934. 346 p. P. 223.].

BREGA f.
Discòrdia manifestada violentament; cast. brega, combate. Qui metrien en gran brega tots los reys d'Espanya, doc. a. 1310 (Finke Acta Ar. ii, 777). Per paor que brega non exís, Muntaner Cròn., c. 179. La brega serà tantost en lo camp, Metge Somni iv. de totes les bregues ella exirá vençedora, Villena Vita Chr., c. 133.
Fon.: bɾέɣə (or.); bɾéɣa (val.); bɾə́ɣə, bɾə́ʝə (bal.).
Etim.: del germ. brekan ‘rompre’. V. bregar.

Breguejats

Fèiem més escarafalls que no pas ella, davant els trossos sense pèl, els genolls breguejats, els bonys morats al front. Ens completàvem vivint a través d'ella, vivint altre cop la nostra infància. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 191.].

BREMA f.:

V. verema.

Brema

I la Mercè coneixent que son pare es cansava de parlar li respongué:

- Teniu raó —com l'hauria respost un altra cosa.

- L'ensendemà de festa, comença la brema! —sospirà el Garriga-, res deu estar llest.

- No esteu inquiet, pare; tot està a punt: les portado res adobades, los samalers llestos, los cups nets i airejats. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 99.).

1. BRES m.

|| 1. Espècie de llitet, generalment de fusta o de vímens, que té els peus corbats de manera que es pot engronsar, i serveix per dormir-hi infants petits; cast. cuna. Més nou als infants lo bres que'ls plors, Llull Doctr. puer. 91, 11. Tan en lo bres d'amor l'affalegaren, Trobes V. Maria [141]. Un breç daurat ab lo bastiment trencat, Inv. Eixarch. a) met. El lloc de naixença d'una persona o cosa. Renaixer sembla'l caos, sepulcre y bres dels mons, Atlàntida v.

|| 2. Cistell gran, de forma semblant a un bres d'infant, que serveix per traginar fruita i verdura (Vall d'Àneu).

Refr.—a) «Lo que s'aprèn en es bres, sempre hi ès» (Men.).—b) «Bres emprat, arraconat» (Palma).

Fon.: bɾέs (Conflent, Esterri, Isavarri, Maó); bɾés (Llavorsí, Vilaller, Sort, Pobla de S., Tremp, Tamarit, Balaguer, Ll., Fraga, Borges-Bl., Tortosa, Morella, Vinaròs, Castelló, Valljunquera); bɾéθ (Aiguaviva d'Aragó); bɾə́s (Mall., Ciutadella, Eiv.).

Etim.: d'una arrel *bertĭ-, probablement gàl·lica, amb el significat de ‘engronsar’ o de ‘cistell de vímens’. En el segle VIII es troba documentat berciolum, que correspon al català bressol; tal vegada bres és un postverbal de bressar, tal vegada és resultat d'una regressió per bressol. (Cf. Wartburg FEW; Corominas DECast, i, 400 i 523: J. Hubschmid en ELH, i, 138).

2. BRES

1. Nom propi d'home; cast. Bricio. Noembre, dimecres XIII.—Ffesta de Sant Breç, Ardits, i, 368 (a. 1437). Berthomeu Sent breç capeller, doc. a. 1378 (arx. mun. de Barc.).

|| 2. Llin. existent a Bagà, Barc., Girona, Gurb, Igualada, Mataró, etc.

Bres

Aturo la imatge pura / de les coses en un bres / de silenci que murmura, / quan un déu passa a través. (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 91).

Bres

Veia en llur jaç a les serventes

(el de la dida vora el bres)

en positures diferentes,

i en llur son encara més.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 80.).

BRESCA f.

|| 1. Pa de cera format d'una multitud de cel·letes prismàtiques hexagonals, que les abelles fabriquen dins el rusc per depositar-hi la mel; cast. panal. Un buch de abelles, qui era ple de bresques, Llull Felix, pt. v, c. 4. Grogueja la daurada bresca | de regalada mel, Canigó iii. Bresca rodona (Mall.) o bresca sagetera(Eiv.): la que està formada paral·lelament al fonell del rusc i té forma de disc; cast. panal saetero. Bresca llarguera: la que està formada en sentit perpendicular al fonell, i té la forma quadrangular molt allargada (Mall.); cast. panal longar.Bresca bescunsera (Manacor, Llucmajor), o biscunsera (Eiv.), o bresca travessera (Artà): la que està formada en sentit diagonal o embiaixat respecte del fonell i té la forma oblonga curvilínia. Bresca abegotera, o de begot, o de beiot:aquella en la qual hi ha les larves d'abegot, i que es distingeix perquè té les cel·les més grans que les d'abelles obreres (Mall.). Bresca de sac: la que no té mel (Manacor). Bresca paredada o enneulada: aquella que, perquè està plena de mel, les abelles li tapen les cel·les amb cerut (Mall.). Bresca covada: la bresca ennegrida per la calentor de les abelles (Men.). Bresca sense mel: met., cara gravada de verola (Cat.).

|| 2. Cosa molt dolça (Cat.); cast. ambrosía. ¡Si es una bresca!...—esclafí, xarropant el such, Pons Auca 58. a) Fer bresques d'una cosa: menjar-se-la amb molt de gust (Gandesa).

|| 3. Teixit interior, central, del braguer d'una vaca o d'una ovella (Mall.).

|| 4. Persona informal o de poca moralitat (Mall.). Tot ho avia ensumat aquella bresca, Rosselló Valldem. 50.

Bresca, topon.: llogaret del municipi de Gerri de la Sal (Pallars).

Fon.: bɾéskə (Elna, Serrallonga, Capcir); bɾέskə (Prada, Fontpedrosa, or., Maó);bɾéskɛ (Sort, Tremp, Gandesa); bɾéska (Andorra, Esterri, Ribagorça, Tortosa, Maestr., Val.); bɾə́sсə (Palma, Manacor, Pollença, Llucmajor); bɾə́skə (Inca, Sóller, Ciutadella, Eiv.).

Intens.:—a) Augm.: brescassa, brescarra, brescota.—b) Dim.: bresqueta, bresquetxa, bresqueua, brescona.

Etim.: probablement del cèltic briska, mat. sign.

Bresques

Quan el sacerdot estenia els braços amb el gest ample i vagarós que semblava abraçar tot l'espai, el pobre bord sentia el calfred venturós duna manyaga, mateix que si una mà suau i tèbia passés pel front, li amoixés les galtes... i quan aquella veu de bresques anomenava als oïdors fills del cor, ceguets de l'ànima, germans caríssims, tristes ovelletes esgarriades, assedegats d'amor, En Met creia que tots aquells qualificatius afectuosos anaven per ell: tan de dret se li ficaven al cor esponjat i derritint-se en sa gran ventura; la ventura d'ésser volgut i compadit, la ventura de trobar una ànima amorosa que deixava arrimar-se sense desdeny ni mofa a sa pobra animeta desemparada i solitària que inconscientment pidolava conhort i escalfor i un devessall de llàgrimes de goig humil i fervent li anegava els ulls, i degotant seguit, seguit. Se li escorria cara avall.(Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 22).

Bresca

Era d'un gruix de tres dits i tenia un color ros com una bresca. Tot menjant-nos-la, Josep i jo ens desfèiem en elogis. Érem com dos infants llaminers i engrescats. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 241.).

BRESSAR v. tr.

|| 1. Engronsar l'infant en el bres (pir-or., or., occ., bal.); cast. mecer. Ploren per so car no'ls bressa hom, Llull Doctr. Puer. 91, 11. Per bressar l'infantó, la dona vella | té la falda més tova, Alcover Poem. Bíbl. 87.

|| 2. met. Gronxar (en general); cast. mecer. Com les ones del mar... quan suaument les breça el ventijol, Canigó xi.

Fon.: bɾəsá (Conflent, Bagà, Pobla de L., Berga, Cardona, Manresa, Granollers, Valls, Mallorca, Men.); bɾesá (Esterri, Isavarri, Llavorsí, Boí, Vilaller, Torre de C., La Seu d'U., Sort, Pobla de S., Tremp, Ll., Tortosa).

Etim.: del gàl·l. *bertiare, mat. sign.

Bressen

D'aquí estant, Barcelona,

el tumult és ordre.

L'or pàl·lid ni respira.

Bressen els asfaltats

deliris de les rodes inflades de tempesta,

veles terreres i envilides. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 31.).

1. BRIDA f.

|| 1. Fre i regnes que serveixen per retenir i guiar un cavall o mul (Cat., Val.); cast. brida. Ab les selles acerades e les brides daurades, Tirant, c. 60. Ab semblant brida, | regnes e mos, Canigó vi. a) A brida batuda o a tota brida: corrent a tota velocitat de la cavalcadura, sense retenir-la gens. Donant una gran carrera a brida batuda, Boades Feyts 271. Galopant... a tota brida, Canigó ii. També es diu a brida batuda del córrer d'una persona a tota la velocitat possible (Empordà).—b) Donar brida: afluixar la brida a una cavalcadura perquè corri més. Y, dant més brida a les esquerpes daynes, Canigó iv.

|| 2. met. Fre moral. Lum dels errats e dels pechs fre e brida, Cançon. Univ. 314. Als peccats metent-hi brida, Carbonell Dança. Jo tiraré la brida al teu atreviment, Lacavalleria Gazoph.

|| 3. Corretja, corda, tira o anella de metall, que abraça dues peces i serveix per subjectar-les o per limitar llur moviment (Cat.); cast. brida, abrazadera.

|| 4. Tira de ferro que serveix de reforç de la fulla de la dalla i va clavada a la mateixa fulla des del mànec fins a mitja fulla (Cerdanya, Urgell).

|| 5. Cordó o combinació de cordons que penja en el portataules del teler de volant i té un agafador que serveix al teixidor per fer anar i venir la llançadora (Segarra, Camp de Tarr., Maestrat).

|| 6. En els telers mecànics amb jou de picar del sistema de garrot: a) Corretja que va de calaix a calaix, lligada amb les peces de cuiro anomenades orelles, i que serveix per aturar l'impuls de la llançadora quan entra en el calaix (Barc.).—b) Brida del cap de taules: tros de cuiro que, donant la volta per sobre l'extrem del calaix, està travessat per la barreta guiatac i serveix per retenir la peça també de cuiro anomenada orella (Barc.).

Fon.: bɾíðə (pir-or., or.); bɾíðɛ (Ll., Tremp, Pla d'Urgell, Gandesa); bɾíða (Esterri, Tortosa, Maestr., Val.).

Var. form.: brilla.

Etim.: del germ. bridel, mat. sign., per via del fr. bride segons Wartburg FEW.

Brida

»Vaig sortir de la cambra a cuita-corrents i, sense parar-me a pensar-hi, a rumiar-m'ho gens ni mica, vaig baixar a tota brida escala avall, sentint només una por indescriptible. El corredor i l'escala eren a les fosques; les cames se m'entrebancaven amb els faldons de la pellissa i va ser tot un miracle que no volés i em trenqués el coll. Un cop al carrer, em vaig atansar a la columna molla d'un fanal i vaig començar a asserenar-me. El cor em bategava com una mala cosa, se'm va tallar la respiració... [Anton P. Txékhov. Contes. (Trad. Anna Estopà). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1ª ed. ISBN: 847727147X. 172 p. P. 33.].

1. BRILLA f.

|| 1. Fre o mos de les cavalcadures (Mall.); cast. bocado. Tot lo lur mal pensament | Refrenats ab vostra brilla, Turmeda Diuis. 121.

|| 2. Corretges lligades al fre, que serveixen per governar el cavall (Men.); cast. riendas, brida.

Fon.: bɾíʎə (Mallorca, Menorca).

Etim.: del germ. bridel, mat. sign. (cf. Corominas DECast, i, 519).

Brilla

L'havien raspallat i alimentat, i estava preparat per afrontar una dura jornada de viatge. Li va posar la brilla i els arreus i li va cordar la sella, a la qual va fixar la manta. Esteve se li va apropar poc després, acompanyat de dos servents que sostenien una tela contra la pluja. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 242-243.].

BRINADA f.

|| 1. Conjunt de brins (Mallorca); cast. fibrazón.

|| 2. Llarga extensió en línia recta (Mall.). Tal era la brinada que duyen, des de l'antiguea, aquells carrers, Oliver Obres, ii, 11.

|| 3. Conjunt, estol d'animals (Ripoll). N'ha de pagar un xic més, perquè n'hi ha una brinada de grossos, Scriptorium març 1926.

Brinada

Tal era la brinada que duien, des de l'antiguea, aquells carrers coberts de doble filera de voltes i soportals, entrecreuats de carreronets per on podria passar de través una persona de mitges carns; aquelles botigues amb soterrani i reixats de ferro! aquells munts de cordes, de llenderes, de senalles, d'esportins, d'estormies, de sarrions, de graneretes i tota casta d'obra de pauma. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P.19.).

1. BRINC m.

|| 1. Bri. Els bous, alçant el cap amb el brinc de menjar a la boca, Bertrana Cris. 52.

|| 2. Cap o ramal de cordó. «Espardenyes de tres brincs» (Aguiló Dicc.).

Etim.: del gàl·lic *brīnĭcu, derivat de *brīnos, ‘bri’.

2. BRINC m.

Salt súbit; cast. brinco.

Etim.: pres del cast. brinco.

Brincs

El camí que segueixo passa entre camps de blat de moro tendre de blat de moro per a les vaques. El verd de les llargues fulles, els brincs, tenen una qualitat aquosa i suau, una densitat líquida. Els roures, les alzines que cobreixen el vessant dels pujolets, apareixen va- ment tocats d'una vaporositat peresosa i blavissa. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 125.).

BRI (i ant. brin). m.

|| 1. Cadascuna de les tiges primes que surten de l'arrel (en plantes com el blat, el cànem, el lli, etc.); cast. brizna. Aprés posau-li... un poch de bri de li, Dieç Menesc. ii, 92 v. Sas tres flors du ben estretas | ... | Y amb un bri des camp las ferma, Aguiló Poes. 30.

|| 2. Trosset solt d'un filament o d'altra coseta petita i prima; cast. brizna, fibra.

|| 3. Teixit fet de la pura fibra del lli o del cànem, sense estopa ni borra (or., occ., bal.); cast. hilo. Item un sobrepalis de bri de cànem, Inv. Beuló. Lançols de brin de cànyem, doc. a. 1410 (Alós Inv. 17). Tres camises de dona de bri de cànem la una entretelada, doc. a. 1568 (arx. de Valls). Quatre llensols-de bri, doc. a. 1583 (arx. parr. de Pont d'Arm.). A Mallorca es diu roba de bri en bri per designar la més pura tela de lli o de cànem, en què l'ordir i el reblir és tot de bri.

|| 4. Quantitat molt petita, quasi nul·la (Cat., Mall.); cast. pizca. «No sé ni un bri de la lliçó». Ni un bri de llum per una escletxa, Oller Rur. Urb. 162. Aquet fillet que no't deu un bri d'estimació, Massó Croquis 147. No's desassemblen d'un bri, Maragall Enllà 41. Per a no parlar-nos, ...amb un bri de melangia, Carner Bonh. 120.

|| 5. D'en bri en bri: a poc a poc, lentament (Canet del Ross.).

Intens.: brinet, brinetxo, brineu, brinó.

Etim.: L'ètim gàl·l. *brinos fonc proposat per Flechia i acceptat amb reserves en el REW i en el FEW. Aquest origen s'ha corroborat pels estudis posteriors (cf. J. Coromines en Zschr. Celt. Philol. xxv, 53, Corominas DECast, i, 515, i J. Hubschmid en ELH, i, 137).

Brins

Em pregunto si reconeix el pare. No li ha dirigit la paraula. ¿És conscient que aquella dona com de llana és la seva esposa i que el noi és el seu fill de tres brins? L'hi vull dir, però tant hi fa. [Avni Doshi. Sucre cremat (Burn Sugar, trad. N. Artigas). Edcions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788416987849. 350 p. P. 337.].

BRIOL m., nàut.

Un dels caps de corda amb què es carreguen les veles per després aferrar-les més fàcilment; cast. briol. El nombre de briols és de dos a quatre, segons la vela; en les veles quadres es fan ferms els briols a diferents punts de la rellinga baixa, i en les triangulars al puny de l'escota.

Etim.: probablement del fr. breuil, mat. sign.

Briol

El pic va caure instantàniament i una gran panxa de vela va quedar flotant, estesa sobre l'aigua; però això és tot el que vaig poder fer: com que per molt que tibés no aconseguia moure el briol, ho vaig haver de deixar córrer. [Stevenson, Robert Louis. L’Illa del tresor. (Treasure Island, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2008, 1ª ed. ISBN: 9788477272595. 300 p. P. 230.].

BRIBA f.:

V. briva.

Bribes

Briva

– Són lliçons pel dia de demà. - La veritat era que, en el fons de tot, senyors i menestrals, obrers i gent de la briva, tothom se sentia. misteriosament unit per iguals curiositats i per iguals impaciències. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 155).

Briva

Com va ésser? Com va succeir? Passejant-se un dia pels encontorns del Port vell, va veure una barriada estranyament pintoresca, habitada per la genteta de la briva. Oh, quins temes, quins quadres, quins espectacles més propis per a ésser novel·lats segons el cànon del naturalisme que imperava arreu! (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 320).

BRIVALLADA f.

|| 1. Multitud de nois renouers o entremaliats (Tortosa, Menorca); cast. chiquillería.

|| 2. Feta pròpia de brivalls (Cat.); cast. canallada, bribonada.

Brivallada

Aquestes eren les paraules que la teva mare feia servir sempre que et portaves malament, quan la teva conducta normalment continguda derivava cap a la brivallada i l'anarquia, ja que la veritat era que dins teu hi havia una part que volia ser salvatge, i aquell impuls s'expressava imaginant-te que eres un indi, un nen que podia córrer mig despullat per pinedes gegantesques amb un arc i una fletxa, que es podia passar dies sencers galopant per les planes a llom del seu semental de color clar i caçar búfals amb els guerrers de la seva tribu. [Paul Auster. Informe de l’interior (Report from the interior.Trad. A. Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2013. ISBN: 9788429772067. 308 pàgs. Pàg. 56.].

Brivalla

M'ha ofès, senyor. Si així hagués estat, a preu corrent de mi hauria fet compra. No el creieu. Oh, mireu aquest anell d'importància i valor ultra mesura: doncs l'hauria donat a una brivalla de campament, si sóc això que diu. [William Shakespeare. A bon fi, tot li és camí. (All’s Well That Ends Well, trad. J.M. de Segarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona 1930. ISBN: 8402074626. 156 p. P. 143.].

BRÍVIA f.

|| 1. Vibra, serpeta de picada molt verinosa (Camp de Tarr.); cast. víbora.

|| 2. Persona dolenta, indigna (Empordà). Surt d'aqui desseguida, avans no t'enterri a sota aquestes cols meteix que a l'altra brivia!, Víct. Cat., Cayres 173.

|| 3. Figura de drac monstruós que sortia en la processó del Corpus de Barcelona; cast. tarasca. Per a pasqua se feu professó com la de Corpus ab la mulassa, diablots, cavalls cotonés y drach y brivia y gegant, Miquel Parets, i, 6 (Aguiló Dicc.). a) Ulls de brívia: ulls grossos i esparverats (Barc.).

|| 4. Ambició, desig excessiu (Pineda). «La mar, que sempre ha tingut brívia, cada any demana a Nostre Senyor un pam per pujar» (rondalla de Pineda).

Fon.: bɾíβiə (or.).

Etim.: metàtesi de víbria.

Brívia

— No em facis alterar, mala bèstia, i surt d’aquí de seguida, abans no t’enterri a sota aquestes cols, mateix que l’altra brívia! (Víctor català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 280).

BROA

Broa

La nostra, amb un pati distint separada per una broa d'arbusts i una salera a l'hivern. Eren dos mons a part, hermètica. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 115.).

1. BROCAL m.

|| 1. Broc de cànter o de bota (Torelló, Maestr., Cast.). Un garrafo de suro ab son brocal, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc).

|| 2. Anella que guarnia la part superior de l'estoig d'una espasa o altra arma blanca; cast. boca, ojo. Un basalart gornit dargent ço es guaspa brocal e siuella, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 312). La spasa... ab lo pom creu e many de coure daurat e lo brocal dargent daurat, Inv. Pr. Viana 148.

|| 3. Broc d'un canelobre, on posen la candela. Netejava les aranyes de cristall... colocava en los brocals ciris de quatre onses, Vilanova Obres, viii, 242.

|| 4. Coll de pou o de cisterna (Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Val.); cast. brocal. Damunt les amples voreres | del brocal colrat pel sol, Salvà Poes. 69.

|| 5. El cércol de més amunt de la portadora (Tortosa).

|| 6. Tros de sarment que deixen en el cep quan el poden i del qual creixen els sarments novells (Massalcoreig).

Etim.: sembla derivat per broc. En l'accepció || 4, potser ve de bocal, que seria derivat de boca segons Corominas DECast, i, 524.

2. BROCAL m.

Botella panxuda (Mall.); cast. garrafa. Item II ampoles, una gran e altre pocha e un brocal, doc. any 1405 (Roca Hosp. 85). Almarratxes plenes d'aygues destilades e barrals e brocals de malvesia e de grech, Decam., jorn. 7.a, nov. 3.aDues ampolles de vidre e dos brochals de vidre, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Un brocal y una olleta de vidre, Inv. Eixarch. Qui porta un brocal d'aygua, Gerson Passió ii.

Loc.

—Perfertes de brocal buit: ofertes vanes, de coses que no es podran complir (Aguiló Dicc.).

Etim.: del llatí baucalis, ‘botella’, amb contaminació de broc o de brocal art. 1; o bé derivat del gr. brochis, ‘cadaf’, com suposa Wartburg FEW, i, 549.

Brocal

-Sóc nou per aquí, però aquest lloc m'agrada i voldria fer amis tat amb aquesta bona gent. Voldria que oferissis un brocal del millor vi a aquells senyors d'allà. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 114.].

BRÒFEC, BRÒFEGA adj.

|| 1. Sec, que no té humitat (Castelló). «Lo cànem està bròfec».

|| 2. Aspre (Solsona). «Aquest vi és molt bròfec».

|| 3. Adust, aspre en el tracte (Ribagorça, Balaguer, Maestr., Castelló, Val., Alcoi); cast. rudo, áspero. Plaent als plans, brofech als rebustechs, misericordios als penidents, obra del segle XIV (Col. Bof. xiii, 345). Auorri lo talem de aquella bruta e brofega Juno, Curial 23. Quin gènit més bròfec té l'agüelo, Guinot Capolls 58.

Fon.: bɾɔ́fek (occ., val.).

Etim.: formació onomatopeica damunt l'arrel brf-, expressadora del soroll que fa amb la boca una persona o animal irritat.

Bròfec

Dissabte la son l'abandona, com sempre, a punta de clar. Un dissabte espesseït, bròfec, amb nuvolades que amenacen pluja.(Gaspar Hernández. La terapeuta. Ed. Columna, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-664-1818-8. 256 pàgs. Pàg. 57.).

Brófec

El sol degotejant / s'aixeca del mar brófec, / travessa una ampla faixa (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 182.).

Brófec

Pel cel encapotat, ni un raig de sol. / Et miro cargolant-te, mar / brófec, estéril, / massa ocupat en tu mateix, / bramant, (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 313.).

Brofegosos

Com a gallofa, no estava mala ment... Se'n van anar... però brofegosos... Van deixar lliure l'aparador... Treien la mala bava pertot arreu... fins i tot alguns en forma de grumolls sòlids... com si els haguéssim enredat... Eren ben bé una mala raça de maniàtics, molt perillosos, aquells que en Courtial havia desfermat... Prou que se'n començava a adonar... [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 306].

Bròfecs

Més aviat se'l veia molt apagat... Havia agafat por dels fenòmens, dels fanàtics del concurs... rebia unes cartes anònimes que n'hi havia Per sucar hi pa!... Els recalcitrants més bròfecs encara l'amenaçaven amb tornar-se a presentar... amb estovar-lo com un mata i deixar lo estès d'una vegada per sempre!... perquè el dia no pogués tornar a ensarronar ningú més!... Eren venjatius... [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 333.].

Bròfec

Si vaig decidir tra vessar el carrer i entrar-hi, devia ser perquè secretament volia començar a treballar altre cop -sense saber-ho, somrient mentre jo sortia cap a aquell bròfec dia de setembre. Si vaig decidir tra vessar el carrer i entrar-hi, devia ser perquè secretament volia començar a treballar altre cop -sense saber-ho, somrient mentre jo sortia cap a aquell bròfec dia de se tembre. [Paul Auster. La nit de l'oracle (Oracle Night, trad. Albert Nolla). Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2006. ISBN: 9788429759075. 251 p. P. 18].

Bròfecs

...com Peric cosmos del riu que branda

muntanya amunt en arrencada i agullonament

de vespres contra el fanal ortofònic sense llebes

i mossos bròfecs intonsos de suspensió

de calamarsejar dintre els dintres... (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 27.).

Bròfec

El noi, bròfec, no va dir-me parau.la. No obstant això en arribar al quart pis vaig preguntar-li, mentre sortia de l'ascensor:

-¿És vostè l'Armand que se'n va de l’hotel aquesta nit? [Thomas Mann. Confessions de Félix Krull, lladre i farsant (Bekenntnisse Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, trad. J. Llovet). Ed. Navona, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788419978266. 504 p P. 196.].

Brofegades

Em passava nits atrapada enmig de brofegades o d'horts cridaners, o entaforada dins de gàbies de bestioles petites. [Louise Erdrich. La reina de la remolatxa. (The beet queen, trad. A. Mas-Griera). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 1990. Barcelona. ISBN: 8477270473. 348 p. P. 88.].

BROGENT (escrit també brugent). adj.

Que brogeix; cast. rugiente. Ab relació tumultuosa e brugent les oreylles del Rey Laumedonta son plenes, Hist. Troy. 52. Astech axi rabau e axi brugent que no as ras quil puxa sofrir, Graal 100. Brugenta, xafadora y en terbolí esclatant, Atlàntida vi.

|| topon. Riu Brogent: riu que rega el terme municipal de Les Planes (comarca d'Olot), i altre riu que neix a les muntanyes de Prades i aboca al Francolí.

Etim.: del llatí rugĭente, mat. sign., amb contaminació de bramar.

Brogents

Quan flueix el vespre / sé retenir gleves de roja / veu avial mesclades amb les tristes / aigües brogents, (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 115.).

BROIX, BROIXA adj.

Rònec, tot sol, sense acompanyament d'elements suavitzadors o milloradors (Mall., Men.); cast. a secas. «A Santanyí tenen toix, | això ja los ve des néixer: | venen es blat i sa xeixa | i se mengen s'ordi broix» (cançó pop. mall.). Oliaigo broix: oliaigua sense tomàtiga ni cap altre sofrit (Men.). No li donen llensol per jeure, i s'ha d'ajassar dalt sa paia broixa, Alcover Cont. 335.

Fon.: bɾóʃ (Mallorca, Menorca).

Broix

Feia tres nits que corria el bosc per la banda d'Orís, tot sol sesnse cavall. Volia provar la gent de la contrada, conèixer el bosc espès, rondar broix i, encara que en fugia, tenia temps d'encaboriar-se amb ell mateix... (Jaume Cabré. Galceran, l'heroi de la guerra negra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-324-X. 112 pàgs. Pàg. 101.).

BROMEGALL

Bromegall

Va mirar al cel, aquell bromegall gegant que de tant en tant donava pas al sol, i després deixà relliscar la mirada pels edificis que l'envoltaven, on tenia companys, veïns i amics, on ell mateix vivia des de feia anys. Edificis alts, d'un blanc brut, de finestres carceràries. (Maria Barbal, Carrer Bolívia. Edicions 62, Barcelona 2005, 1ª ed. ISBN: 84-297-5656-6. 384 p. P. 215).

BROMEREGEN

Bromeregen

Cada dissabte, agafava l'autobús 197 a la parada Blanca de Castella per veure els meus companys. Malgrat els meus esforÇos, els vaig anar perdent de mica en mica. Només me'n queda un. Torni a Massy, cada quatre o cinc anys, de nit. La nit desperta els records i esborra les diferències amb el passat.

Els meus records bromeregen i fressegen com cervesa. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 132.).

BRONQUINA f.

Renyina, disputa violenta (Cat.); cast. bronca, camorra. Entre ells s'haurà mogut bronquina, Busquets Del Montseny 34. Per los antoxaments del seu geniàs los hi havia cercat bronquina,

Vilanova Obres, viii, 20.

Etim.: derivat de bronca.

Bronquina

Tant li digueren, tant lo punxaren, tant excitaren lo seu orgull, i tants petricons de vi blanc begueren, que a pesar del Josep Grau, lo conjurat alegre, que protestà, no acompanyant-los, tots se n'anaren a la sala de ball per a cercar bronquina. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 76.).

BRONSA f.
Planta de l'espècie Calluna vulgaris (Masclans Pl. 65). V. bronza.

Bronsa

mates de bronsa encén, reflex d'atàvica

almorratxa.

(Guerau de Liost. Antologia poètica. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429717196. 160 p. P. 102.).

BROP

Brop

Estones ha que ha cantat l'alosa i encara l'Avi dels Mussols es gira i regira en el seu llit en aquesta matinada d'abril tan dolça de dormir. Per la finestreta de la barraca treu el cap un brop de xuclamel. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 361.).

BROQUER m.

|| 1. Escut circular que solia esser de fusta encuirada i que en el centre tenia una cassoleta o cavitat on es posava la mà del guerrer per aguantar l'ansa i sostenir el dit escut

; cast. broquel. No gos portar... scut de racha, ni bracerola, ni broquer, doc. a. 1341 (BABL, xi, 414). Un broquer encercolat de III cercols, nou, gornit de velut,doc. a

. 1437 (BABL, xi, 155). Hun broquer turch environat ab hun cap de leo enmig e entorn a XVI reys e cascu ab ses armes al cap, Inv. Pr. Viana 147. Broquers de set

rodes, y grans pauesines, Brama Llaur. 125.

|| 2. Planxa que els mestres de cases usen per allisar les parets (Urgell, Segarra); cast. llana. Una paleta e un bruquer de parar, Inv. Grau.

Etim.: del fr. bouclier ‘escut’, derivat del llatí buccŭla ‘cassoleta de l'escut’.

Broquers

La majoria d'alumnes veterans tenen la seva pròpia d'acer -qui sap si alguna amb nom propi!- que s'emporten de casa enfundada i camuflada, mentre per a la resta la sala ofereix una fila d'armes blanques de tota classe: escuts i broquers per a la defensa; roberes que evoquen la figura dels espadatxins de la Versadera Destreza del segle XVII o dels mosqueters d'Artagnan, i finalment l'espasa llarga de l'edat mitjana que ens ocupa. (Pere Puig. Cavaller per un dia. Rev. Sàpiens núm. 207, juny 20149. Pàg. 65.).

BROQUET m.

|| 1. ant. Ferro de llança de torneig. Fossen los ferros de les armes reals ab quatre puntes en lo broquet molt encerades, ab cera gomada cascuna punta de la billeta, Tirant, c. 45.

|| 2. Brec de canadella o d'altre recipient (Mall.). Troba una canadella ab broquet y tap de argent, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 818). Una borratxa de badana y broquet de canya, Maura Aygof. 130.

|| 3. Canonet d'os o de banya que va col·locat a l'extrem del canó de canya de la pipa i és per allà on el fumador aplica els llavis (Empordà, Mall., Men.). La pipa ab broquet... pedra, fogué, Penya Mos. iii, 90. La pipa amb el broquet ja menjat, Roger Pera 21.

|| 4. Canonet que serveix per sostenir el cigarro en fumar (Men.); cast. boquilla. Fuma amb un curt broquet d'ambre, Oller Hist. 181.

|| 5. Bastonet amb punta que serveix per desembussar la pipa (Men., segons Ferrer Canson, 61).

|| 6. Broca de llenya, de metall o de vidre, que les dones usaven en pentinar-se, per aguantar-se la trunyella (Men.).

Fon.: bɾokə́t (mall.); bɾukέt (Maó).

Etim.: derivat diminutiu de broc.

Broquet

El conductor va agafar el broquet, li va treure la burilla, la va llençar a la carretera, va dir que anava cap a Risti i va allargar el braç per obrir la porta del cotxe. La Zara va saltar-hi a dins. L'home va col·locar un nou cigarret al broquet. La Zara es va posar els braços sobre el pit i va tancar les cuixes. El cotxe es va començar a moure. [Sofi. Oksanen. Purga (Phudistus, trad. E. Claret – E. Pyrhönen). Ed. La Magrana, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 9788482649573. 366 p. P. 272.].

BROSSALLA f.

Brossa (art. 1, || 2.). Els viatgers, pietosos, el van cobrir amb brossalla seca,Foix Estrella 10.

Brossall

Amb prec humil demano / sollcitament: esdevé el que ets: / silenci de vaixell entrant a port, / riera al pla, camí sense brossall / remorejant de vespres. (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 277.).

BROSTA f.

|| 1. Branqueta tendra i prima (Cat., Mall.); cast. renuevo, vástago. Al ferse cada brosta del taronger un maig, Atlàntida x. Com una brosta de llorer novella,Costa Horac. 33.

|| 2. Conjunt de les branquetes més primes d'un o d'alguns arbres; cast. ramojo.Com més atzacaiareu | més viva serà la brosta, Colom Juven. 73.

|| 3. Brossa, conjunt de plantes llenyoses de poca grossària (Plana de Vic).

|| 4. Ventim; tupada (Vic).

|| 5. pl. Les parts dolentes d'una ovella, que no són bones per menjar (Llucmajor).

Fon.: bɾɔ́stə (pir-or., or.); bɾɔ́sta (occ.); bɾɔ̞́sta (val.); bɾɔ̞́stə (bal.).

Etim.: postverbal de brostar.

Brosta

Ni els vells més vells servaven record d’una seca tan calamitosa com la que afligia la comarca, ja de per si prou perjudicada sempre de manca de pluges, per lo pelat que era el terrer. Feia condol de debò veure com les hortes i terres enclotades s’anaven tornant ermots, sense verdor, sense brosta, igual que si hagués socarrat un foc tots els conreus i plantades. I, per lo que toca les peces de secà, vessanes alteroses i feixes de sembradura, ja es pot Comptar Com estaven de resseques i eixarreïdes. (Raimon Casellas. Narrativa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1985. ISBN: 84-297-1890-7. 380 pàgs. Pàg. 248).

Brostada

Aquest petit diàleg, doncs, en la seva simplicitat i aparent ingenuïtat, planteja problemes prou seriosos, i insinua solucions que tindrien futur. No ens deixem enganyar pel magnífic artista que és Plató: només el lector candorós pot pensar que tot acaba en aporia i que no s'arriba a cap conclusió. En realitat, es fan aflorar problemes ben profunds i s'han sembrat llavors de solucions que faran bona brostada. [Plató. Apologia de Sòcrates - Critó - Eutifró - Protàgores (trad. J. Crexells). Ed. laia, 2ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84-7222-592-5. 204 pàgs. Pàg. 99.].

Brostaven

Podria ser agradable plantar aquí baix l'última tenda, on, temps era temps, brostaven hortets de marge vora la incerta passera i un airet de verns i de figueres portava una pluja de ponen de lliris i de núvols de mosquits damunt les aigües mortes del Besós. (Julià de Jòdar. El metall impur. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2006. ISBN: 84-8437-865-9428 pàgs. Pàg. 126.).

Brostar

ROMANILL: Jo ho crec. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar un miserable cep, ja em doble- gueu amb una multa... jo ho crec si se m'estima! (Joan Puig i Ferrater. Teatre. Edicions 62, 3ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429715991. 188 p. P. 45.).

BROSTAM m.

Multitud de brots o branques tendres. Per les vores y marges amplissims coberts de brostam y mengia de tota mena, Víct. Cat., Sol. 7.

Brostam

Molt temps enrera, en una de les seves rodades a ventura, l'havia descoberta, aquella bauma, amagada pel brostam que l'enrondava; i, com que ell sabia que els que fan penitència cal que s'encauin en algun amagatall ben lluny del trànsit del homes, així que Nostre Senyor convidà a viure en la muntanya se li presentà a la me ria el racó aquell que hauria emprendat al sant més feréstec. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 36).

BRUEL m.

|| 1. Crit fort i de to bramulós, especialment el de les bèsties bovines (Olot, Empordà, Lluçanès, Vallès); cast. mugido, bramido. El bruel del parell de bous,Verdaguer Exc. 60. Deuen ser bels d'ovellas o potser el bruel d'una vaca,Oller Fig. pais. 17. Dels bruels del nen, Carner Bonh. 45.

|| 2. Ocell de la família dels luscínids: Regulus ignicapillus (or.); cast.reyezuelo.

|| 3. Llin. existent a Molló, Sta. Pau, Vilabertran, etc.

Cult. pop.—Bruel dels estanys: remor que se sent en els estanys de Banyoles i de Castelló d'Empúries, produïda pels gasos palúdics comprimits en el fons d'aquelles aigües, quan surten a la superficie; però la gent del poble diu que allò són els bruels del parell de bous que amb el bover s'enfonsaren en aquell paratge. Segons els pescadors de Cadaqués i de Roses, hi ha peixos que bruelen; el bruel del molar, segons ells, és molt fort i atreu els dofins, els quals són devorats pel dit peix.

Fon.: bɾuέɫ (pir-or., or.).

Etim.: derivat postverbal de bruelar.

Bruels

El Noi, avesat a ficar-se al llit d'horeta, de seguida fa son i per a distreure's destapà el fanal i es posà a escoltar tots els remors de fora; per Sort, passaven colles de trins baladrejant al llarg del carrer per a cridar l’atende les minyones retirades, i els seus bruels alegres el - rondaven a ell i a la faró del gresol, que pampalluguejava, tota resplendenta, com si volgués prendre part en esvalot. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 119.).

Bruels

Els bruels del vençut tragueren de llur esbalaïment els admirats espectadors de la batussa. De sobte, sentint-se valents de veure's tanta colla contra un de sol, s'abalançaren damunt d'en Jordi, pegant-li els uns, estirant-lo els altres a fi d'arrencar-li la seva víctima. (Josep Pous i Pagès. La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429714693. 254 pàgs. Pàg. 44.).

—On tens el nét? —va deixar anar en un bruel en Melchor—. He vingut a matar aquest porc acabat!

L'Ana Ximénez, en primera línia davant del gitano, es va apartar; les altres la van anar imitant i es va obrir un passadís fins al carreró. L'Ana i la Milagros van vacil-lar; en canvi, la Caridad, no: va arrencar a córrer darrere del seu home.

[Ildefonso Falcones. La reina descalça. (La reina descalza, trad. J. Puig). Ed. Rosa dels vents, 3ª ed. Barcelona2013. ISBN: 9788401354717. 746 pp. Pàg. 720. ].

Bruels

Què dimonis hi feia, el contramestre, al pont? El tifó havia alterat els nervis de Jukes. Els foscos bruels de I'altre, tot i que eren intel·ligibles, semblava que expressessin un estat d'intensa satisfacció. [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 60].

Bruels

Tots els vells recordaven la seva mare vaca que la seguia pertot arreu quan era nena, que la cridava fent bruels i la llepava amb la llengua rugosa. Això no impedia que existís també una mare dona, que ja era morta, com era morta també, feia molts anys, la mare vaca. Ningú no trobava en aquesta doble naturalesa i en aquesta doble naixença cap mena de contradicció i la pagesa, que jo coneixia, vivia plàcida i tranquil·la tal com havien viscut les seves mares, amb aquella herència animal. [Levi, Carlo. Crist es va aturar a Èvoli (Cristo si è fermato a Eboli, trad. E. Vallès) Ed. L’Avenç, Barcelona, 2021. ISBN: 9788418680106. 272 p. P. 112.].

Bruelaven

Era un cor furiós i lamentable. "Embauchez-moi, embauchez-moi!" bruelaven trenta veus alhora. Tots els miserables de la plaça ens atapeíem rabiosament a l'entorn de l'home com gossos al damunt d'un os. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 123.).

Bruel

Després em parlà del bruel. Si, el bruel: una mena de bramul formidable i sonor que s'escampava per tota la plana fins a repercutir en les muntanyes del Portús i Requesens. Se sentia només de llustre en llustre, i feia dreçar "els cabells del cap".

En Carxofa afirmava que eixia d'allí, i no l'atribuïa pas als gavatxos ofegats. Era més científica, la seva explicació; i us parlava d'un vents subaquàtics de naturalesa volcànica. Aneu-ho a entendre!

Una cosa semblant havia sentit dir a les gents de Banyoles. I no deixà de preocupar-me aquesta coincidència. També les aigües d'aquell estany tenen fama d'insondables; i també allí, com en el gorg santperenc i com en altres gorgs de la nostra terra, us donaran assegurances de l'existència d'aquest horrison bruel. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 278.).

Bruel

Els passadissos, llagoters, s'escurcen,

però les sales-rebedor malreben

i les catifes comuniquen

tímides queixes a les espardenyes.

Els balcons s'esbatanen

i entren alenades goludes de carrer,

sang, bruel, pols,

llambordes dreçades a cops d'ungla furiosa. (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 32.).

BRUFAR v. tr.

|| 1. Esquitxar, tirar una multitud de gotes sobre una cosa (Mall.); cast. rociar. Me brufa sa tramuntana amb tanta neu es meu cap, Roq. 11. Hala a brufar-ne desiara sa porcella ben brufada! Alcover Cont. 537. a) especialment, Esquitxar la roba que han de planxar, perquè sia més dúctil (Mall.).

|| 2. Beure vi o altre licor en celebració d'una festa, d'una inauguració, etc. (Mall.). Brufar s'infant: beure en celebració d'un bateig. Brufar sa novia: beure a la salut d'una novia. Brufar es porc: beure aiguardent els assistents a les matances. Ara ha brufat els molts anys, Ramis Clar. 5.

Etim.: d'una rel brf-, onomatopeia de l'acció d'esquitxar bufant.—V. esbrufar.

Brufada

Però després de la bonança ve la tem pesta, i amb la brufada, la desgràcia. La meua va ser haver deixat restes de foc i pells de formatge massa a la vista. Formatge que havia agafat a Ricard d'Alós, el de casa Garlera. Sembla mentida com es pugué badar tant. (Jaume Cabré. Quan arriba la penombra. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 2017. ISBN: 97884475886701. 282 pp. Pàg. 60.).

Brufat

Àdhuc se purificaven de l'espantós barroquisme de l'època, que esclatava en portades d'iglésia i portades de llibre igualment salomòniques i ventrudes; en turments de la carn i turments de la sintaxi; en hibridacions bordissenques de llatí macarrònic, castellà estrafet i mallorquí brufat de forasterismes, que lluïen com la granissa i els platallons sobre una estofa més antiga i ja pertot arnada i plena de surcidures. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 132-133.).

Brufa

Mes ell no hi és encara ... Si el cor és brasa viva,

li bat damunt l'enclusa amartellant-lo el dol,

si amb plors i sang el brufa la tempestat aspriva,

més gran renaix el geni, i més amunt arriba

descabdellant son vol.

(Joan Alcover. Cap al tard – Poemes bíblics. Edicions 62, Barcelona 1985, 3ª ed. ISBN: 8429716858. 156 p. P. 100.).

1. BRÚFOL

|| 1. m. Búfal, espècie de bou salvatge i exòtic, Bubalus buffalus L.; cast. búfalo.Cascú carro tiraven quatre brúfols, Muntaner Cròn., c. 221. Pastor dels dits brúffols, doc. a. 1445 (Ar. Gral. R. Val.). Los brúfols y saltívols lleons fugint de por, Atlàntida ii.

|| 2. ant. Banya del dit animal. Una botzina de brufol negre, Inv. Anfòs V, 178.

|| 3. Duc, ocell de rapinya (Benassal, Dénia).

Fon.: bɾúfuɫ (or.); bɾúfoɫ (occ.).

Etim.: del llatí bufălus, mat. sign. || 1.

2. BRÚFOL m.

Bufec, acte d'expel·lir amb força i sorollosament l'aire pel nas o per la boca (Mall.); cast. bufido, resoplido. Ab cada brúfol tomava un homo d'esquena, Alcover Rond. i, 52.

Fon.: bɾúfoɫ (Mallorca).

Etim.: derivat de l'arrel onomatopeica brf- (V. brufar).

3. BRÚFOL, BRÚFOLA adj.

|| 1. Esquerp, que fuig dels homes (Gandesa). «Aquest animal és molt brúfol».

|| 2. Bròfec, aspre de geni o de figura (Empordà, Maestr.); cast. áspero. De cap gros i de rostre brúfol i ferreny, Ruyra Pinya, ii, 8.

|| 3. Tempestuós, desagradable (parlant del temps) (Barc., Camp de Tarr.); cast.desapacible. Era un dia lleig, brúfol, Pons Com. an. 106.

Var. form.: rúfol.

Etim.: probablement de brúfol art. 1, adjectivat (cfr. Spitzer Lexik., n.o 29). L'evolució dels significats es comprèn pel caràcter salvatge i esquerp dels brúfols.

Brufolat

L'interès amb què aquest home era fitat i brufolat no era de la mena que eleva la humanitat. Si la sentència en joc hagués estat menys ferotge -si hi hagués hagut cap probabilitat d'estalviar-li algun detall horripilant-, hauria fascinat menys, en relació proporcional. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 103.].

Brúfol

¿Amb una dutxa al matí n'hi ha prou per una cita després del treball? Métode a seguir si el pártner té un alé de brúfol.(Quim Monzó. Zzzzzzzz... Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 1988, 1ª ed. ISBN: 84-7727-008-2. 204 pp. P. 134).

Brúfol

Mes el vell jornaler no la sentia la fresquívola dolçor d’aquell refrec, perquè ses cames estelloses i endurides pel blanquer de la intempèrie no semblaven pas cobertes amb pell humana, sinó amb cuiro de brúfol adobat. (Víctor Català. Drames rurals - Caires vius. Edicions 62, 1ª ed. 1982, Barcelona. ISBN: 84-297-1880-X. 348 pàgs. Pàg. 277).

Brúfol

I sota la closca del senyor Pepet, és dar, substantivitat de mentis mes mentidotes. L'home deixava anar un brúfol, s'estirava el datell i continuava, la boira, que es liquava com un puré, inaccessible com una paret d'església a mitja tarda d'agost, al bat del sol, per tornar la pilota deis gemecs del senyoret, però també els records, Senyor, els records, si bé aquests els engolia, els engolia en aquell cuscussó ofensiu i qui no vulgui pols que no vagi a l'era... (Josep Ll. Badal. El duel. Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona, 2003. ISBN: 84-8437-476-9. 294 Pàgs. Pàg. 259.).

BRUGUERAR m.

Lloc poblat de bruc; cast. brezal. Un brogit de veus... m'ha atret al bruguerar, Foix Diari 32.

Bruguerars

Isolda s'aixecà; es prengueren per les mans. Entraren dins les altes herbes i els bruguerars; els arbres tancaren de bell nou Ilurs brancatges damunt d'ells; desaparegueren darrera els fullams. [Joseph Bédier. El romanç de Tristany i Isolda (Le roman de Tristan et Iseut, trad. C. Riba). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. 2010. Barcelona. ISBN: 9788485704163. 114 pgs. Pg. 48.].

Bruguerar

Estaven molt unides a l'ermot purpuri que s'estenia al voltant de la casa, a la fondalada a què feia cap al camí de ferradura, ple de còdols, que baixava des de la reixa i que primer serpentejava enmig de falgueres i després entremig de petites pastures, les més feréstegues que mai hagin vorejat un bruguerar i que alimentaven un ramat de les grises ovelles de l'ermot i els seus xaiets de musell llanut. No els agradava separar-se d'aquest escenari, al qual les lligava un afecte molt íntim i profund. Jo el comprenia prou bé, aquest sentiment, i en compartia la força i la sinceritat. Sentia la fascinació d'aquell in dret. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 381.].

Bruguerar

Tot i que érem a primers de juny, el matí era núvol i fred; la pluja petava amb força contra els vidres de la meva finestra. Vaig sentir com s'obria la porta principal per deixar pas a en St. John. Per la finestra, vaig veure com travessava el jardí. Va agafar el camí que, tot creuant el bruguerar boirós, feia cap a Whitcross, on havia d'agafar la diligència. [Chalotte Brontë. Jane Eyre (Jane Eyre, trad. M. D. Ventós). Ed. Proa, 1ª ed. Barcelona 1992. ISBN: 847739315X. 494 p. P. 459.].

Bruguerar

Robert, ja saps que és un bruguerar, va dir la Grace. Ja saps que no hi ha res per veure. Serà fosc. Hi haurà molts matolls i arbres a la foscor. [Smith, Ali. Estiu (Summer, trad. D. Udina). Ed. Raig Verd, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788417925680. 350 P. P. 323.].

Bruguerola

Els estius m'han fet bruguerola, cel de cap al tard, per això el color malva de la meva infantesa no es descolorirà mai, perquè els seus rajos també provenen de l'ametista que la mare portava al dit i dels caramels de violeta que guardava, a casa, en un pot decorat. Si posteriorment cap institució no m'ha recriminat aquest reflex de la Mediterrània salvatge... [Ivan Jablonka. Una casa amb rodes. (En camping-car, trad. M. Marfany). Ed. Anagrama, 1ª ed. Barcelona, 2019. ISBN: 9788433915696. 182 p. P. 142.].

Bruguerar

Finalment, i això devia ser el més dolorós, des del punt de vista de Caroline, ell va haver d'abandonar la companyia productora de cinema que havia compartit amb la seva amant de tota la vida, per dir-ho així, l'estrella cinematogràfica Marian Davies. Com que Caroline i Tim s'havien vist obligats a fer el mateix per força, estava preparada per trobar-se l'ancià rei Lear al bruguerar quan, lentament, es va girar per saludar-la.

El seu rostre aguilenc amb els ulls clars gairebé tancats havia patit realment els estralls de les seves desventures al bruguerar de la fallida. Però no havia enfollit ni es veia gens derrotat. [Gore Vidal. L’Edat d’or. (The Golden Age, trad. R. Monton) Edicions 62, Barcelona 1ª ed. ISBN: 8429749985. 700 p. P. 210.].

Bruguerar

Vaig notar com les punxes del filat m'esquinçaven la màniga del jersei i vaig sentir una coïssor i just després jeia estès sobre el bruguerar i amb el xoc tot l'aire m'havia fugit del cos. [Per Petterson. Sortir a robar cavalls (Ut og staejele hedter, trad. C. Moreno). Club Editor, Barcelona 1ª ed. 2016. ISBN: 9788473292030. 242 p. P. 32.].

BRUGIR v.:

V. brogir.

BROGIR v. intr.

Fer brogit; cast. rugir, zumbar. E la mar brogia fort asprement e dura, Hist. Troy. 129. Una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament, Ruyra Pinya, ii, 78.

Etim.: del llatí rugīre ‘bramular’, amb contaminació de bramar.

Brugir

Perpendicular a ella, una altra carretera més estreta, rasant les vinyes de l'Alasà se dirigeix al fossar, que tant de lluny se veu amb sa porta d'un vermell de sang presa, aquells dos finestrons que semblen ulls, los rengles de ninxos, los xipresos, bellugant-se a l'impuls del vent, fent brugir l'aire com si tinguessen llàstima dels sers inani mats que llur ufania sombreja, i dels quins llurs arrels se nodreixen. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 14.).

BRULLA f.

|| 1. ant. Brot tendre; cast. brote, vástago. Les flors e els fruits (semblava foc | les hagués brasits) e les fulles | ensems ab trestotes les brulles, | car una no n'hi romania, Metge Fort. 64.

|| 2. Brotada tendra dels cereals (Val., Mall.); cast. porrina. Brulla: Per créxer; per bell blat, March Rims 79. La margaridoya salpica ab ses petites flors blanques la brulla dels prats, Butll. Assoc. Cat. 1886, 77. Demà, naxent, la tendre bruya [sic] | verdetjarà de cara al sol, Salvà Poes. 79.

|| 3. Brot que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls (Men.); cast. grillo. «Traurem bruia!»: ho diuen quan fa una temporada que plou (Ciutadella).

|| 4. Planta silvestre petita, de fulles com de canya molt petites, que fa una espigueta com la d'escaiola (Ulldecona). També es diu coa de rata.

Fon.: bɾúʎa (Ulldecona, Val.); bɾúјə (Mall.); bɾúə (Men.).

Etim.: del gàl·lic *brogĭlos, ‘brolla’.

Brulla

Ran d'ell tenia l'enemic. Ja feia temps, des que ell, el Fosser, era emigrat del món, no el tenia per tal, car no pensava en ell; però feia una estona sentia reviscolar l'odi antic, com una brulla extemporània llecorada de fems i podridura i humitats tardanes. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 401.).

BRÛLOT

[No s'han trobat referències en català, en francès això diu la viquipèdia (http://fr.wikipedia.org/wiki/Br%C3%BBlot)]

Un brûlot est un navire chargé d'explosifs.
Un brûlot est un pamphlet virulent.
En Charente, un brûlot est un café flambé au cognac.
En Aquitaine, le brûlot est une boisson préparée à la fin de la période de distillation.
Au Canada, un brûlot est un insecte (Ceratopogonidae).

Brûlot

El brûlot. Abans que existissin els torpedes o les mines d'aigua, els estrategs feien ús dels brûlots durant les batalles navals. D'origen francès, es tractava d'embarcacions que tenien l'objectiu de calar foc a altres vaixells o a ports enemics. S'equipaven amb pólvora i material explosiu i habitualment s'aproximaven als seus objectius de nit. No tenien una forma específica, ja que el més habitual era reutilitzar bucs de naus velles perquè semblessin vaixells a la deriva. El seu ús va ser freqüent entre els segles XVI i XVIII. (Històries del Port, revista Sapiens, , núm. 145, agost 2014, pàg. 21).

BRUMEROT m.

|| 1. Borinot, insecte de l'espècie Bombus terrestris (Penedès, Camp de Tarr.); cast. abejorro. Brunzen los brumarots entorn de l'estimada, F. Pujols (Jochs Fl. 1963, 95).

|| 2. Persona rondinaire, que sempre murmura o xerra molestosament (Cat.); cast. moscardón.

Fon.: bɾuməɾɔ́t (or.); bɾumeɾɔ́t (occ.); bɾumiɾɔ́t (Cala de l'Ametlla).

Etim.: derivat de brumir, amb el sufix pejoratiu -ot.

Brumerot

TITUS

«Però, senyor!» ¿I si tingués pare i mare, la mosca? ¿I que no els veus com volarien amb les llurs petitetes ales d'or, bo i botzinant i zumzejant llur pena? Pobra mosca innocent, que, amb el seu brumerot, per alegrar-nos, ha vingut cap aquí, i tu l'assassines! [Shakespeare, William. Titus Andrònic (Titus Andronicus. Trad. J. M. De Sagarra). Ed. Bruguera, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84020888139. 160 p. P. 90.].

BRUMIR v. intr.

|| 1. Fer una remor continuada i monòtona produïda per la gran velocitat del moviment (Penedès, Camp de Tarr., Rib. d'Ebre, Maestr., Cat., Mall.); cast. zumbar. «Mira la sarrompa com bromix!» (Morella). «Com ha brumit la bassetja!» (Tarr.). «Se n'anava que brumia»: se n'anava amb velocitat vertiginosa (Mall.). Son foc s'ha fet llum, | sageta que brum, Bartra Evang. 23. Brumien les fones en traçar... els cercles rabents necessaris. Valor Aleix 35.

|| 2. intr. o refl. Córrer la veu, dir-se una cosa insistentment però sense absoluta seguretat (Penedès, Camp de Tarr.); cast. rumorearse. «Se brum que hi ha hagut una desgràcia».

Var. form. i sinòn.: bondir, bonir, brunzir, rumir.

Etim.: V. brunzir.

Brumien

Els ventiladors de la sala de calderes brumien: davant les sis portelles de les calderes dues figures salvatges, nues fins a la cintura, treballaven afanyosament amb sengles pales. [Joseph Conrad. Tifó (Typhoon. Trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Laertes, Barcelona, 1982. ISBN: 8485346610. 120 p. P. 81.].

BRUNATER m. ant.:

V. bruneter.

BRUNETER m. ant.

Teixidor de bruneta? L'especier, sastre, draper;... lo brunater e confiter, Spill 2985.

Brunaters

El resultat inevitable era la progressiva subdivisió dels oficis: uns de nova creació; altres, els més freqüents, de creixent diversificació, com els referits a les indústries metal·lúrgica («ballesters», «beiners», «daguers», «espasers», «ferrers», «llancers»), del cuiro («blanquers», «aluders», «assaonadors», «pellissers», «sabaters», «calceters») o del tèxtil («tintorers», «brunaters», «teixidors», «velluters», «peraires», etc.). Una especialització que encaixava malament amb el sistema tradicional d'associació gremial única i amb el principi de representació política indiferenciada davant el consell. (AADD. De la conquesta a la federació hispànica. Història del País Valencià vol. II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 84-297-2988-7. 552 pàgs. pàg. 312).

1. BRUNYIR v. tr.

Fer lluir una cosa per mitjà de la fricció; cast. bruñir. Una bola pera brunyir, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Especialment: a) Allisar l'estuc amb la paleta o amb la planxa.—b) Donar lluentor al llom dels llibres que s'enquadernen.—c) Allisar i fer lluenta la sola de la sabata passant-hi un ferro cilíndric que es diu brunyeta o brunyidora (Mall., Men., Cat.).

Fon.: bɾuɲí (or., occ., bal.); bɾuɲíɾ (val.).

Etim.: derivat del germ. bruns, ‘fosc lluent’ (cfr. Meyer-Lübke REW 1340). Probablement s'és introduït en català per via del castellà.

2. BRUNYIR v. intr.

|| 1. Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori (Val., Men., Eiv.).; cast. zumbar. Si, dones, vostra campana | ab lo vent bruny per sonar, cançó de les dones, segle XVI (Cançon. Satir. 301). Ab vol feixuch | vos passan prop d'una oreya | com una pedra que bruny, Maura Aygof. 112. Continuament li feien brunyir ses oreies amb els crits, Camps Folkl. ii, 45.

|| 2. Anar amb gran velocitat (Men.). «Se'n va que bruny».

|| 3. Brunyir les dents: cruixir les dents (Val., Men.).

Etim.: de l'arrel onomatopeica brn-, expressadora de la remor que produeix un moviment molt ràpid.—V. brunir i brunzir.

Brunyia

S'aturà en un clot, alçà la vista cap a un altre negre jove. Aquest estava polint amb un drap un descapotable Skylark Buick 1970 color castany. L'home no anava vestit per a aquell tipus de feina. Portava un vestit blau barat i una camisa blanca i una corbata negra. A més a més, no es limitava a polir el cotxe, el brunyia. El xicot va brunyir una mica més. Després féu un somriure enlluernador a en Dwayne, després tornà a brunyir el cotxe. Heus aquí l'explicació: aquest negre jove acabava de sortir en llibertat provisional de l'Institut Correccional de Shepherdstown per a Adults. Necessitava una feina de seguida, o moriria de fam. Així que ensenyava a en Dwayne com era de treballador. [Kurt Vonnegut. Esmorzar de campions (Breakfast of Champions. Trad. Isabel Llansat). Ed. Laia, 1ª ed. Barcelona, 1989. ISBN: 8476882433. 248 p. P. 87-88.].

Brunyiré

HAMLET

Jo brunyiré la teva, bon Laertes: la meva ineptitud farà lluir les teves arts com una estrella en la més negra nit. [William Shakespeare. Hamlet (Hamlet, trad. J. Sellent). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona,2016. ISBN: 9788477272588. 308 p. P. 291].

BRUNZENT adj.

Que mou remor amb la velocitat del propi moviment; cast. zumbante. Quant de sa roda encesa... la pedra surt brunzenta, Canigó vii. Abella brunzenta de la soledat, Alcover Cap al tard, 7.

Brunzenta

Per lla a la migdiada resplendenta,

des de la platja a la llunyana bruma,

canta i s'adorm al sol la mar brunzenta,

descabdellant i cabdellant escuma.

(Joan Maragall. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona, 3ª ed. 1987. ISBN: 8429718028. 142 p. P. 21.).

BRUTINYÓ m.

Persona bruta (Ross.).

Brutinyó

Ensenyava a la institució Le Lys de Canes. Retirava a factor franco-americà Michael Lonsdale. Un Michael Lonsdale brutinyó, pengim-penjarn, encantat com un druida foll, apassionat per 1'esoterisme, capaç de portar sabates desaparellades sense envisar-se'n. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 66.).

Brutinyó

A Tarascó, un moro, que trentejava, va pujar. La musculatura en evidència, sota una samarreta amb malles, blanca i estreta. El brutinyó se li va apropar. Comentaren a enraonar. Al cap d'una estona, es van tocar la mà. El nòrdic va cridar la seua companya. Li va mussitar no sé què a cau d'orella. Ella protestà. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 151.).

BRUTOR f.

|| 1. Cosa bruta (Mall.); cast. suciedad, porquería. Agafàvem qualque pop, fanc y brutor a voler, Rosselló Many. 68.

|| 2. Acció indecent (Mall.); cast. cochinada. Ses brutós fetas amb sos sabons, Roq. 20.

Fon.: bɾutó (Mallorca).

Etim.: derivat de brut.

Brutós

Prescindint del fet que l'amic lletrat tenia un aspecte brutós i deixat, encara que no ben bé de calavera, tots dos s'assemblaven prou com per sorprendre no només el testimoni, sinó tots els presents. [Charles Dickens. Història de dues ciutats (A Tale of Two Cities, trad. Núria Sales). Club Editor, Barcelona 2020, 1ª ed. ISBN: 97884473292870. 606 p. P. 120.].

BUADA

Buada

Fins que un dia també li arribava el torn; i com la llum de l'estadal a la finestra oberta, d'una buada de vent més forta s'aclucaven sos ulls, deixant uns rellotges començats, el rusc sense protector i la vida del "lliri de Son Ferrandell!" no del tot acabada. (Miquel S. Oliver. L’hostal de la bolla – Flors de silenci. Edicions 62, Barcelona, 2ª ed. 1986-. ISBN: 8429717056. 138 p. P. 135.).

BUBOTA o BABOTA f.

|| 1. Ninot, figura vestida imitant un home, que posen dreta o penjada per fer por als animals o a les persones (Val., Bal.); cast. espantajo. Plau-los tenir | bé babarota, | qualque babota, | ni s'ou ni's veu, Spill 5563. Posau en los arbres un bulto de home o babota, Agustí Secr. 59.

|| 2. Fantasma, figura molt tapada que s'apareix per fer por (Mall., Men.); cast.fantasmón. No pogué destriar si era bubota, omo o dona, Rosselló Valldem. 66.

|| 3. Persona de mal aspecte (Mall.); cast. espantanublados, lobero.

|| 4. Núvol gruixat, amenaçador (Mall.). «De llevant encara pugen bubotes».

Fon.: buβɔ̞́tə (Mall., Men.); baβɔ̞́ta (Val.); bəβɔ̞́tə (Santanyí).

Etim.: de l'arrel onomatopeica bab-, o bub-, expressadora del que fa por.

Bubota

A punt vaig estar de girar en coa per anar a l'encontre d'aquella bubota i esbrinar, d'una vegada; a què venia aquella persecució. Però la basarda, us ho confés, em féu desistir.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 19.).

1. BUC m.

I. Panxa, ventre; cast. buche. «Omplir es buc»: menjar (Men.). «Tu tens bon buc»: estàs gras (Mall., Men.). Si prench la dona gruxuda, per molta vianda no li umpliré 'l buch, doc. segle XVIII (ap. Aguiló Dicc.).

II. La part més voluminosa d'una cosa, sense les adherències o accessoris. Aquell pobre escultor... començà... a modelar el buc de la meva estàtua, Vidal Mem 82. Especialment:

|| 1. a) El cos principal d'una nau o barca, sense els arbres ni les eixàrcies; cast. casco. Que tota nau o cocha qui vaia o venga d'Ultramar, pach lo buch de la nau, per cascuna cuberta que haurà, quinse libras, doc. any 1341 (Capmany Mem. iv, 101). Dins lo buch de la galera, Alegre Transf. 146 bis.—b) per extensió: Nau o barca grossa; cast. buque. D'un buch de bona marca, Llorente Versos 79.

|| 2. El cos principal d'un carruatge, sense les rodes ni el fusell (Cat., Bal.); cast. caja. Com es buch de sa diligencia m'estava just devant, Roq. 11.

|| 3. Conjunt de les parets mestres i la coberta d'un edifici; cast. casco, caja. Deixa dit arrendador al arrendatari lo buch de la casa, doc. a. 1658 (arx. de Montblanc). El buc de la pobre y antiga església, Rosselló Many. 174.

|| 4. Conjunt de les parets que limiten una escala, una cisterna, etc.; cast. caja. La cisterna... deu esser estanyada y enllotada de bon betum per totes les parts de tot lo buch, Agustí Secr. 144.

|| 5. Buc del fumeral: la campana de la xemeneia (Val.); cast. campana.

|| 6. Buc del riu: el fons i voreres per on passa l'aigua d'un riu; cast. lecho, cauce.

|| 7. Gàbia de la premsa de vi, on posen el raïm (Canet de M., Martorell, St. Vicenç dels H.).

|| 8. La part inferior i més gruixada de la canya de pescar (Camp de Tarr.).

III. || 1. Tros de soca buida. Un buch per tenir sal, Inv. Puig.

|| 2. Rusc o casera d'abelles (Ross., Vallespir, Conflent, Camprodon, Alt Empordà, Garrotxa, Gironès, Plana de Vic, Lluçanès, Alt Vallès, Pego, Llucmajor, Valldemossa); cast. colmena. L'ors aportà al sant hom un buch de abelles, qui era ple de bresques, Llull Felix, pt. 7a, c. 4. Qui tala buchs... d'abelles morta cau la mitat, Spill 9675. Per la quintana es vessa d'un buch rosada mel, Atlàntida i. Els bucs d'abelles es fan de moltes matèries: els més primitius són de suro o d'un tros de soca buidada; també se'n fan de verducs, de fusta de test, etc.

|| 3. Eixam d'abelles en el rusc (Maçanet de C., St. Joan les A.); cast. enjambre.

|| 4. Espècie de caputxa feta d'una herba que es diu velatge, que posen damunt els ruscs d'abelles per defensar-los de la pluja i del mal temps (Almudaina).

Loc.

—No ficar-se en bucs: no posar-se en coses que no importen (val.). ¿On anava ell, menut, estevat i tot derrenclit, a ficar-se en bucs?, Bol. Dim. 95.

Refr.

—«Buc per buc, se casen a Lluc»; ho diuen per significar que quan el novii és xerec, la novia sol esser per l'estil d'ell (Santanyí).

Fon.: búk (pir-or., or., occ., val., bal.).

Sinòn. del III, || 2: arna, ca(s)era, casa d'abelles, rusc, tou, vaso.

Etim.: del gàl·lic buk, ‘panxa’, ‘tronc’.

2. BUC m. ant.

Arma defensiva, que probablement abrigava la caixa del cos. Que null hom... no gos portar... cuyraçes, buch, camisol, azberch, doc. Tortosa, a. 1341 (BABL, xi, 414).

Buc

Quan escombrejava la nostra planta, expel·lia tota la polseguera pel buc de l'escala a l'atenció de l'escombraire del pis inferior. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 300.).

BUENO

Bueno

El diccionari, a més, no sempre és una taula de salvació, perquè mentre que no aprova tiet, sí que contempla una paraula com matxutxo (un localisme sinònim de conco). Pau Vidal fins i tot apostaria per normativitzar el bueno, uns extrems que solen topar amb reaccions furibundes. "El mestretitisme és un indicador dels temps. Que n'hi hagi és normal, però que aquí hi hagi tanta gent que tingui la necessitat de corregir els altres i no s'adoni que no en sap prou per corregir ningú és un indicador de com estem de cardats. Vivim el fet lingüístic amb angoixa", opina el lingüista, autor de milers de mots encreuats i mitja dotzena de llibres de divulgació lingüística. (Diari Ara Laura Serra, Diari Ara, 26/03/2023).

BUFAFORATS m.

|| 1. Borinot, insecte de diverses espècies dels gèneres Bombus i Sphinx (Figueres, Rocabruna, Rupit, St. Feliu de G., Bagà, St. Llorenç de M., Vallès, Solsona, Pineda, Ulldecona); cast. abejorro. Imitant els borinots (insecte conegut aquí per la cuca de la pluja i també per bufaforats), Scriptorium, feb. 1925.

|| 2. met. Home excessivament curiós i remenós, que per tot es fica i en tot vol pendre part (Bagà); cast. chismoso, métomeentodo.

Fon.: bufəfuɾáʦ (pir-or., or.); bufafoɾáʦ (occ.).

Etim.: compost de bufa (imperatiu de bufar) i forats.

Bufaforats

Quan s'hi fixa més, el Less veu que, en lloc de fiblons, tenen una llarga trompa amb què xuclen les flors porpres. No són abelles sinó bufaforats, una mena de papallones que recorden un colibrí petit. La descoberta el deixa profundament meravellat. [Andrew Sean Greer. Les trifulgues de l’Arthur Less. (Less, trad. M. Rubió). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2019. ISBN: 97884416987467. 316 p. P. 105-106.].

BUFANÚVOLS m.

Home presumptuós; cast. pisaverde. Eren presos per simples bufanúvols sense importància, Pla SB 176.

Bufanúvols

—Ja sabia que aviat et cansaries de fer la bufanúvols i de deixar-me en pau! [Thomas Hardy. Jude, l'obscur (Jude the Obscure, trad. Q. Monzó). Ed. 62, 1ª ed. Barcelona 1983. ISBN: 84-297-1986-5. 410 pp. Pàg. 373.].

Bufanúvols

En el primer cas, produeixen escenes d'un servilisme indescriptible; en el segon, agafen un aire de fatxendes i de bufanúvols que fa morir de riure. Tenen una manera d'ésser tan plàstica, que rarament es manté en el to mitjà de la discreció i de la naturalitat; sempre es decanta cap a un extremo a l'altre. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 137-138.).

Bufanúvols

Bulreriorrnenr, en un conciliàbul, el burxaven amb aquesta estibulació: «Bufanúvols! Aquest globulós butó no t'embussa prou e1 burnús». [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 72.].

BUFARALLES

Bufaralles

A les deu del vespre comença a ploure. El cel és cobert a trossos, però les nuvolades són negres. Les gotes, molt grosses, cauen sobre la pols del carrer i aixequen minúscules bufaralles de terra. Sobre la primera capa de mullena les gotes alcen després bombolles fofes. El vent de- cau lentament. La primera gota de pluja produeix com un arrauliment. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 52.).

BUFARUT m.

|| 1. Vent impetuós i arremolinat (Ripoll, Garrotxa, Empordà, Berga, Vallès); cast.ráfaga, remolino. De sobte un bofarut de vent boig... passà escabellant els arbres, Pous Empord. 36. El vent que el mena no serà un bufarut, no, Ruyra Pinya, ii, 71. a) Sortir com un bufarut: sortir impetuosament. Anava a eixir com un bafarut [sic], Víct. Cat., Film (Catalana, iii, 506).

|| 2. Persona ficadissa, que tot ho vol saber i en tot vol intervenir (Cat.); cast.métomeentodo.

Cult. pop.—A Catalunya hi ha la creença que el bufarut o vent arremolinat porta el dimoni embolicat, el qual, per no esser vist, s'embolcalla amb el vent i alça una polseguera que enterboleix l'espai i es posa als ulls, i dificulta la vista, i així pot anar tranquilament pel món sense que el vegen. La gent sol senyar-se quan fa vent polsós, per evitar que la pols entri en els ulls i, amb ella, la malignitat diabòlica. Si entra una brossa dins l'ull, entre altres fórmules per fer-la sortir hi ha la següent oració: «Brull, brull, | bufarull, | una brossa tinc a l'ull; | si és del diable, no la vull; | si és de la Verge Maria, | sí que la vull, | brull, brull». El vent bufarut és considerat com a procedent de l'infern, portador de mals i perjudicador de les collites (Amades Astron. 311).

Etim.: derivat de l'arrel buff-, onomatopeia de l'acció de bufar.

Bufaruts

Era molt de matí, pel mes de setembre. La neu alternava amb la pluja i els bufaruts glaçats. (Lev Tolstoi. Resurrecció (Voskresenije, trad. R. Llates i A. Maseras). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-085-1. 548 pàgs. Pàg. 446.).

Bufarut

La bomba explota, i, al moment, una mena de bufarut fa saltar els vidres del tramvia del davant. El Mercedes surt disparat un metre enlaire. [Binet, Laurent. HHhH. (HHhH, trad. A. Mª Corredor). Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona 2011. ISBN: 978-84-92440-67-2. 330 pàgs. Pàg. 263].

Bufarut

La pudor de fum es feia asfixiant. La part de davant de la casa es va enfonsar amb un estrèpit d'estelles i em va arribar un bufarut d'escalfor tova de l'altre cap del camp. Es va sentir un xiscle prim. Em sembla que era la Reine. [Joanne Harris. Cinc quarts de taronja (Five quarters of the orange, trad. M. Roura). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2001. ISBN: 9788477273332. 382 p. P. 368.].

Bufarut

De sobte un bufarut de vent boig, davanter de la tempesta, passà escabellant els arbres, que es caragolaren, blincant-se de tots cantons, i de nou tornà tot a quedar quiet, com petrificat en aquella lívida claror de capvespre que ràpidament succeí a la llum del dia. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 385.).

Bufarut

Tot el mar un gemec i un bufarut i farbalans d'onada i jo aga- lençat, llençat i agafat, escopit i engolit i abraçat al meu. (AADD. Antologia de contes catalans II. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1986. ISBN: 8429719741. 424 p. P. 265.).

BUFAT, -ADA adj.

|| 1. Estufat, que embaluma molt encara que té poca consistència; cast. hinchado, fofo, ampuloso. L'exageració de llurs ropatges bufats, Oller Fig. pais. 158.

|| 2. Ple de vanitat, que es pensa valer molt; cast. finchado, engreído. Me sembla, dich, que el seu cunyat, ab tot y lo bufat que és..., no hi entén gayre, Oller Pil. Pr. 384.

|| 3. Sordament irritat, que fa mala cara (Llofriu). «El teu germà està bufat; ¿què deu tenir?»

|| 4. Embriagat (val.); cast. borracho.

II. m. (substantivat).

|| 1. Menja dolça feta d'una pasta de sucre roig, farina, blanc d'ou i trossets d'ametlla torrada, que quan és cuit resulta esponjós, dur i fràgil (Vendrell).

|| 2. Inflor que es fa a la roba de vestir; adorn (Mall.).

Bufat

¿Sona massa bufat? [W. Somerset Maugham. Una vil·la a Florència (Up at the Villa, trad, J. De Jòdar) Ed. Viena, 1ª ed. Barcelona 2021. ISBN: 9788417998974. 174 p. P. 56.].

1. BUFET m.

|| 1. Buf, acte de bufar (Cat.); cast. soplo, bufido.

|| 2. a) Canó per bufar al foc (Empordà); cast. soplete.—b) Manxa (Rosselló, Vallespir); cast. fuelle.

|| 3. Moviment de l'aire (Ross.); cast. soplo, racha. La tramountane..., a grans bufets cau su la plane, Saisset Moun da coses, 15.

|| 4. Part de vela que deixen lliure quan, en cas de molt de vent, pleguen la restant per creure del cas no aprofitar sinó aquella (Cadaqués, Roses, L'Escala).

|| 5. Carta que pot matar, però que no és un as ni té gran valor (Men.).

|| 6. Cop pegat amb la mà plana a la cara (Tortosa, Mall. ant.); cast. bofetada. La reyna leuà's e doná un gran bufet al dit Bael, Eximenis, II Reg., c. 64. Buffet li donà molt gran en la galta, Passi cobles 22. E bufets e punyades si'n corrien, Quar. 1413, p. 139.—a) Bufet i coça: tracte desconsiderat, de mala manera (Mall.).

Loc.

—No costar ni un bufet: no costar res, resultar gratuït (pir-or.). Tenir un fill que no li haurà costat ni un bufet,Cerdà Angeleta.

Fon.: bufέt (pir-or., or., Maó); bufét (occ., val.); bufə́t (mall., Ciutadella).

Etim.: derivat de l'arrel buff-, expressadora del soroll que fa una cosa plena d'aire en buidar-se, o una cosa que travessa l'aire a gran velocitat.

2. BUFET m.

|| 1. Taula de quatre petges, per escriure, estudiar o altres usos semblants (Mall.); cast. mesa. Un bufet de noguer avaluat ab dos lliures, doc. a. 1609 (Miret Templers 583). A la sala un buffet gran de noguer ab un cobre taula de cordellat tenat ab flocadura de filadís, doc. a. 1645 (arx. parr. de Savellà). Ab una taula o bufet, cubert ab una tapeta de domas, Canyelles Descr. 120

|| 2. Armari-taula per tenir-hi vaixella (Cat., Val., Men.); cast. bufete. Ahynes o vasos pera guarnir un bufet,Lacavalleria Gazoph.

|| 3. Oficina o despatx d'advocat; cast. bufete. Els abogats de la cuyna tenen son bufet obert, Martí G., Tip. mod. i, 1.

Etim.: del francès buffet, mat. sign.

Bufet

—Tot això és ben bonic, però no serveix de res. Cal que el coronel foti el camp com més aviat millor. L'únic llenguatge que entén De Gaulle és una ràfega en el bufet... agraciat el general Jouhaud, cap de l'OAS a Orà, responsable de moltes morts, mentre que, tot plegat, el tinent coronel Bastien-Thiry no havia matat ningú. (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 154.).

BUFOR f.

Soroll fondo i llunyà que fa la tempestat (Cassà de la S.).

Bufors

Potser estudiava el moviment de les onades, o la migració de les aus, o els fums que des de feia uns dies sortien cada cop més densos del cim del Vesuvi, acompanyats de bufors amenaçadores. [Valerio Massimo Manfredi. L’última legió. (L’ultima legione. Trad. N. Nueno). Ed. Rosa dels vents, Barcelona, 2003. ISBN: 8401386209. 412 p. P. 162.].

BUGA f.

Rusc o casera d'abelles (Arles, Maçanet de C.).

Etim.: feminització de buc.

Buga

El liceu Masséna era una buga poblada d'unes tres mil abelles. Tota una humanitat que es movia entre les velles galeries ventoses, un dèdal de patis interiors, de graners i de passadissos oblidats. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 174.).

BUGUENVÍL·LEA f.

Planta de l'espècie Bugainvillea spectabilis; cast. buganvilia. La reverberació escarlatinosa d'una buganvilia [sic] que s'enfilava pel balcó, Vidal Mem. 78.

Buguenvíl·lea

Buguenvíl·lea: Vidal la selecciona no pel significat (arbust del gènere bougainvillea) sinó per la dificultat d'escriure-la, que fa fallar el més despert lletrejador perquè ni els diccionaris estan d'acord en si acaba en -ea o en -ia. (Diari Ara Laura Serra, Diari Ara, 26/03/2023).

BUÏCS

Buïcs

Arreu, fins on allargava la vista, s'alçaven tranquil·les les blanques fumeroles dels buïcs que omplien l'aire i espessien el cel de núvols d'encens amb sen- tor de timons i romanins cremats i altre brostam silvestre. (AADD. Antologia de contes catalans I. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1987. ISBN: 8429719512. 428 p. P. 414.).

BUINA f.

|| 1. ant. Excrement de bou (en general). Un ventre de bou ple de buyna, doc. mallorquí a. 1390.

|| 2. Pilot de femta de bou o d'altra bístia grossa (pir-or., or., val., bal.); cast. boñiga. I a terra ple de palla i buines, Víct. Cat., Ombr. 37.

Fon.: búјnə (Perpinyà, Prada, Noedes, Fontpedrosa, Montlluís, Maçanet de C., Puigcerdà, Ribes, Camprodon, St. Feliu de P., Olot, Gir., Llofriu, Bagà, Plana de Víc, Granollers, Barc., St. Vicenç dels H., Mall., Men., Eiv.); búјna (Val.); búɲə (Valls, Sta. Col. de Q.).

Refr.

—«Buina de vedell no fuma tot lo dia» (Mall.).

Cult. pop.—És creença vulgar que les buines de bou negre tenen virtut per fer rebentar floroncos (Llofriu).

Var. form.: bovina, boïna, boina.

Intens.:—a) Augm.: buinassa, buinarra, buinota, buinot.—b) Dim.: buineta, buinetxa, buineua, buinona, buinó.

Etim.: del llatí bŏvīna, ‘excrement de bou’.

Buïna

No s'aturava, ell, per tan poca cosa!... Continuava gambadejant! Saltironejant!... Ballant!... No parava atenció... Feia tot de cabrioles!... i després uns quants bots!... com unes batzegades en darrera... Va saltar damunt la taula... Va tornar a fer la ballaruga... Va baixar de cop... Duia la sotana empastifada, folrada de crostes i de buïna... fins a les aixelles... fins a les orelles!... [Louis-Ferdinard Celine. Mort a crèdit (Mort à crédit, trad. J. Casas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726926. 460 p. P. 433.].

BUIRAC m.

|| 1. Estoig per tenir les sagetes; cast. carcaj, aljaba. Vn buyrach de pell de toxo guarnida de planxa, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Sich baléstas ab boyraxs [sic], doc. a. 1539 (Catalana, i, 294)."Una ballesta de la forma mitjana ab ses gafes y buirach ab tres dardells, doc. a. 1580 (arx. de Pont d'Arm.). Com ressona un buyrach ple de sagetes, Canigó ii.

|| 2. Coixinet on els sastres i cosidores tenen clavades les agulles (Cat.); cast.acerico.

|| 3. Bossa de cuiro en la qual descansa el pal de la bandera (Banyoles).

|| 4. Tros de cuiro on emboliquen les vergelles que unten de visc per caçar (Camp de Tarr., Calasseit, Rossell).

Buiracs

La decoració adopta sobretot els motius de flors i llaçades, garlandes, cistelles, rams de llorer i d'olivera, buiracs, amorets, atributs de la música, de la pintura, de la caça, etc., figures al·legòriques i assumptes galants i bucòlics que tenien tot l'esperit de l'època, però que no desentonaven gens de les columnes, les pilastres, els frisos i les cornises del més pur estil clàssic que els emmarcaven, ans bé hom podia reposar-hi l'esguard serenament, sense fadiga, per la ponderada i harmònica distribució de llurs elements.(Francesc Curet - Lola Anglada. La vida a la llar, Visions barcelonines, I. Ed. Altafulla, 1ª ed. Barcelona, 1981. ISBN: 84-85403-30-4. 336 pàgs. Pàg. 56).

Buiracs

Tan bon punt em vaig poder valer de les mans, em va ensenyar a fer punt de mitja, la qual cosa m'ha servit de distracció, i així vaig començar a fer aquests buiracs i tapets per jugar a cartes amb què sempre em trobes tan enfeinada i que em proporcionen els mitjans que m'han permès d'ajudar un parell de famílies molt pobres del barri. [Jane Austen. Persuasió. (Persuasion, trad. J. Arbonés). Ed. La Temerària, Sabadell 1ª ed. 2020. ISBN: 9788494320170. 336 p. P. 193.].

Buirac

No sempre les connexions entre un element i un altre del relat resultaven evidents a l'emperador; els objectes podien voler dir coses diverses: un buirac ple de fletxes indicava la proximitat d'una guerra, l'abundància de caça o bé la tenda d'un armer; una clepsidra podia significar el temps que passa o ha passat, o bé la sorra, o un taller on es fan clepsidres. [Italo Calvino. Les ciutats invisibles (Le città invisibili. Trad. F. Sales). Ed. Empúries, Barcelona 2ª ed. 2016. ISBN: 9788499305127. 168 p. P. 41.].

1. BUJARRÓ m.

|| 1. ant. Sodomita; cast. bujarrón. Millor los sequen les orelles | als vils cornuts, | buiarrons tals abatuts, Coll. Dames 442. Aquest die sentenciaren e cremaren per bujorrons [sic] a lo Navarrico... e un altre mosso, doc. a. 1493 (Ardits, iii, 103).

|| 2. Polissó, home mal intencionat, pervers; cast. picarón, pillo.

Fon.: buʒəró (or., mall.).

Etim.: derivat del llatí bulgăru, ‘búlgar’, probablement per via del francès bougeron (cfr. el prov. boujarroun, l'italià buggerone), ‘sodomita’. El significat despectiu del mot bulgărus ve del fet que els búlgars eren considerats com heretges i que s'atribuïen pràctiques sodomítiques a una secta religiosa que s'inicià a Bulgària (cf. Wartburg FEW, i, 606-607; Corominas DECast, i, 542).

2. BUJARRÓ m.

Panxa, en to humorístic (Cat.); cast. pandorga, bartola. «Omplir el bujarró»: menjar.

Etim.: derivat de botja, amb contaminació de bujarró art. 1.

Bujarrons

Per a tota aquesta gent, els que viuen d'entre ells, jo dec ser ara el més vague dels records. O ni això. Evidentment, Boaty em recorda ria, encara que amb disgust (puc ben imaginar-me el que diria: «¿P. B. Jones? Aquell bandarra. Segur que deu estar empenyorant el cul als bujarrons àrabs dels sócs de Marràqueix»); però Boaty ja no hi és, el va apallissar fins a matar-lo a la seva casa de caoba un quinqui portorriqueny, enfollit per l'heroïna, que el va deixar amb els ulls fora de les òrbites, penjant sobre les galtes. [Truman Capote. Pregàries ateses (Answered Prayers: The Unfinished Novel. Trad. J. Ainaud). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 847727021X. 160 p. P. 29.].

BULBUL

Els bulbuls són un grup d'ocells de mitjana grandària, que pertany a l'ordre dels passeriformes, i formen la família dels picnonòtids (Pycnonotidae). Són aus molt adaptables, utilitzades com a ocells de gàbia per llurs cants, la qual cosa ha fet que algunes espècies hagen estat introduïdes en molts llocs, sovint amb èxit. (Viquipèdia)

Bulbuls

Però els poemes de la Nila desafiaven la tradició. No seguien cap patró mètric ni de rima. Tampoc no tractaven els temes habituals, com els arbres, les flors de la primavera i els bulbuls. La Nila escrivia sobre l’amor, i amb amor no em refereixo als impulsos sufís de Rumi o de Hafez sinó a l’amor físic. [Khaled Hosseini. El ressó de les muntanyes. (And the Mountains Echoed, trad. A. Noya). Edicions 62, Barcelona 2013, 1ª ed. ISBN: 9788429771046. 416 pp. Pàg. 110.].

BULLANGA f. (castellanisme)

|| 1. Moviment tumultuós, especialment de baralla; cast. bullanga. En les bullangues que s'armaren... anava a capgirells ab la policia, Vayreda Sanch nova 14. a) masculinitzat: Home baralladís, busca-raons (Pla de Barc.); cast. pendenciero. «Ets un bullanga de cap a peus» (St. Vicenç dels H.)

|| 2. Diversió sorollosa i col·lectiva (Val., Bal.); cast. holgorio, regocijo. Com a divertida y moguda, no tenim ací altra bullanga com esta, Guinot Capolls 85.

|| 3. Barreja de peixos molt petits de totes menes (Cat.).

Bullangós

Tànger és una escultura cubista blanca posada contra el vessant d'una muntanya que mira cap a la badia de Gibraltar. Es baixa des de dalt de la muntanya, travessant una barriada de classe mitja amb ca ses lletges d'estil mediterrani ara i adés, cap a la ciutat «moderna», un miasma bullangós d'avingudes massa amples i gratacels color de vaguetat sovint visible en persones empresonades llarg temps i, com les maragdes, un aire mineral remot. La seva mirada, el que volia veure, era enigmàticament selectiva: em va veure, però no es va adonar en cap moment de la gossa que jo duia. [Truman Capote. Pregàries ateses (Answered Prayers: The Unfinished Novel. Trad. J. Ainaud). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona, 1988. ISBN: 847727021X. 160 p. P. 76-77.].

BULLAROC m.

|| 1. Petita porció de fibres aglomerades, especialment de llana (Tarr., Gaià); cast. guedeja, vellón.

|| 2. Floc o porció petita de neu (Valls); cast. copo.

Fon.: buʎəɾɔ́k (Camp de Tarr.).

Etim.: variant de bunyaroc.

Bullarocs

Passes, i l'adones que no hi havia res, ni la soca d'un arbre, ni un guarda-rodes que justifiquin la teva aprensió. Tu que suara eres capaç de despullar el vianant que et passés pel costat, l'acoquines davant les aparences de formes creades per tu mateix, bullarocs d'ombra que dansen vora els teus ulls amarats de tenebra. I quan l'aprensió ha entrat per primera vegada al teu cor, no hi valen reflexions, ja no en surt fins que la claror esvaeix la nit. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 8-9.).

BULORDA f.

Brossa, vegetació menuda o residus de fullam i branquetes (Conflent, Empordà, St. Feliu de G.); cast. broza. «Els aiguats deixen bulorda a les vores dels rius». «Els ocells fan els nius de bulorda».—V. bilorda.

Fon.: bulɔ́ɾdə (Conflent, Empordà). Avui es diu més bilorda.

Bulorda

No ve. Un autobús passa i el xofer no em fa cas perquè no esperi pas degudament a la parada. I si dormís en una bulorda vora el dipòsit d'aigua, al camí on passeja elsdiumenges amb les nebodetes, davant de la capella? (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 432.).

BUNYETA f.

Bunyol (Conflent, Vallespir). Tan curtets y encertats com un plat de bunyetes, Caseponce Contes Vallesp. 10.

Etim.: la mateixa de bunyol, amb diferent sufix.

Bunyetes

Per setmana santa, la padrina, com les altres dones del vilatge, apuntava (és a dir, preparava) les bunyetes. Al Vallespír, en diuen crespells. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 65.).

1. BURATA f.

Classe de roba de llana teixida en casa (Cerdanya, Vallespir). Llicencia al teixidor de lli per fer scots, burates, Rúbr. Bruniquer, v, 262. En son brial de rústega burata, Canigó x.—V. borata.

Etim.: derivat de *būra, mat. sign. (V. burell).

2. BURATA

Llin. existent a Perelló, Tarragona, Tivissa, Vandellòs, etc.

BURBAIA

burbaia 'flocs o encenalls de fuster'. (https://books.google.es/books?isbn=847826552X)

Burbaia

Vos dóna una retirada, tanmateix, diu l'Agutzil, intentant esbrinar quins degueren ser els encants juvenils de Maria Aguiló perquè alguna burbaia li queda d'aquella fusta.(Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 203.).

1. BURELL

|| 1. m. Llana negra o molt fosca de color (Pont de S.).

|| 2. Corder o ovella que té la llana negra o de color de castanya fosca (Cerdanya, Maestr.).

|| 3. adj. De color fosc, com de cendra; intermedi entre negre i blanc. Un listo de lana burella, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 300). Un tros de tela burella alias sendrossa, doc. a. 1429 (Roca Hosp. 107). Vestides de drap de seda burella,Tirant, c. 42. Desplega son estandart, lo qual era burell e negre, Curial, i, 18. Hun gonell burell, forrat de pell blanqua, doc. segle XV (Rom. xvii, 201). Huna capseta pintada de burell e negre, Inv. Pr. Viana 131. Potatge que's diu de salsa burella, Robert Coch 14.

|| 4. m. Roba de llana i fil, grossera i de color negre o fosc, que s'usava per fer hàbits, capots i cotes (Cat., Bal.); cast. buriel. Llevas ab huna cota de burell vestit, Desclot Cròn., c. 135. Cot e mantell de gros burell, Spill 4012. Una cota de dona... de burell mallorquí, doc. a. 1437 (BABL, xi, 151). Ab pobres hàbits y burells se presentaren, Canigó ix. A Mallorca es distingeix entre burell català i burell de Pollença; aquest és més gruixat que el primer. A Ferreries (Menorca) ens donaren la curiosa informació que, per tenyir el burell, hi posaven indi i pixat d'un dia part altre.

|| 5. m. La xarxa prima (Llucmajor).

Refr.

—«Blanc i negre fa burell» (or., occ.).

Fon.: buɾéʎ (pir-or., or., occ., val., bal.).

Etim.: derivat d'una forma romànica *būra, que devia significar ‘llana de color fosc’, ‘roba grossera de llana’. Sobre el seu origen i possible relació amb el llatí *bŭrra, cfr. Wartburg FEW, s. v. bura. Vegeu també Corominas DECast, i, 548.

2. BURELL m.

Barreta de fusta forta, de devés 20 cm. de llargària per tres de diàmetre, amb un poc de punta a un extrem, la qual, pitjant amb la mà o a cop de maça, s'introdueix per mig de la junta que forma el garrutxo de cap o corda i separant un xicote de l'altre s'hi fa entrar el guardacabo (Palma, en el llenguatge dels mariners).

Etim.: de buril, amb contaminació de burell art. 1.

Burells

Pot d'un profund silenci sorgir un / so clar. Tocar una / roca amb moisa consola. / I si l'udol dels llops burells, (Joan Vinyoli. Poesia completa. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 2014. ISBN: 978-84-9930-856-2. 502 pàgs. Pàg. 360.)

Burell

...i en el qual, sota un rocambolesc pretext, demana i obté que el duguin al pavelló especial on, vestides de burell gris i cofades amb una gorreta blanca, vagaregen les més sifilítiques...[Bernard-Henry Lévy. Els últims dies de Charles Baudelaire. (Le derniers jours du Charles Baudelaire. Trad. F. Meler). Edicions B. 1ª ed. 1989. Barcelona. ISBN: 8440609167. 334 pgs. Pg. 184.].

4.Teles de llana burella. (Encreuats. Miquel Sesé. Diaria Avui, 27/07/2014).

Burell

(...)

un cel d'atzur, un xic burell, uns núvols blancs a l'horitzó,

amb un retoc de sutze al capdavall, com si en acabat vingués el

negre,

heus aquí què és avui,

i, com que avui per ara és tot, és tot.

¿Qui sap si no seré mort demà passat?

(...)

[Fernando Pessoa. Poemes d’Alberto Cafeiro. (Poemas de Alberto Caeiro, trad. J. Sala-Sanahuja). Ed. Quaderns Crema, 1ª ed. Barcelona 2002. ISBN: 8477273553. 216 p. P. 203.].

Burella

Burell

El caràcter dels catalans no es sotmet graciosament a cap disposició humiliant i arbitrària. Els menestrals acabalats deixaren, mentre pogueren, els abillaments de riques teles i els brodats, i la gent del poble, a la qual es prevenia que havia de vestir només robes de llana, baieta o de burell, de tons opacs, s'ajuntaren en un moviment expressiu, però sense paraules, contra una llei que interpretaven com si fos de castes, i el vestit popular s'enjoià circumstancialment, amb colors vius i alegres. (Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 48.).

Burell

Sots cimbell d'oradura, eixirà de clausura ab burell vestidura aicell gran comte.

me'n vaig tornar a casa meva. Gràcies a Déu. Amén. (Anselm Turmeda. Disputa de l'ase. Ed. Barcino, Barcelona 1984. ISBN: 8472262375. 208 p. P. 185.).

BURELLA f.

Ocell de la família dels motacíl·lids: Anthus pratensis Bechst. (Mallorca); cast. bisbita, alondra de los prados, tordilla de río.

Sinòn.: cotorliu, titella, titina sorda, titinoia.

Etim.: femení de burell, pel color general del seu plomatge.

Burella

BÚRGOL

[de l'àr. būrġul 'blat triturat'] m ALIM Aliment preparat a base de grans de blat, sotmesos a un tractament intens de vapor a pressió fins a obtenir un producte viscós parcialment gelatinitzat, que en assecar-se adquireix una forma granular, semblant a l'arròs.

(http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0173293)

Búrgul

REVOLUCIONARIS TAMBÉ A LA CUINA Ara bé, a diferència de la societat actual, en què els coberts són d’ús comunitari per a tota la família, els 150 pobladors de la Draga (Banyoles) de fa set mil·lennis preferien les culleres personalitzades, moltes de les quals penjaven del coll del seu propietari, símbol de la importància d’aquest element en el context de l’època, Tot i així, la predilecció per les sopes no exclou el gust d’aquests primitius gurmets per altres menús, com el búrgul, una pasta d’aspecte similar al cuscús que obtenien després d’assecar el blat bullit al sol i matxucar-lo. (La Draga. El jaciment revolucionari. Pere Puig / Antonio Palomo i Raquel Piqué. Article revista Sapiens, núm.145, agost 2014, pàg. 45).

BURGUERENY, -ENYA adj. ant.
Lo cardenal llevas hun capell burguereny sobre sa testa, Desclot Cròn., c. 136.

Burguereny

E llavors lo cardenal llevà 's un capell burguereny de sa testa e posà'! sobre el cap de Carlet, e puis tornà a ses paraules e dix així: (Bernat Desclot. Crònica. Edicions 62, Barcelona 19852, 1ª ed. ISBN: 842971840O. 376 p. P. 268.).

1. BURINAR v. tr.

Gravar o treballar amb el burí; cast. burilar. Un calser... ab sa patana plane trencada al mix y en lo envés burinada sobre marca, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 328).

2. BURINAR v.:

V. borinar.

Burinar

En termes generals, la tramuntana és un vent que ens arriba de l'altra banda de les muntanyes. Passa enfollit per l'admirable jardí de les terres del Rosselló; entra a l'Empordà després de burinar els cims gelats del Pirineu. (Josep Pla. El geni del país i altres proses. Ed. 62. Barcelona, 2ª ed. 1985. ISBN: 8429717986. 216 p. P. 34.).

Burinat

El conjunt ofereix una impressió encoratjadora que el novel·lista X ha burinat amb un rar encert. [Raymond Queneau. Exercicis d’estil (Exercices de style. Trad. A. Bats – R. Lladó). Ed. Quaderns Crema, Barcelona 1ª ed. 2009. ISBN: 9788477270416. 136 p. P. 45.].

BURRANGO! interj.:

V. borrango.

BORRANGO

|| 1. m. Pertorbat, fora de seny (Barc.); cast. borracho, loco. Que estás borrango?, Genís Narr. 97. Què fas, borrango? què posas més?, Vilanova Obres, iv, 167.

Fon.: buráŋgu (Barc., Lluçanès); boráŋgo (Ll.); buráŋgɛ (Olot, Gir.).

Etim.: potser de borratxo, amb canvi de sufix per efectes eufèmics.

Burrango

La tia, que semblava una beneita, anava i venia pre nent part de temps en temps en la conversa per a pregun tar al Narcís si allà on volia anar lo Met era molt lluny.

- Com ho farà, pobrissó?, sense una malla ni una creu.

- Tinc esperança que al passar per Tarragona lo se nyor canonge li haurà donat diners.

- Vols callar burrango!, diners lo senyor Morros? Dinades! I amb quin pretext demanar-n'hi?

- Té raó la tia observa la Mercè. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 91.).

Burranga

HOSTALERA(a Samsó): Ja es coneix que és un valent!

SAMSÓ: Ja ho crec, burranga! (Amb molt d'èmfasi) És el Valent Verdolaga. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 32.).

BURRÍ m.

Asenet de poca edat; cast. buche (Amengual Dicc.).

Burri

Lo senyor de l'illa, sarraí, fó venir molts bous. e moltes vaques, e moltons e gallines assats, e tramès al rei sos missatges que presés aquell bestiar e tot ço qui mester li fos de l'illa, així com a cosa qui sua era, e a sa volentat a fer; e el rei hac-li'n gran grat e pres-ne ço qui mester li'n fo a sos ops e a sos barons, tant que mentre que aquí estegren, hagren prou pan fresc, e carn, e gallines. e ous, e formatges, e burri e molt d'altre refrescament. E sempre lo moixerif muntà en una galea, e anà al rei. e quan fo davant ell, agenollàse a ell e besà-li los peus e les mans, e puis assec-se davant lo rei e dix-li. (Bernat Desclot. Crònica. Edicions 62, Barcelona 19852, 1ª ed. ISBN: 842971840O. 376 p. P. 152.).

BURRICADA f.

Acció o dita estúpida (pir-or., or., occ., val.); cast. borricada, burrada. En lo seu llibre hi ha mil burricades, Lacavalleria Gazoph. Anem, diguis pas bourricades, Saisset Coses i alt. 21.

Sostenia que el rei Lluís XVI tenia el poder de curar la minova, i altres burrícades per l'estil. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 83.).

BURSADA f.

|| 1. Moviment violent i brusc produït per un cop o una empenta; cast. sacudida.Sentien grandissima pena del menejar que feya la creu... car a cascun pas li donaua vna burçada, Villena Vita Chr., c. 176. Se me'n dugué corrent, a bursades, Santamaria Narr. 204.

|| 2. Cop donat amb un instrument de punta (Pallars, Tortosa); cast. punzada. Y pegan bursada als fems, cançó pop. (Milà Rom. 113). S'havia tret un ull amb una bursada de branca d'avellaner, Violant Pa 44.

|| 3. met. Convulsió o moviment violent en l'orde social; cast. sacudida. Prefereixo les borsades de l'anarquia, Carner Bonh. 39.

|| 4. De bursada: atropelladament, amb excessiva pressa. Allà al fons de les ones, bravament, fan els delfins llur feyna, de bursada, J. Arús (Catalana, x, 116). Mes ell la vol fer seva de bursada, Sagarra Comte 273.

|| 5. A la bursada: sense mirament, de mala manera, a la tabalota (Panadès).

|| 6. Anar a bursades: treballar molt a intermitències, amb períodes successius de feina i de calma (Llofriu).

Fon.: buɾsáðə (Empordà, Barc.); buɾsáða (Vall d'Àneu, Tortosa).

Bursada

-Poden passar moltes coses en tres anys -digué, de bursada.(Gore Vidal.Washington, D.C. (Washington, D.C., trad. Jordi Arbonès). Ed. Proa, Barcelona, 1985. ISBN: 84-7588-074-6. 418 pàgs. Pàg. 40).

Bursada

Han enterrat Wertheimer a Chur provisionalment, vaig dir de bursada, el volen enterrar definitivament a Viena, al cementiri de Dübling, vaig dir, al panteó familiar. L'hostalera es va aixecar i va dir que podia estar tranquil, que l'aire calent de Tora escalfaria la cambra fins al vespre. [Bernhard, Thomas. El malaguanyat. (Der Untergeher. Trad. J. Fontcuberta). Ed. Proa, 2ª ed. Barcelona, 1995. ISBN: 84-8256-151-0. 128 pàgs. Pàg. 94.].

Bursada

Ho vaig deixar anar tot de bursada, i, encara que no ho cregueu, va fer efecte i s’empassà la menti Mira que si algun dia el senyor Tomàs sap que l’ho tractat de «burillaire», em mata. De fet, no sé com se'n pot assabentar, si mai no posa els peus a l'escol per interessar-se per mi, com fan els pares dels altri nois. [Francesc Candel. Aquella infància esvaïda. (Trad. Estanis Puig) Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1987. ISBN: 8429726209. 156 pp. Pàg. 62.].

Bursada

Desficiosa per la durada de l'operació, es passava la llengua gruixuda i vermella amunt i avall dels llavis i de vegades fins i tot se separava d'una bursada d'en Delamarche cridant:

-Home, Delamarche! -i en Delamarche esperava tranquil·la ment, amb la pinta a la mà, que reclinés un altre cop el cap. [Franz Kafka. Amèrica (Amèrica, trad. J. Fontcuberta). Cercle de Lectors, Barcelona 1990. ISBN: 8422633124. 240 p. P. 227.].

Bursada

Però no dic res. M'agrada que Josep em prengui per altre. I això, això de no dir de bursada el que sento, de saber-me amagar i reservar, també em sembla un guany. Em vénen ganes de parlar-li del cop que volia donar aquesta tarda, però en veure'l tan flonjo, displicent, mig tombat en el seu llit amb una voluptuosa lassitud de la qual no el creia capaç, m'imagino que l'ha passada tota prop d'aquella dona, i no li dic res. (Joan Puig i Ferrater, Camins de França II. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona, 1982. ISBN: 84297184861. 348 p. P. 405.).

Bursada

L'AMIC (prenent afectuosament l'autor per les espatlles):

Desertor! Ingrat! Fa dies que no se't veu la cara per enlloc. Però si t'amagues en aquesta cambreta, que és el teu refugi més inexpugnable, endevino el teu secret: és que tens, de bursada, el delit d'escriure. (Carner, Espriu, Brossa. Teatre. Edicions 62, Barcelona 1981, 1ª ed. ISBN: 8429718001. 190 p. P. 19.).

Bursada

És cert que, en la mesura que havia pres el determini de trobar una solució a aquesta adversitat, l'angúnia es va transformar ien el neguit esbojarrat que experimentem quan ens disposem a mesurar les nostres forces en una gran, per no dir grandiosa, empresa, i... vaja, he de frenar l'empenta de la ploma i resistir la temptació de dir-ho tot d'una bursada. [Thomas Mann. Confessions de Félix Krull, lladre i farsant (Bekenntnisse Felix Krull. Der Memoiren erster Teil, trad. J. Llovet). Ed. Navona, 1ª ed. 2019, Barcelona. ISBN: 9788419978266. 504 p P. 113.].

1. BURLOT m.
Objecte de burla (Cat.); cast. hazmerreir.
Etim.: derivat de burlar.

2. BURLOT m.
Munt de garbes que es fa prop de l'era abans de batre-les i que forma com una cúpula cònica perquè la pluja no desgrani les espigues (Pla de Barc., Penedès).

3. BURLOT ant.
Espècie de nau? Una armada de 36 vaxells de guerra y burlots, Miquel Parets, i, 118.

Burlot

Pagava aleshores un minyó una mica enze, una mena de burlot de les colles al qual feien objecte de les bromes pitjors. (Sebastià Juan Arbó. Terres de l’Ebre. Edicions 62, 2ª ed. Barcelona 1984. ISBN: 8429716521. 352 p. P. 258.).

BURXINAR v. tr.

Burxar (Olot)

Burxinar

Està neta i ben conservada, i té un harmònium atrotinat, fora de tot remei. A la calaixera de la sagristia —on vaig burxinar clandestinament en una ocasió, hi ha sotanes, casulles i roquets d'escolà, tots ells arnats i inservibles, que possiblement s'esmicolarien si els traguessin del calaix. També hi ha una elegant Escuela Nacional de 1924 i d'arquitectura moderna, racionalista i pràctica, i que ara s'utilitza, altre cop, únicament per organitzar els foguerons de Sant Antoni, l'únic atavisme col·lectiu que queda de la identitat dels habitants d'aquesta rodalia de Felanitx. (Antoni Pizà. Dels territoris tribals als territoris globals: una etnografia personal. Art. L’Avenç 484, nov. 2021. Pàg. 12.).

Burxeta

Però aquella piràmide s'havia convertit en una monstruositat, almenys per a ell. Una follia. La veu burxeta que tan sovint sent en l'obscuritat diu: «No podràs igualar mai el teu primer monument; has perdut traça.» [Carol Shields. La memòria de les pedres. (Rhe Stone Diaries, trad. V. Compta). Edicions 62, 1ª ed. 1996, Barcelona. ISBN: 8429741259. 328 pàgs. Pàg. 254.].

BURXÓ m.

|| 1. Branca o bastó punxegut (Tortosa); cast. hurgón.

|| 2. met. Persona que insisteix molestosament o que es dedica a incitar i moure renyines (Tortosa); cast. huroneador. V. burjó.

Etim.: derivat de burxar.

Burxons

Però amb tot, malgrat tot,

operem i avancem,

pacífics, potser pusil·lànimes,

però mai resignats

i sempre tossuts,

i obrim cada dia

-importuns, enfadosos, burxons-

clivelles de llum en aqueixa presó

on, al cap i a la fi, respirem;

però l'aire és confús, estantís

d'una pau corrompuda, d'una pau corruptora,

tan injusta, fundada en la por

d'un ordre incivil

que ens esprem a profit.... (Pere Quart. Poemes escollits. Edicions 62, Barcelona 1986, 2ª ed. ISBN: 8429719946. 170 p. P. 128.).

BUSAROCA f.

|| 1. Ocell de la família de les falcònides: Falco lagopus (pir-or., or.); cast. halcón. És ocell que tresca de nits; canta molt i fa el niu a les cingleres. Allà la busaroca té l'hostatge, ara és el temps que hi sol passar el falcó, Sagarra Caçador 158.

|| 2. Persona curta d'enteniment (pir-or., or.); cast. tontón. La patite bousaroque fouy an cridan coum oune oque,Saisset Cansous 24. I tu, el gran basaroques [sic], Einer Capsigr. 121.

Fon.: buzəɾɔ́kə (Ross., Conflent, Gir., Pobla de L., Lluçanès, Vic, Vallès); bəzəɾɔ́kə (Ripoll, Bigues).

Var. form.: bisaroca.

Etim.: derivat del llatí butĕo, ‘mena de falcó’, probablement per via del prov. buzoc i busard (cfr. Wartburg FEW, i, 655).

Busaroca

Com teniu pas vergonya de desparlar aixís?

I el comandant, que havia callat durant tants anys, li va pintar un retrat moral amb les colors més riques de tot el vocabulari rossellonès. Tots els insults varen rajar: pobra bestrús, busaroca, grossa llorma, barjaula, pobra sauma, bruixa, borratxota, pillarda, putarassa, pell de ca! (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 115.).

Busaroques

Aquelles evocacions literàries no van agradar cap bri al tribunal. Les dues busaroques es van picar i em van posar un ignominiós set. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 369.).

BUSCALL m.

|| 1. Tros de soca o de branca gruixada, almenys de mig pam de gruix (Ross., Puigcerdà, Ripoll, La Garrotxa, Empordà, La Selva, Bagà, Pobla de L., Solsona, Igualada); cast. tuero. Un boscall d'alzina o una vara de freixa, Pous Empord. 45.

|| 2. Tros de branquilló molt prim, que serveix per cremar (Sort, Gandesa, Morella, Mall.); cast. ramita. Se posa a pellucar buscais, Alcover Rond. vii, 93. «Sou Catalina Buscai, | nom de la llenya menuda; | no hi ha cap persona aguda | que haja feta nosa mai» (cançó pop. Mall.).

|| 3. Tros de branca d'un dit o dos de gruix (Calasseit, Tortosa, Priorat, Sanet).

|| 4. Estellicó, ascla de llenya (Senterada, Pego); cast. astilla.

Buscall: llin. existent a Alforja, Barc., Das, Espolla, Malgrat, Martorell, Palafolls, Puigcerdà, etc.

Fon.: buskáʎ (Ross., Conflent, Cerdanya, Solsona, Igualada, Tarr., Priorat, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Maestr., Val., Gandia, Pego); buskáј (La Garrotxa, Empordà, La Selva, Pobla de L., Bagà, Torelló, Mall.); busсáј (Palma, Manacor).

Intens.—a) Augm.: buscallot, buscallàs.—b) Dim.: buscallet, buscalletxo, buscalleu, buscallí, buscalló, buscallonet, buscalloneu.

Etim.: derivat del germ. *būsca, ‘llenya per cremar’.

Buscall

A part de caçar cérvols, senglars, porcs espins, llops i conills, els homes del Clan dels Cavalls tenien una modalitat de cacera salvatge: matar ocells a cops de buscall durant les nits. Els pardals, pínsans, verderols, bitxacs, gafarrons o ullets de bou dormien plàcidament en els seus nius, dalt dels arbres, i els homes del clan els desvetllaven amb foc. (Gironell, Martí. El primer heroi. Edicions B, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-666-5299-5. 438 pàgs. Pàg. 118).

Buscall

Com el buscall que algú ha encès en un racó de camí per a escalfar-se, ens han calcinat coses incertes i vagues com la llibertat, l'amor o la justícia. (Lluís Solà. Llibertat i sentit. Edicions de 1984, 1ª ed. Barcelona, 2017. ISBN: 9788415835981. 702 p. P. 287.).

Buscallades

Romania incommovible a tocar del vell i ferest funcionari, sense se parar-se del seu costat ni un instant, i així el va escortar pels carrers quan en Defarge i els altres l'arriaren; encara continuava impertèrrita a frec d'ell en arribar ben a prop del seu destí, moment en què van començar a clavar-li cops per darrere, i impassible restava propera a ell quan els núvols que es congriaven de feia temps van començar a des carregar una intensa pluja de ganivetades i buscallades; i tan prop seu es trobava quan per fi va caure mort sota aquell ruixat, que, sobtada ment animada, li va posar el peu al coll i amb el seu despietat coltell -a punt de feia temps, li va tallar el cap en rodó. [Charles Dickens. Una història de dues ciutats. (A Tale of two cities, trad. J. Arbonès. Ed. L’Avenç, Barcelona 2015. ISBN: 9788488839862. 424 p. P. 246.].

BUSCARET m.:

V. busqueret.

BUSQUERET m.

|| 1. Ocell petitó i molt eixerit, de diverses espècies de la família dels sílvids (Mall., Men.). Era un ca de presa qui guardava un hort maritim y passant un busqueret lladrava, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 750). El buscaret [sic] d'ales fines, vivint d'amor entre espines, Salvà Poes. 124. a) L'espècie més abundant és la Curruca melanocephala; cast. curruca de los brunos. Se troba per tot allà on hi ha arbusts molt espessos o fullosos; és de color blavenca tirant a negra, s'alimenta de cucs i sol fer el niu de fenàs. És animal viu de potències, que sempre va saltant de brancó en brancó.—b) A Mallorca hi ha també l'espècie Curruca garrula; cast. parlanchín. És de color blanquinosa amb taques negres, i viu dins les bardisses.—c) A Menorca s'anomena també busqueret l'espècie Curruca cinerea; cast. pastorcilla. És poc abundant; és au molt viva i inquieta, que viu a paratges ombrívols, fa niu en els arbusts més espessos i s'alimenta d'insectes que caça al vol.—d) També donen els menorquins la denominació de busqueret als ocells de l'espècie Sylvia hortensis; cast. andahuertas. És també poc abundant; ve a Menorca a passar la hivernada; habita dins jardins i llocs de molta fullaca; viu d'insectes i cucs, i fa el niu dins les bardisses.—e) A Manacor hi ha les denominacions vulgars per busqueret roquer i busqueret de taronger, que s'apliquen a ocells de la mateixa família dels busquerets ordinaris, però de més poca grossària.

|| 2. met. Infant bellugadís i graciós (Mall., Men.).

|| 3. Membre viril (Mall.).

Fon.: busсəɾə́t (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); buskəɾə́t (Inca, Sóller, Ciutadella); buskəɾέt (Maó).

Intens.:—a) Augm.: busqueretàs, busqueretarro, busqueretot.—b) Dim.:busqueretet, busqueretel·lo, busqueretetxo, busquereteu, busqueretell, busqueretei, busqueretó, busqueretí, busqueretino.

Etim.: derivat de busca (V. busquera).

Buscaret

Joana era quasi un buscaret quan la madona del forra de Santa Eulàlia la tragué de l'hospici perquè ajudés a despatxar i l'alleugerís de les feines més feixugues de la casa. (Carme Riera. Dins el darrer blau. Ed. Destino, Barcelona, 1994. ISBN: 84-233-2368-4. 434 pàgs. Pàg. 50).

BUSIGAR v. tr.

Furonar, burxar insistentment (Ross., Cerdanya, St. Feliu de G.); cast. hurgar. Bousigán, fourgnigán, en fin acaba de passá, Saisset Fabl. y fabl. 15.

Fon.: buzigá (pir-or.).

Etim.: de l'occità bousigá, mat. sign. (cfr. Mistral Tres. i, 246).

Busigues

-Anatole, te tinc de dir quelcom. Nos cal parlar seriosament, tu i jo. Ja sabes que t'estimi un munt. Ets un dels minyons de ma germana i sempre te sun considerat com un fill... Ara, m'agradaria sapiguer lo que busigues. Sé que ets un home honest i pensi que t'ets embolicat amb una història política (Joan Daniel Bezsonoff. Matar De Gaulle. Ed. Empúries, 1ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 9788497879521. 174 pàgs. Pàg. 56.).

Busigava

Tirava fins a la placa Masséna i les seues voltes color de manglana. Entrava a les Galeries Lafayette. Comprava un cake anglés, busigava les carteres i els guants a la secció de marroquineria. (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 180.).

Busigar

Un dia, em va confiar la seua bossa. Havia deixat una cosa a casa i tornarla d'ací a por. La vaig esperar més d'una hora amb la temptació de busigar i de regirar els seus papers. En aquell temps cabía tot un jardí misteriós dins una bossa femenina... (Joan-Daniel Bezsonoff. Les set vides d'un gat rus. Ed. L'Avenç, Barcelona, 2019. ISBN: 9788416855342. 454 p. P. 245.).

BUSNÍ / BUSNÓ

m i f 1. Home rústic. 2. Desconegut

Busní

DADATTA: No callaré! No callaré! El dia que jo calli, de què halareu? Mala negada facin la gent! Les coses s'han d'enraonar! És que aquesta barjaula em fa fugir de fogó! Tinc la busní enganyada, que Ja m'adinyava les tres peles, i ella me l'ha esverada. No cridis, no renyis. Calla, encara; dóna'm una maledicció! Ja callaré, ja. Ja callaré! (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 222.).

Busnó

SALOMA: El càstig ja me l'ha enviat el dimoni, fent-me escoltar el Parracs: un cavallet de vuit pams, més salau que una noia de quinze anys! Ai, la mare, quina bestioleta més hermosa! Ja teníem la corriola feta, quan se presenta el Patracs, amb una fortor de panyalí que fins el Tapat la sentia. El busnó ja estava a punt d'adinyar-nos el cavall. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 220.).

BUTXAQUEJAR v.

Remenar la mà per dins les butxaques per cercar alguna cosa. Butxaquejà de nou el pardessú i en tragué una targeta, Pons Com an. 20.

Fon.: buʧəkəʒá (pir-or., or,); buʧəkəʤá (bal.).

Butxaquejar

-Ach! És això, només? -exclamà el director d'orquestra, alleujat—. Amb molt gust!

La infermera li oferí l'àlbum. Després de butxaquejar una estona, Herr Gollwitzer trobà l’estilogràfica que Hans omplia cada matí.

—«Amb els vots més sincers per un ràpid recobrament.» Li sembla bé? —preguntà Herr Gollwitzer. [Cecil Roberts. Estació Victòria, a les 4.30 (Victoria Four-Thirty, trad. R. Folch i Camarasa). Ed. Vergara, Barcelona 1964. 416 p. P. 25.].

Butxaquejant

VICENTET (desant el plec a la primera porta de l'esquerra): L'últim.

RAMON (butxaquejant): Què dius?

VICENTET: Vós sou l'últim parroquià que jo serveixo. Ja no vull fer més de barber.

RAMON (rient i donam-li un ral): Té, té, Vicentet. (AADD. Teatre modernista. Edicions 62, Barcelona 1982, 1ª ed. ISBN: 8429718419. 264 p. P. 155.).

BÚTXARA (o bútgera). m.

Poca-solta, home de poca formalitat; home egoista, que va a la seva sense mirament (Barc., ap. Corominas DECast, i, 542). Y la estima aquet bútxara!,Pons Auca 68. L'estan presentant com un lector vuitcentista del «Brusi», avar, bútxara i sometenista, Pla Rus. 29.

Fon.: búʧəɾə (Barcelona, Penedès).

Etim.: variant de bugre.

Bútxara

El sastre Josep Ginestar era un exemplar típic d'aquells menestrals de bon humor que abundaven tant a Barcelona, els quals tenien la virtut de compaginar l’amor al treball amb la platxèria, de manera que, posades ambdues vocacions al fil de la balança, no pesava més l'afecció que l'obligació, ans bé els plats es mantenien al mateix nivell. Quan es tractava de trescar, en Po no mirava hores i molt sovint, en feines de compromís, s’ajocava quan els galls cantaven o es llevava a punta de dia. Fora d'això, Ginestar era un "bútxara”, la xera del barri, amatent sempre a prendre part activa en totes les expansions populars per iniciativa pròpia o bé sol·licitat pels amics de borina perquè, com deia Rafael d'Amat, era `home de tarumba”, ”pare de la broma”, ”un dels valents que hi ha en Barcelona, més conegut que la sarna”. En xeflis, fontades, festes de carrer, esquellots, comèdies i saraus de Carnestoltes, era el número u, i com aquells actors que convençuts de la seva vàlua no rebutgen cap paper, per insignificant que sigui, perquè saben que en tots han de lluir-se, a Po Ginestar tant se li'n donava dur un ciri com el penó de la processó de la gresca i així tan aviat el veiem fer cadeneta per al guarniment del carrer com emparaular els músics i en les funcions d'aficionats, quan no representava, arranjava l'escena, posava en rengle les cadires, encenia i apagava els llums, recollia les entrades i tenia cura, sobretot, del vestuari.(Francesc Curet – Lola Anglada. Botigues, Obradors i cases de menjar i beure. Visions barcelonines, II. Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1982. ISBN: 84-85403-45-2. 344 pàgs. Pàg. 86.).

Cercar en aquest blog

VOCABULARI IMPOSSIBLE

B

Badomeries

Baiard

Bajoques

Me la trobo mig arrupida escapçant bajoques en un ribell i encara fa el mig gest d'alcar-se de la cadira: Êlia, xiqueta, mira com estic! (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 23).

Baladrejava

Balafiament

Balbetejant

Bali-balaga

BARBOLLA f.

|| 1. Xerradissa sense fonament. «Tot és barbolla» (en els segles XVII i XVIII, segons Aguiló Dicc.).

|| 2. Pescar a la barbolla: remoure els fons terregós d'una bassa per enterbolir l'aigua i agafar el peix amb les mans (Tortosa).

Etim.: la mateixa de barboll.

Barbolla

BARRUNDANYA

Baster

Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z - Pàgina 71 - Resultat de Google Llibres

Baub

Adjectiu[modifica]

Bonatxàs

- Si això dura, no es podrà menjar! -Sempre pidoles! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 137.).

Bonatxàs

- Si això dura, no es podrà menjar! -Sempre pidoles! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 137.).

Borrasses

Pentinat un oliver, ma germana i jo arrossegàvem les borrasses cap a altre, fetes uns sacs de laments. No les arrossegueu, que es faran forats, es queixava la tieta. (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 63).

Borrufada

Nom

- No esteu inquiet, pare; tot està a punt: les portado res adobades, los samalers llestos, los cups nets i airejats. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 99.).

BRÛLOT

[No s'han trobat referències en català, en francès això diu la viquipèdia (http://fr.wikipedia.org/wiki/Br%C3%BBlot)]

- Té raó la tia observa la Mercè. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 91.).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A

C

B

Badomeries

Baiard

Bajoques

Me la trobo mig arrupida escapçant bajoques en un ri­bell i encara fa el mig gest d'alcar-se de la cadira: Êlia, xique­ta, mira com estic! (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 23).

Baladrejava

Balafiament

Balbetejant

Bali-balaga

BARBOLLA f.

|| 1. Xerradissa sense fonament. «Tot és barbolla» (en els segles XVII i XVIII, segons Aguiló Dicc.).

|| 2. Pescar a la barbolla: remoure els fons terregós d'una bassa per enterbolir l'aigua i agafar el peix amb les mans (Tortosa).

Etim.: la mateixa de barboll.

Barbolla

BARRUNDANYA

Baster

Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z - Pàgina 71 - Resultat de Google Llibres

Baub

Adjectiu[modifica]

Bonatxàs

- Si això dura, no es podrà menjar! -Sempre pidoles! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 137.).

Bonatxàs

- Si això dura, no es podrà menjar! -Sempre pidoles! (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 137.).

Borrasses

Pentinat un oliver, ma germana i jo arrossegàvem les borrasses cap a altre, fetes uns sacs de laments. No les arrossegueu, que es faran forats, es queixava la tieta. (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 63).

Borrufada

Nom

- No esteu inquiet, pare; tot està a punt: les portado res adobades, los samalers llestos, los cups nets i airejats. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 99.).

BRÛLOT

[No s'han trobat referències en català, en francès això diu la viquipèdia (http://fr.wikipedia.org/wiki/Br%C3%BBlot)]

- Té raó la tia observa la Mercè. (Josep Pin i Soler. La família dels Garrigas. Edicions 62, 1ª ed. Barcelona 1980. ISBN: 8429715592. 222 p. P. 91.).

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A

C

Me la trobo mig arrupida escapçant bajoques en un ribell i encara fa el mig gest d'alcar-se de la cadira: Êlia, xiqueta, mira com estic! (Marta Rojals. Primavera, estiu, etcètera. Ed. RBA, 9ª ed. Barcelona, 2014. ISBN: 978-84-8264-966-5. 366 pàgs. Pàg. 23).